Educació secundària

Top PDF Educació secundària:

El teatre com assignatura obligatòria a educació secundària

El teatre com assignatura obligatòria a educació secundària

Com hem pogut veure, el teatre permet construir un procés d’aprenentatge i d’expressió dramàtica, de comunicació grupal, com també de creació. És una activitat educativa que implica el desenvolupament de la personalitat de l’alumne, a més a més, contribueix a cultivar la cultura i a formar la seva sensibilitat, aspectes que, sobretot a l’adolescència, tenen molta importància. A l’educació secundària cada vegada hi trobem més problemes d’abandonament escolar, falta de motivació, problemes conductuals d’agressivitat, o per el contrari , de timidesa i sobretot falta d’autoestima. Amb el teatre, es dona la possibilitat de treballar tots aquests aspectes i contribuir a que l’alumne pugui créixer amb uns valors que despertin la seva humanitat, el seu esperit sociable, de comunicació i respecte als altres, com també la seva capacitat de decisió.
Mostrar más

47 Lee mas

Anàlisi del procés d'ensenyament i aprenentatge delpensament crític en Educació Secundària. Un estudi de casos des dels mecanismes d'influència educativa, L'

Anàlisi del procés d'ensenyament i aprenentatge delpensament crític en Educació Secundària. Un estudi de casos des dels mecanismes d'influència educativa, L'

En síntesi, aquests són els supòsits més bàsics en què es sustenta la recerca que realitzem, caracteritzada per una lògica interpretativa orientada a descriure i analitzar els fenòmens objecte d’estudi (en el nostre cas les idees explicitades i la pràctica educativa del professorat de Ciències Socials per l’ensenyament i aprenentatge del pensament crític), en el context en el que apareixen (en el nostre cas, el centre i l’aula d’educació secundària), respectant la seva complexitat, dinamisme i singularitat (en el nostre cas, a l’aula es desenvolupen seqüències didàctiques complertes en les que no hi ha cap intervenció per part de l’investigador) i partint de determinats principis i idees teòriques sobre l’objecte d’estudi en qüestió (en el nostre cas, la conceptualització de la pràctica educativa i el model d’anàlisi de la interactivitat). Les consideracions anteriorment esmentades ens porten a especificar, observar, enregistrar i analitzar unes seqüències didàctiques amb la finalitat d’identificar, descriure i formular algunes hipòtesis interpretatives dels dispositius mitjançant els quals el professorat coneix fins a quin punt l’alumnat ha aconseguit els objectius plantejats i ha elaborat significats i per prendre decisions sobre la cessió i el traspàs de control cap a l’alumnat i sobre la progressió en l’elaboració de significats compartits i, en definitiva, sobre el com ensenyar per a que l'alumne aprengui a pensar críticament.
Mostrar más

599 Lee mas

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

el professor d’educació compensatòria es va dedicar als nouvinguts. Però ben aviat van ser necessaris altres recursos. A secundària es constituïren les Comissions de la Diversitat compostes pel psicòleg i el professor de pedagogia terapèutica del centre (departament d’orientació), el psicòleg de l’EAP, el cap d’estudis, i d’altres professors sensibilitzats amb la situació dels nouvinguts. Es van elaborar diferents projectes per afrontar els reptes que tenien al davant. El problema inicial de la comunicació era el que més amoïnava i l’administració va posar en funcionament els Tallers de Llengua (TL) que consistia en la formació de petits grups d’alumnes de diferents centres atesos per un professor especialista en llengua catalana. Els destinataris d’aquests tallers eren els alumnes de llengües romàniques que feien classes de català principalment oral. La resta d’alumnat estranger quedava al marge d’aquest recurs. Amb l’arribada massiva d’alumnes procedents de països de llengües no romàniques es van crear els Tallers d’Adaptació Escolar (TAE) . Es tractava (encara avui estan en funcionament alguns) de reunir cada matí en un centre als alumnes de diversos instituts per aprendre català, i a la tarda tornaven al seus centres de referència. Com el seu nom indica es pretenia l’adaptació a la dinàmica escolar dels centres del nostre país. Alguns d’aquests alumnes presentaven a més del desconeixement absolut del català o castellà, els desconeixement l’alfabet occidental, i en alguns casos no havien assistit mai a cap centre escolar en el seu país d’origen.
Mostrar más

