Dret penal

Top PDF Dret penal:

El Dret penal enfront del terrorisme : qüestions i perspectives

El Dret penal enfront del terrorisme : qüestions i perspectives

Com s’ha dit textualment pels defensors d’aquestes tesis, els ene- mics no són persones. Per això, es proposa la compatibilitat de «dos drets», un per als ciutadans i un altre per als enemics. Però, com s’ha destacat en la doctrina espanyola, aquesta fórmula ja la proposava Mezger en l’etapa nacionalsocialista amb una altra denominació: estranys a la comunitat, que com que equivalia a la moderna expressió «ene- mic», igualment justificava l’aplicació de «dos drets penals». De man- era que en el «dret penal especial» sobren les garanties i es recorre a les sancions indeterminades i indefinides. No obstant, no ha de passar- se per alt que aquelles teories dels estranys a la comunitat, dels «asso- cials» o d’«els sers mancats d’interès vital» van nàixer en el si d’un estat totalitari. Però ara, segons crec recordar, no estem en un estat totalitari, sinó en una democràcia. I aquesta doctrina no pareix tindre cap cabuda dins del marc d’un estat de dret. És més, les doctrines del «nou dret penal autoritari», plasmades en la construcció d’un dret pe- nal de l’enemic, constitueixen una amenaça directa i greu a la democrà- cia. Una mínima reflexió ens permet comprovar que els efectes d’això són demolidors, perquè no sols ens arrossega a una deslegitimació de l’estat, sinó que, al seu torn, ens condueix a una legitimació dels ter- roristes, o de qualsevol altra categoria de nous enemics, crim organ- itzat, narcotraficants, etc. (Muñoz Conde).
Mostrar más

44 Lee mas

Dret penal econòmic, febrer 2005

Dret penal econòmic, febrer 2005

El grau d’especialització i aprofundiment assolit en l’estudi de les figures delicti- ves previstes al llibre II del Codi penal (CP) aconsella el tractament per separat dels diferents grups de delictes, i d’aquesta manera evita el sistema tradicional d’anàlisi conjunta de tota la part especial del dret penal.

12 Lee mas

Dret penal econòmic, febrer 2012

Dret penal econòmic, febrer 2012

Si són parts diferents del dret penal, hi ha d'haver també una diferència neta de béns jurídics protegits entre un grup i l'altre, i aquesta diferència es vol traçar per la via de la titularitat�del�bé�i�no�per�la�naturalesa, tot i que hi pot haver canvis de titularitat (individual, col·lectiva o plural) sense modificació de na- turalesa, i al contrari. Els delictes econòmics afecten necessàriament interessos patrimonials, ja que, fet i fet, en les relacions econòmiques s'hi juguen moltes coses, però també els diners de persones concretes. Al costat del gaudi pacífic del patrimoni personal, als ciutadans, als quals s'ofereix una vida immersa en el liberalisme econòmic però amb promesa de control públic (el que ofereix l'anomenat estat social), se'ls ha de brindar una expectativa de mercat possible per a la seva activitat o la seva participació en el mercat, i també un sistema sòlid de control raonable del risc.
Mostrar más

14 Lee mas

Dret penal I, febrer 2010

Dret penal I, febrer 2010

La primera part estudia el concepte de dret penal i els principis constitucionals que limiten el poder punitiu de l'Estat. De totes les branques de l'ordenament, el dret penal és, sens dubte, la que es mostra més directament sensible als prin- cipis constitucionals. No s'ha dit en va que el Codi penal és una Constitució en negatiu. I és que, d'una banda, la norma fonamental selecciona els valors al servei dels quals s'ha de posar el cos punitiu i, de l'altra, limita l'actuació de l'Estat per mitjà dels principis constitucionals. La llibertat és el valor superior de l'ordenament i s'ha de constituir en el fonament de qualsevol intervenció estatal. Els principis de legalitat i intervenció mínima, principals inspiradors del dret penal, deriven, al seu torn, del principi general de llibertat: l'actuació de l'Estat s'ha d'adreçar a obtenir al màxim grau de llibertat dels ciutadans.
Mostrar más

8 Lee mas

Dret d'Internet, setembre 2010

Dret d'Internet, setembre 2010

Llicenciada en Dret i màster en Dret penal. Ha fet cursos de doctorat de Dret processal i classes a l'Escola de Policia de Catalunya i a l'Escola d'Administració Pública de Catalu- nya. En l'actualitat, és consultora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

