Difusió cultural

Top PDF Difusió cultural:

Subvencions per a la rehabilitació i la dotació d'equipament tècnic, destinades a espais privats de creació, experimentació i difusió cultural llibreries i sales de cinemes 2018 : convocatòria

Subvencions per a la rehabilitació i la dotació d'equipament tècnic, destinades a espais privats de creació, experimentació i difusió cultural llibreries i sales de cinemes 2018 : convocatòria

De conformitat amb la resolució de la Gerència de l’Institut de Cultura de Barcelona de data 18 de juny de 2018, s’aprova la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació i la dotació d’equipament tècnic destinades a espais privats de creació, experimentació i difusió cultural, llibreries i sales de cinemes, de la ciutat de Barcelona per a l’any 2018, en règim de concurrència competitiva, obrint termini de presentació de sol·licituds de vint dies hàbils des de l’endemà de la publicació al BOPB, d’acord amb les seves bases generals reguladores, aprovades per decret de la presidència de 29 de maig de 2017 (BOPB 26.06.2017).
Mostrar más

15 Lee mas

Subvencions per a la rehabilitació i la dotació d'equipament tècnic, destinades a espais privats de creació, experimentació i difusió cultural llibreries i sales de cinemes 2019 : convocatòria

Subvencions per a la rehabilitació i la dotació d'equipament tècnic, destinades a espais privats de creació, experimentació i difusió cultural llibreries i sales de cinemes 2019 : convocatòria

De conformitat amb la resolució de la Gerència de l’Institut de Cultura de Barcelona de data 14 de juny de 2019, s’aprova la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació i la dotació d’equipament tècnic destinades a espais privats de creació, experimentació i difusió cultural, llibreries i sales de cinemes, de la ciutat de Barcelona per a l’any 2019, en règim de concurrència competitiva, obrint termini de presentació de sol·licituds des de l’endemà de la publicació de la convocatòria al BOPB fins al dia 6 de setembre de 2019, d’acord amb les seves bases reguladores, aprovades per decret de la presidència de 29 de maig de 2017 (BOPB 26.06.2017).
Mostrar más

19 Lee mas

Subvencions per a la rehabilitació i la dotació d'equipament tècnic, destinades a espais privats de creació, experimentació i difusió cultural llibreries i sales de cinemes 2017: convocatòria i bases

Subvencions per a la rehabilitació i la dotació d'equipament tècnic, destinades a espais privats de creació, experimentació i difusió cultural llibreries i sales de cinemes 2017: convocatòria i bases

De conformitat amb el decret de Gerència de l'Institut de Cultura de Barcelona de data 1 de setembre de 2017, s'aprova la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació i la dotació d'equipament tècnic destinades a espais privats de creació, experimentació i difusió cultural, llibreries i sales de cinemes, de la ciutat de Barcelona per a l'any 2017, en règim de concurrència competitiva, obrint termini de presentació de sol·licituds des de l'endemà de la publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona fins el dia 16 d'octubre de 2017 inclòs, d'acord amb les seves bases generals reguladores, aprovades per decret de la presidència de 29 de maig de 2017 (Butlletí Oficial de la Província de Barcelona 26.06.2017), que com el mateix de la convocatòria, es reprodueixen tot seguit.
Mostrar más

14 Lee mas

Inversions per a la rehabilitació i la dotació d'equipament tècnic destinades a espais independents de creació, experimentació i difusió cultural de la ciutat de Barcelona 2016 : convocatòria i bases

Inversions per a la rehabilitació i la dotació d'equipament tècnic destinades a espais independents de creació, experimentació i difusió cultural de la ciutat de Barcelona 2016 : convocatòria i bases

Aquesta convocatòria està adreçada als espais independents de creació, experimentació, difusió i exhibició artística i cultural, de titularitat privada, entesos com aquells espais que donen suport a la producció, la investigació i l'exhibició artística i cultural, que en la seva aposta per la prova, l'assaig i l'experimentació, ofereixen recursos, eines i serveis per a creadors. Poden incloure residències artístiques i es caracteritzen per la transdisciplinarietat dels llenguatges artístics. 2.2.- Podran optar a aquestes subvencions les persones físiques o persones jurídiques legalment constituïdes, titulars de la gestió dels espais beneficiaris de les subvencions, amb la llicència d'activitat corresponent, si s'escau.
Mostrar más