52 Lee mas

Intervenció psicopedagògica en tècniques d'estudi per a alumnes de cicle superior d'educació primària i per educació secundària

Intervenció psicopedagògica en tècniques d'estudi per a alumnes de cicle superior d'educació primària i per educació secundària

El Practicum I va ser necessari per conèixer les tasques que realitza un psicopedagog/a en un context específic i real, com està organitzat el centre, com es realitza l'assessorament a les famílies i a les escoles, així com es porten a terme les avaluacions i els diagnòstics, etc. Tal i com es va esmentar en el pla de treball, aquest projecte sorgeix de les meves observacions durant el Practicum I, on vaig observar que alguns subjectes que atén la meva tutora, sobretot d'educació secundària, inverteixen moltes hores en l'estudi sense aconseguir els resultats esperats, fet que pot portar a un estat de desmotivació o sentiment de fracàs .
Mostrar más

35 Lee mas

Instagram a l’Educació Secundària: una experiència pràctica de relat digital a Educació Plàstica, Visual i Audiovisual

Instagram a l’Educació Secundària: una experiència pràctica de relat digital a Educació Plàstica, Visual i Audiovisual

digitals poden ser d’una gran utilitat didàctica. Al nostre país s’han fet investigacions amb aquesta metodologia didàctica sobretot a l’àmbit de la universitat (Porto, 2014; Alcantud, 2010; Villalustre & Del Moral, 2014; Del Moral et al., 2016; Rodriguez & Londoño, 2009), però també es pot trobar algun estudi realitzat amb alumnes de secundària. Londoño-Monroy detalla en un article (2012) les seves experiències emprant el relat digital a diverses classes d’ESO, concloent d’una banda la seva utilitat per fer que els alumnes adoptin un rol actiu, participatiu i comunicatiu en front al de consumidors passius de contingut, i de l’altra que fa que tant professors com alumnes coneguin i assumeixin el sentit d’allò que fan i ho situen en el seu context. Porto (2014) valora també molt positivament una experiència realitzada amb alumnes universitaris, i en destaca la motivació i satisfacció dels alumnes en acabar el treball, així com la forma en que aquest va contribuir a augmentar la seva autoestima. Alcantud (2010) realitzà una experiència similar a la de Porto, també a educació superior i amb unes conclusions semblants. Alcantud valora molt la motivació que desperta entre els alumnes, i considera que el relat digital està ple de possibilitats per a qualsevol matèria. Altres autors comenten també que es tracta d’una activitat gratificant que identifica a l’alumne com autor davant els seus companys i que genera entusiasme per mostrar la seva història digital als demés (Encinas-Puente, 2013), i que contribueix al desenvolupament de destreses com la reflexió, comunicació i anàlisi crític de la realitat (Díaz, López, Heredia, & Pérez, 2015).
Mostrar más

79 Lee mas

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2008-2009

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2008-2009

Escoles bressol i llars d'infants (0-3 anys) 635 269 864 1.768 Educació infantil (3-6 anys) 1.915 2.364 110 4.389 Educació primària (6-12 anys) 3.835 4.967 119 8.921 Educació Secundària Obligatòria (12-16 anys) 2.019 3.678 64 5.761 Total ensenyaments bàsics (3-16 anys) 7.769 11.009 293 19.071

51 Lee mas

Avaluació del Programa Salut i Escola, Barcelona. Curs escolar 2015-16

Avaluació del Programa Salut i Escola, Barcelona. Curs escolar 2015-16

El programa Salut i Escola (PSiE), impulsat l’any 2004 pel Departament de Salut i el d’Educació (Agència de Salut Pública de Catalunya) té l’objectiu de millorar la salut dels adolescents. El PSiE es va iniciar el curs escolar 2004-05 i la seva implantació s’ha anat realitzant progressivament. Inicialment, estava dirigit a estudiants de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) (tercer i quart d’ESO) i al llarg del temps s’ha ampliat tant a estudiants de primer cicle d’ESO (primer i segon d’ESO) com a estudiants d’Educació post-obligatòria, principalment de batxillerat.
Mostrar más