6 Lee mas

El dret civil i l’autogovern valencià

El dret civil i l’autogovern valencià

Per això el dret civil, malgrat tots els intents que històricament s’han succeït, és la part del dret menys universal o, com es diu a hores d’ara, menys globalitzada: perquè respon a les concepcions més íntimes de les persones i dels pobles; o si es prefereix, de les persones d’un mateix poble. De fet, en la seua accepció etimològica el dret civil és el dret dels ciutadans, del cives, i, per tant, també d’una nació o d’un poble en el seu conjunt. El dret mercantil pot ser tan universal com siga el mercat que regula; el dret administratiu pot ser uniforme més enllà de les fronteres polítiques; el dret penal coneix també un àmbit més enllà dels límits de la sobirania estatal, etc. El dret civil, però, és el que identifica un poble. De fet, com diré ara, hi ha hagut una contínua tendència a l’estatalització del dret civil per a fer-lo únic i uniforme en tot el territori de cada Estat, però, si més no en el cas d’Espanya, no s’ha aconseguit. En els Estats plurinacionals el pas d’un dret civil nacional a un dret civil estatal ha estat molt problemàtic, o fins i tot impossible.
Mostrar más

7 Lee mas

Dret de l'empresa, setembre 2013

Dret de l'empresa, setembre 2013

Quan el deutor és una persona jurídica, els articles 48 a 48 quater LCon esta- bleixen algunes especialitats. La més rellevant, segurament, és la possibilitat d'embargar béns dels administradors i liquidadors, de fet o de dret, si de les ac- tuacions es deriven indicis que el concurs serà qualificat com a culpable i que la massa serà insuficient per a aconseguir el pagament dels crèdits (en aquests casos també poden ser responsables dels deutes aquests administradors i liqui- dadors, com veurem). A part del concurs, segueix oberta la via d'exercici de les accions que hi pugui haver contra administradors, auditors o liquidadors, en virtut de les normes societàries, si bé només les pot exercir l'Administració concursal (art. 48 quater LCon).
Mostrar más

38 Lee mas

Reflexions sobre el dret a l'habitatge digne

Reflexions sobre el dret a l'habitatge digne

el titular de la finca té la propietat però no té la possessió del bé. No pot usar el bé ni fruir-ne. És propietari però no posseïdor. Com a conseqüència de l’especulació, de la pressió immobiliària, del preu excessiu dels habitatges i d’altres factors, fa uns anys es va iniciar un fenomen que es coneix com a moviment okupa. Consis- teix en l’ocupació d’habitatges, locals o terrenys que han quedat buits per diverses circumstàncies. Pot produir-se en espais públics o privats. La seva característica essencial consisteix en l’ocupació il·legal contra la voluntat del seu propietari, legal posseïdor o per desconeixement d’aquest. Pot produir-se per ideologia o per neces- sitat i, com s’ha dit en l’apartat anterior, relatiu al manteniment de les finques, de vegades va lligat a un “consentiment” del propietari per forçar el desallotjament de llogaters d’altres habitatges. Nombroses situacions com les descrites han provocat habitual- ment una certa alarma social. La pressió ciutadana davant de fenòmens com el descrit poden impulsar el legislador a penalitzar conductes que tenen el seu camí reivindicatiu en el si del dret civil, tendència que es pot observar en els darrers anys. Davant de cada nou problema social, es demana un agreujament de les penes previstes o la creació de nous tipus delictius i, en el seu moment, amb l’increment de finques ocupades, tot i disposar de recursos processals civils per aconseguir el desallotjament dels usurpadors, encara que pensats per a altres situacions, es va considerar que aquest camí era en excés lent i costós. En lloc de resoldre els pro- blemes de la lentitud de la justícia es va crear un nou tipus delic- tiu. Fruit d’aquesta evolució legislativa, el Codi penal tipifica com a delicte la usurpació dels béns immobles i també la usurpació del fluid elèctric i de l’aigua de la finca ocupada.
Mostrar más

114 Lee mas

Carta de serveis de Drets de Ciutadania i Participació [2018]

Carta de serveis de Drets de Ciutadania i Participació [2018]

Utilitat Conèixer com funciona Barcelona, facilitar l’empadronament, aconseguir una seguretat jurídica en relació a la seva situació de residència a Espanya, aconseguir informació sobre cursos de llengua gratuïts, accés a la salut, serveis municipals, accés a l’educació, en definitiva poder esdevenir un ciutadà de ple dret i poder actuar amb plena autonomia i en igualtat de condicions que la resta de residents a la ciutat de Barcelona.