8 Lee mas

Analisis del centre cívic Can Verdaguer: difusió i cohesió social

Analisis del centre cívic Can Verdaguer: difusió i cohesió social

Després del franquisme, els centres cívics es van crear com equipaments de proximitat. Aquest havien de formar una xarxa a les ciutats per promocionar la cultura. Amb el pas dels anys, s’han anat adaptant a les tendències i demandes dels veïns per assegurar seguir amb el seu objectiu. Al barri de Porta del districte de Nou Barris de Barcelona no existia un centre cívic que pogués difondre la cultura, i tampoc estava connectat amb la resta de centres. Al 2013, es va inaugurar el centre cívic Can Verdaguer i així va convertir-se en el punt central de cohesió ciutadana i difusió cultural. A través de l’anàlisi de la gestió del centre cívic, els antecedents del barri i d’un seguit d’entrevistes realitzades als veïns del barri es pretén analitzar l’anterior afirmació a fi de veure la potencialitat d’aquest centre respecte a la difusió de la cultura en aquest barri. Finalment, a partir dels resultats obtinguts s’estableixen diferents conclusions amb les quals es vol obrir les portes a nous treballs d’anàlisi sobre els centres cívics a fi de potenciar el seu valor als barris per a la difusió de la cultura.
Mostrar más

44 Lee mas

La difusió de la cultura japonesa a Catalunya: els fills catalans del Japó

La difusió de la cultura japonesa a Catalunya: els fills catalans del Japó

En l’anterior apartat s’ha estat parlant dels processos de transmissió i difusió cultural en el context de la globalització en general, però què hi ha del cas concret de com el Japó transmet la seva cultura a altres regions com Europa? Aquest apartat consisteix en un estat de la qüestió sobre aquest tema. Malauradament, és aquí on més limitacions s’han trobat respecte a l’accés a bibliografia d’interès. Aquesta bibliografia és de gairebé nul accés en format físic per a un estudiant universitari de Barcelona sense un pressupost preparat. Els formats digitals a través d’Internet faciliten una mica la recerca, però la seva accessibilitat és igualment força limitada, quedant molt lluny d’oferir un escenari satisfactori. Alguns llibres trobats a la xarxa són clau per a aquest estat de la qüestió i per al treball en general, però en molts casos només unes poques pàgines n’estan disponibles. L’exemple d’una frase de la introducció d’un d’aquests llibres demostra l’enorme interès d’aquest mateix: “els onze capítols que segueixen es fixen en el Japó i les seves relacions amb el món exterior per demostrar el dinamisme que acompanya els fluxos de la cultura popular entre el Japó i el globus” (Allen i Sakamoto, 2006: 3). Desgraciadament, amb prou feines dos d’aquests onze capítols es poden visualitzar. A més a més, la majoria d’aquesta bibliografia es centra molt més en l’arribada de cultura japonesa a l’Àsia oriental (Hong Kong, Singapur, Taiwan, Corea del Sud i Xina) que no pas a les societats occidentals com l’americana i l’europea. De totes maneres, tant aquí com allà, moltes característiques del fenomen són compartides. Les qüestions que principalment poden marcar diferències notables, tenen a veure amb les relacions hostils del Japó amb els seus veïns en el passat (i fins i tot avui en dia). Les generacions velles que recorden la brutalitat de les invasions del Japó imperial contrasten fortament amb la japonofília que atrapa a les noves generacions en un context d’estabilitat política i consumisme.
Mostrar más

77 Lee mas

Sobre el patrimonio cultural

Sobre el patrimonio cultural

Más interés reviste el énfasis puesto por algunas normas en resaltar una parte del patrimonio etnológico, cual es el habla y las peculiaridades lingüísticas. En esta cuestión se debe realizar una importante distinción, según se trate de comunidades autónomas que tengan lengua oficial reconocida, o bien se trate de dialectos minoritarios. Es el caso, por ejemplo, de las leyes de patrimonio cultural del Principado de Asturias (de 2001) o de Castilla y León (de 2002), donde se recogen medidas de fomento para el estudio y divulgación de hablas vernáculas y variedades lingüísticas específicas de algunas comarcas de esas comunidades. Son medidas genéricas de gran tibieza que contrastan con el tratamiento otorgado a la lengua en aquellas comunidades, como el País Vasco, Cata- luña o Galicia, en que tienen consideración de cooficial con el español. Son comunidades que, además, han apoyado sobre este rasgo cultural una de las señas de identidad diferenciadoras con el resto del Estado español y que, por ese motivo, se han convertido en una de las princi- pales banderas de los movimientos nacionalistas existentes en ellas. En consecuencia con esa importancia, los programas de apoyo e inmersión lingüística no han estado vehiculados a través de la legislación cultural, sino que han gozado de autonomía y atención preferente, con leyes y administración propias, y unos recursos económicos que poco tienen que ver con los dedicados a la tutela de los demás bienes culturales.
Mostrar más

