crisi econòmica

Top PDF crisi econòmica:

Impacte de la crisi econòmica en la conducta informativa dels usuaris de biblioteques universitàries catalanes

Impacte de la crisi econòmica en la conducta informativa dels usuaris de biblioteques universitàries catalanes

També vam parlar de la crisi i en concret de si havien notat algun canvi a la biblioteca de la seva institució que hagués pogut afectat la seva activitat de recerca. Quatre dels entrevistats van dir que no; tres d'ells van anomenar el tancament de les biblioteques en períodes de vacances. Sis opinions van assenyalar la suspensió d'algunes subscripcions electròniques i dos altres la disminució del pressupost per la compra de llibres. Seguint amb la línia de la crisi econòmica, volíem conèixer si els investigadors havien hagut de canviar la seva manera de treballar a causa de les retallades pressupostàries. Set persones van dir que no, un doctorand va afegir “Busco llibres en pdf per internet (pirates) i sovint els trobo” i una altra resposta va ser “Els canvis principals han estat tenir que adquirir amb cost propi llibres subscripcions de revistes tant amb suport paper com electrònic”.
Mostrar más

58 Lee mas

El comportament del turisme en una destinació de litoral dins una conjuntura de crisi econòmica

El comportament del turisme en una destinació de litoral dins una conjuntura de crisi econòmica

Per tant, es pot concloure que en la bibliografia consultada per analitzar l’impacte que ha tingut l’actual crisi econòmica en el sector turístic, no hi trobem les següents fonts utilitzades a l’estudi: dades relatives a transaccions econòmiques i capacitat de despesa, provinent de les retirades de diners dels caixers automàtics i de les operacions per T.P.V.; dades d’ocupació de segones residències, cercades mitjançant mètodes indirectes; dades de l’oferta comercial bàsica, facilitades des dels diferents supermercats situats a la població; les dades d’accés a platges i espais naturals de l’entorn, mitjançant mètodes indirectes com és la recollida de brossa; les dades de l’oficina d’informació turística ; La Ciutadella de Roses ; el Tren turístic; el parc aquàtic Aquabrava; i el reflex dels consumidors als comptes de les empreses amb les dades provinents del Registre Mercantil. El fet de que no hagin estat utilitzades en els actuals estudis que analitzen el comportament del turisme en l’actual crisi econòmica, no vol dir que no hagin estat anteriorment utilitzats, tant en el propi estudi del turisme com en altres disciplines més allunyades.
Mostrar más

449 Lee mas

Crisi econòmica i governança fiscal  La batalla contra els paradisos fiscals

Crisi econòmica i governança fiscal La batalla contra els paradisos fiscals

La primera d’’aquestes mesures es va introduir el 1991 per sengles lleis que consideraven no subjectes (en realitat es tractava d’’una exempció) els interessos i guanys de capital derivats del deute públic obtinguts per no residents que no operaren a través d’’un establiment permanent. Es pretenia, d’’aquesta manera, que el deute públic espanyol resultara més atractiu als inversors no residents i, per a això, no s’’exigia l’’impost aplicat als no residents a Espanya. No obstant això, aquesta mesura no s’’aplicava a les rendes obtingudes a través dels països o territoris que es quali caren reglamentàriament com a paradisos  scals. Resulta signi catiu que el 1990, en els inicis de la crisi econòmica i  nancera de la dècada dels 90, es regulara aquesta exempció dels rendiments del deute públic espanyol, per a facilitar la seua col·locació del deute públic espanyol, encara que excloent els obtinguts a través de paradisos  scals. I que haja sigut l’’actual crisi econòmica la que haja motivat la modi cació, concretament mitjançant el Reial decret llei 2/2008, de 21 d’’abril, de mesures d’’impuls a l’’activitat econòmica, que va fer un pas més i per a facilitar encara més la col·locació del deute públic espanyol, va suprimir la restricció aplicable als paradisos  scals, de manera que actualment els rendiments del deute públic espanyol estan exempts, tot i obtenir-se a través de paradisos  scals.
Mostrar más

