comunicació de crisi

Top PDF comunicació de crisi:

La comunicació de crisi a les empreses : anàlisi del cas Mercadona

La comunicació de crisi a les empreses : anàlisi del cas Mercadona

I per últim, a la tercera pregunta es qüestiona si existeixen estratègies prèviament establertes per Mercadona en cas d’una comunicació de crisi. Segons el director de Relacions Externes de Mercadona, Joan Gili Saldaña, no tenen cap tipus d’estratègies prèviament establertes. Aquesta idea pot ser potenciada per la pròpia empresa com per donar un imatge de força, per tal d’expressar que ells no acostumen a tenir crisis i no tenen necessitat de tenir un pla de crisi. No obstant, el que es pot observar és que hi ha una sèrie de patrons o accions que es repeteixen quan hi ha una crisi comunicativa. Algunes d’aquestes accions són la importància que té l’empresa en les xarxes socials i la necessitat de resposta, sempre variant la forma, a la gran majoria de missatges. Aquestes idees es veuen, clarament, en l’anàlisi de variables de si varia el missatge o no, la referència al Banc d’Aliments o al reportatge de Salvados pel fet de mostrar una implicació o no entre altres. Això fa que Mercadona sigui una de les empreses que més pendent està de les xarxes socials i, per tant, dels seus usuaris.
Mostrar más

97 Lee mas

Comunicació de crisi en conflictes laborals : la comunicació durant l'ERO de Coca-Cola Iberian Partners

Comunicació de crisi en conflictes laborals : la comunicació durant l'ERO de Coca-Cola Iberian Partners

Per tant, com es pot extreure d’aquestes dades, a diferència dels sindicats i el comitè d’empresa, Coca-Cola Iberian Partners va agafar durant aquest primer mes de conflicte per l’ERO (i de crisi per a aquesta com a empresa) una estratègia de comunicació basada en comunicats de premsa principalment. Cal apuntar que, de fet, l’empresa va crear un blog online, disponible a l’adreça www.iberian-partners.com , destinat únicament a penjar els comunicats de premsa elaborats respecte a la crisi, i disponibles a tothom que els volgués consultar. En canvi, al web de l’empresa accessible a www.cocacolaiberianpartners.com , l’empresa no va penjar comunicats de premsa accessibles, relegant-los al blog creat als seus efectes. Tot i així, durant el període que compren del 22 de gener al 21 de febrer es va realitzar, com s’ha pogut veure, alguna declaració per part de l’empresa, més concretament en 9 casos localitzats, vinculats de forma majoritària a Coca-Cola Iberian Partners com a font general (sense especificar cap nom ni càrrec); i només en dues ocasions atribuïdes a Ángel López de Ocáriz, Director de Relacions Institucionals i de Comunicació de Coca-Cola Iberian Partners (una a El País i una a Expansión). A causa d’això, tampoc es pot associar un portaveu visible a l’empresa embotelladora, especialment tenint en compte que el primer període d’una crisi (el moment en que esclata) és el més complicat per a una empresa i ha de decidir quina estratègia seguir.
Mostrar más

220 Lee mas

La comunicació empresarial en situacions de crisi. Estudi de cas : la crisi de Fontaneda

La comunicació empresarial en situacions de crisi. Estudi de cas : la crisi de Fontaneda

51 del director de recursos humans com del director general. La responsa- ble de comunicació coordina, bàsicament, quatre àrees: la comunicació institucional, la comunicació corporativa, la comunicació de producte i la comunicació interna, i és en aquesta última en la qual fa major èmfasi. Amb referència a les situacions de crisi, hem de dir que United Biscuits ha elaborat el seu propi manual de comunicació de crisi. Per tot això, vam concloure que hi ha hagut avenços a l’hora de considerar la comu- nicació com un valor estratègic per a la companyia. No obstant això, creiem que encara no s’hi considera del tot. La responsable de comuni- cació no depèn directament de la màxima autoritat de l’empresa. Primer ha de retre comptes al director de recursos humans, per a després tenir via directa amb gerència. L’organigrama de la companyia segueix sense incloure un departament de comunicació que tingui independència, au- tonomia i poder de decisió sobre les accions comunicatives que es pro- dueixen dintre i fora de l’organització.
Mostrar más

9 Lee mas

Crisi de l'empresa i dret de societats

Crisi de l'empresa i dret de societats

Molt esquemdticament, als nous articles 260,4 i 262 de la Llei de societats anbnimes, que en virtut de l'article 30 de la Llei de societats de responsabilitat limitada tambt s'apliquen a[r]

