Drets de les dones

Top PDF Drets de les dones:

Anàlisi del paper de les dones gitanes immigrants en l’accés als drets socials

Anàlisi del paper de les dones gitanes immigrants en l’accés als drets socials

El Capítol IV. Drets Socials. Un marc de referència, és el darrer del primer bloc i inclou la conceptualització dels drets socials als quals es fa referència al llarg de la recerca. Aquest es divideix en dos apartats: 4.1) Serveis Socials: marc legal, conceptualització, tipologia i formes d’accés, i 4.2) Dona gitana i Serveis Socials: vincle i complexitat. En el primer apartat es descriuen els Serveis Socials i es desenvolupa una contextualització legal i organitzativa. Aquesta permet elaborar un mapa de l’actual sistema de benestar a Catalunya i, alhora, mostrar com es produeix l’exclusió o la inclusió de les dones gitanes dins d’aquest sistema. L’apartat 4.2 analitza el paper de la dona en l’accés als recursos de l’Estat del Benestar a través de l’anàlisi de teories sobre la capacitat de l’agència humana i altres dades rellevants extretes de treballs científics relacionats amb la temàtica estudiada. En resum, aquest quart capítol inclou l’anàlisi de posicionaments teòrics i dades documentals diverses, que són part del procés de construcció del marc teòric de la recerca empírica d’aquesta la tesi. Constitueix, doncs, un estat de la qüestió sobre dos aspectes bàsics pel desenvolupament d’aquesta recerca: l’accés als Serveis Socials i l’especificitat del gènere en aquest procés.
Mostrar más

206 Lee mas

Pla Municipal contra la violència vers les Dones : 2007-2009 [versió en català]

Pla Municipal contra la violència vers les Dones : 2007-2009 [versió en català]

■ Reconèixer el caràcter específic i diferenci- at d’aquesta violència, així com la necessitat d’aprofundir en els drets de les dones i en la defi nició d’estratègies per eradicar-la. La violèn- cia contra les dones és estructural i característica de les societats patriarcals ja que és una de les conseqüències de la desigualtat entre homes i dones i de la reproducció d’un model soci- al que, encara ara, justifi ca la inferioritat de les dones respecte als homes. La jerarquia sexual i la superioritat masculina sobre la dona fan que les dones siguin considerades éssers inferiors i que puguin ser utilitzades, menyspreades i mal- tractades. La violència no és un comportament natural sinó que és una actitud apresa mitjançant la socialització. La socialització, amb paraules i imatges, crea les identitats de les persones. Per aquest motiu la violència simbòlica contra les dones que s’exerceix a través de la publicitat o la televisió, entre altres, esdevé una de les prin- cipals causes de la seva reproducció social. ■ Assumir la responsabilitat institucional; les políti-
Mostrar más

54 Lee mas

51 casos d'indemnització per dany moral en violència de gènere: articles 153 1 CP i 173 2 CP

51 casos d'indemnització per dany moral en violència de gènere: articles 153 1 CP i 173 2 CP

Aquesta llei és la primera de l’Estat Espanyol en establir normativament la definició de violència de gènere. El Legislador considera la violència cap a les dones com a una violència estructural, especialment reflectida en les relacions de parella heterosexuals, i estableix unes mesures de protecció per fer-li front. En el cos del text, es tracten aspectes dirigits a la sensibilització en l’àmbit educatiu, publicitari, de mitjans de comunicació i sanitari; es desenvolupen els drets de les dones que han patit violència de gènere (jurídics, d’informació, laborals, econòmics...); les línies d’actuació de les diferents tuteles (institucional, penal, civil); les mesures de protecció cap a la dona o els menors afectats; l’establiment dels jutjats de Violència sobre la Dona o el paper del MF en aquest tipus de delicte, entre d’altres.
Mostrar más

41 Lee mas

Informe sobre els serveis i programes que componen l'Agència per a l'Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS)

Informe sobre els serveis i programes que componen l'Agència per a l'Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS)