44 Lee mas

Entorn de producció i difusió de TV digital basat en software lliure i xarxes IP

Entorn de producció i difusió de TV digital basat en software lliure i xarxes IP

Però la presència del protocol IP no es limita a la difusió. Les principals cadenes de televisió actualment estan migrant cap a un entorn IP; és a dir, canviar la seva xarxa interna i els seus equips des del model de circuits digitals (SDI) cap a una xarxa LAN d’alta capacitat que transporta paquets IP. Això permet que els treballadors puguin accedir als continguts audiovisuals per a poder realitzar tasques com les de buscar, editar, preparar per emissió o pujar a Internet qualsevol contingut. També permet unificar la infraestructura de comunicacions sobre un mateix medi: Telefonia IP; ofimàtica, accés a Internet, intercanvis de vídeo, senyals en directe, etc. Per tant, la migració a IP ofereix avantatges econòmics, tècnics i operatius.
Mostrar más

109 Lee mas

Difusió didàctica al Museu d’Història de Sabadell. Més de 25 anys de treball en col·laboració (1990-2016)

Difusió didàctica al Museu d’Història de Sabadell. Més de 25 anys de treball en col·laboració (1990-2016)

El nostre principal objectiu l’any 1992 va ser crear una empresa que ens permetés desenvolupar projectes de gestió cultural que anessin des de l’excavació ar- queològica fins a l’estudi especialitzat, passant per la difusió museogràfica i la creació de propostes de di- namització patrimonial adaptades per a diferents pú- blics. El treball dut a terme des de l’any 1992 [http:// www.arqueolitic.com/] ens ha permès assolir una àm- plia experiència en el món de la didàctica de les cièn- cies socials, ens ha ofert la possibilitat de treballar per tota la geografia del Principat, amb tot tipus de regis- tres arqueològics i històrics, i ha obert exponencial- ment el ventall dels usuaris de les nostres propostes:
Mostrar más

12 Lee mas

Astronomia Cultural

Astronomia Cultural

sus investigaciones científicas. En la actualidad, la Astronomía Cultural es una disci- plina con un fuerte crecimiento en todo el mundo, clásicamente orientada a descubrir el conocimiento astronómico que permanece registrado en los restos materiales de las culturas que habitaron las diferentes regiones culturales en el pasado. Sin embar- go, en la actualidad -y cada vez con mayor fuerza- están apareciendo estudios de conocimiento astronómicos en la intersección con lo que se denominan estudios indígenas. Estos estudios poseen una mayor relación con la tradición oral, el arte, las ciencias de la religión, la literatura y la etnología ya que se ocupan de aquellos pueblos contemporáneos que poseen una cultura diferente a las predominantes occidentales. A través de estos trabajos se ha podido rescatar una gran información sobre conocimiento indígena que nos ha permitido abrir una ventana a la visión que estos pueblos tienen del mundo, es decir, de su cosmovisión. Se establece una relación biunívoca entre el espacio celeste y el espacio terrestre humano en el que se intenta representar la visión simbólica del primero en el segundo, reflejándose en todos los aspectos de la cultura. Este conocimiento se extiende en ocasiones incluso de forma diacrónica a aquellos pueblos con pasado arqueológico pero también dando visibilidad a aquellas culturas que no forman parte de un pasado común con las principales culturas de la antigüedad.
Mostrar más

6 Lee mas

Canpop i Anapop: bases de dades en línia per a la difusió i la investigació etnopoètica

