Discriminació en el treball

Top PDF Discriminació en el treball:

Protocol per a la prevenció, detecció i actuació amb relació als casos que afectin la dignitat i la discriminació en el treball

Protocol per a la prevenció, detecció i actuació amb relació als casos que afectin la dignitat i la discriminació en el treball

• Article 1 del Reial decret 39/1997 , de 17 de gener, pel qual s’aprova el Re- glament dels Serveis de Prevenció, que declara que la prevenció de ris- cos laborals, com a actuació per desenvolupar en el si de l’empresa, hau- rà d’integrar-se en el conjunt de les seves activitats i decisions, tant en els processos tècnics i en l’organització i les condicions de treball, com en la lí- nia jeràrquica de l’empresa. I que és obligació de tots els nivells jeràrquics de l’empresa assumir la inclusió de la prevenció de riscos en qualsevol de les activitats que realitzin i ordenin, i en totes les decisions que adoptin. • Article 92 lletra h del Decret llegislatiu 1/1997 , de 31 d’octubre, pel qual s’apro- va la refosa d’un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública (DOGC 2509/1997, de 3 de novem- bre), que recull el dret dels funcionaris a ser tractats amb respecte a la seva intimitat i amb la deguda consideració a la seva dignitat, i a rebre protecció o assistència per les ofenses verbals o físiques de naturalesa sexual o de qual- sevol altre naturalesa rebudes.
Mostrar más

42 Lee mas

Dignòstic de la precarietat laboral de les persones sordes de la província de Tarragona

Dignòstic de la precarietat laboral de les persones sordes de la província de Tarragona

Avui en dia el treball s’ha convertit en quelcom indispensable per poder imaginar un projecte de futur, però les persones amb discapacitat auditiva i a diferència de les persones sense discapacitat, han de superar barreres i obstacles que dificulten la plena integració professional. Aquest treball d’investigació pretén conèixer aquestes dificultats i necessitats de les persones sordes residents a la província de Tarragona pel que fa a la seva inserció laboral per tal de fer-ne un diagnòstic i saber si caldrien mesures per millorar la seva ocupabilitat. La metodologia emprada és qualitativa i es du a terme mitjançant l’entrevista a persones sordes oralistes i persones sordes signants. Els resultats s’han classificat en diferents categories, tals com la comunicació, l’experiència laboral, la discriminació laboral, la precarietat laboral, la formació i expectatives laborals i els serveis per a persones sordes. Destaca que els problemes que manifesten tenir tots dos grups tenen a veure amb la comprensió dels continguts, la falta de vocalització i de conscienciació; que la discapacitat auditiva genera reticències a l’hora de contractar persones sordes pel fet de portar audiòfons i
Mostrar más

52 Lee mas

La discriminació indirecta en els processos de selecció

La discriminació indirecta en els processos de selecció

Entre els factors causants dels problemes d'accés al món laboral de les persones amb discapacitat, es parla dels efectes discriminatoris del model econòmic, que ha reforçat la necessitat de recórrer a prestacions, fet que fa que el nivell d'inactivitat del col·lectiu no disminuïsca. Com senyala l’Oficina Internacional del Treball (2003) “la contractació d’aquestes persones comporta per a l’empresa dos grans preocupacions: per una banda, que els costos que suposa contractar a persones amb aquestes característiques siguen majors quan requerisquen dotar-se d'instal·lacions especials o condicionar l’entorn material i; d’altra banda, el risc que disminuïsca la productivitat a causa de la minusvalidesa d’aquests treballadors”. Un altre factor que influeix en la integració laboral és el baix nivell de qualificació acadèmic i professional.
Mostrar más

36 Lee mas

La discriminació a Barcelona 2018

La discriminació a Barcelona 2018

Donat que el període per denunciar un acomiadament improcedent va expirar, des del servei jurídic de l’entitat s’impulsa una feina conjunta amb l’àmbit LGTBI a nivell sindical i la persona afectada. Es decideix portar el cas a través de la Inspecció de Treball de la Generalitat de Catalunya i no fer una denúncia formal als Mossos d’Esquadra. El març del 2018 la Inspecció de Treball resol a favor de la víctima. La resolució obliga a tenir mesures preven- tives per evitar la discriminació per raó de sexe, tal com preveu la Llei 3/2007, per a la igualtat efectiva d’homes i dones.
Mostrar más