S’ha donat informació, assessorament i atenció a dones que han patit diferents violències masclistes (TEH-FES, prostitució forçada, agressions sexuals, afectiva i sexual, institucional, comunitària, de gènere). S’ha fet difusió i assessorament sobre la xarxa d’atenció a la violència masclista, s’han fet derivacions a les xarxes i els circuits específics en casos de violència masclista quan ha estat necessari, s’han fet acompanyaments a recursos especialitzats, s’han denunciat vulneracions de drets i s’ha promogut l’apoderament de les dones, posant especial èmfasi en la prevenció i identificació de les violències i la confrontació de l’estigma que recau sobre les treballadores sexuals, treballant per enfortir les estratègies de resistència individual i col·lectiva. Cal tenir en compte que, en el cas de les dones que exerceixen la prostitució, l’estigma es converteix en un factor més de vulnerabilitat davant les violències masclistes. En primer lloc, perquè la criminalització del treball sexual pot generar culpabilitat entre les dones que l’exerceixen, i en les quals aquesta culpabilitat és un dels factors que dificulta la detecció de la violència viscuda i, per tant, de la possibilitat de generar estratègies de resistència a escala individual i col·lectiva. En segon lloc, perquè l’agressor se sent legitimat per exercir la violència, utilitzant la prostitució com a xantatge perquè la dona accedeixi a les seves demandes i per desprestigiar-la a escala personal, social, institucional i judicial.
Mostrar más

43 Lee mas

Programa Carolines. Proposta d'accions dirigides al col·lectiu de dones trans que exerceixen treball sexual (DTTS) a la ciutat de Barcelona

Programa Carolines. Proposta d'accions dirigides al col·lectiu de dones trans que exerceixen treball sexual (DTTS) a la ciutat de Barcelona

Davant d’aquesta situació, a principis del 2016 la Direcció de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona va llançar un encàrrec dirigit al disseny d’un programa d’accions per a la població de dones transsexuals que exerceixen el treball sexual de Barcelona per tal de millorar substancialment la seva qualitat de vida i protegir els seus drets de ciutadania. Està previst que la implementació de les accions s’efectuï durant l’any 2017. El present document respon, doncs, a aquest encàrrec. Per a dur-lo a terme es va recórrer a una unió estratègica de dos equips professionals –UVic i Spora– que ja havien treballat en l’anàlisi de les problemàtiques pròpies de les dones trans treballadores o ex- treballadores sexuals de la ciutat de Barcelona, així com a l’articulació de polítiques i serveis municipals dirigits a aquesta població. Els estudis ja realitzats per aquests equips són, concretament:
Mostrar más

50 Lee mas

Els drets humans

Els drets humans

Aquesta visió està determinada pel paper social que s'espera que tinguin les dones que, en ser diferents i inferiors als homes, han de tenir una educació diferent. El seu destí és la llar i, per tant, la seva educació ha d'orientar-se a aquesta funció social. A la mateixa Enciclopedia de la Sección Femenina podem llegir: "El destí de la dona és ser esposa i companya del marit, formar amb ell una família i educar i tenir cura dels seus fills. El lloc on la dona desenvolupa les seves activitats és la casa, perquè és on viu la seva família. Però la seva missió no és només material; els seus deures no són només tenir cura dels fills i del marit corporalment, sinó que d'aquest ha de ser la companya, i dels altres la primera educadora; per això ha de preparar-se moralment i materialment per ser capaç de fer el que d'ella s'espera. Aquesta preparació és el que la fa apta per desenvolupar la seva missió en el moment oportú."
Mostrar más

92 Lee mas

Agenda dones Barcelona. Febrer 2018, segona quinzena

Agenda dones Barcelona. Febrer 2018, segona quinzena

Lectura dramatitzada 'Un Record, Un Monòleg, Una Protesta y Una Oració: Escrits per aturar la violència contra les dones i les nenes' Una innovadora col·lecció de monòlegs d'escriptors i escriptores reconegudes, editat per Eve Ensler i Mollie Doy. Entre d'altres, Edward Albee parlant sobre sadomasoquisme, Susan Miller sobre la criança d'un fill com a mare soltera, Eve Ensler sobre la revolució del cos i Kathy Najimi sobre el malson que representa la primera cita per a una adolescent. Organitzat per Women's March BCN, com a part de la campanya V-Day. Tots els beneficis es donaran a Tamaia Viure Sense Violència i a Homes Igualitaris. L'acte comptarà amb la participació d’un col·lectiu de voluntàries compromeses, residents a Barcelona, que inclou directores, dissenyadores, traductores, intèrprets i moltes d’altres, com ara la de Laura Pérez Castaño, Regidora de Feminismes i Drets LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona que actúa el dia 16. Els monòlegs es
Mostrar más

20 Lee mas

Els drets humans a Barcelona : primer informe de l'Observatori de drets humans de Barcelona

Els drets humans a Barcelona : primer informe de l'Observatori de drets humans de Barcelona