Canpop i Anapop: bases de dades en línia per a la difusió i la investigació etnopoètica

es presentava a l’Abadia de montserrat, en el marc de la V Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics i xI Simposi d’Etnopoètica de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer (sobre «Etnopoètica: incidència, difusió i comuni- cació en el món contemporani»), la primera versió en proves de la base de dades en línia Canpop. En aquell moment, la plataforma tenia només introduïdes un total de 316 can- çons. Es tractava d’enregistraments realitzats a les comarques valencianes meridionals entre 2007 i 2008. Ara, sis anys mes tard, se n’ha septuplicat la quantitat de composicions digi- talitzades i transcrites. I el total disponible és de 2.342 arxius. A més a més, la plataforma informàtica dissenyada per al Canpop ha permés crear un nou recurs per a la difusió i la investigació etnopoètica: la base de dades Anapop, per a la publicació i la consulta de mostres de narrativa oral popular (essencial- ment, rondalles i llegendes), també amb les corresponents transcripcions textuals. En aquest article ens proposem donar compte de les possibilitats que una aplicació En aquest article s’aporten dades i reflexions
Mostrar más

12 Lee mas

Optimització de la difusió científica a les xarxes sociales mitjançant 'Academic Search Engine Optimization' (ASEO)

Optimització de la difusió científica a les xarxes sociales mitjançant 'Academic Search Engine Optimization' (ASEO)

L’objectiu principal d’aquest treball és mostrar que la utilització les xarxes socials com a altaveus de difusió fa que els articles tinguin un major impacte que si no es fa res quan s’arriba a la publicació. Quan l’autor assumeix que dins les tasques que ha d’executar a l’hora d’escriure un manuscrit no només s’han de presentar les dades i enviar a una revista, sinó que, quan ja han publicat l’article també s’ha de fer difusió per tal de no ser un més dins tota la informació generada anualment, tindrà una sèrie de beneficis que són els que cerca quan publica:
Mostrar más

41 Lee mas

La cooperació entre biblioteques, arxius i museus en la conservació, la preservació i la difusió del patrimoni a Catalunya

La cooperació entre biblioteques, arxius i museus en la conservació, la preservació i la difusió del patrimoni a Catalunya

Quant al segon objectiu, les col·leccions d’arxius, bi- blioteques i museus augmenten amb regularitat els seus fons, si bé amb menys o més intensitat depenent dels recursos disponibles. La Biblioteca de Catalunya, per exemple, fa créixer contínuament la seva col·lecció gràcies a diverses vies; rep el dipòsit legal en suport tangible, el nascut digital a internet i recull l’arxiu web. També completa les col·leccions gràcies a una tasca d’anys de fer conèixer l’acció de conservació i difusió que fa, que ha tingut com a resultat un nombre anual elevat de donacions que suposa recuperar de manera progressiva col·leccions patrimonials valuoses. Mal- grat tot, la crisi econòmica dels darrers anys ha pe- nalitzat l’adquisició de peces singulars que estan en venda directa o en subhastes. El creixement anual de la col·lecció de la BC se situa entre 140.000 i 200.000 documents anuals, dels quals entre el 45 % i el 50 % procedeixen del dipòsit legal.
Mostrar más

12 Lee mas

Els públics de l’electricitat a Catalunya (1929-1936): De la Font Màgica de Montjuïc a la difusió dels electrodomèstics

Els públics de l’electricitat a Catalunya (1929-1936): De la Font Màgica de Montjuïc a la difusió dels electrodomèstics

“Únicamente he tratado hacer llegar a ti, lector benévolo y aficionado a cuestiones eléctricas que tanto interesan al vulgo, en forma sucinta y elemental las más modernas teorías e indicarte al mismo tiempo, y tal es el primordial objeto de la obra que tienes en tus manos, el modo de servirte de la energía eléctrica en sus muy variadas y más interesantes manifestaciones, así como explicarte en forma lo más clara y concisa la instalación, manejo y conservación de los aparatos en general, de bastantes de los cuales has de servirte en la práctica diaria de las instalaciones eléctricas” (Burgos, 1928: IX). Per a aquest autor, les teories sobre l’electricitat i determinats coneixements avançats no tenien la menor importància per a aquell que no pretengués introduir-se en els secrets de l’electricitat, sinó només servir-se d’ella. Partint d’aquesta premissa, el manual prescindia de coneixements teòrics que sí que podem trobar en altres obres d’àmplia difusió. 112 Així, el capítol sobre les instal·lacions interiors de làmpades el dedicava explícitament al “lector aficionado que desee por sí solo llevar a cabo una instalación cualquiera” (Burgos, 1928: 242). Li aconsellava utilitzar els materials més senzills, explícitament els interruptors, amb la finalitat de reduir les avaries mecàniques. Facilitava la llista d’eines que considerava imprescindibles, des de tornavisos fins a soldadors. De forma pràctica, explicitava la forma en què l’afeccionat havia d’instal·lar cadascuna de les línies elèctriques en un pis a partir de la línia general, incloent diversos gràfics per mostrar com s’havien d’empalmar cables, com s’havien de fer derivacions, com calia muntar els interruptors, i fins i tot diverses formes de fer agrupacions de làmpades.
Mostrar más