18 Lee mas

Crisi i pobresa infantil a Catalunya

Crisi i pobresa infantil a Catalunya

En alguns països, fonamentalment anglosaxons, algunes ajudes monetàries directes —com les que reben les llars monoparentals— estan condicionades a la participació en el mercat laboral o un programa de formació per afavorir-ne la inserció laboral. En general sembla que aquestes polítiques contribueixen a incrementar els ingressos laborals dels progenitors i contribueixen així a reduir la pobresa infantil, però és difícil calibrar en quin grau poden ser efectives en països amb mercats laborals poc dinàmics, o que estan travessant períodes de crisi, en què l’oferta de feina és escadussera. Apostar per polítiques d’activació per reduir la pobresa infantil comporta riscos de desprotecció si l’«ocupabilitat» dels adults responsables de l’infant és molt baixa. L’activació tampoc assegura necessàriament una millora substancial de les condicions de vida si els pares només poden accedir a feines de baixa qualitat, mal re- munerades, i si la seva inserció laboral implica perdre el dret de percebre prestacions i ajuts. Per acabar, no hem d’oblidar que la pobresa infantil és sensible a dinàmiques generals del mercat laboral i del sistema de protecció públic. Les condicions de vida dels infants són sensi- blement pitjors en les societats més desiguals (Wilkinson i Pickett, 2009). La infància vulnerable es beneficia, per tant, de polítiques que corregeixen la desigualtat mitjançant polítiques fiscals i socials. Els infants són beneficiaris indirectes dels drets socials de què gaudeixen els seus pro- genitors i altres familiars que viuen amb ells. Aquests ajuts són decisius quan la protecció social específica per a la infància és poc generosa, com passa a l’Estat espanyol. A Espanya, les pres- tacions per atur o les pensions de jubilació i supervivència tenen un efecte reductor sobre la po- bresa infantil sensiblement més alt que les polítiques d’ajuda a la família (Marí-Klose i Marí-Klose, 2011). Seria, sens dubte, desitjable arribar a una situació en què el benestar infantil estigués garantit amb independència dels drets dels seus progenitors, però mentre això no passi, l’efecti- vitat de la protecció infantil està lligada a la solidesa global dels sistemes públics de benestar.
Mostrar más

16 Lee mas

TEMA 2: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

TEMA 2: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

- Reaccionari: En general són els sectors o individus que són partidaris d'una actitud de tipus regressiu, tradicionalista o conservador davant d'una situació politicosocial, religiosa o artisticocultural progressiva, renovadora o fins i tot revolucionària. En aquest sentit pejoratiu la reacció és propugnada pels sectors o individus que es coneix com la dreta, la ideologia ha estat definida com a conservadora ja que defensa l'estructura jeràrquica de les classes socials i s'oposa a tota mena de canvi o reforma que comporte una disminució dels privilegis de les classes dominants. Històricament tal reacció ha estat encoratjada pels sectors més tradicionals i immobilistes tant de l'església com de l'exèrcit. Concretament, dins de la crisi de l'Antic Règim eren aquells que pretenien restablir allò abolit, en aquest cas l'Antic Règim i els seus privilegis. Exemples de sectors reaccionaris serien els diputats absolutistes (servils) que li van lliurar a Ferran VII el Manifest dels perses demanant la volta a l'absolutisme el 1814 o el bàndol ultraconservador o carlí que es van oposar a la instauració d'un règim liberal en la persona d'Isabel II a partir de 1833.
Mostrar más

5 Lee mas

TítuloL'eutanasia nella crisi del pensiero occidentale

TítuloL'eutanasia nella crisi del pensiero occidentale

Innanzi alla individuale ricerca della felicità –fine e fondamento del diritto naturale hobbesiano– sono travolte giustizia e verità, che l’antica speculazione filosofica aveva identific[r]

10 Lee mas

Pla de comunicació: SEAT

Pla de comunicació: SEAT

Segons les patronals del sector Anfac, Ganvan i Faconauto, l’any 2016 el mercat automobilístic a Espanya ha tancat amb 1147000 vehicles matriculats, amb un creixement del 10,90%, tot i l’alentiment de les vendes després d’acabar el pla PIVE a l’estiu. Aquestes mateixes entitats, indiquen que el nivell de vendes està lluny del mercat potencial que correspon a Espanya, i encara està per sota del nivell marcat a l’inici de la crisi. En el creixement de vendes han tingut rellevància la millora de les empreses i el creixement del canal de lloguer. El 2016 també ha estat un any de canvi: després de quatre anys consecutius de domini clar de Volkswagen, la marca alemanya ha cedit aquesta posició a Renault, que va tancar l’any com a líder de vendes, amb 90503 unitats venudes. Per darrera es va situar Opel, Volkswagen, Peugeot i Seat. Per darrera queden marques com Citroën, Ford, Nissan, Toyota i Kia. Seat és la única companyia que dissenya, desenvolupa, fabrica i comercialitza automòbils a Espanya, és la primera indústria inversora en I+D del país, suposa el 1% del PIB de l’estat i té més de 14000 treballadors, sent el principal ocupador del sector i un dels majors del país. Tot i així, el primer mercat de la marca és Alemanya, amb més de 90000 unitats venudes al 2016, mentre que Espanya és el segon mercat de Seat, amb unes entregues de 77200 vehicles. El tercer mercat de la companyia és el Regne Unit.
Mostrar más

