desigualtats socials

Comparació de prevalences de patologies cròniques registrades en dones adultes estrangeres de 65 anys o més, respecte les de nacionalitat espanyola.. Comparació de prevalences [r]

En cadascun d’aquests àmbits es poden identificar molts factors d’exclusió que, acumulats, empenyen les persones a situacions en què no es poden fer efectius els seus drets ni la seva participació en les dinàmiques socials majoritàries. En l’àmbit econòmic i financer, disposar d’ingressos baixos, la inestabilitat de la font d’ingressos o no poder atendre despeses imprevistes, serien alguns factors d’exclusió. En l’àmbit del treball, serien factors d’exclusió rellevants: l’atur, la precarietat laboral, la subocupació, la distribució desigual entre dones i homes dels treballs domèstics i de cures, i la dificultat de compatibilitzar aquestes tasques amb el treball remunerat. En l’exercici de la ciutadania i en l’àmbit de la participació, serien factors d’exclusió les limitacions en reconeixement de drets de la població estrangera, o el desconeixement del teixit associatiu i cívic, o la manca de temps per participar-hi. En l’àmbit de la salut i de l’autonomia personal, podríem destacar la falta d’accés al sistema sanitari, les situacions de dependència o el patiment de trastorns físics o mentals. Pel que fa a les relacions socials i familiars, són factors d’exclusió destacables l’absència de vincles, les situacions de violència intrafamiliar o el deteriorament de les xarxes de relació i de suport social i comunitari. En l’àmbit de l’educació i la formació, tenir un nivell d’estudis baix, una capacitació professional dèbil o el desconeixement de les llengües vehiculars, serien factors d’exclusió rellevants. En la relació amb l’habitatge i l’entorn urbà, podem considerar factors d’exclusió viure en un habitatge sobreocupat, destinar una part desproporcionada dels ingressos a pagar l’habitatge, viure en un barri mal comunicat o en un entorn urbà deteriorat. Alhora, la manca d’accessibilitat física, comunicativa, és un eix de desigualtat i factor d’exclusió en l’accés als serveis i a la participació ciutadana.

Si l’any 2012 les pràctiques culturals i d’oci lligades a l’emergència d’internet mostraven una incorporació molt més marcada entre el grup dels més joves (de 15 a 19 anys) que en els altres grups d’edat, el 2017 aquesta diferència ha disminuït significativament. Entre el grup que té entre 30 i 34 anys, per exemple, els que utilitzen xarxes socials han pujat del 49,9% al 60%, mentre que, com ja s’ha dit, entre els més joves aquesta xifra ha baixat del 89,7% al 85,4%. També són indicadors interessants dels canvis en l’ecologia de pràctiques amb els mitjans de comunicació la marcada disminució, entre els més joves, de les descàrre- gues de pel·lícules, música i jocs, consistent amb el gir cap a la consolidació de l’streaming de la indústria dels continguts digitals els darrers anys. De la mateixa manera, també es consolida la diferència entre uns usos majoritaris d’internet, que són xatejar (Whatsapp i similars), utilitzar les xares socials i veure vídeos, que fan “molt” o “força” més del 80% dels que tenen entre 15 i 24 anys, i usos menys estesos com llegir blogs o pàgines web, escoltar la ràdio o veure la televisió, llegir el diari, comprar o vendre productes, jugar a jocs en línia o descarregar programari.