20 Lee mas

Repercussions de la Crisi Econòmica a la Formació Impartida pels Departaments de Recursos Humans a Mallorca

Repercussions de la Crisi Econòmica a la Formació Impartida pels Departaments de Recursos Humans a Mallorca

(Reguera, A., entrevista personal, 25-02-2015). Des de la seva creació l'any 1977 va comptar amb el departament de formació, que porta treballant més de 30 anys en matèria formativa. Com organització empresarial més representativa de la Comunitat Autònoma el que ofereix és formació adreçada a empresaris, directius, comandaments intermedis, també tenen formació per a aquelles persones que estan en actiu i necessiten reciclar-se. Així com també formació destinada a avenços tecnològics i formació per a persones en atur perquè són persones que anteriorment havien treballat i ara, per la crisi, es troben fora del mercat laboral i necessiten una altra vegada formar-se i reciclar-se per poder entrar de nou al mercat laboral.
Mostrar más

52 Lee mas

La figura del Real Decret llei com a instrument normatiu habitual per gestionar la crisi econòmica

La figura del Real Decret llei com a instrument normatiu habitual per gestionar la crisi econòmica

Aquestes xifres evidencien que l'Executiu ha optat majoritàriament per la utilització d'un instrument normatiu unilateral per afrontar la crisi, la legislació d'urgència, davant la llei formal d'origen parlamentari. A més, i com es desprèn de les dades destacades, la major part de les iniciatives legislatives governamentals convertides finalment en llei no podien ser regulades per Decret-llei, ja que corresponen a matèries reservades a procediments legislatius especials i, per tant, a l'exclusiva competència del Poder Legislatiu. Això és el que passa amb els àmbits materials reservats a la categoria de llei orgànica (art. 81.1º CE), els actes d'autorització de tractats internacionals per mitjà dels quals s'atribueixi a una organització o a una institució internacional l'exercici de competències derivades de la Constitució (art. 93 CE) o l'acte d'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat (art. 134 CE). El tret comú en tots aquests supòsits és que es tracta de matèries tipificades constitucionalment i reservades no només a un procediment específic de tramitació i aprovació (reserva de procediment), sinó també a la pròpia institució parlamentària (reserva de Parlament), de manera que en cap cas les mateixes podrien ser objecte de regulació per part de l'Executiu a través de la legislació d'urgència.
Mostrar más

30 Lee mas

Les dificultats o oportunitats de les entitats emergents per consolidar se en un context de crisi econòmica

Les dificultats o oportunitats de les entitats emergents per consolidar se en un context de crisi econòmica

Cada vegada hi ha una idea més consensuada per els diferents partits polítics, en quan a l'ajuda a les necessitats del tercer sector, no amb el sentit de finançar estructura, (…) Es vera que l'administració després de una sèrie d'anys de lluita per el tercer sector suposat d'anar cap una contractació socialment responsable és a dir de caire més social, on l'empresa no es dugui un benefici a costa dels col·lectius més vulnerables queda molt per recórrer, perquè aquelles empreses amb ànim de lucre que poden presentar un servei més barat no ho poden assumir les entitats sense ànim de lucre apart de que aquesta rebaixa recau sobre el sol dels treballadors i més bé o malament les entitats tenen un sou estipulats que no baixaran per molta crisi que hi hagi.
Mostrar más

25 Lee mas

Barcelona economia. Núm. 80 (2012)

Barcelona economia. Núm. 80 (2012)