60 Lee mas

De la primària a la secundària

De la primària a la secundària

Vaig convenir anar als centres d’educació secundària on poden anar els alumnes de l’escola Abadessa Emma a buscar i saber quina informació se’ls facilitava des dels centres, només aquests dos centres, ja que cada poble ha d’anar al centre més proper, de manera que inspecció no els deixa escollir les escoles de Camprodon i Ribes de Freser. No obstant, de l’escola “El Carme” des de l’escola Abadessa Emma, ja es sabia una mica l’organització dels altres anys, ja que un 90-95% d’alumnes hi assisteixen, però de l’institut la informació era molt poca i ells tampoc en faciliten. Però per la organització de les sessions del seminari era previ tenir de fonts certes aquestes informacions, de manera que es va fer una trobada amb la resposta a un qüestionari, la trobada de l’institut no va ser real, ja que no es va trobar una hora convinguda, sinó telefònica, però si que presencialment al centre se’m va facilitar dos tríptics d’informació que eren facilitats als pares que assistien a la jornada de portes obertes.
Mostrar más

125 Lee mas

El M learning en Educació Infantil

El M learning en Educació Infantil

- Amb el m-learning “podem caure en l’error d’estar més pendents de la innovació tecnològica que de l’aprenentatge i no podem oblidar que la tecnologia es tan sols una eina que ajuda tant als mestres com als estudiants a millorar les possibilitats que trobem en quant a qualitat educativa, però no és educació per si sola”. És cert que característiques punteres com la quantitat de memòria que tenen els dispositius, la duració de la bateria, la sensibilitat de la pantalla, etc. faciliten el treball amb tecnologia mòbil, però això no pot anar en detriment del m-learning, ja que aquesta innovació i perfeccionament tecnològic no és educació per si mateix.
Mostrar más

52 Lee mas

Educació: informe sectorial 2013

Educació: informe sectorial 2013

Un dels pilars en què se sustenten les societats desenvolupades és l’educació que reben les persones que les conformen. De fet, el nivell educatiu de les persones d’un país és un indicador clau del grau de benestar individual i col·lectiu que assoleix. Així, l’educació és un dels mitjans de què disposa la societat per construir la seva personalitat i identitat, per desenvolupar les seves capacitats, per transmetre i renovar la cultura, per fomentar la convivència democràtica i el respecte a les llibertats individuals i per promoure la solidaritat i la no discriminació. En aquest sentit, una educació de qualitat és una de les majors riqueses d’un país i dels seus ciutadans i ciutadanes.
Mostrar más

23 Lee mas

Educació emocional a l'escola inclusiva

Educació emocional a l'escola inclusiva

En aquest material defenem el model d’educació inclusiva, i ens plantegem una pregunta que per a nosaltres es clau per entendre la connexió entre el treball emo- cional i l’atenció a la diversitat: és el mateix incloure que sentir-nos inclosos? Pot ser fi ns ara hem partit de pràctiques que faciliten l’atenció a la diversitat. Però des de l’assignatura, el que defenem és que eixa atenció a la diversitat passe també per una major consciència emocional que arribe, no sols a incloure sinó a facilitar el sentiment d’inclusió (el fet de sentir-nos inclosos). Ens situem doncs, en el para- digma de l’educació emocional, integrat en el marc d’una escola inclusiva. Però, tot i que el focus principal de la construcció d’una escola inclusiva en la que es treballen les emocions és l’alumnat, en aquesta obra també posem l’èmfasi en l’adult. Principalment en el professorat, si ens centrem en el context de l’escola. Les persones som creadores de les nostres vides i el professorat és l’agent, que junt amb la família, ens acompanya en els primers passos. La gestió de les emocions i una educació dedicada al desenvolupament del ser és una necessitat social en aquest moment, que no sempre està assegurada. Una escola més conscient ens pot ajudar a transformar aspectes tan importants com el respecte a la diversitat i pot assentar les bases perquè es desplegue una convivència més pacífi ca i solidària. El repte està en aconseguir una educació que indague en qüestions del cor. Una educació del sentir, de l’emoció. En defi nitiva, una educació en la qual l’atenció a la diversitat siga una necessitat per a totes les persones. L’educació per al benestar i la felicitat, basada en un camí d’autoconeixement que ens permeta superar les nostres limitacions i desenvolupar les nostres potencialitats.
Mostrar más