L’augment sostingut de les desigualtats socials i territorials a la ciutat de Barcelona és un fet constatable als darrers anys, aguditzat arrel de l’impacte de la crisi econòmica. Fins i tot en el moment actual, amb una incipient recuperació macroeconòmica, veiem com els indicadors socials i de renda segueixen mostrant una creixent disparitat entre territoris i grups socials. L’empobriment de les classes mitjanes i l’eixamplament de la diferència entre rendes altes i baixes és notable: mentre el percentatge de rendes altes i molt altes ha disminuït del 20% al 16% des del 2007, el pes de les rendes baixes i molt baixes ha passat del 22% al 37% 1 , sense oblidar que a Barcelona tenim prop de 100.000 persones a l’atur, la meitat de les quals fa més d’un any que no treballen. Mentre el poder adquisitiu de moltes famílies s’ha reduït, el cost dels subministraments bàsics augmenta (un 33% entre 2008 i 2015), amb el resultat que un 10% de les llars no poden fer front regularment al pagament de l’aigua, el gas o l’electricitat. Al mateix temps, l’emergència habitacional es consolida i ha desembocat en una nova bombolla dels preus del lloguer. Ja al 2011, més de la meitat de la població que vivia de lloguer (63,9%) i en règim de propietat en pagament (55,5%) afirmava arribar amb dificultat o moltes dificultats a finals de mes 2 . Des de llavors, el preu del lloguer mitjà a Barcelona ha crescut un 7,8% entre 2013 i 2015, i un 6,8% el darrer període 2014-20153. Barcelona és ja la gran ciutat espanyola amb el preu de lloguer mitjà més alt i on s’ha produït un major increment de preu major en els darrers dos anys, amb un cost del lloguer que suposa un 39% de la renda de les llars 4 .

 A la ciutat de Barcelona, s’han elaborat 2 Plans d’Inclusió. La darrera avaluació va posar de manifest que hi havia un enfocament molt de xoc, donada la realitat socioeconòmica. Calia aleshores ampliar aquesta estratègia per fer-la més transversal i compartida, és a dir, aglutinar totes les actuacions d’inclusió social de tots els agents de la ciutat i de totes les àrees municipals, incidint en la reducció de les desigualtats socials; per tant, anar a les causes estructurals.

A partir dels registres disponibles s’han elaborat una sèrie d’indicadors demogràfics, socioeconòmics i de salut per la població de Poble-sec. S’han analitzat les característiques de la població, la salut maternoinfantil, l’esperança de vida i les principals causes de mortalitat per gènere i grups d’edat, la incidència de sida, tuberculosi, el consum de drogues i la mortalitat, les urgències hospitalàries i el inicis de tractament derivats d’aquest consum, i la realització de pràctiques preventives. Els indicadors de l’estat de salut del barri s’han comparat amb els de la ciutat de Barcelona per tal de detectar desigualtats socials i econòmiques en salut amb la ciutat.

→ Les polítiques educatives, tal com preveu la LEC, cal que s’orientin a compensar les desigualtats socials. Així l’educació podrà ser efectiva com a política predistributiva i com a estratègia central per trencar la transmissió intergeneracional de la pobresa i per afavorir la igualtat d’oportunitats i el dret dels infants al seu màxim

Quart. Pel que fa al sistema d’adjudicació dels habitatges per part de la Mesa de Valoració, l’antic Reglament recollia un sistema d’adjudicació directa per als sol·licitants que complien amb els requisits establerts. El funcionament de la Mesa de Valoració contempla que malgrat que es compleixen tots els requisits que es recullen en el Reglament (tant de la situació d’emergència que motiva la demanda com dels requisits que han de complir els membres de la unitat familiar), s’aporti tota la documentació que es demana i també constin els informes pertinents favorables que han d’emetre els serveis socials, quan la Mesa consideri, de manera raonada, que no s’acredita suficientment una situació d’emergència o consideri que les causes que motiven la pèrdua de l’habitatge són imputables als sol·licitants, i podrà denegar el dret a l’ habitatge d’emergència. Aquestes denegacions no fonamentades en requisits legals semblen a priori un excés de discrecionalitat de difícil fonamentació, i caldrà sempre una justificació clara i entenedora per no generar indefensió a la ciutadania, ja que sempre serà recurrible la denegació.