359 Lee mas

Arqueologia, museus i ordinadors. Aproximació semiòtica a l'ús de la Realitat Virtual per la difusió de l'Arqueologia als museus

Arqueologia, museus i ordinadors. Aproximació semiòtica a l'ús de la Realitat Virtual per la difusió de l'Arqueologia als museus

Un cop vistes les conclusions d’aquest primer estudi sobre la introducció de les TIC als museus, passem a l’article de Donald Sanders. Com ja he dit abans, la seva aportació al VAST 2000 no es basava en un estudi estadístic sinó en la seva impressió com a professional del sector. L’autor va seguir dues línies argumentals, una de tècnica i una de filosòfica, que també desenvoluparé aquí. La problemàtica de la relació actual entre museu i tecnologia es pot plantejar perquè, efectivament, aquest contacte entre ambdós existeix des fa més de vint anys i és necessari tenir-lo en compte a l’hora d’entendre els arguments tècnics del museu. Seguint l’evolució històrica que traça Sanders (Sanders, 2002: 188-189) 82 , la concepció tradicional com a temple de coneixement que caracteritzava els museus d’Arqueologia es va veure sacsejada pel gran esclat de la RV a tota la societat a partir dels anys 80. Fins a principis dels 90, la demanda d’experiències virtuals va créixer exponencialment i els museus més importants es van apuntar a la moda. Però, en qüestió de quatre o cinc anys, el boom es va desinflar tan ràpid com havia començat: a mitjans dels 90, la RV havia desaparegut de l’escena pública, tot i que es seguien construint móns virtuals, especialment gràcies a l’adveniment del VRML i la millora del hardware. Això no obstant, a finals dels anys 90, s’havia consolidat una tendència paral·lela que va impulsar l’ús de les tecnologies als museus: ara, aquests s’entenien com un servei a la societat que combinava educació i entreteniment. Així és com es va començar a automatitzar la gestió de les col·leccions i es reservaven sales per posar ordinadors on la gent podia consultar programes que presentaven la informació com si es tractés d’un llibre però amb l’afegit dels hyperlinks. D’això es dedueix que la tecnologia es considerava una cosa a part i que no es valorava per ella mateixa sinó com a mecanisme per atraure el públic i entretenir-lo. En el canvi de segle, cada cop hi ha un percentatge més alt de públic que coneix i demana tecnologia, mentre que, en l’àmbit acadèmic, la RV es considera i s’utilitza com a eina de visualització, anàlisi i difusió del registre arqueològic. En l’àmbit dels museus, els dispositius digitals i / o interactius, s’han integrat una mica més al discurs expositiu però, pel que fa a la RV, es manté la concepció bibliogràfica o, més aviat, il·lustrativa, gràcies a la influència del “Virtual Heritage”
Mostrar más

1117 Lee mas

Rostres de Guerra. Cardona 1936-1938 : anàlisi, treball arxivístic, difusió i conservació del Fons de Retrats de la Guerra Civil

Rostres de Guerra. Cardona 1936-1938 : anàlisi, treball arxivístic, difusió i conservació del Fons de Retrats de la Guerra Civil

També calia escollir un títol prou atraient per l’exposició així com la imatge principal que d’entre 974 ens serviria com a difusió de l’exposició. Pel que fa al títol plantegem una pluja d’idees amb els elements retrats/fotografies/rostres/imatge i el concepte guerra/conflicte/trinxera. El subtítol estava és clar ja que en ell posaríem les dues certeses segures que teníem, la localització dels retrats, Cardona i les dates de realització 1936- 1938. Finalment ens inclinem pel títol “Rostres de guerra. Cardona 1936-1938” que ens defineix el tipus de fotografies que mostrarem i el seu context. Pel que fa a la fotografia principal de l’exposició havia de ser una que fou prou significativa i amb força comunicativa. Ens decidim per alguna en què a banda del personatge, aparegui algun altre element que ens ajudi a contextualitzar el fet de la guerra. De la mitja dotzena de retrats on apareixen armes de foc ràpidament ens posem d’acord en escollir la corresponent a la signatura 005, per la bona qualitat de la imatge. La presència d’una taca molt característica a la pell de la cara del retratat la fa singular i fins aleshores es tractava d’un rostre a qui encara mancava posar-li nom.
Mostrar más

81 Lee mas

A l'entorn de BiPaDI: digitalització, difusió i preservació digital dels fons patrimonials de la Universitat de Barcelona. Informe del projecte.