47 Lee mas

Introducció al dret, setembre 2009

Introducció al dret, setembre 2009

El primer mòdul pretén posar al vostre abast els conceptes jurídics fonamen- tals, la justificació i la funció dels ordenaments jurídics i, en general, els pro- cediments de creació i aplicació de les lleis. El primer capítol ("Què és el dret?") té un contingut introductori que ens ha de servir com a primera aproximació a l'estudi del dret: la presència del dret en la vida quotidiana, els diferents sis- temes normatius que regulen la vida en societat i, concretament, el paper del dret en la societat democràtica en què vivim. També s'estableixen unes prime- res notes distintives entre els diferents conceptes de dret (subjectiu/objectiu, positiu/natural) abans d'endinsar-nos en l'especificitat del sistema jurídic que regeix la nostra societat i avaluar la relació que hi ha entre el dret (com a con- junt de normes jurídiques vigents) i la idea de justícia. En el capítol "El dret en acció: gènesi i aplicació" analitzarem els diversos aspectes de la relació del dret modern amb el poder polític i l'Estat. Primer ens haurem de familiaritzar amb alguns conceptes propis de la teoria política (legitimitat, sobirania, divisió de poders, principi de legalitat, coercitivitat); després veurem què s'entén per Es- tat de dret, com es va institucionalitzar a partir, sobretot, de la Revolució Fran- cesa i com ha anat evolucionant fins a l'actualitat. Finalment, ens aproparem breument als procediments de generació de les normes jurídiques –qui fa les lleis, com és el procés legislatiu, tipus de normes jurídiques, etc.– i examina- rem com s'apliquen a casos concrets –estructura del procés judicial, tipus de tribunals de justícia, com s'interpreten les normes, etc. Aquest primer mòdul ofereix, doncs, una visió general del fenomen jurídic que permetrà estudiar i comprendre la resta de mòduls de l'assignatura.
Mostrar más

8 Lee mas

Dret de la publicitat, setembre 2012

Dret de la publicitat, setembre 2012

En primer lloc, la LOPD recull el principi�de�qualitat�de�les�dades, segons el qual les dades de caràcter personal únicament es poden tractar quan siguin “adequades”, “escaients” i “no excessives” en relació amb l’àmbit i les finali- tats determinades, explícites i legítimes per a les quals s’han obtingut (art. 4). En conseqüència, les dades objecte de tractament no es poden utilitzar per a finalitats incompatibles amb aquelles per a les quals hagin estat recollides; han de ser exactes, posades al dia, s’han d’emmagatzemar de manera que perme- tin el dret d’accés i s’han de cancel·lar quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades. En tot cas, es prohibeix la recollida de dades per a mitjans fraudulents, deslleials o il·lícits.
Mostrar más

68 Lee mas

Polisèmia i sinonímia en la terminologia del dret processal penal espanyol i italià: el cas de «sumario»/«indagini preliminari»

Polisèmia i sinonímia en la terminologia del dret processal penal espanyol i italià: el cas de «sumario»/«indagini preliminari»

Se discute por la doctrina si el término sumario es o no apropiado. [a] Partiendo de la base de que sumario equivale a procedimiento breve, aligerado de trámites, si se le compara con el ordinario (en este sentido, serían sumarios el procedimiento de urgencia para determinados delitos y el juicio de faltas) estiman algunos que la palabra sumario, además de resultar inexpresiva, porque no refleja el contenido de la instrucción, es impropia a más no poder, ya que de las dos fases en que la Ley divide el proceso penal por delitos, resulta que la más larga es precisamente el sumario y no el juicio oral. Pero si se arranca de la idea [b] de que la brevedad es una consecuencia de la sumariedad civil, no su nota esencial, y se considera que el material recogido en el sumario tiene un carácter provisional, no definitivo, [c] y preparatorio del ulterior y eventual juicio oral, el que ofrece a las partes, con igualidades de armas, la ocasión de desplegar sin restricciones [d] sus medios de ataque y de defensa, y al tribunal juzgador la posibilidad de adquirir un conocimiento pleno y completo de los hechos que ha de valorar y sobre los que ha de recaer su fallo, el término sumario puede tener cierta justificación, aunque nos parezca más acertado el de instrucción, al que corresponde la denominación de juez instructor o de instrucción. [el subrayado y la cursiva son nuestros].
Mostrar más