58 Lee mas

El treball amb alumnat TDAH : El treball de les habilitats socials i les emocions

El treball amb alumnat TDAH : El treball de les habilitats socials i les emocions

PRÀCTICUM II. Curs 2011-12. 1r Semestre Pàgina 25 En aquest apartat es descriurà el treball realitzat al llarg d’aquest Projecte de Pràcticum II. El tema de la intervenció que articula aquest projecte és el treball de les habilitats socials amb alumnat amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). En el marc d’una escola inclusiva, es busca trobar les maneres de promoure l’aprenentatge de tots els alumnes; l’alumat TDAH forma part de la diversitat que ha d’atendre el professorat, un alumnat que acostuma a tenir problemes amb el grup d’iguals i que presenta dèficits bàsics en les habilitats socials, aspectes que influeixen en la seva qualitat de vida. D’aquesta manera, es presenta una intervenció que busca afavorir el desenvolupament de les capacitats relacionals i comunicatives dels alumnes amb TDAH i que farà servir un programa cognitiu-conductual que partirà de l’entrenament d’habilitats socials, basat en l’ensenyament i la pràctica d’aquestes habilitats. Per tal de dur a terme aquest treball s’han realitzat una sèrie d’activitats, com l’observació dels alumnes amb dèficit d’atenció i hiperactivitat escollits. A més, s’han valorat aquests alumnes mitjançant dos instruments, el Qüestionari d’Habilitats Socials de Monjas (1994) i una adaptació del Qüestionari d’Escalas de Comportament Social (CCECS-2) de Merrell (2002), a partir dels quals se n’han obtingut dades sobre la capacitat relacional i s’ha iniciat de manera concreta la planificació i la intervenció. Aquest procés de planificació i intervenció s’ha vist facilitat per l’obtenció de dades proporcionades per aquests qüestionaris dirigits a la tutora de la USEE, les tutores de classe i els vetlladors, a més de l’entrevista realitzada a la família. Per últim, a partir dels resultats i informació obtinguda, s’han dissenyat una sèrie d’activitats i material didàctic que afavoreixin el desenvolupament de les capacitats relacionals, comunicatives i simbòliques de l’alumne amb trastorn amb dèficit d’atenció amb hiperactivitat. El disseny d’aquest material seguirà les aportacions d’Orjales i del Programa d’Ensenyament d’Habilitats Socials d’Intervenció Social (PEHIS) de Monjas (1993); a més, aquest material proposa diferents procediments adequats per tal que els alumnes aprenguin les habilitats socials en què mostren més dificultats. Aquestes activitats es duran a terme aprofitant els moments que els alumnes passen a l’aula de la USEE, amb el suport de la tutora de la USEE.
Mostrar más

65 Lee mas

Barcelona renova la seva Oficina per la No Discriminació

Barcelona renova la seva Oficina per la No Discriminació

En les situacions on el motiu de la discriminació ha estat el gènere, trobem que el triple de situacions han estat per ser dona respecte a la condició d’home. Per edat, també hi ha el triple de queixes per ser major de 65 anys que per ser jove o adult. I en l’eix de salut, les persones amb trastorn mental dupliquen amb escreix les queixes de les persones amb malalties cròniques. Respecte la religió, les queixes han estat per Islamofòbia.

8 Lee mas

El treball amb alumnat TEA : el treball de les habilitats socials i les emocions

El treball amb alumnat TEA : el treball de les habilitats socials i les emocions

En aquest apartat es descriurà el treball realitzat al llarg d’aquest Projecte de Pràcticum I. El tema de la intervenció que articula aquest projecte és el treball de les habilitats socials i emocions amb alumnat amb trastorns de l’espectre autista (TEA). En el marc d’una escola inclusiva, es busca trobar les maneres de promoure l’aprenentatge de tots els alumnes; l’alumat TEA forma part de la diversitat que ha d’atendre el professorat, un alumnat que presenta dificultats d’interacció social i de comprensió d’estats mentals dels altres, aspectes que influeixen en la seva qualitat de vida. D’aquesta manera, es presenta una intervenció que busca afavorir el desenvolupament de les capacitats relacionals, comunicatives i simbòliques dels alumnes amb trastorn de l’espectre autista i que tindrà en compte l’enfocament interactiu i contextual del procés de valoració proposat per Ángel Rivière (2001), la Teoria de la Ment desenvolupada per Baron-Cohen, Leslie i Firth el 1985 i el programa DIR o Floortime d’Stanley Greenspan. Per tal de dur a terme aquest treball s’han realitzat una sèrie d’activitats, com l’observació de l’alumne amb trastorn de l’espectre autista escollit. A més, s’ha valorat aquest alumne mitjançant l’instrument IDEA, a partir del qual se n’han obtingut dades sobre la capacitat relacional, a partir de les quals s’ha iniciat de manera concreta la planificació i intervenció. L’IDEA és un inventari ideat per Rivière i que serveix per avaluar les dotze característiques de les persones amb trastorn de l’espectre autista. L’aspecte més interessant d’IDEA és que no fa una avaluació psicomètrica, sinó que realitza una avaluació qualitativa del trastorn, sistematitzant l’observació i facilitant una valoració que resulta acurada pel que fa a les dimensions
Mostrar más

