Tal com presenten diversos autors (Egido, 2011; Halász & Michel, 2011), la UE va introduir les competències clau dins de l’objectiu estratègic establert en el Consell Europeu de Lisboa de l’any 2000, tot anomenant-les, en aquell moment, “destreses bàsiques”. Aquestes competències també es van incloure dins del primer dels objectius precisos dels sistemes d’educació i formació assenyalats per la Comissió Europea i han estat objecte d’una atenció prioritària en els treballs desenvolupats en el marc del Programa Educació 2010. Els experts d’aquest programa es van encarregar de proposar un llistat d’aquelles competències que tots els països han de prendre com a punt de referència per orientar els seus sistemes de formació. Finalment, el 18 de desembre de 2006, la Comissió Europea i el Consell van aprovar una recomanació on es proposen les vuit competènciesbàsiques que tots els joves haurien d’assolir una vegada finalitzada l’educació bàsica. A continuació, es duu a terme un repàs d’aquests aspectes més rellevants sobre el procés de selecció, definició i establiment de les competènciesbàsiques per part de la Unió Europea.
• Aplicació dels aprenentatges en activitats diverses (aplicació, raonament, treball de competènciesbàsiques i intel·ligències múltiples, projectes, grup cooperatiu, interactives, reforç, aprofundiment...), seqüenciades per nivells de dificultat i que faciliten el treball de competènciesbàsiques i els diferents estils cognitius de l’alumnat.
• Aplicació dels aprenentatges en activitats diverses (aplicació, raonament, treball de competènciesbàsiques i intel·ligències múltiples, projectes, grup cooperatiu, interactives, reforç, aprofundiment...), seqüenciades per nivells de dificultat i que faciliten el treball de competènciesbàsiques i els diferents estils cognitius de l’alumnat.
• Aplicació dels aprenentatges en activitats diverses (aplicació, raonament, treball de competènciesbàsiques i intel·ligències múltiples, projectes, grup cooperatiu, interactives, reforç, aprofundiment...), seqüenciades per nivells de dificultat i que faciliten el treball de competènciesbàsiques i els diferents estils cognitius de l’alumnat.
• Progressiva i acurada incorporació de continguts mitjançant exemples extrets de situacions quotidianes, amb contextualitzacions que permeten la transferència, generalització i ampliació d’aprenentatges, i que connecten amb les competènciesbàsiques identificades. • Aplicació dels aprenentatges en activitats diverses (aplicació, raonament, treball de
• Aplicació dels aprenentatges en activitats diverses (aplicació, raonament, treball de competènciesbàsiques i intel·ligències múltiples, projectes, grup cooperatiu, interactives, reforç, aprofundiment...), seqüenciades per nivells de dificultat i que faciliten el treball de competènciesbàsiques i els diferents estils cognitius de l’alumnat.
En altres assignatures també s’hi ha fet referència sense massa detall. Val a destacar que a Auditoria de la Informació vam aprendre que “[l’auditoria] és una eina útil aplicada en l'àmbit de l'auditoria interna, la gestió documental, la seguretat de la informació, la intel·ligència competitiva o la gestió del coneixement” (Soy, 2011, p. 21). Curiosament, veiem, llista un seguit de matèries que són ofertes com a assignatures del nostre grau amb l’única excepció de la seguretat de la informació. La seguretat de la informació –i la ciberseguretat– és un camp d’estudi completament escaient als nostres interessos i competències i del qual no tenim oferta formativa curricular. Aprofito per posar sobre la taula el meu parer quant a la conveniència que la UOC incorpori al pla d’estudis d’Informació i Documentació una assignatura optativa que permeti els estudiants aprofundir en coneixements de seguretat de la informació i ciberseguretat enfocada al nostre perfil professional.
32 Durant la seva educació emprenedora universitària, els estudiants haurien d'assolir les habilitats i competències emprenedores més importants que són necessàries en la gestió d'una empresa, com ara habilitats estratègiques, de planificació, de màrqueting, financeres, de gestió de projectes i de gestió del temps. Addicionalment, haurien d'aprendre habilitats emprenedores rellevants i pertinents per tractar amb persones, tal com poden ser les habilitats de lideratge, motivació, comunicació, delegació i negociació (Kuratko i Hodgetts, 2002). No obstant això, si l'objectiu és augmentar el nombre de nous projectes empresarials, també haurien de ser apreses les habilitats per a la creació d'un nou negoci. Considerant-ho tot, el sistema educatiu és cada vegada més important en la creació de noves empreses. Segons Kakkonen (2011), el creixent auge de la iniciativa emprenedora, la qual en els darrers temps està adquirint més valor en diferents nivells, està convertint l'emprenedoria en una opció de futur per a un major nombre d'estudiants. L'educació ha de preparar-los de manera que tindran les competències necessàries per tal d'iniciar un negoci després de la graduació. El currículum basat en competències dels plans d'estudis presenta les habilitats i competències que els estudiants han d'adquirir durant els seus estudis professionals i que són necessàries per establir la pròpia empresa. A més de les competències, els estudiants han de tenir la voluntat, la motivació i la intenció per convertir-se en emprenedor.