13 Lee mas

Dret constitucional, setembre 2014

Dret constitucional, setembre 2014

Finalment, el quart apartat de l'article 18 de la Constitució espanyola inclou una referència als usos de la informàtica i les seves possibles conseqüències negatives per a certs drets, en concret el de l'honor i el de la intimitat perso- nal i familiar, i en general per a l'exercici de la resta de drets. Es tracta d'una disposició pionera que s'ha anat desenvolupant, sobretot a partir de la dècada passada, i ha conformat un nou dret a l'autodeterminació informativa 268 , és a dir, la facultat que s'ha de reconèixer a totes les persones perquè tinguin un control raonable de l'ús que terceres instàncies fan de les seves dades perso- nals. A més de les conseqüències ordinàries del reconeixement d'un dret en el títol I de la Constitució espanyola, cal saber que, seguint un tret generalitzat a tota Europa, s'han creat autoritats administratives independents encarregades de vetllar per aquest dret.
Mostrar más

178 Lee mas

Dret de l'empresa, setembre 2010

Dret de l'empresa, setembre 2010

El desenvolupament eficient de l'activitat de l'empresari requereix estudiar també el règim jurídic del seu marc d'actuació: el mercat. La competència lliu- re i lleial i la transparència són els pressupòsits perquè existeixi el mercat. La Constitució proclama el principi de llibertat d'empresa en el marc d'una eco- nomia de mercat. El contingut essencial d'aquesta llibertat es concreta en la lliure entrada, exercici i sortida del mercat; en la lliure competència entre els operadors econòmics, i en el lliure joc de l'oferta i la demanda. La competèn- cia, a més de lliure, ha de ser lleial, és dir, s'ha de correspondre amb les exigèn- cies de la bona fe. La informació dels operadors econòmics generada per la seva fàcil identificació gràcies als signes distintius, per la possibilitat de conei- xement de les regles de la seva activitat per mitjà del Registre Mercantil i per la promoció dels productes i serveis adequada al dret constitueixen el segon requisit per a poder parlar de mercat.
Mostrar más

10 Lee mas

Dret de l'empresa, setembre 2011

Dret de l'empresa, setembre 2011

El dret de l'empresa s'associa tradicionalment a les matèries objecte del dret mercantil. Ara bé, al marge que en l'àmbit de les obligacions i els contractes cada vegada és menys adequada la separació entre civils i mercantils, l'estudi de les institucions de dret civil facilita en gran manera la comprensió de les de dret mercantil. De vegades, únicament per mitjà del coneixement d'aquelles es poden valorar aquestes, ja que en el dret civil es troben els principis infor- madors i els conceptes generals de tot l'ordenament jurídic.

10 Lee mas

Dictamen Dret Privat

Dictamen Dret Privat

Ara bé, en el supòsit de que el nostre client no hagués demanat la responsabilitat civil  al  moment  de  presentar  la  demanda,  podríem  estar  a  allò  previst  a  l’article  111  LECrim  pel qual ejercitada sólo la acción penal, se entenderá utilizada también la civil,  a no ser que el dañado o  perjudicado la renunciase o la reservase  expresamente  para  ejercitarla  después  de  terminado  el  juicio criminal,  si  a  ello  hubiere  lugar,  o  bé,  optar  per iniciar un nou procés per la via civil d’acord amb el que estableix  l’art. 109.2 CP El  perjudicado  podrá  optar,  en  todo  caso,  por  exigir  la  responsabilidad  civil  ante  la  Jurisdicción Civil. 
Mostrar más

6 Lee mas

Pràcticum del grau de Dret

Pràcticum del grau de Dret

coordinador de riscos laborals en l’empresa NNNN. QUÍMICA, S.A; 4. Es dirigeixi ofici a la Mútua G. perquè aporti al jutjat, en el termini dels trenta dies següents a aquell en que rebi citació, còpia de tots els partes de baixa i assistència relatius a treballadors de NNNN. QUÍMICA, S.A., derivats d’accident o malaltia professional corresponents al període comprès entre l’1 de gener del 2005 i el 31 de maig de 2011; 5. Es dirigeixi ofici a la Inspecció de Treball per tal que remeti al Jutjat relació de totes les incidències i actuacions produïdes respecte l’empresa per l’incompliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals i protecció de la salut dels treballadors. b) El segon element és, cobert el primer i inexcusable pressupòsit de la suma d’indicis de vulneració del dret fonamental, fer recaure sobre la part demandada la càrrega de provar que la seva actuació té causes reals absolutament estranyes a la pretesa
Mostrar más