A l'entorn de BiPaDI: digitalització, difusió i preservació digital dels fons patrimonials de la Universitat de Barcelona. Informe del projecte.

És la primera iniciativa de mecenatge impulsada des del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona, que pretén recollir diners, proc[r]

41 Lee mas

El model de difusió de la llengua, la societat i la cultura xineses de l'Institut Confuci : El cas de la revista bilingüe xinès espanyol

El model de difusió de la llengua, la societat i la cultura xineses de l'Institut Confuci : El cas de la revista bilingüe xinès espanyol

Es tracta, doncs, de la més ambiciosa iniciativa geoeconòmica i de política exterior d’aquest país durant dècades. Connecta àrees que generen el 55% del PIB mundial, el 70% de la població així com tres quartes parts de les reserves d’energia conegudes a tot el planeta. La ruta afecta Xina i més de 60 països pels quals travessa. 41 València és el primer port de la Mediterrània en trànsit de mercaderies i contenidors, el quint del continent europeu i el número 30 mundial; i per la ruta marítima de la seda naveguen el 90% dels contenidors entre Xina i Europa. Amb aquestes dades, és comprensible que l’ICUV participe activament en la iniciativa cultural de la Ruta de la Seda, perquè ofereix un punt de trobada d’alt valor qualitatiu per fomentar un fèrtil diàleg entre la civilització asiàtica i l’europea. Els diversos IC, i el de València no és una excepció, són el millor altaveu per redissenyar la geografia econòmica del planeta i plantar-li cara a l’hegemonia nord-americana cap al Pacífic occidental. 42 Uns assumptes que estan relacionats, si més no, amb l’òrbita del soft power perquè són una mostra més de l’ofensiva d’atracció cultural que també dona fruits turístics i comercials.
Mostrar más

81 Lee mas

Noves alternatives per gestionar els drets d'autoria en la difusió de continguts : les llicències de Creative Commons

Noves alternatives per gestionar els drets d'autoria en la difusió de continguts : les llicències de Creative Commons

són les publicacions científiques, les polítiques de llicències i patents, i el web semàntic per a la ciència. Per abordar aquests àmbits s’han creat tres projectes, el primer dels quals rep el nom de Scholar’s Copyright i tracta de la manera com la propietat intel- lectual afecta les publicacions. Quan un investigador aconsegueix que una revista ac- cepti publicar els seus resultats, el procediment tradicional és cedir en exclusiva tots els drets d’explotació a l’editor. D’aquesta manera l’investigador —és a dir, l’autor— perd el poder de decidir com explota la seva obra i ha de demanar autorització al nou titular per realitzar actes com la reproducció i distribució del seu text. Amb aquest projecte es plantegen dues vies: la primera, la de promoure la llicència de Reconeixement com la més idònia per complir les condicions de difusió del moviment de l’accés obert i, la segona, la d’incentivar l’autoarxiu d’articles propis, és a dir, oferir les eines legals per- què l’autor recuperi com a mínim l’opció de publicar els articles ja divulgats en el web personal o en dipòsits digitals.
Mostrar más

130 Lee mas

De la revolución cultural a la evolución cultural

De la revolución cultural a la evolución cultural

Here comes the relevance of the Cultural Revolution, which in essence, signifies a process, that through collective social efforts, is likely to infuse nobler and humanitarian values in human society as a whole. The problem with Maoist, and for that matter basic Marxian approach to the Cultural Revolution, was that it mixed up this social process with class struggle and violent means. This is the basic reason for failure of the Cultural Revolution in China and the consequent destruction of property, loss of life and above all chaos and confusion leading Chinese economy, polity and society as a whole to doldrums.
Mostrar más

22 Lee mas

Show all 8984 documents...