La vida de les famílies barcelonines es veu afectada per una situació de crisi econòmica, que tot i que no és exclusiva de Barcelona, hi té un impacte major que a la resta de Ca- talunya, atès el percentatge, d’altra banda creixent, de famílies amb di- ficultats per arribar a fi de mes, tot i l’increment dels recursos municipals destinats a alleujar aquestes situa- cions. Com ja és habitual en grans nuclis urbans, Barcelona també es caracteritza per una desigualtat so- cial superior a la de la resta dels ter- ritoris analitzats en aquest informe. Aquesta desigualtat també té una dimensió interna, és a dir, en relació als diferents districtes de la ciutat, amb enormes diferències entre ells en termes de rendes familiars. Les rendes en general han augmentat en tots els districtes de Barcelona, però sense que disminuïssin les diferènci- es entre ells. Aquesta pobresa també afecta més uns col·lectius que uns altres: les dones, les famílies mono- parentals, les persones en situació d’exclusió intensa, els immigrants, els adolescents en contextos de destructuració familiar, les persones grans i les persones amb discapa- citat. Les persones grans, a més, veuen complicada la seva situació si viuen soles, un fet que té una inci- dència més gran a Barcelona que en la resta de territoris pròxims. Finalment, tot i que la diversitat de models familiars és plenament acceptada pels governants locals, a
Mostrar más

174 Lee mas

Drets humans i desenvolupament

Drets humans i desenvolupament

L’esglaó següent l’ocupa el desenvolupament social que pertoca al que trobaríem entre l’individu i l’Estat. Segons la DDD, per bé que siga missió de l’Estat garantir-lo a escala nacional, «entre altres coses», el desenvolupament social (que la DDD no anomena així) inclouria «la igualtat d’oportunitats per a tots en el seu accés als recursos bàsics, educació, serveis de salut, alimentació, habitatge, llocs de treball i la justa distribució dels ingressos». A més «s’han d’adoptar mesures efectives per assegurar que les dones tinguen un paper actiu al procés de desenvolupament» i «s’han de fer reformes econòmiques i socials adients amb la fi d’erradicar totes les injustícies socials» (ONU, 1986: article 8). Tot seguit ve el que es podria anomenar (encara que la DDD tampoc ho faça) desenvolupament estatal. Aquest podria trobar-se definit en el que la DDD diu en l’article 2.3., a saber, que:
Mostrar más

11 Lee mas

Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere : mesures per a la Igualtat LGTBI

Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere : mesures per a la Igualtat LGTBI

El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere (2016 – 2020) constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere i per a l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. Es tracta d’un pla transversal que es proposa incorporar i reforçar aquesta perspectiva en totes les polítiques en què sigui rellevant i en el funcionament i organització del mateix Consistori. D’aquesta manera es vol contribuir a eradicar l’homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia, la bifòbia i la intersexfòbia (LGTBIfòbia, en endavant) reforçant els circuits de prevenció, detecció, denúncia i acompanyament de les víctimes; oferir eines de promoció social per a l’assessorament i empoderament del col·lectiu; promoure unes polítiques de coeducació que incloguin la lluita contra l’assetjament per raó d’orientació sexual, expressió i identitat de gènere; incorporar la perspectiva de diversitat sexual i de gènere en les polítiques de salut, especialment en els àmbits de la salut sexual i reproductiva de les dones lesbianes i bisexuals, la despatologització de la transsexualitat, la prevenció de les infeccions de transmissió sexual i l’acompanyament a les persones intersex/amb diferències en el desenvolupament sexual (DDS en endavant) i les seves famílies; promoure la inclusió laboral de les dones trans; vetllar pels drets de les persones grans LGTBI i garantir els drets de les persones que sol·liciten refugi a causa de la seva orientació sexual o identitat de gènere.
Mostrar más

77 Lee mas

Agenda dones Barcelona. Octubre 2012, primera quinzena

Agenda dones Barcelona. Octubre 2012, primera quinzena

La inauguració del cicle serà a càrrec de la Sra. Francina Vila, Regidora de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona. Enguany el cicle projectarà cinema que treballa la idea de la coresponsabilitat. Les projeccions seràn els dies 10, 17 i 24 d'octubre a les 20.30 al Parc de les Aigües. Els films que es veuran seran 'Rompecabezas' (Natalia Smirnoff, Argentina, 2009, 87'), 'Dones' (Judith Collell, Espanya, 2000, 85') i 'Nader y Simin, una separación' (Asghar Farhadi, Iran, 2011, 123'). Entrada lliure.