L’Any 2015, 193 països de Nacions Unides es comprometien a abordar una ambiciosa agenda per a fer front als grans reptes del nostre temps en matèria de lluita contra les desigualtats, creixement inclusiu i lluita contra el canvi climàtic, a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Les ciutats hem de ser actors determinants per abordar aquesta agenda, amb horitzó 2030, amb una ciutat d’emissions zero i pobresa zero, i fer-ho a l’hora que fem de la nostra una economia més dinàmica i sostenible, una ciutat més habitable i resilient i desenvolupem polítiques públiques innovadores des de l’àmbit municipal i en col·laboració amb la resta d’administracions.

enginyers de les PET, que hauran de pensar «en temps real» i en el context específic d’un producte comercial; també ho és per al dret, si no ens volem quedar, en el millor dels casos, amb una llista de principis generals. La previsió d’estàndards tècnics protectors de la pri- vadesa pot ser la darrera oportunitat per a la regula- ció, entesa com a competició entre els interessos comercials particulars i els interessos generals com la privadesa. La redefinició de la privadesa es farà, pre- sumiblement, no en grans definicions, sinó en petites i constants redefinicions de tècniques garants en àmbits com les xarxes socials. Si no estem atents, el dret a la privadesa pot acabar essent només un «dret ficció».

A finals de la dècada dels setanta es crea el Patronat Municipal de Guarderies Infantils de Barcelona, que aplega una quarantena d’escoles, i s’inicia un procés de reordenació dels criteris educatius i de funcionament, alhora que s’apunta ja la necessitat de comptar amb una formació universitària inicial i permanent per als i les educadores, que en molts casos eren puericultores, ATS, jardineres d’infància, mestres, assistents socials, estudiants de magisteri o pedagogia... Les iniciatives legislatives sorgides durant els anys següents a Espanya i Catalunya posen més en valor l’etapa d’educació infantil, i des de l’Ajuntament de Barcelona s’aposta per incrementar progressivament l’oferta pública en aquest cicle educatiu. És a partir de l’any 2002 que es produeix el veritable creixement quantitatiu de la xarxa d’escoles bressol, quan l’Ajuntament i la Generalitat signen un conveni de col·laboració que es tradueix en la creació de nous centres i l’ampliació del nombre de places escolars.

Aquest estudi té com a objectiu mostrar quina és la prevalença de determinats factors socials en l’ús del servei d’Hospital de Dia Terapèutic. L’estat de la qüestió destaca que tot i que l’ús dels recursos sociosanitaris s’associa principalment a condicions pròpies dels pacients i a factors derivats de l’assistència sanitària rebuda, la funció social exerceix una influència en el manteniment de l’estat de salut i en l’ús dels dispositius de la xarxa. Es tracta d’un estudi retrospectiu descriptiu, de metodologia quantitativa, realitzat a partir de la informació que es disposa en la història clínica informatitzada del centre. Es recullen dades sociodemogràfiques, sobre la situació funcional, els diagnòstics mèdics principals, l’existència de factors de risc i la situació social global. Els resultats mostren que, en termes generals, els 93 pacients seleccionats mantenen la capacitat funcional conservada, una situació social bona i havien utilitzat el servei d’HDT o altre recurs sociosanitari en altra ocasió.

Queda reflectit a la taula que a les àrees on apareixen més referències explícites a l’educació emocional són a educació física i valors socials i cívics. Per una banda, la gran quantitat de continguts d’educació física que tenen una relació directa amb les emocions ens permeten treballar bona part de les competències emocionals. Es tracta d’un tipus d’assignatura que valora més aspectes de les persones a part de la raó i permet establir connexions amb altres temàtiques, com l’emocional. Per altra banda, l’àrea de valors també està estretament relacionada amb l’educació emocional, la qual cosa queda reflectida a la taula. Com bé diu Saarni (2000) és important que els valors i l’aspecte emocional estiguin connectats ja que les nostres accions i respostes emocionals depenen en gran mesura del caràcter moral i els valors ètics que es tinguin. Per tant, les competències emocionals sempre haurien d’anar de la mà d’uns valors ètics significatius per a promoure la integritat personal.

