cohesió social

Top PDF cohesió social:

Analisis del centre cívic Can Verdaguer: difusió i cohesió social

Analisis del centre cívic Can Verdaguer: difusió i cohesió social

Aquest caràcter innovador també és d’especial importància, dotant al treball d’un valor afegit. Així doncs, no solament es tracta d’un tema d’investigació innovador sinó que també pot servir de punt de partida a d’altres estudis a diferents nivells, molt més enllà de l’àmbit estrictament de proximitat així com aportar una metodologia determinada per a realitzar aquestes posteriors investigacions. Per tant, és un estudi que tracta un tema tan important com la difusió cultural, i que també porta integrat un alt contingut de reflexions que giren entorn de la cohesió social en un barri amb una gran diversitat cultural. A més a més, que ens portarà a reflexions tant interesants com aquesta: un centre cívic degudament gestionat pot portar a la dinamització de la cultura o a ser simplement un equipament cultural més dins de la xarxa d’equipaments d’una ciutat?.
Mostrar más

44 Lee mas

Dictamen. Els barris com a eix de la participació i la cohesió social de Barcelona

Dictamen. Els barris com a eix de la participació i la cohesió social de Barcelona

. La relació entre l’Ajuntament i el barri hauria de prendre uns objectius que no siguin merament de trobada entre “Administració” i veïns i veïnes. Amb aquest objectiu proposem el debat sobre la figura dels “agents de mediació” de barri, com a persones que permetin fer un seguiment de la quotidianitat, in- teractuant amb el teixit social i associatiu del barri. En lloc de consells de barri, proposem la denominació fòrums de convivència al barri, com l’espai de trobada on els agents de mediació, les entitats veïnals i totes les persones que ho desitgin puguin debatre sobre les necessitats i millores que necessita el barri. 10. Els barris, com a element clau per entendre la cohesió social en la màxima proximitat, haurien de ser considerats en l’elecció de consellers de districte. La seva funció permetria complementar la funció que ocupen els consells en determinades àrees d’actuació. Alhora, el districte podria d’incorporar políticament les voluntats dels diversos barris.
Mostrar más

22 Lee mas

20x27 : accions per enfortir la cohesió social als barris de Barcelona : mesura de govern

20x27 : accions per enfortir la cohesió social als barris de Barcelona : mesura de govern

Durant el període de creixement econòmic ja es van constatar a la ciutat esquerdes existents entre els barris que la crisi econòmica i financera està contribuint a remarcar. Els barris que mostren unes afectacions més importants per la crisi i que presenten una situació de vulnerabilitat social més elevada en l’actualitat se situen als extrems de la ciutat. Aquets fet, no ha de fer perdre de vista que la cohesió social dels barris situats entre els extrems és un fet destacable en relació a l’impacte general de la crisi, considerant les variables de formació, ocupació i renda.
Mostrar más

25 Lee mas

Experiencias de integración e interculturalidad en Cataluña ‘Pla per a la llengua, la interculturalitat i la cohesió social’

Experiencias de integración e interculturalidad en Cataluña ‘Pla per a la llengua, la interculturalitat i la cohesió social’

Sería poco realista defender el derecho a escolarizarse en la lengua propia a todos los alumnos extranjeros porque, entre otras razones, el sistema educativo no dispone de los recursos humanos y económicos necesarios para garantizarlo. Desde una perspectiva no asimilacionista podría ser necesario el cultivo y el desarrollo en el contexto escolar como asignatura de la lengua de las comunidades más representativas (que son particulares de cada contexto concreto): aún así, no podríamos cubrir todos los bilingüismos para todos los alumnos. Ante estas consideraciones, nos planteábamos (Iranzo y Queralt, 2004) cómo adecuar la actividad escolar, el tratamiento de las lenguas y el programa de inmersión lingüística de forma que se pueda responder satisfactoriamente a las necesidades educativas de todos los alumnos. No se debería recurrir, exclusivamente, a componentes lingüísticos. Una lengua, por ella misma, no parece suficiente para asegurar un proceso adecuado de integración social. Hacen falta referentes desde la sociología, la psicología social, y la pedagogía, para comprender y conectar otros elementos reconocidamente determinantes en los procesos de integración (autoconcepto, autoimagen, socialización, representaciones e identidades personales y colectivas, aculturación, etc.).
Mostrar más