8 Lee mas

Agenda dones Barcelona. Gener 2014, primera quinzena

Agenda dones Barcelona. Gener 2014, primera quinzena

Obert el termini de presentació de sol·licituds en la seva desena edició. La convocatòria té per objecte donar suport a investigacions que obrin noves línies de treball per impulsar les polítiques locals d'igualtat i desenvolupar eines per aplicar-les a nivell local. En aquesta edició es volen fomentar la investigació i les eines d'interès públic o social que tinguin per finalitat el disseny i la viabilitat de la implementació de polítiques d'igualtat de gènere, a nivell municipal. Podeu consultar les bases al web de l'Oficina de Polítiques d'Igualtat i Drets Civils.

5 Lee mas

Agenda dones Barcelona. Octubre 2014, segona quinzena

Agenda dones Barcelona. Octubre 2014, segona quinzena

A través d'aquest postgrau es persegueix apropar-nos de forma profunda a tots els aspectes que impliquen comprendre les arrels de la violència contra les dones, així com a desenvolupar les estratègies necessàries per intervenir des de la perspectiva de gènere, feminista i de drets humans, amb les dones supervivents d'aquesta mena de violència. Destinat a persones llicenciades i/o diplomades, graduats i graduades de disciplines relacionades amb les ciències socials i jurídiques, i professionals amb interès en la matèria. Psicologia, Treball Social, Dret, Educació Social, Pedagogia, Sociologia, Ciències Polítiques, Infermeria, entre d'altres. Durada: 500 hores. S'ofereixen descomptes del 15% per a persones a l'atur, recent titulades i associades a entitats col·laboradores. Consulteu el web.
Mostrar más

15 Lee mas

Programa Barcelona Ciutat de Drets:  mesura de govern

Programa Barcelona Ciutat de Drets: mesura de govern

Mesura de Govern Barcelona Ciutat de Drets 4 Per altra banda, quan parlem de drets de ciutadania, parlem també de dret a la ciutat. Entenem que els drets no són quelcom abstracte i fora de context, sinó que cal pensar-los i promoure’ls en el marc del territori on s’exerceixen, en aquest cas, la ciutat i els seus barris. “La ciutat és l’espai col·lectiu que pertany a tots els seus habitants que tenen el dret a trobar-hi les condicions per la seva realització política, social, econòmica, cultural i ecològica, cosa que comporta assumir també deures de solidaritat”. Així es defineix el dret a la ciutat a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, text programàtic adoptat a Saint Denis a l’any 2000 i en l’actualitat recolzat per més de 400 ciutats a tot el continent, que va ser la culminació d’un esforç col·lectiu on la ciutat de Barcelona i moltes de les seves entitats hi van jugar un paper cabdal. Aquesta definició és plenament vigent avui en dia i la fem nostra en aquesta mesura de govern.
Mostrar más

18 Lee mas

Dones a Gràcia : butlletí periòdic amb la informació actual sobre la dona a Gràcia. Núm. 09 (2012)

Dones a Gràcia : butlletí periòdic amb la informació actual sobre la dona a Gràcia. Núm. 09 (2012)

Nosaltres hem estat durant mesos preparant tot perquè surti a la perfecció. Unes deu o més dones vam estar treballant durant tot el dissabte i el diumenge muntant les taules, preparant l’exposició i els canapès, sangria, omplint els plats amb patates, olives, formatge, pernil, sandvitxos amb paté, ... El resultat va ser agradable i totes les dones assistents s’ho van passar molt bé. Abans de començar a prendre el refresc, la Presidenta de l’Associació de Dones Mas Falcó-Penitents, Emèrita Castrillo, els va dirigir unes paraules tot valorant la tasca realitzada i felicitant totes les assistents per la celebració d’aquest sisè aniversari tot animant-les a continuar participant-hi. També vam comptar amb la presència a la festa l’Elisabeth Gaspar (Tècnica Vallcarca- Penitents), Joan Cerdà (Tècnic Barri Teixonera-Sant Genís), Susana Porcar (Consellera Tècnica Horta), Conseller de Cultura, Francina Vila (Regidora d’Horta), Conseller de Cultura, Conseller de la Teixonera i Marta Mulet (Consellera de la Dona Gràcia). Els estem molt agraïts per la seva assistència. L’Ajuntament del Districte Gràcia va col·laborar amb la xocolatada, coca, papereres i l’equip de so.
Mostrar más