Serveis socials especialitzats molts venen definits per la llei, i altres són específics de l'Ajuntament de Barcelona; la forma d'accés és a través de la necessària derivació des dels serveis socials bàsics, com en els cas de Servei especialitzat d'atenció a la infància i l'adolescència (SEAIA), Servei d'habitatges d'inclusió amb suport socioeducatiu, Servei d'acolliment residencial per a la gent gran, etc. En aquesta mateixa secció i, per l'impacte que té a la ciutat de Barcelona, com a formes per a facilitar la integració de la persona en la societat, a través de la prevenció i la promoció social, s'exposen tres dels pilars bàsics: l'acció comunitària, l'atenció grupal i la participació social.

Fins fa poc els serveis socials era un sector dominat per les micro i petites empreses o entitats d‟àmbit comunitari locals, en els darrers anys s‟ha consolidat l‟aparició de grups empresarials i institucions que han contribuït a fer més visible l‟existència d‟aquests serveis, els han donat fortalesa, tant des del punt de vista empresarial com organitzatiu i, sobretot, han afavorit la professionalització del sector.

Unificació de tots els díptics dels centres informant d’aquest telèfon com a telèfon únic de serveis socials... Divulgació del catàleg de serveis socials i de serveis concrets.[r]

a) 69.109.721,28 euros derivats de la integració a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), de les Direccions de Serveis d’Urgències i Emergències Socials i de Serveis d’Intervenció Social de la Direcció d’Acció Social de la Gerència de Drets Socials (orgànic 0201) que passen a integrar-se com a capítol 4 prorrogat dintre de les aplicacions pressupostàries de l’IMSS. Com a informació addicional d’aquest document s’adjunta taula justificativa d’aquests moviments.

La Direcció de Serveis d’Estudis i Avaluació de l’Ajuntament de Barcelona ha dut a terme la tercera edició de l’Enquesta de Valors Socials. L’Enquesta es troba inclosa dins del Pla d’Estudis Sociològics 2007, i recull les opinions dels barcelonins i les barcelonines entorn a qüestions ideològiques, ètiques o actitudinals, amb l’objectiu de conèixer llur sistema de valors dominant.

El CMBS treballa per aconseguir una ciutat inclusiva, intercultural, participativa, equitativa, cívica, lliure, preocupada per la salut pública, respectuosa, oberta, amb equitat de gènere i amable per a tothom. Tenint sempre en compte l’abordatge de les desigualtats territorials. Partint d’un treball transversal, busca sempre l’aproximació integral a la realitat per nodrir al govern municipal de diferents propostes nascudes de les inquietuds socials, implementant polítiques que han de garantir els drets de la ciutadania, portant- nos a una Barcelona més justa i equitativa.

El rol de l’espai en la teoria de la interseccionalitat ha estat molt poc treballat. Algunes investigadores han fet èmfasi en la rellevància que té (Valentine, 2007; Brown, 2012; Anthias, 2013), però no hi ha hagut un desenvolupament teòric des de la perspectiva geogràfica. Per exemple, Anthias defensa que les categories socials, a més d’operar en el context unes de les altres, també s’articulen en relació al temps i a l’espai d’una forma variable (Anthias, 2013). La importància de les de les configuracions temporals i espacials per les dinàmiques intersec- cionals i la seva variabilitat es pot identificar clarament i de forma visual en els Relief Maps. L’experiència en una ‘columna’ varia segons el lloc, mostrant que la rellevància del gènere o la classe social difereixen segons el context, com també difereix la relació entre ells. Això mostra que el fet de preguntar ‘on’ en el debat sobre les relacions interseccionals és alguna cosa més que simplement situar en el context. L’espai no és només un contenidor sinó que les categories socials es poden intensificar les unes a les altres, o mitigar-se, experimentar-se com a fons principals de discriminació o com a llocs de resistència segons l’espai i les configuracions socials.