de les Organitzacions i en Recursos Humans

Top PDF de les Organitzacions i en Recursos Humans:

El perfil acadèmic de sortida dels psicòlegs de les organitzacions i el perfil professional d'entrada del tècnic júnior en Recursos Humans des de la perspectiva de les competències

El perfil acadèmic de sortida dels psicòlegs de les organitzacions i el perfil professional d'entrada del tècnic júnior en Recursos Humans des de la perspectiva de les competències

 La relació entre els estudis i la professió no és la mateixa per a totes les titulacions universitàries. En finalitzar els estudis universitaris, un graduat en Magisteri o en Medicina, per exemple, tindrà encarat, amb més o menys claredat, el seu exercici professional com a mestre o com a metge respectivament. En el cas d’un titulat en Psicologia, 3 un dels escenaris del nostre estudi, la connexió no resulta ser tan lineal. 4 Fins i tot, si acotem la formació al terreny d’una especialitat concreta, com ara l’especialitat en Psicologia de les Organitzacions, el ventall d’ocupacions possibles on el psicòleg pot desenvolupar la seva activitat professional és força ampli, ja que podrà treballar en àmbits tan variats com els estudis de mercat, la selecció de personal, el disseny de llocs de treball, la formació d’equips de treball, entre d’altres. Això fa que la relació entre la titulació i l’exercici professional, en aquest cas, no sigui tan lineal com en els exemples anteriors i que, fins i tot, la línia entre la titulació i la identitat professional sigui més difusa; en conseqüència, els estudiants solen tenir més dificultat a l’hora de visualitzar la professió futura. Cal, doncs, acotar l’estudi de les competències en un àmbit concret, malgrat que no sigui aquest àmbit l’únic en l’expectativa de cada estudiant. S’ha escollit el perfil professional del tècnic de Recursos Humans perquè és una de les ocupacions que més titulats d’aquesta especialitat de Psicologia acull. 5 Així doncs, com a conclusió d’aquesta primera consideració, ens hem proposat conèixer les competències generals i específiques en aquest àmbit professional i conèixer les competències dels estudiants de l’últim curs de la llicenciatura de Psicologia en l’itinerari formatiu de Psicologia de les Organitzacions.  Les exigències que el món competitiu imposa a les organitzacions també es
Mostrar más

460 Lee mas

Repercussions de la Crisi Econòmica a la Formació Impartida pels Departaments de Recursos Humans a Mallorca

Repercussions de la Crisi Econòmica a la Formació Impartida pels Departaments de Recursos Humans a Mallorca

2 Resum: L'objectiu d'aquest treball fi de grau es analitzar quines repercussions ha tingut la crisi econòmica a la formació impartida pels Departament de Recursos Humans. Per poder aconseguir aquest objectiu, primer s’ha dut a terme una investigació de tipus documental basada en la revisió i l'anàlisi de bibliografia sobre la temàtica a tractar. El marc teòric està estructurat en diversos apartats on s'aborden les següents temàtiques: la formació i les entitats, i les modalitats de formació en les organitzacions. Seguidament es fa un anàlisis de les dades obtingudes a les entrevistes personals així com també dels qüestionaris duts a terme a diferents entitats.
Mostrar más

52 Lee mas

Formació de les organitzacions  De la teoria a la pràctica

Formació de les organitzacions De la teoria a la pràctica

Davant la necessitat de formació contínua es reclama un nou perfil professional per afrontar la formació en les organitzacions, l’especialista en formació ha de ser capaç d’analitzar el context intern i extern de l’empresa, conèixer els seus objectius i necessitats per poder dissenyar, gestionar, desenvolupar i avaluar un Pla de Formació. Davant aquesta tasca complexa, la Pedagogia hi dóna resposta (Cabrera et al, 2005). Per això des de les grans empreses trobem l’àrea de RRHH en que es troba el Departament de Formació, que haurà de detectar competències tant pel desenvolupament quantitatiu com qualitatiu. Per tant, cal una gestió de recursos humans que inclogui el disseny d’un pla estratègic i la seva aplicació (Gairín, 2001). Respecte a les petites i mitjanes empreses, difícilment tenen departaments que es dediquin exclusivament a la formació i a detectar necessitats, però si que hi pot haver perfils polivalents que mitjançant la formació poden anar assumint tasques com aprendre a fer la detecció de necessitats, i així ja no han de contractar una consultora perquè ho faci (Cabrera et al. 2005).
Mostrar más