27 Lee mas

Plenari del PEC de Barcelona : el compromís ciutadà per una educació al servei de la cohesió social

Plenari del PEC de Barcelona : el compromís ciutadà per una educació al servei de la cohesió social

Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida*, Institut Municipal de Mercats de Barcelona*, Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya, Intermón Oxfam*, Jardí Botànic de Barcelona*, Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família*, L'Aquàrium de Barcelona*, Las Golondrinas*, L'Auditori*, Lluïsos de Gràcia*, Mapasonor-ACD, Marinva-Joc i Educació*, Medicus Mundi Catalunya*, Mercat de les Flors*, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Mitjans-Xarxa d'Educadors i Comunicadors, Moviment de Centres d'Esplai Cristians, Moviment per la Pau*, Museu Barbier Mueller d'Art Precolombí*, Museu d'Arqueologia de Catalunya*, Museu d'Art Contemporàni de Barcelona*, Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella*, Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya*, Museu de la Música*, Museu de les Arts Aplicades*, Museu d'Història de Catalunya*, Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona*, Museu Egipci de Barcelona-Fundació Arqueològica Clos*, Museu Etnològic de Barcelona*, Museu Frederic Marès*, Museu Marítim*, Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)*, Nasaco, Nous veïns i veïnes (Dte. Horta-Guinardó), Oficina Municipal d'Informació al Consumidor*, Òmnium Cultural, Parc d’Atraccions Tibidabo*, Parc Zoològic de Barcelona*, Parcs i Jardins de Barcelona-Institut Municipal*, Pla Comunitari de Roquetes, Pla Comunitari de Verdum, Pla per a la Promoció del Civisme de l’Ajuntament de Barcelona, Planetari Municipal-IMEB*, Plataforma d'Entitats i Veïns del barri de la Mina (St. Adrià de Besòs), Poble Espanyol de Montjuïc*, Porta 22, PROBENS, QSL-SC, Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona, Regidoria de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona*, Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona*, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona-Observatori Fabra*, Renfe Rodalies*, Sant Andreu Teatre*, Secretaria General de l’'Esport de la Generalitat de Catalunya, Sector de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Sector d'Urbanisme i Infraestructures de l'Ajuntament de Barcelona, Senderi-Educació en Valors, Serveis Territorials d'Educació Barcelona-ciutat de la Generalitat de Catalunya, Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona*, Societat Catalana d'Herpetologia, Sodepau*, SOS Racisme*, Taller de Músics*, Teatre Lliure*, Teatre Nacional de Catalunya*, Teatre Tantarantana*, Teatre Zona Nord*, Teleduca- educació i comunicació, Tortuga Roja, Transports Metropolitans de Barcelona*, Trivium, Turisme de Barcelona*, Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Unión Romaní, Unitat de Formació de Formadors (UNIFF) de la UPC, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Columbia, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)*, Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat Ramon Llull (URL), URBASER, Vilaweb, Xarxa 0-18 de Nou Barris, 3 per Tr3s Teatre*.
Mostrar más

16 Lee mas

Programa d'Actuació del Districte de l'Eixample: 2008-2011: proposta de Programa d'Actuació del Districte aprovat inicialment per la Comissió de Govern de l'Ajuntament

Programa d'Actuació del Districte de l'Eixample: 2008-2011: proposta de Programa d'Actuació del Districte aprovat inicialment per la Comissió de Govern de l'Ajuntament

El comerç en general, i el de proximitat en particular, sempre ha estat un dels fonaments i elements vertebradors de cohesió social, de redistribució de la riquesa, de racionalització i millores dels espais públics i urbans, d’integració de cultures i hàbits, de modernització, especialització i professionalització de les diferents activitats econòmiques tradicionals de la ciutat, d’augment de la qua- litat de vida de les persones i d’increment del seu benestar general, i és dina- mitzador de nous eixos d’activitat i afavoreix l’equilibri entre els nostres barris fent-los més acollidors i cohesionats.
Mostrar más