Abans de passar al detall per barris, convé avançar d’entra- da que en 2011 ha continuat el procés d’eixamplament de les desigualtats territorials, un fet molt comú en les situacions de crisi econòmica com la que vivim. Després que es tren- qués el procés de convergència que s’havia viscut durant la fase expansiva, per tercer any consecutiu ha augmentat la dispersió, entesa com a distància entre el valor més alt i el més baix; això ha vingut donat alhora per una escalada del valor màxim i una caiguda del valor mínim. El quocient en- tre el valor del barri amb un valor més alt (Pedralbes) i el del més baix (Can Peguera) és 7,1, més d’un punt més que l’any anterior i dos més que en 2009. Cal, però, completar aques- ta mesura amb una altra visió més afinada de la desigualtat. L’anàlisi del que podríem anomenar el tronc central de la distribució, que es pot mesurar pel quocient de percentils Q75/Q25 o el Q90/Q10, redueix l’impacte d’observar no- més els extrems de la distribució perquè té en compte si els valors centrals estan agrupats o dispersos; en ambdós casos, amb valors d’1,5 en el primer i de 2,7 en el segon, també s’ob- serva una tendència a l’alça, però molt menys impactant que amb l’anterior mesura, ja que en aquest darrer any el primer quocient augmenta quatre centèsimes i el segon, nou. Des del punt de vista de la posició jeràrquica, en general es detecta una notable estabilitat dels barris en relació amb l’any anterior. Entre els que encapçalen la classificació –els sis de color blau més fort– només s’ha donat algun petit intercanvi, amb salts d’una posició amunt o avall; en aquest cas es troba Pedralbes, que ha rellevat les Tres Torres de la po- sició capdavantera que havia ocupat des de 2007 fins 2010.
Mostrar más

75 Lee mas

Endavant – Crisi i dones

Endavant – Crisi i dones

Les dades mostren un major atur entre els homes que entre les dones, a diferència d'al- tres períodes, i cal clarificar a què es deu aquest fenomen per no confondre-ho amb una falsa dada en relació a un avanç cap a l'equiparació de condicions laborals. És necessari observar que la crisi econòmica ha causat una dràstica reducció de llocs de treball en els sectors de la construcció i de la indústria automobilística, els quals estan reservats gene- ralment als homes. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa, el segon trimes- tre als Països Catalans el nombre d'aturades ha estat de 724.700 homes i 533.800 dones, que fan un total de 1.258.500 persones. Tenint en compte la major incidència de la crisi en sectors masculinitzats i que el nombre d'homes ocupats ha estat sempre superior al de dones, la diferència no és gran. Caldrà esperar que els efectes de la crisi colpegin el sec- tor terciari, en el qual tant homes com dones comparteixen llocs de treball, per compro- var si la tendència històrica ha canviat o no, ja que les dones sempre han estat les prime- res en ser acomiadades tan bon punt hi ha hagut períodes de crisi, encara que fossin petits i curts. La institució familiar i la revaloralització del treball domèstic en temps de crisi juguen un paper clau per facilitar l'expulsió de les dones del mercat de treball. En el següent punt hi aprofundirem.
Mostrar más

28 Lee mas

Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 : mesura de govern

Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015 : mesura de govern

L’origen competencial de la Unió Europea en matèria d’inclusió se situa l’any 1997, quan es va adoptar el Tractat d’Amsterdam, pel qual s’incorpora l’exclusió social com un àmbit a tractar des de la política social. Tres anys més tard, el març de 2000, el Consell Europeu va aprovar l’Estratègia de Lisboa, que recull com a objectiu principal assolir una major cohesió social. Des d’aleshores, la Unió Europea agafa un paper actiu vers la inclusió, adquirint nous compromisos, atenent els contextos canviants i creant instruments i polítiques d’acció amb la voluntat d’assolir una Europa integrada, cohesionada i inclusiva. En aquest sentit, cal ressaltar l’entrada en vigor de la Carta Europea de Drets Fonamentals el desembre de 2009, amb la ratificació del Tractat de Lisboa per part dels 27 estats membres de la Unió. En aquest apartat es presenta un breu repàs de la trajectòria de la Unió Europea en matèria d’inclusió social, tot destacant les iniciatives preses per fer front a la crisi econòmica i financera, així com la principal eina de política social amb què compta: l’Estratègia 2020.
Mostrar más