31 Lee mas

Drets humans i educació

Drets humans i educació

En el Marc d'Acció de Jomtien s'afirmava que els progressos per atendre les necessitats bàsiques d'aprenentatge dependrien en definitiva de les mesures que s'adoptaran en cada país, el que significa que els governs han d'adquirir compromisos polítics ferms i assignar recursos suficients a tots els components de l'educació bàsica-pas absolutament imprescindible per complir l'obligació que té l'Estat amb tots els seus ciutadans. Això requerirà en molts països augmentar la proporció de la renda nacional i els pressupostos assignats a l'educació i, dins d'ella, a l'educació bàsica, compensant aquest augment amb una reducció de les consignacions destinades a altres sectors de prioritat en relació amb el desenvolupament. Els recursos hauran d'utilitzar amb molta més eficiència i integritat, i els governs han de fixar objectius en relació amb una despesa més equitatiu en els diferents subsectors de l'educació. La corrupció constitueix un obstacle considerable per a l'ús efectiu dels recursos destinats a l'educació i cal eliminar sense contemplacions. Calen estructures perquè la societat civil puga participar en sistemes de pressupostari i finançament transparents, obligats a traure comptes. Assolir l'Educació per a Tots requerirà així mateix una mobilització més creativa i constant de recursos procedents d'altres parts de la societat, compresos els diferents nivells del govern, el sector privat i les organitzacions no governamentals.
Mostrar más

121 Lee mas

Pla d ordenació de recursos humans. Doc/2.0 (20 de febrer 2015)

Pla d ordenació de recursos humans. Doc/2.0 (20 de febrer 2015)

Tot l`ICS -8,1 2.921 2.880 1,4 2.971 -3,1 3.049 -2,6 3.179 -4,1 Àrea funcional de gestió i Serveis Centre Corporatiu -1,6 254 263 -3,3 259 1,3 256 1,2 258 -0,7 Hospitals -6,0 2.367 2.506 -5,5 2.579 -2,8 2.576 0,1 2.517 2,4 Primària 5,4 3.698 3.860 -4,2 3.983 -3,1 3.859 3,2 3.508 10,0

36 Lee mas

Resolució sobre les organitzacions de temps

Resolució sobre les organitzacions de temps

La inquietud social que a hores d’ara ocasiona aquesta qüestió es fa evident en la multi- plicitat de notícies i estudis que aporten dades des de diferents òptiques. Per posar alguns exemples recents, podem destacar que, d’acord amb el darrer baròmetre del CIS publicat a l’abril de 2006, el 92,5 per cent de les persones enquestades reivindiquen la necessitat de flexibilitzar els horaris per tal de poder conciliar la vida laboral i personal, i cal assenya- lar que aquesta és la mesura que rep més acord de totes les proposades per l’enquesta. Els homes hi han estat d’acord en un 91,5 per cent i les dones en un 93,4 per cent, la qual cosa ratifica la major demanda de les dones al respecte. El baròmetre també destaca el suport a l’establiment d’un permís de paternitat remunerat per al pare pel naixement d’un fill o filla (83,3 per cent), una altra de les mesures de conciliació més demanades per les persones enquestades.
Mostrar más

7 Lee mas

ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES, ORGANITZACIÓ I GOVERN OBERT Regidoria de RRHH. Ensenyament, Joventut i Ocupació Departament de Recursos Humans

ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES, ORGANITZACIÓ I GOVERN OBERT Regidoria de RRHH. Ensenyament, Joventut i Ocupació Departament de Recursos Humans