72 Lee mas

L'Estatut del Treball Autònom

L'Estatut del Treball Autònom

01. Els treballadors incorporats al RETA (inclosos els socis treballadors de cooperatives de treball associat), a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut del Treballador Autònom, que tinguin 30 anys o menys d’edat (35 anys, en el cas de les dones), s’aplicaran una reducció sobre la quota de contingències comunes que els correspongui durant els 15 mesos següents a la data d’efecte de l’alta, equivalent al 30 per 100 de la quota resultant d’aplicar el tipus mínim vigent (29,80%) a la base mínima de cotització (841,80), i una bonificació de la mateixa quantia els 15 mesos següents a la finalització de la reducció anterior. Aquests beneficis seran aplicables tant si es tracta d’una alta inicial com si es tracta d’una alta successiva en el Règim, conseqüència de reprendre la seva activitat a partir de l’1 de gener del 2005.
Mostrar más

15 Lee mas

Oficina per la no discriminació : mesura de govern

Oficina per la no discriminació : mesura de govern

cisme i la Intolerància (ECRI), i el Comitè per l’Eliminació de la Discriminació Racial de l’Alt Comissionat de Nacions Unides, així com ha estat un motiu de reivindicació d’organitzacions com Movimiento contra la Intolerancia o Amnistia Internacional. Actualment doncs, els cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol disposen d’un sistema de registre de les denúncies i condemnes penals per odi i discriminació. La recollida d’aquestes dades, no obstant això, no és sistemàtica i és desigual en funció de les comunitats autònomes i l’existència o no de Protocols entre els cossos policials competents i la Fiscalia. Aquesta manca de dades, tant de situaci- ons discriminatòries com sobre delictes i discursos d’odi, respon, en gran mesura, a la manca de denúncia i visibilització, de tal manera que existeix una considerable xifra submergida de fets que les víctimes per diverses raons no volen o no s’atreveixen a denunciar o ignoren que ho poden fer. En aquest sentit, les motivacions més co- munes que poden portar a les víctimes a no presentar denúncies o a no fer visibles les situacions discriminatòries patides són:
Mostrar más

33 Lee mas

Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019

Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019

Discriminació: qualsevol distinció, ex- clusió, restricció o preferència, que es basi en qualsevol motiu, com ara raça, cultura, origen ètnic, nacionalitat, ori- entació sexual, religió, discapacitat fí- sica o altres característiques que no siguin rellevants per al tema en qüestió. Discriminació directa: quan una persona és, ha estat o podria ser tractada de ma- nera menys favorable que una altra en si- tuació anàloga per algun dels motius pro- tegits que la legislació vigent enumera. Discriminació indirecta: situació en què una disposició, criteri o pràctica, apa- rentment neutra, situa persones d’un col·lectiu determinat en desavantatge particular respecte a altres grups, llevat que aquesta disposició, criteri o pràc- tica pugui justificar-se objectivament amb una finalitat legítima i llevat que els mitjans per aconseguir aquesta fina- litat siguin adequats i necessaris. Discriminació interseccional: fa refe- rència a la discriminació que pateix una persona per les seves posicions en dife- rents estructures socials, entenent que la discriminació no és la suma de dife- rents discriminacions sinó una configu- ració concreta donada per les diferents posicions (de gènere, origen, edat, etcè- tera) que ocupa una persona. Per tant, caldrà comprendre la forma concreta com es configura la discriminació o la desigualtat en cada intersecció.
Mostrar más

90 Lee mas

Show all 10000 documents...