El que nosaltres anomenem competències�informacionals es pot definir, se- guint les normes elaborades per l'Association of College and Research Libraries (ACRL-ALA) el gener del 2000, com el conjunt d'habilitats, aptituds i coneixe- ments que capaciten els individus per a reconèixer quan necessiten informa- ció, on i com localitzar-la, avaluar-ne la idoneïtat i saber donar-hi l'ús adequat d'acord amb la necessitat que se'ls planteja.
Per tot això, convé idear tasques educatives en què l'alumnat pugui aplicar allò que sap, en contextos diferents i en relació amb qüestions diverses, significatives i funcionals. Ensenyar i aprendre per competències pressuposa accentuar en la didàctica de cada disciplina aquelles activitats d'ensenyament i aprenentatge susceptibles de produir coneixements, destreses i actituds que puguin ser mobilitzats en situacions concretes com, per exemple, pràctiques de treball en grup cooperatiu, tutorització de recerques, resolució de qüestions en grup, plantejament de situacions que comportin l'expressió i interacció oral, etc. En definitiva, ensenyar i aprendre per competències implica, doncs, accentuar la dimensió pràctica i alhora global de l'aprenentatge.
Tal com s’explica en l’apartat de metodologia, es vol fer un sondeig entre els alumnes que cursen actualment aquest cicle formatiu, per copsar les impressions respecte a les competències adquirides amb els seus estudis. En el territori de Catalunya podem trobar actualment 63 centres que imparteixen aquest cicle formatiu. Es considera doncs que aquest àmbit és prou ampli per recollir una gran diversitat pel que fa a l’alumnat.
3) Avaluació continuada de l’aprenentatge. Les competències del curs s’assoleixen a partir del plantejament per part del consultor d’exercicis o activitats d’aprenentatge adaptats a les característiques del curs. Les activitats es basaran en l’aplicació dels coneixements a situacions concretes d’un lloc de treball. Les activitats proposades seran avaluades de manera que suposen una avaluació formativa per al participant.
En el cas específic del projecte, es limitarà la recerca d’informació sobre les universitats que formen part del SUC, en concret seran 12 universitats. La investigació es vol realitzar en les universitats catalanes per tal d’extreure conclusions a nivell territorial català. Es recercaran les diferents competències pels estudis de Grau i Màster en Enginyeria Informàtica. La selecció de la informació es realitzarà en dos gran parts:
Seguint en el mateix context asiàtic, Jung i Lim (2009) diferencien en cinc categories les principals funcions que ha de tenir el sistema de suport per a l’aprenentatge per utilitzar els LTD. Dins de la primera categoria learning management system (LMS), s’hi especifiquen diferents paràmetres de gestió, com funcions bàsiques (el tipus d’accés...), suport per a l’aprenentatge dels estudiants (gestió de la informació personal, funcions d’avaluació...), suport per a la docència dels professors (gestió de la informació personal, de l’aprenentatge, de l’avaluació...) o gestions d’administració (gestió dels usuaris, del grup d’alumnes, dels continguts...). En la segona categoria learning contents management system (LCMS), es fa referència al tipus de continguts, al seu format, als estàndards que compleix, al funcionament posterior i a possibles problemàtiques i solucions del seu allotjament. En la tercera categoria, community , destaquen la possibilitat de gestionar altres espais socials i comunitats d’aprenentatge, entre d’altres. En la quarta assessment/diagnosis , s’hi recullen aspectes com l’avaluació dels estudiants, l’autoavaluació dels coneixements previs o la gestió de qüestionaris i estadístiques. I finalment, en la cinquena categoria, e-portfolio , es fa referència a un sistema que permeti recollir i observar l’historial i la gestió de l’aprenentatge que fa l’alumne del grup classe o dels treballs, entre altres opcions.