5.1. Les persones interessades en participar en el present concurs, hauran de manifestar que reuneixen les condicions que s’exigeixen a la base tercera i dels mèrits al·legats. S’adreçaran al Batlle President de la Corporació, i es presentaran a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania , segons instància ajustada al model normalitzat per aquesta convocatòria, que es facilitarà a l’OAC o a la pàgina web www.sitges.cat , durant al termini de set dies naturals comptats a partir del següent al de la publicació de la present convocatòria al Eco de Sitges i a la pàgina web municipal, amb l’advertència de que les posteriors publicacions es faran al tauler d’anuncis i a la pàgina web municipal.
Mostrar más

9 Lee mas

Estudi de les asimetries cerebrals en rosegadors i humans

Estudi de les asimetries cerebrals en rosegadors i humans

La investigació més productiva ha estat la referent als nivells de dopamina en el nucli estriat en relació amb la preferència de gir i que s’ha mencionat anteriorment. Zimmerberg et al. [1974] varen demostrar que els nivells de dopamina en el nucli estriat eren significativament majors en el nucli del costat contralateral al que les rates elegien en un passadís en forma de T (laberint). Posteriorment es va veure que aquestes diferències augmentaven quan s’administrava elevades dosis d’amfetamines [Glick et al., 1974; Robinson, 1979; Carlson et al., 1996b]. Altres estudis posteriors demostraren que la captació de serotonina, noradrenalina i acetilcolina era major en els sinaptosomes obtinguts de l’hipocamp dret que en els obtinguts de l’hipocamp esquerre en rates amb preferència de gir cap a l’esquerra [Valdés et al., 1981]. Més tard es determinà que hi havia diferències en els nivells d’aquests neurotransmissors en l’escorça, el nucli estriat i el nucli accumbens sense acabar de determinar com es relacionen aquestes diferències amb les preferències de gir [Rosen et al., 1984]. Tots aquests resultats recolzen la idea que el sistema dopaminèrgic nigroestriatal està relacionat amb la direcció de la preferència de gir. Estudis centrats en els sistemes monoaminèrgics del cervell indiquen asimetries corticals i subcorticals en els cervells dels rosegadors [Rosen et al., 1984]. Especialment, l’estrès prenatal [Alonso et al., 1997] i les intervencions farmacològiques [Andersen, Dumont i Teicher , 2002] alteren el patró de asimetria monoaminèrgica del cervell durant el desenvolupament. Alguns d’aquests paràmetres es discuteixen com a model animal per als desordres afectius humans en els quals el nucli accumbens forma part de les estructures afectades [Busche et al., 2004]. També s’han trobat asimetries en la concentració de dopamina en el nucli accumbens dels rosegadors.
Mostrar más

133 Lee mas

TIC: per a què? (Funcions de les tecnologies de la informació i la comunicació en les organitzacions)

TIC: per a què? (Funcions de les tecnologies de la informació i la comunicació en les organitzacions)

A partir de 1960 la informática se introduce en las organizaciones con el objetivo de automatizar tareas administrativas repetitivas (contabilidad, facturación y nómina, principalmente). La tecnología se basa en grandes ordenadores o mainframes. El hardware y el software son extraordinariamente caros. Sólo las grandes organizaciones con enormes volúmenes diarios de trabajo administrativo pueden permitirse dichos costes. La justificación de la inversión radica en cálculos sobre los posibles ahorros salariales que se podían realizar en las áreas administrativas. En realidad no se producen ahorros, sino que, con recursos humanos no crecientes, se absorbe una cantidad mucho mayor de trabajo. La tecnología es compleja y requiere personal espe- cializado en número creciente (que se concentra en un área específica de la empresa). Se informatizan procesos aislados dentro de la organización. La actitud directiva es de tipo clásico y aparentemente racional: análisis coste-beneficio, exactamente igual que la actitud ante la modernización de una cadena productiva. La informá- tica, como hemos dicho, es patrimonio de las grandes organizaciones. La informática doméstica no existe. La estrecha interrelación que veremos más adelante entre informática y comunicaciones es reducidísima. En resumen, un nuevo aparato, una nueva máquina, ha entrado en la organización. Las informaciones aportadas por los proveedores del hardware y el software y los estudios de grandes empresas consultoras basan su
Mostrar más