32 Lee mas

Memòria d'activitats 2014

Memòria d'activitats 2014

com a objectiu estudiar com els sistemes locals de benestar afavoreixen la cohesió social, amb especial èmfasi en la innovació en l’àmbit local. L’Acord Ciutadà va ser una de les 5 experiències seleccionades en el marc del projecte Wilco de la Unió Europea sobre un total de 80 projectes d’innovació social de 20 ciutats europees, i de les quals se’n va fer un reportatge en profunditat durant els mesos d’octubre i novembre. Es pot consultar aquest vídeo sobre projectes d’innovació social arreu d’Europa que inclou uns minuts dedicats al projecte de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, concretament a partir del minut 8.46. Vídeo sobre projectes d’innovació social a Europa:
Mostrar más

152 Lee mas

Pla de futur del barri de Sants : 2010-2020

Pla de futur del barri de Sants : 2010-2020

Amb la mesura de govern “Els barris de Barcelona” de l‟any 2008, l‟Ajuntament va donar un pas més en el procés de descentralització administrativa i participativa de la ciutat iniciat l‟any 1984, amb la divisió territorial de la ciutat en districtes. L‟objectiu principal va ser la concepció del barri com a espai de convivència urbana, de proximitat i de participació. L‟any 2009 i amb l‟objectiu final de potenciar la proximitat en les accions municipals es modifica el Reglament d’organització i funcionament dels districtes i del les normes reguladores de la Participació Ciutadana per tal de regular un nou espai de participació: el Consell de Barri, òrgan de participació territorial per a totes les qüestions referents al barri i que té la finalitat de ser un canal de participació ciutadana en el desenvolupament de polítiques de proximitat i convivència i aprofundir així en la cohesió social i la qualitat de vida urbana de la nostra ciutat.
Mostrar más

37 Lee mas

Pla de futur del barri de la Bordeta : 2010-2020

Pla de futur del barri de la Bordeta : 2010-2020

Amb la mesura de govern “Els barris de Barcelona” de l’any 2008, l’Ajuntament va donar un pas més en el procés de descentralització administrativa i participativa de la ciutat iniciat l’any 1984, amb la divisió territorial de la ciutat en districtes. L’objectiu principal va ser la concepció del barri com a espai de convivència urbana, de proximitat i de participació. L’any 2009 i amb l’objectiu final de potenciar la proximitat en les accions municipals es modifica el Reglament d’organització i funcionament dels districtes i del les normes reguladores de la Participació Ciutadana per tal de regular un nou espai de participació: el Consell de Barri, òrgan de participació territorial per a totes les qüestions referents al barri i que té la finalitat de ser un canal de participació ciutadana en el desenvolupament de polítiques de proximitat i convivència i aprofundir així en la cohesió social i la qualitat de vida urbana de la nostra ciutat. Aquest nou model de gestió territorial, implantat aquesta legislatura, aproxima les politiques municipals centrals als districtes i als barris amb la creació de les Direccions de Serveis de Territori i la figura del tècnic i tècnica de barri.
Mostrar más

32 Lee mas

PCM programa gestion conflictos modulo 1

PCM programa gestion conflictos modulo 1

El definir el problema del conflicto es una tarea delicada que muchas veces implica un proceso de intervención en sí mismo: cómo cada parte o actor del conflicto define, percibe o nombra el problema del conflicto. Las partes o actores en un conflicto social difícilmente puedan llegar solos a un acuerdo sobre los aspectos del problema, una definición común o compartir el entendimiento sobre el problema que está generando el conflicto social y que los afecta. Es más, las partes o actores fácilmente pueden identificar las causas que, según su propia experiencia y vivencia, son generadoras del conflicto social. El desafío en el aná- lisis del conflicto está precisamente en incorporar las distintas “verdades” que manejan las partes o actores sobre el problema que está generando el conflicto social, e ir más allá, para identificar esa situación o condición en el tiempo y en el sistema social sobre el cual las distintas partes o actores se están confrontando.
Mostrar más