131 Lee mas

Banc de Bones Pràctiques : butlletí. Núm. 2 (2015)

Banc de Bones Pràctiques : butlletí. Núm. 2 (2015)

Les onze propostes seleccionades cobre- ixen un ampli ventall dʼàmbits de treball, que reflecteixen clarament la vocació transversal del projecte: infància, gènere, diversitat funcional, envelliment, cultura, salut, cultura, habitatge, ocupació… Sobre tots ells plana la dura realitat dʼuna crisi econòmica que està afectant cruel- ment la ciutadania, especialment als barris més vulnerables. La desigualtat ha crescut a la nostra ciutat tant pel que fa a les diferències entre les classes socials com a la seva distribució territorial, i es manifesta en camps tan diversos com les condicions de salut, lʼocupació o la quali- tat dels equipaments i de lʼespai públic. Aquells que des de lʼAjuntament treba- llem en els departaments socials no ens podem refugiar en una lectura restrictiva
Mostrar más

11 Lee mas

Pla locals : mesura de govern

Pla locals : mesura de govern

L’escenari de crisi econòmica ha fet incrementar el número d’entitats de la ciutat de Barcelona que necessitin d’un espai per tal d’exercir la seva activitat. En alguns casos es tracta de noves associacions que no poden accedir a local, en d’altres associacions que, per les dificultats econòmiques internes degudes al descens dels ingressos o als increments del cost del lloguer, no poden fer front a aquest.

14 Lee mas

La nova «guerra de l'aigua» a Barcelona: austeritat, deute i participació privada

La nova «guerra de l'aigua» a Barcelona: austeritat, deute i participació privada

En el context de la pitjor crisi econòmica soferta pel nostre país, i per exten- sió pel sud d’Europa en les darreres dècades, el sector públic ha experimentat una forta reconfiguració per les polítiques d’austeritat de despesa i de privatit- zació. A Catalunya, a finals de 2011 es van aprovar les lleis òmnibus de sim- plificació, agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica. Entre els canvis previstos s’incloïen canvis dins l’ACA i la possi- bilitat que el sector privat gestionés l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El Govern català insistia en el dramàtic deute acumulat en el cicle de l’aigua i la impossibilitat de refinançar-se a través dels mercats internacionals. En aquesta secció exposarem de manera resumida la progressió d’aquest deute acumulat, així com alguns dels motius pels quals s’ha incrementat. Entre d’altres, destaca l’aplicació a marxes forçades i sense un finançament adequat de les directives europees relacionades amb el cicle hidrològic. És clar, tanmateix, que la crisi econòmica ha accelerat la intensitat del problema de sobreendeu- tament, ja que s’han tancat de manera dràstica les vies de crèdit de què l’ACA havia disposat fins llavors.
Mostrar más

17 Lee mas

Barcelona Ciutat Solidària: un compromís amb el món : pla de treball 2010

Barcelona Ciutat Solidària: un compromís amb el món : pla de treball 2010

Durant l’any 2010, i malgrat el context de crisi econòmica internacional que afecta tots els àmbits i institucions, es treballarà per donar compliment als objectius del Pla Director, tant pel que fa el programa Barcelona Solidària com la cooperació directa, l’ajuda humanitària i/o d’emergències, la implementació de les polítiques de promoció de la Pau, d’educació per al desenvolupament i de promoció dels valors de la cooperació. A més, es posarà especial atenció en la difusió de la campanya dels Objectius del Mil·lenni, d’acord amb el conveni signat específicament per a aquest motiu amb l’Oficina a Espanya dels ODM. El Consell Municipal de Cooperació Internacional al Desenvolupament és una eina fonamental en la consecució d’aquests objectius .
Mostrar más

22 Lee mas

La nova «guerra de l'aigua» a Barcelona: austeritat, deute i participació privada