12 Lee mas

Noves organitzacions del temps al sector públic i privat: proposta d'estudi

Noves organitzacions del temps al sector públic i privat: proposta d'estudi

Les anàlisis realitzades mostren la necessitat d’implicació de tots els agents socials, institucionals i organitzacionals de la societat civil per tal d’aconseguir una nova cultura que assumeixi i reconsideri els desequilibris actuals entre el treball, la família i la vida personal de la ciutadania. És especialment important la suma de propostes i polítiques de tots els agents (institucions, empreses, sindicats, associacions) per assolir una aplicació corresponsable i coordinada de mesures favorables a uns nous usos del temps. Aquesta implicació de tothom ens farà, sens dubte, replantejar els serveis d’atenció a les persones, desenvolupar nous comportaments a la vida quotidiana, noves formes de repartiment del treball entre homes i dones i, fins i tot, formular nous models de transport urbà-interurbà que faciliti la mobilitat de les persones, modificant el nostre ús del temps. En aquest nou panorama, les empreses tenen un paper fonamental a jugar. Moltes d’elles estan duent a terme iniciatives per millorar la conciliació de la vida laboral i personal dels seus empleats/ades, i aquest és un camí que sembla ja irreversible.
Mostrar más

16 Lee mas

L'experimentació amb primats no humans present i futur

L'experimentació amb primats no humans present i futur

57 that the ban was necessary as "a matter of morality" and the "cognitive and behavioural characteristics and qualities of these animals are such that it is unethical to treat them as expendable for research". It is hard for anybody who understands the nature of primates to work out logically why the use of other monkeys as research tools hasn't also been banned on exactly the same moral grounds. Many primates share with humans the ability to remember past events, to have desires, to anticipate and plan for future events, to communicate, form concepts and have complex emotional and social experiences. These attributes are morally significant because they show that non-human primates are harmed not only by physical pain, but also by mental and emotional distress - such as is caused by a barren environment, frustration, restraint or social isolation and the presence, or anticipation, of something fearful or painful. Sadly, as the BUAV's latest investigation shows, the use of primates in laboratories across Europe is rapidly escalating against the tide of public and professional ethical concern. The most recent European Union statistics revealed a 14% increase in the number of primates used. The UK is the second highest user of primates after France, with the number used here, far from being reduced, hovering at more than 3,000.
Mostrar más

67 Lee mas

INprenedors experiències i reflexions sobre l’art de l’intraemprenentatge dins de les organitzacions.

INprenedors experiències i reflexions sobre l’art de l’intraemprenentatge dins de les organitzacions.

cua. Quan, dintre d’uns mesos, una nova onada de optimisme animi d’altres a suggerir el canvi, s’enfrontaran a una oposició molt forta d’aquells que ja van fracassar. “Però és que ara és diferent” diran els entusiastes, i probablement així sigui. Si aconsegueixen de nou con- vèncer per al canvi, el següent fracàs serà fatal i impossibilitarà qualsevol intent de migra- ció futura, per molt que el programari lliure aconsegueixi funcionalitats indistingibles de la màgia. I on resta allò que no s’ha de tenir por del fracàs i que dels errors s’aprèn? És cert, no hem de tenir por del fracàs, però tampoc no hem de jugar amb la confiança de la gent. Ser audaç no implica ser irrespectuós. Per això sóc partidari de canvis més subtils, no neces- sàriament progressius, sinó més enfocats a convèncer que a vèncer [26]. Holloway afirma que tots els moviments rebels (ecologistes, feministes, antiracistes, etc.) són moviments contra la invisibilitat. Paradoxalment, els hackers se senten còmodes en la invisibilitat, pre- fereixen allò implícit al que és explícit, acostumen a fer molt i comunicar poc. En aquestes condicions sí és possible el fracàs i l’aprenentatge mitjançant assaig-error, ja que tots aquests intents fallits queden fora de l’abast de la resta. No és que els hackers siguin tan brillants que sempre encertin amb la bala de plata en el centre del cor de l’home llop, sinó que han estat prou acurats com perquè l’home llop no s’adonés dels seus intents anteriors. Per acon- seguir una cosa semblant, en emprendre des de dins no hem de convertir-nos en hackers, ninjas o espies russos. N’hi ha prou amb definir clarament què és experimentació i què és acció transformadora o comunicativa, i no confondre els seus àmbits.
Mostrar más