89 Lee mas

Pablo Iglesias : Entre una comunicació de masses i una comunicació d'elit

Pablo Iglesias : Entre una comunicació de masses i una comunicació d'elit

Tal i com es pot apreciar, les intervencions més curtes apareixen al principi i al final. L’explicació és que tant al inici com al tancament, Jordi Évole fa preguntes més concretes la qual cosa obliga a fer intervencions curtes. Un altra fenomen que explicaria això és el to col·loquial en format conversa que s’adopta entre Rivera i Pablo Iglesias al principi del programa. Aquest to de relació amistosa (es veu com parlen d’aspectes de la seva vida privada) genera proximitat i familiaritat en l’espectador, un element clau en la comunicació política com s’ha especificat en el marc teòric. El format conversa, molt present sobretot al principi, implica també intervencions curtes.
Mostrar más

58 Lee mas

Pla de millora de comunicació

Pla de millora de comunicació

b) Elaboració de la pla de millora de la comunicació: en qualsevol pla de millora s’ha de seguir unes pautes, en aquest cas, he fet servir els apunts de l’assginatura : Tècniques de Gestió i Comunicació de la UOC i la seva bibliografia complementària. He estat fidel als punts recomanats però a més, he inclòs d’altres qüestions com les responsabilitats i els rols lideratge del projecte: qui encarrega el projecte, qui s’encarrega de la redacció, qui o quins són els responsables d’implementar-ho.

21 Lee mas

PLA DE COMUNICACIÓ I COMUNICACIÓ INTERNA. Mòdul 1

PLA DE COMUNICACIÓ I COMUNICACIÓ INTERNA. Mòdul 1

 Previsió del calendari “mediàtic” aliè a la nostra organització.  Previsió del calendari “mediàtic” de les[r]

17 Lee mas

La comunicació científica

La comunicació científica

- La manera com es comuniquen resultats que tenen a veure amb decisions polítiques pot ser també molt complexa. Hi ha hagut alguns exemples recents que ho indiquen. Per exemple, l’any 2011 es van detectar a Alemanya infeccions intestinals d’E. coli d’evolució greu que van arribar a causar més de 30 morts. Es van trobar E. coli en cogombres espanyols d’agricultura ecològica. La responsable alemanya ho va anunciar als mitjans de comunicació abans que es demostrés que no era la mateixa soca que es va trobar en brots de soja ecològics i finalment en llavors de cúrcuma d’origen egipci. A Itàlia han estat condemnats en primera instància sismòlegs que es van ocupar del terratrèmol de l’Aquila el 2009 perquè, segons parents de víctimes, havien anunciat la fi de les tremolors sense prou informació i això va ocasionar que hi hagués gent que no prengués precaucions. Molt sovint analitzar qüestions científiques quan hi ha una gran incertesa és complicat i com es comunica aquesta incertesa al ciutadà o al responsable polític no és fàcil.
Mostrar más

6 Lee mas

Teories de la comunicació

Teories de la comunicació

Aquest itinerari per les aportacions valencianes a les teories de la co- municació ha pretès realitzar una presentació de diverses contribu- cions, de caràcter més o menys perifèric, a aquest àmbit, amb particu- lar èmfasi en l’anàlisi del discurs, la teoria de la literatura i la traductologia. En altres capítols d’aquest monogràfic trobaran els lec- tors referències més centrals de la disciplina, a partir del treball dels es- tudiosos vinculats a les titulacions de comunicació, de publicitat o de periodisme. Per descomptat, hi ha altres províncies epistemològiques que podrien haver trobat un lloc en aquest apartat: per exemple, els es- tudis d’estètica, que compten a les universitats valencianes amb autors rellevants com ara Romà de la Calle o Wences Rambla. I qui diu l’estètica, diu també de la filosofia o dels estudis de gènere... Ací, però, ens hem centrat en aquelles contribucions més «lingüístiques» a la teo- ria de la comunicació.
Mostrar más