La nova «guerra de l'aigua» a Barcelona: austeritat, deute i participació privada

En el context de la pitjor crisi econòmica soferta pel nostre país, i per exten- sió pel sud d’Europa en les darreres dècades, el sector públic ha experimentat una forta reconfiguració per les polítiques d’austeritat de despesa i de privatit- zació. A Catalunya, a finals de 2011 es van aprovar les lleis òmnibus de sim- plificació, agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica. Entre els canvis previstos s’incloïen canvis dins l’ACA i la possi- bilitat que el sector privat gestionés l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El Govern català insistia en el dramàtic deute acumulat en el cicle de l’aigua i la impossibilitat de refinançar-se a través dels mercats internacionals. En aquesta secció exposarem de manera resumida la progressió d’aquest deute acumulat, així com alguns dels motius pels quals s’ha incrementat. Entre d’altres, destaca l’aplicació a marxes forçades i sense un finançament adequat de les directives europees relacionades amb el cicle hidrològic. És clar, tanmateix, que la crisi econòmica ha accelerat la intensitat del problema de sobreendeu- tament, ja que s’han tancat de manera dràstica les vies de crèdit de què l’ACA havia disposat fins llavors.
Mostrar más

17 Lee mas

Baròmetre semestral de Barcelona. Desembre 2011

Baròmetre semestral de Barcelona. Desembre 2011

voltant de la crisi econòmica amb dos objectius: d’una banda, recollir la percepció ciutadana quant a l’eficàcia de diverses mesures o iniciatives per sortir de l’actual crisi econòmica i social, i d’altra banda conèixer l’afectació d’aquesta situació en la realitat dels ciutadans i ciutadanes tant en el passat com en el futur.

32 Lee mas

Crisi i internacionalització econòmica: perspectiva jurídica i económica de la crisi global

Crisi i internacionalització econòmica: perspectiva jurídica i económica de la crisi global

En síntesi, mentre que la composició institucional dels mercats fi nancers internacionals, la desregulació que s’ha instal·lat en els mateixos i els excessos de liquiditat han estat les causes de l’actual crisi econòmica, la difi cultat de les autoritats econòmiques i monetàries de les principals economies, i dels organismes internacionals, per a frenar la seua extensió i la magnitud dels seus efectes devastadors sobre el nivell d’activitat i ocupació, posen de manifest el caràcter global de la mateixa i la falta d’instruments que els permeten actuar amb efi càcia. Evidentment, aqueix escenari exigeix canvis signifi catius en l’organització econòmica i fi nancera mundial que, d’altra banda, no ningú pareix disposat o amb la capacitat d’escometre amb decisió. Les grans empreses, i no només les fi nanceres, són multinacionals, amb un potencial econòmic superior al de molts Estats i amb un marc operatiu òbviament transnacional, mentre que els governs, entesos en sentit ampli, és a dir, on resideix la capacitat legislativa i executiva dels països, continuen sent nacionals. És evident la difi cultat política que això suposa per a establir un marc legal en el qual prevalguen els interessos de la ciutadania i no el de les grans empreses (o dels mercats, tant és). Sense un marc de competències del mateix àmbit que l’activitat econòmica d’aquestes empreses resulta molt “complicat” tractar d’articular regulacions operatives que actuen de contrapès polític al poder econòmic. Un exemple d’aquesta situació la tenim en la mateixa gestió que de la crisi econòmica s’ha fet des de l’UE. A aquestes altures, pareix evident que l’UE té enormes difi cultats per a fer front a una crisi de deute sobirà com la que s’està produint, i tant des de la perspectiva econòmica com de la política. En particular, no hi ha cap mecanisme fi scal a escala europea per a fer front a una crisi global com la present, ni els interessos dels distints Estats membres s’han mostrat prou cohesionats com per a articular la necessària coordinació de polítiques econòmiques, diguem-ne, “dins del termini i la manera escaient”.
Mostrar más

124 Lee mas

Pla de treball 2009-2013

Pla de treball 2009-2013

nable al que tothom ens hem d’aplicar. En paraules que poden sonar grandiloqüents però que reflec- teixen el moment actual; estem davant la necessitat de reinventar Barcelona per tal d’aconseguir mantenir i millorar la qualitat de vida de la seva ciutadania i el seu esperit emprenedor que la va situar al capdavant de l’activitat econòmica del nostre país. Aquest és el principal repte se se’ns planteja.