196 Lee mas

Panorama de la vigilància del compliment dels Drets Humans en l’àmbit internacional i europeu, a l’estat Espanyol, Catalunya i Barcelona : Observatori de Drets Humans de Barcelona

Panorama de la vigilància del compliment dels Drets Humans en l’àmbit internacional i europeu, a l’estat Espanyol, Catalunya i Barcelona : Observatori de Drets Humans de Barcelona

Pel que fa a les diferents denominacions que la Unió Europea ha conegut al llarg de la seva història, són importants per dei- xar constància de les distintes concepci- ons que ha anat tenint i de la seva evolució fins a arribar al moment present. La denominació de Comunitat Econò- mica Europea (i altres de similars de la mateixa època inicial), per exemple, apunta al creixement econòmic com a aspiració fonamental, a banda de garantir la pau al continent després de les dues grans guerres, integrar Alemanya i frenar la Unió Soviètica. En aquella etapa, la qüestió social i els drets humans apareixen estretament lligats al funcionament del mercat de treball, que és, alhora, un component essencial del progrés econòmic. En aquest sentit, les primeres refe- rències a la qüestió social apareixen al Tractat de Roma (1957) sota la forma d’una al·lusió a la lliure circulació dels treballadors i a incrementar el nivell de vida dels ciutadans.
Mostrar más

92 Lee mas

Aspectes caòtics i fractals en el comportament organitzacional: Caos, organitzacions i management.

Aspectes caòtics i fractals en el comportament organitzacional: Caos, organitzacions i management.

Prendrem com a base de l’exposició i comparació dels dos articles les “propositions” que es fan en ambdós. De tota manera, vull remarcar que es prenen com a base per ser dues publicacions que per la claredat expositiva i rigor conceptual, fan relativament fàcil l’anàlisi de la progressió de l’aplicabilitat dels nous paradigmes o, si es vol microparadigmes emergents, al camp organitzacional, però que no són ni molt menys l’única referència d’aquest apartat, com es podrà veure per les cites i comentaris a diferents autors i la Bibliografia. Alhora, la comparació entre els dos articles i les seves proposicions, em proporciona el marc ideal per a construir una altra sèrie de noves proposicions de desenvolupament teòric i de recerca. M’agradaria recordar aquí, en l’emergència dels nous paradigmes i la seva aplicació a la Psicologia Social, que en el nostre entorn les publicacions són escasses o inexistents, llevat de les recents publicacions de Munné(1993,1994,1995,1998). Tanmateix, si fem una mica d’història, trobarem en el ja llunyà 1982,una important aportació de T.Ibàñez en forma de Comunicación a la Revista de Psicología General y Aplicada, alguns de quins paràgrafs són molt comparables a, per exemple, les proposicions de Gemmill&Smith(1985) que es comenten aquí.
Mostrar más