6 Lee mas

Llibertat d’expressió: la Llei de símbols des d’una perspectiva constitucional

Llibertat d’expressió: la Llei de símbols des d’una perspectiva constitucional

És una evidència que, al marge de l’objectiu formalment explicat en l’Exposició de Motius, l’aplicació pràctica de la Llei de Símbols, , a través d’un règim d’autorització per a la utilització de qualsevol edifici afecta al servei públic, pot d’una manera o d’altra, coartar la llibertat d’expressió i, en especial, a les escoles i centres d’educació. Les dificultats pragmàtiques de conciliar l’objectiu de la norma s’expressen ja en la mateixa Exposició de Motius de la citada llei, quan indica que “no es tracta d’impedir la llibertat d’expressió, sinó que aquesta no es desenvolupi en espais que, per se, no han de tenir cap connotació ideològica”. No obstant, la ideologia forma part del contingut de la llibertat d’expressió, la qual cosa suposa que tota manifestació de llibertat d’expressió tindrà ideologia. En realitat, com ja s’ha dit, el requisit de l’autorització previst a la llei sobre l’ús d’altres símbols el que pretén és jutjar el contingut de les idees en base a uns valors abstractes, que poden ser altament restrictius de la llibertat d’expressió i de la llibertat ideològica, ambdues previstes com a drets fonamentals per la Constitució 24 .
Mostrar más

26 Lee mas

Drets humans i democràcia

Drets humans i democràcia

-Però aquest nivell reconstriu que correspon a la filosofia moral ens deixa en aquestes regles. Hauríem d’entrar ara en la interpretació d’aquestes regles com principis morals, és a dir, construir el contingut normatiu d’aquestes regles en forma de principis morals. Ací tindríem la proposta d’Adela Cortina d’una teoria (normativa) dels drets humans (Alexy, 1994: 152; Cortina, 1989). D’aquesta forma podríem argumentar la validesa de normes morals, és a dir, normes que pretenen definir què seria bo per a tots, allò en què una possible humanitat podria estar d’acord. Per dir-ho en terminologia d’interessos, i entenen per interessos necessitats socialment interpretades, expressarien interessos universals. Des d’aquestes regles es pot interpretar tant el reconeixement i respecte de la vida humana, com la llibertat d’opinió i manifestació, fins a les condicions socials i materials.
Mostrar más

14 Lee mas

Drets humans, febrer 2008

Drets humans, febrer 2008

Els drets humans ja formaven part, fragmentàriament, de la docència d'altres assignatures, Dret internacional públic i Dret constitucional. Però nombrosos as- pectes de relleu en el seu ensenyament superaven en molts aspectes els parà- metres de referència de les dues disciplines. No obstant això, la seva incorpo- ració en aquestes assignatures ha complert amb escreix una altra finalitat: sus- citar entre els seus estudiants la curiositat intel·lectual.

10 Lee mas

Copyright: els drets d'autoria

Copyright: els drets d'autoria

La legislació espanyola atorga els drets de propietat intel·lectual a la persona autora pel sol fet de la creació d’una obra literària, artística o d’investigació. La protecció dels drets de propietat intel·lectual, doncs, és independent de qualsevol registre que es faci. Pel sol fet creatiu, la persona autora ja és el titular dels drets morals i econòmics inherents a la propietat intel·lectual. El registre d’una obra, però, és un mitjà de prova vàlid per acreditar qui és la persona autora de l’obra inscrita i a qui corresponen els drets d’explotació econòmica de la mateixa. El registre també serveix per a fer publicitat d’aquesta autoria, en tant que qualsevol persona pot consultar els llibres del registre per informar-se de les obres inscrites, de les persones autores i dels titulars dels drets.
Mostrar más

9 Lee mas

Els drets de les persones associades en la llei 14/2008, de 18 de novembre, d'associacions de la Comunitat Valenciana

Els drets de les persones associades en la llei 14/2008, de 18 de novembre, d'associacions de la Comunitat Valenciana

El Capítol segon del Títol segon de la Llei valenciana es refereix als drets de les persones associades. Aquest capítol haurà d'integrar-se amb el que es disposa en el Capítol IV de la Llei Orgànica referit als associats i que comprèn els arts. 19 a 23, tenint els arts. 19, 21 i 23.1 rang de Llei Orgànica i sent l'art. 22 de directa aplicació en tot l'Estat. Així, l'art. 19 LODA reconeix el dret a associar-se, assenyalant que la integració en una associació constituïda és lliure i voluntària, havent d'ajustar-se a l'establit en els estatuts. Amb caràcter més general, l'art. 2 LODA estableix que “todas las personas tienen derecho a asociarse libremente para la consecución de fines lícitos”.
Mostrar más

7 Lee mas

Show all 10000 documents...