5 Lee mas

El dret a una bona administració

El dret a una bona administració

una constant de la nostra ordenació jurídica, i així ho proclama l’art. 54 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (abans, art. 43 de la Llei de procediment administratiu de 17 de juliol de 1958), així com també l’art. 13.2 de la Llei 1/1998, de 26 de febrer, de drets i garanties dels contribuents, que té com a finalitat que l’interessat conegui els motius que condueixen a la resolució de l’Administració, amb la finalitat, si escau, de poder rebatre’ls en la forma procedimental regulada a aquest efecte. Motivació que, al seu torn, és conseqüència dels principis de seguretat jurídica i d’interdicció de l’arbitrarietat enunciats per l’apartat 3 de l’art. 9 CE de la Constitució i que també, des d’una altra perspectiva, pot considerar-se com una exigència constitu- cional imposada no només per l’art. 24.2 CE, sinó també per l’art. 103 (principi de legalitat en l’actuació administrativa). Per la seva part, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, procla- mada pel Consell Europeu de Niça de desembre de 2000, inclou en l’art. 41, dedicat al ‘Dret a una bona administració’, entre altres particulars, ‘l’obligació que incumbeix a l’Administració de moti- var les seves decisions’”.
Mostrar más

66 Lee mas

Dictamen sobre les desigualtats i vulnerabilitats a Barcelona

Dictamen sobre les desigualtats i vulnerabilitats a Barcelona

habitacional que afecta molts ciutadans i ciutadanes, no és únicament un problema de les persones més vulnerables sinó que es generalitza a un gran sector de la població. Quan parlem del problema habitacional, parlem d’un problema de caràcter estructural i global que afecta la persona des de diferents àmbits (salut, pobresa, treball, família, infància, relacional...), i que ha de respondre a diferents reptes vinculats a la dificultat per fer front al pagament del lloguer, a la necessitat d’incrementar el parc públic de lloguer o a impedir usos anòmals dels habitatges. Per això cal construir una mirada integral a fi de dibuixar propostes transversals per protegit el dret a accedir a un habitatge digne, tal com s’emmarca al Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025.
Mostrar más

22 Lee mas

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2013

Contractació, dret de danys i dret societari, febrer 2013

Com s’afirma en el text, la jurisprudència sol considerar, com a regla general, que en l’incompliment contractual no s’ha d’indemnitzar el dany moral. Certament hi ha sen- tències que van assenyalant que sí que seria possible aquesta indemnització, però exi- geixen en aquest cas una prova completa del dany moral, de l’“angoixa” que ha causat l’incompliment contractual, i no n’hi ha prou al·legant-ho, ni amb el simple enuig que provoca l’incompliment. Així, segons la STS de 15 de juliol de 2011, “la jurisprudència d’aquesta sala ha reconegut que el dany moral és apreciable en la responsabilitat con- tractual, si bé no tot dany moral ha de ser indemnitzat pel qui el causa en l’àmbit con- tractual o extracontractual (STS de 31 de maig de 2000, 10 de març de 2009). L’obligació de reparació no té un abast universal, sinó que s’ha de delimitar segons el contingut del contracte i els criteris normatius d’imputació objectiva que resulten de l’ordenament jurídic. El dany moral, a més, s’ha de demostrar. Tractant-se de la responsabilitat deri- vada de l’incompliment d’un contracte té prou rellevància, en general, per a entendre exclosa l’obligació de respondre per danys morals el fet que en un contracte de contingut predominantment econòmic no estigui prevista i no s’infereixi del contingut i de les conseqüèn- cies conforme a la bona fe, a l’ús i a la llei una obligació especial de diligència per a cobrir tots o algun dels possibles danys morals derivats de l’incompliment (STS de 10 de març de 2009). [...] La veritat, però, és que la jurisprudència d’aquesta sala admet que el dany moral s’identifica amb les conseqüències no patrimonials representades per l’impacte o sofriment psíquic o espiritual que en algunes persones poden produir certes conductes, activitats i fins i tot resultats, amb independència de la naturalesa, patrimonial o no, del bé, dret o interès que ha estat infringit, i s’indemnitza al costat del dany patrimonial, sia mitjançant l’aplicació de regles
Mostrar más

46 Lee mas

Show all 4636 documents...