412 Lee mas

Els drets humans i la cultura de la pau

Els drets humans i la cultura de la pau

Tot just la setmana passada teníem un exemple del que passa a diversos llocs i el que significaria un vertader Tribunal Internacional quan coneixíem una de les sentències en el cas de Ruanda on es va condemnar a cadena perpètua un exprimer ministre d’aquest país. La fiscal del Tribunal, jurista canadenca, va dir: «La intolerància nacional, ètnica, social o religiosa és la plaga del món modern i és la força que impulsa el delicte de genocidi, en el qual se selecciona a les víctimes en un esforç per eradicar tot un grup». I ocorre avui en dia, i de Ruanda podem anar a uns altres punts d’Àfrica, a Kosovo, a l’Afganistan, etc. Més important que aquestes actituds dels estats és la sobirania personal, la capacitat que té cada ésser humà de ser amo del seu propi destí. I si els nostres països han gastat sumes ingents comprant armes i establint dispositius militars per defensar la sobirania territorial, ara haurien d’invertir com a mínim el mateix per defensar els drets de cada ciutadà a una vida digna, en la qual l’educació, l’assistència mèdica i la seguretat personal foren la regla i no l’excepció.
Mostrar más

6 Lee mas

Caront : implementació i millora d'activitats d'avaluació i primeres experiències amb diferents organitzacions docents

Caront : implementació i millora d'activitats d'avaluació i primeres experiències amb diferents organitzacions docents

Durant el curs 2006-07 s’ha utilitzat Caront per part d’uns 30 professors (de teoria, problemes i pràctiques) en 8 assignatures de les titulacions d’Enginyeria Informàtica i Enginyeria Tècnica en Informàtica i 4 assignatures de lliure elecció d’aquestes titulacions. El gestor actualment treballa amb uns 1000 alumnes assignats en aquestes assignatures. Fruit d’aquesta experiència podem mostrar l’ús de Caront en diferents metodologies docents, el que pot demostrar la versatilitat de l’entorn implementat. Un dels nostres objectius és incorporar noves assignatures tant del camp de les enginyeries com d’altres àmbits (ciències, humanitats, ciències socials, etc.) per a mostrar la robustesa de Caront i si és necessari incorporar noves activitats que s’adaptin a aquestes assignatures.
Mostrar más

12 Lee mas

Noves Organitzacions del Temps de Treball

Noves Organitzacions del Temps de Treball

nals de presència obligada al lloc de treball. Addicionalment, es li- mita a les 6 de la tarda l’hora màxima per sortir del lloc de treball. Pel que fa als permisos, el més innovador és la introducció de deu dies de permís de paternitat pel naixement de fills. Es permet, també, l’acumulació del permís de lactància en quatre setmanes després de la baixa de maternitat i es pot acumular el període de vacances amb el període de lactància i/o baixa de maternitat i paternitat tot i que hagi expirat l’any natural. Una altra de les novetats fa referèn- cia a la reducció de jornada per tenir cura dels fill(e)s a càrrec, que s’amplia fins que els nen(e)s tenen 12 anys. També s’incrementa el dret a una excedència de tres anys per fer-se càrrec de familiars dependents. A més, s’ofereixen facilitats per absentar-se de la feina i per obtenir excedències en el cas que s’estigui fent un tractament de reproducció assistida o en el cas d’adopció internacional. Altres avantatges de nova aplicació fan referència a l’ampliació de les me- sures en cas de ser cap de família monoparental i en cas de ser víctima de la violència domèstica. Perquè s’entén que les persones que es troben en aquestes situacions tenen unes necessitats es- pecífiques. Així mateix, el pla garanteix el dret de les persones en excedència i en reducció de jornada a fer els cursos de formació impartits per l’empresa.
Mostrar más

129 Lee mas

El Camp d’Acció Estratègic Veïnal de la ciutat de Tarragona: Organitzacions, Lideratges i Xarxes

El Camp d’Acció Estratègic Veïnal de la ciutat de Tarragona: Organitzacions, Lideratges i Xarxes