118 Lee mas

Pla d'Acció per la Cohesió i els Drets Socials de Nou Barris 2016-2019 : mesura de govern

Pla d'Acció per la Cohesió i els Drets Socials de Nou Barris 2016-2019 : mesura de govern

Ocupació i treball: L’ ocupació i el treball és una de les prioritats de les polítiques de promoció econòmica a Nou Barris. Una ocupació digna, de qualitat , que funcioni com a primer factor de contenció contra la pobresa, l’atur i la precarietat laboral. Per això, és necessari oferir més recursos ocupacionals i formatius que incrementin l’ocupabilitat de les persones sense feina o amb feines precàries. Alhora cal integrar més i millor els recursos existents al territori per tal de maximitzar el seu impacte sobre els qui no poden treballar o els qui no ho poden fer en condicions dignes. En aquest sentit, cal una nova mirada del desenvolupament econòmic del nostre districte que a més incrementin l’activitat econòmica des d’una perspectiva social i solidària. Per afavorir el creixement de l’emprenedoria individual i col·lectiva, l’expansió i consolidació de l’empresa mercantil i cooperativa, les economies comunitàries i l’ocupació als barris cal un pla de desenvolupament local de proximitat. Un pla que suposi la territorialització del conjunt de programes i serveis que des de Barcelona Activa com agent municipal desenvoluparà a Nou Barris, que provoqui sinèrgies per a combatre la pobresa generant activitat econòmica i que de forma compartida i concertada amb els actors del districte.
Mostrar más

17 Lee mas

XV Mostra de Cinema Espiritual Catalunya : diàleg - cohesió

XV Mostra de Cinema Espiritual Catalunya : diàleg - cohesió

Claude i Marie Verneuil, un matrimoni catòlic i molt conservador, tenen quatre filles a qui han mirat d’inculcar els seus valors i principis. Tan- mateix, les noies només els han donat maldecaps: la més gran es casa amb un musulmà; la segona, amb un jueu, i la tercera, amb un xinès. El matrimoni diposita totes les seves esperances en la filla menor i desitja que, si més no, ella es casi per l’Església. Però els problemes continu- en... Una caricatura social i un cant a la convivència.

16 Lee mas

Gamificació a Formació i Orientació Laboral a través de diverses propostes com l'escape room

Gamificació a Formació i Orientació Laboral a través de diverses propostes com l'escape room

És important tenir en compte els avantatges i inconvenients, també, de l’aprenentatge cooperatiu. García, Traver i Candela (2001) resumeixen els seus aspectes positius. Consideren que proporciona un enseyament directe d’actituds i valors, augmenta la motivació escolar, ajuda a assolir una conducta més prosocial i contribueix a la pèrdua progressiva de l’egocentrisme de l’alumnat. Johnson, Johnson i Holubec (1999) van més enllà i argumenten que l’aprenentatge cooperatiu a l’aula suposa pel docent l’augment del rendiment de tots els alumnes, contribueix a crear relacions positives entre un alumnat divers i li proporciona les experiències que necessita pel desenvolupament social, psicològic i cognitiu. Per tot plegat, els autors consideren que l’aprenentatge cooperatiu és millor que les metodologies que fomenten la competeció o actituds individualistes. Ara bé, apunten que el docent ha de saber definir bé quins són els objectius d’aprenentatge, quants alumnes formaran part d’un grup i com treballaran. També els materials didàctics que s’utilitzaran i els rols que tendrà cada membre del grup.
Mostrar más

74 Lee mas

De deu a una

De deu a una

El programa resulta un bon recurs per les/els joves que re- quereixen un seguiment més proper i continuat en el temps. Al Dedeuauna arriben joves en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social que no només demanen orientació i informa- ció. Necessiten participar, pertànyer i sentir-se vinculats a un espai d’acollida, en aquest sentit, Les Basses ofereix l’espai i l’equip humà del Dedeuauna facilita la cohesió, a través d’una metodologia de treball molt adient per assegurar l’adhesió dels joves al servei.