8 Lee mas

Catalunya en l'economia global, setembre 2013

Catalunya en l'economia global, setembre 2013

Si algun ensenyament es pot extreure de la crisi econòmica que ha assolat l’economia mundial des del 2008 és que el seu caràcter global i interconnectat també requereix dels territoris una estratègia igualment global per a donar resposta a les demandes de creixement i de creació de prosperitat. En aquest sentit, l’assignatura Catalunya en l’economia global pretén reflexionar sobre un exemple específic, el de l’economia catalana, en aquest context global.

8 Lee mas

Gestió econòmica

Gestió econòmica

Suposant que l’índex de resposta sigui de l’1 per cent i que, per tant, heu enviat 42.000 cartes amb un cost total de 4.662.000 ptes. / 28.019.18 Euros; si els socis nous (420) paguen una quota mitjana de 10.000 ptes. / 60.10 Euros anuals, el primer any pràcticament recuperaríeu la inversió inicial. Aquesta es faria efectiva als 14 mesos. Si la quota mitjana fos de 5.000 ptes. / 30.05 Euros anuals, recuperaríeu la inversió en dos anys i quatre mesos. Cal tenir en compte que, si espereu un 1 per cent de resposta positiva necessitaríeu 42.000 adreces. Hauríeu de considerar una despesa extra important: la contractació d’un servei de bases de dades informatitzades. Com podeu veure, el cost de la inversió és elevat, però l’amortització és força ràpida. Penseu que, en el cas de la menor contribució econòmica (5.000 ptes./ 30.05 Euros / any / nou soci), a partir del segon any ja hauríeu amortitzat el cost de la campany i tindríeu uns nous ingressos anuals de prop de 5 milions de pessetes, 30.000 euros, havent duplicat el nombre de socis.
Mostrar más

114 Lee mas

Lliçons que hem après de la crisi

Lliçons que hem après de la crisi

J. Galí: La crisi no té un origen fiscal ni un desgavell fiscal excessiu. Els pro- blemes fiscals són una conseqüència de la crisi i bàsicament són causats per la caiguda molt forta de l’activitat econòmica, que comporta, d’una banda, una disminució dels impostos que recapten els governs, perquè les bases imposa- bles disminueixen, i, d’altra banda, un augment de la despesa pública. Aquesta disminució dels impostos, l’augment de la despesa pública i els dèfi- cits consegüents tenen dues dimensions. Una és el que anomenem estabilit- zadors automàtics, és a dir, sense que hi hagi cap decisió deliberada per part del govern, els impostos disminueixen, perquè disminueix l’activitat econòmica i, per tant, les bases imposables. I l’altra és que la despesa pública, o alguns components de la despesa pública, augmenten, com, per exemple, les pres- tacions d’atur, perquè augmenta el nombre d’aturats. Aleshores, automàtica- ment, sense que hi hagi cap decisió ni cap canvi de legislació, els impostos disminueixen, la despesa pública augmenta i el dèficit públic s’incrementa. Però encara hi ha un altre component, que és el que anomenem política fiscal discrecional, és a dir, el fet que els governs, d’una manera deliberada, deci- deixen reduir, per exemple, els tipus impositius per a estimular l’activitat eco- nòmica i decideixen augmentar la despesa pública, potser la inversió pública o altres aspectes de la despesa pública, també amb aquest desig d’estimular l’activitat econòmica i reduir l’impacte de la crisi.
Mostrar más

42 Lee mas

Show all 307 documents...