Pujadas i Bardají (1987) descriuen el procés de creació i creixement dels barris que es  troben  situats  al  voltant  de  la  carretera  de  València,  així  com  els  de  Sant  Salvador  i  Sant  Pere i Sant Pau, vinculant el procés d’industrialització dels any 60‐70 amb la transformació  urbana  i  social  que  va  experimentar  la  ciutat  fins  mitjans  dels  anys  80.  El  procés  d’industrialització  de  Tarragona,  zona  tradicionalment  agrícola,  provoca  l’arribada  de  persones migrades, majoritàriament del sud de la península, i el creixement de nuclis de  barraques  al  voltant  de  la  naixent  indústria.  Per  tal  de  resoldre  aquestes  necessitats  de  vivenda,  i  veient  que  certs  nuclis  de  barraques  comencen  a  trobar  solucions  autogestionades (com l'autoconstrucció del barri de Bonavista), l’administració comença a  promoure la construcció dels barris de Ponent, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. La crisi  econòmica dels anys 70 i el fet que moltes de les industries ja estan funcionant i substituint  els  obrers  no‐qualificats  per  càrrecs  tècnics,  sovint  portats  de  fora,  sumada  a  la  mala  planificació  urbana  i  social  en  el  disseny  del  creixement  de  la  ciutat  van  portar  a  un  escenari  de  conflictivitat  social  que  es  va  anar  consolidant  en  l’aparició  de  diverses  expressions  d’acció  col∙lectiva.  Pujadas  i  Bardají  ubiquen  les  expressions  de  protesta  a  Torreforta  en  unes  falles  satíriques  organitzades  pels  veïns  i  veïnes  per  demanar  que  es  resolguin  els  problemes  d’aigua,  enllumenat  i  transport  (1961)  i  la  organització  d’una  campanya ciutadana per a la instal∙lació d’una guarderia al barri (1962). No és fins el 1965  que  es  comencen  a  donar  els  primers  passos  per  consolidar  organitzativament  l’acció  col∙lectiva mitjançant la creació de la primera junta gestora de la futura Associació de Veïns  de Bonavista, que no va ser legalitzada fins l’any 1969, donant el tret de sortida a la creació  de  noves  associacions  de  veïns  als  barris  dels  voltants.  Suanes  (2010)descriu  com,  en  els  mateixos  anys,  es  dóna  un  procés  de  reconstrucció  dels  moviments  socials  després  de  l’aturada  forçosa  que  va  suposar  la  repressió  franquista.  Els  anys  70  van  suposar  una  entrada d’aire fresc en forma d’alleugeriment de la repressió i de coincidència de moltes  problemàtiques  socials  sorgides  del  procés  de  creixement  urbà  i  de  l’arribada  de  molta  població  nouvinguda.  La  coincidència  del  ressorgiment  del  moviment  obrer,  demanant  millores  laborals,  sindicals  i  socials,  amb  les  demandes  veïnals,  reclamant  millores  en  les  condicions de vida dels barris, va protagonitzar les grans mobilitzacions de la ciutat de la  transició  i  va  facilitar  una  efervescència  social  que  tenia  el  seu  reflex  l’acció  col∙lectiva  d’una ciutadania organitzada i activa. 
Mostrar más

281 Lee mas

Tema 8: Procés s de recursos humans Grau en Enginyeria Informàtica

Tema 8: Procés s de recursos humans Grau en Enginyeria Informàtica

◦ La base de cotització s’estableix amb la suma del salari brut total més el prorrateig de les pagues extraordinàries.. x Prorrateig pagues extraordinàries /12.[r]

34 Lee mas

GENERALITAT VALENCIANA CONSELLERIA DE SANITAT Direcció General de Recursos Humans de la Sanitat

GENERALITAT VALENCIANA CONSELLERIA DE SANITAT Direcció General de Recursos Humans de la Sanitat

Resolución de 30 de octubre de 2013, del director general de Recursos Humanos de la sanidad, por la que se modifica la resolución de 8 de octubre de 2013, por la que se designan los miembros que completan las Comisiones de Valoración de los concursos de traslados de Instituciones Sanitarias de la Agencia Valenciana de Salud, publicadas por Resolución de 5 de septiembre de 2013, de conformidad con el articulo 21 del Decreto 7/2003, del Consell, por el que se aprueba el reglamento de selección y provisión de plazas de personal estatutario al servicio de instituciones sanitarias de la Generalitat Valenciana .
Mostrar más

48 Lee mas

Show all 10000 documents...