28 Lee mas

Informe final del Balanç del PAD de les Corts : (Programa d'Actuació del Districte) : 2010-2011

Informe final del Balanç del PAD de les Corts : (Programa d'Actuació del Districte) : 2010-2011

l‟edifici. Té una capacitat de 48 places, distribuïdes en quatre mòduls residencials de 12 places cadascun. L‟equipament també disposa d‟àrea d‟estar i menjador i sales d‟activitats. La llar residència és un establiment d'atenció permanent i flexible en què les persones amb malaltia mental de llarga evolució i problemàtica social greu poden viure les 24 hores i rebre el suport d'un equip multidisciplinari de professionals(pendent de la posta en marxa de la llar residència).  El servei prelaboral i el club social s‟ubiquen a la planta altell. El primer donarà servei tant als residents de la llar residència com a usuaris externs. Disposa de 25 places i ofereix integració laboral a les persones amb malaltia mental mitjançant l'aprenentatge de les habilitats socials i laborals bàsiques. El Club Social té capacitat per a 70 usuaris. És un programa de suport a la integració i inserció
Mostrar más

237 Lee mas

El gremi dels perxers : un exemple de cohesió i d'integració a la Barcelona moderna: segles XVI, XVII i XVIII

El gremi dels perxers : un exemple de cohesió i d'integració a la Barcelona moderna: segles XVI, XVII i XVIII

Els Perxers són un dels gremis tèxtils de la branca de la seda, amb una trajectòria més definida, però amb les seves peculiaritats concretes, dins els gremis de la Barcelona moderna. Podem definir-los com una institució privada que actuava a la vida pública de la ciutat i que es relacionava amb els organismes oficials. La seva organització interna ens permet esbrinar molts aspectes del món gremial que estan estretament relacionats, com: l’administració del gremi; els òrgans i càrrecs de govern; el procés d’elecció dels càrrecs; la participació en la vida ciutadana; la defensa de la ciutat quan els conflictes bèl·lics, gairebé continuats, ho requerien; els ajuts diversos en les èpoques de fam i manca de queviures; el suport a la ciutat per mantenir la cohesió ciutadana enfront d’aldarulls que feien trontollar l’estabilitat; la contribució obligada i molt gravosa, a l’Hisenda Pública; el registre rigorós dels agremiats dins els llibres oficials del gremi; la selecció dels aspirants per formar part del gremi, amb llibres separats pels aprenents, pels oficials i pels mestres; la comptabilitat (passament de comptes) interna, detallant les entrades i les despeses gremials; la responsabilitat dels càrrecs i de llur gestió en acabar el mandat; el sentiment religiós corporatiu i particular, amb l’administració dels sagraments i la cura espiritual dels agremiats, especialment dels malalts; també, el compromís signat amb alguna confraria religiosa per fer-se càrrec d’un Misteri per anar a la processó; la col·laboració amb les institucions religioses i benèfiques de la ciutat; l’organització de socors mutus, un precedent del mutualisme del segle XIX, destacant la previsió i ajut en casos d’orfandat; els ajuts a les vídues i jubilats; l’ajut i la previsió dels impedits; l’organització del treball dels oficials i aprenents del gremi; l’assistència mèdica, molt regulada; l’intent d’autofinançament; el control de la qualitat de la feina; el control de l’intrussisme profesional; els nombrosos plets per defensar les ordinacions i els drets gremials; els recursos i memorials davant les autoritats; les companyies de comerç dels perxers més actius; la creació d’una “botiga” per accions, des del 1616; algunes innovacions tècniques fetes per mestres perxers; la relació i associació amb altres gremis; la regulació del treball de les dones; el registre minuciós de tota la vida corporativa i fins i tot de les situacions particulars i un llarg etcètera.
Mostrar más