13 Lee mas

Informe sectorial: comunicació

Informe sectorial: comunicació

Fins fa un parell de dècades s’expressava certa preocupació per l’aparició dels “grups de premsa” perquè concentraven la propietat de les capçaleres de diaris i revistes amb les conseqüències que això comporta, per exemple, la manca de transparència. Més tard, es va canviar l’expressió de “grups de premsa” per “grups multimèdia”; aquells grups empresarials que varen ampliar les seves activitats a més d’un mitjà de comunicació com a resultat de la desregularització dels mitjans audiovisuals. Actualment aquest grups empresarials continuen agrupant-se per abastar totes les tècniques i mètodes de comunicació: premsa, ràdio, vídeo, editorials, productores de cines, bases de dades, serveis de telecomunicació, serveis d’oci, indústries creatives i culturals, etc. En definitiva les grans corporacions de comunicació treuen partit a totes les manifestacions informatives i les tecnologies que permeten la seva transmissió. Aquesta tendència ha generat un canvi en la demanda de perfils al sector, que necessita professionals més polivalents amb capacitat per generar continguts per premsa escrita, però també per crear una falca o per publicar una notícia en un mitjà digital.
Mostrar más

17 Lee mas

Aproximación conceptual a la comunicació

Aproximación conceptual a la comunicació

venido desarrollando su propuesta sobre la base de un marco referencial que se sostiene en los aportes principal- mente de Joan Costa y de James E. Grunig, los dos de corte funcionalista[r]

15 Lee mas

Escenaris d'ajustament de l'economia catalana enfront de la crisi

Escenaris d'ajustament de l'economia catalana enfront de la crisi

Voler canviar d’un salt el model productiu és una il·lusió. Els canvis de pes relatiu dels dife- rents sectors econòmics són lents i graduals. La principal font de canvi estructural és la transfor- mació progressiva del teixit econòmic existent. L’esperança que les reformes estructurals ens aju- daran a sortir de la crisi és una veritat a mitges. Probablement la majoria de reformes estructurals tindran impacte a mitjà i llarg termini, però poden tenir efectes positius sobre la confiança a curt termini.

9 Lee mas

Estudis pioners sobre comunicació

Estudis pioners sobre comunicació

nicació en el País Valencià va ser obra aïllada de persones que, interes- sades pel món de la cultura i/o del periodisme, havien estudiat fora del sistema universitari valencià o, en tot cas, hi tenien una relació marginal. També es varen produir casos, bastant aïllats, d’investigacions adscrites a altres àrees de coneixement que sí que existien a les universitats va- lencianes —com ara història, filologia, psicologia, ciències de l’educació, economia, medicina, etc.— i que hui poden tenir-se com a pioneres en l’àmbit dels estudis sobre comunicació.

17 Lee mas

Estudis culturals sobre comunicació

Estudis culturals sobre comunicació

Les dificultats per a la conformació d’una identitat cultural, política i/o nacional en l’àmbit valencià va ser l’eix sobre el qual es varen desen- volupar totes les sessions. Uns problemes causats, en l’opinió de la ma- joria dels ponents, pels mitjans de comunicació. En primer lloc, perquè l’estructura mediàtica del País Valencià no ha estat capaç de vertebrar una única opinió pública valenciana que aglutinara les sensibilitats d’Alacant, València i Castelló. És significatiu que no hi haja cap periòdic que abrace tot el territori. En part, com assenyalen algunes veus, perquè no hi ha periòdics de capital estrictament valencià, però també per un certa manca de risc empresarial. Tampoc ho aconsegueix la radiotelevi- sió pública, nascuda entre altres motius amb aquesta finalitat i que, se- gons afirmen, fracassa estrepitosament. 5
Mostrar más

14 Lee mas

Habilidades y estrategias de comunicació

Habilidades y estrategias de comunicació

La resiliencia es una actitud indispensable en la persona mediadora ya que es la que nos permitirá abordar las circunstancias y vivencias de las personas con las que vamos [r]

15 Lee mas

Pla de comunicació. Eventime

Pla de comunicació. Eventime

comunicació d’Eventime. Aquest és l’apartat on es desenvoluparan una sèrie de propostes d’acció per millorar el posicionament i la notorietat de la marca. És la part més creativa, ja que, encara que es recolze en les bases dels conceptes teòrics apresos i en el camí marcat al diagnòstic, s’haurà de delimitar una estratègia general per a que totes les accions tinguen coherència entre sí. Per això, serà necessari definir uns objectius realistes i assolibles a les possibilitats de l’empresa. A partir d’ells, es completaran poc a poc tots els apartats següents, on es plantejaran accions, es marcarà un timing a seguir i es definirà un pressupost objectiu que acompanyarà les accions esmentades.
Mostrar más

74 Lee mas

Show all 442 documents...