280 Lee mas

MEM Manual de Gestión Social del Subsector Minero

MEM Manual de Gestión Social del Subsector Minero

La aplicación de prácticas estandarizadas de gestión social de parte de las autoridades competentes del subsector minero (MEM y DREM) es necesaria. Estas prácticas deben responder a las estrategias definidas en el plan estratégico elaborado por OGGS. A su vez estas estrategias han requerido el desarrollo de políticas encaminadas a lograr el bienestar de la población que se encuentra asentada en las zonas donde se desarrolla la actividad minera. Dichas políticas que abarcan temas como la inclusión, la lucha contra la pobreza y el compromiso de los titulares con el desarrollo local sostenible se han plasmado en la promulgación de normas como el reglamento y normas de Participación Ciudadana, la Declaración Jurada Anual sobre el compromiso previo de los titulares mineros (Anexo IV de la DAC), o la creación de una comisión sectorial para realizar el seguimiento del Programa Minero de Solidaridad con el Pueblo, entre otros.
Mostrar más

138 Lee mas

Programa d'Actuació del Districte de Sant Martí: 2012-2015: Marc Estratègic de l'Ajuntament de Barcelona

Programa d'Actuació del Districte de Sant Martí: 2012-2015: Marc Estratègic de l'Ajuntament de Barcelona

Les actuacions dirigides a les persones i col·lectius en situació de major vulnerabilitat o risc d’exclusió social esdevenen un dels eixos principals d’atenció. En el marc del nou Pla per a la Inclusió social 2012-2015 s’abordaran les necessitats de les persones sense sostre, nouvingudes, dones i infants víctimes de maltractaments, famílies en rics d’exclusió i persones grans sense recursos que viuen soles. Es fa especial esment a les actuacions dirigides a cobrir les necessitats bàsiques d’aquests col·lectius: accés a l’habitatge i ajust de les places als menjadors socials. Es proposa incrementar o millorar els habitatges d’inclusió, els habitatges socials per a l’allotjament temporal familiar o els habitatges per a emergències socials i augmentar les places per a acollir a dones i infants víctimes de violència masclista.
Mostrar más

53 Lee mas

Balanç de mandat : Districte de Nou Barris 2015-2019

Balanç de mandat : Districte de Nou Barris 2015-2019

x Conflicte carrer del Japó. El conflicte social per la instal·lació d’un centre de culte islàmic al carrer del Japó del barri de la Prosperitat ha estat una de les qüestions que ha marcat aquest mandat en termes de convivència al Districte. El lloguer d’un local per part de la Comunitat Islàmica de Nou Barris va generar rebuig i por en alguns sectors del veïnat. El conflicte es va agreujar per la irrupció de partits i col·lectius d’extrema dreta i xenòfobs que volien capitalitzar políticament aquest rebuig i el desconcert d’alguns veïns i veïnes. La resolució final i satisfactòria d’aquest conflicte ha acabat generant un model a la ciutat de Barcelona per tractar possibles nous episodis similars. El treball i l’estratègia compartida entre el teixit veïnal, les entitats, l’Ajuntament de Barcelona i els cossos de seguretat ha estat la clau per a que la instal·lació d’aquest centre hagi estat una realitat i a la vegada hagi desmuntat algunes percepcions de por i de possibles problemes de convivència que, un cop ha obert les seves portes, s’ha demostrat errònies.
Mostrar más

92 Lee mas

Declaració del XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores, 2014

Declaració del XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores, 2014

2. L’exclusió té múltiples dimensions: social, econòmica, política, cultural, relacional, digital, generacional i de gènere, i s’expressa d’una manera diferent en cada país: pobresa, atur o precarietat laboral, afebliment de les relacions comunitàries i fractura del vincle social, segregació espacial de la població, infrahabitatge o manca d’habitatge, accés desigual a la sanitat i a un medi ambient saludable, la falta d’adaptació dels espais i dels serveis públics a les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, manca d’accés al transport públic, de serveis públics de qualitat, de polítiques d’igualtat d’oportunitats, etc.
Mostrar más

7 Lee mas

Show all 10000 documents...