106 Lee mas

La pissarra digital en educació infantil

La pissarra digital en educació infantil

27 D'altra banda, hi ha la possibilitat que els estudiants perdin el costum d'escriure de manera que es perdria la cal·ligrafia en què tant èmfasi ha posat l'educació, a més d'incrementar l'individualisme i que com diu Cabrero (2009) al seu article "Educació 2.0. ¿Marca, moda o nova visió de l'educació? ": “La figura del mestre ja no té tanta autoritat com fa alguns anys i fins i tot poder arribar a pensar que si algun tipus d'informació no apareix a Internet, aquesta no és vàlida o correcta”. Tot i així considero que es pot trobar un equilibri per tal d’escriure tant en paper, com a través de les TIC. Aquí és on ha de d’intervenir el docent i tenir aquest aspecte present per a la programació d’aula, on es poden planificar activitats destinades a l’escriptura i lectura sobre paper i altres, amb altres recursos multimèdia com les pissarres digitals.
Mostrar más

43 Lee mas

Informe sectorial: educació

Informe sectorial: educació

Un dels pilars en què se sustenten les societats desenvolupades és l’educació que reben les persones que les conformen. De fet, el nivell educatiu de les persones d’un país és un indicador clau del grau de benestar individual i col·lectiu que assoleix. Així, l’educació és un dels mitjans de què disposa la societat per construir la seva personalitat i identitat, per desenvolupar les seves capacitats, per transmetre i renovar la cultura, per fomentar la convivència democràtica i el respecte a les llibertats individuals i per promoure la solidaritat i la no discriminació. En aquest sentit, una educació de qualitat és una de les majors riqueses d’un país i dels seus ciutadans i ciutadanes.
Mostrar más

14 Lee mas

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2009-2010

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2009-2010

Una de les variables d’escolarització amb un impacte més gran en la dinàmica dels centres educatius és la matricula viva, pel que suposa d’inestabilitat. Enguany, tot i que ha disminuït (376 altes i 307 baixes menys que l’any passat), ha suposat 5.298 altes i 5.292 baixes produïdes al llarg del curs (taules 21 i 22). Disminueix també el percentatge de moviments produïts per l’arribada de nouvinguts (és el 33% de la matricula viva, mentre l’any passat n’era el 40%) i baixa també la mobilitat causada per circumstàncies excepcionals (del 17% al 13% de l’any anterior). En aquests moments el 51% d’aquesta demanda s’ha rebut i gestionat directament a l’Oficina d’Escolarització del Consorci. La resta s’ha fet directament als centres. Com dèiem més amunt, per primera vegada estem en disposició de presentar dades sobre absentisme com a resultat del treball iniciat pel Pla per a la prevenció de l’absentisme, que el curs 2009/2010 ha conclòs el seu desplegament a la ciutat. L’índex d’absentisme global se situa en l’1,07%, dada que, fins que no es pugui comparar amb sèries evolutives, és difícil de valorar. Sí que es fa evident (taula 24) la incidència més gran de l’absentisme en l’etapa secundària obligatòria, amb l’1,70%, respecte a la primària, en què l’absentisme només arriba al 0,60%. És evident que l’objectiu de les actuacions en aquest aspecte és reduir al màxim aquesta xifra, per petita que sigui.
Mostrar más

54 Lee mas

PAM 2008-2011 [Educació]

PAM 2008-2011 [Educació]

1.1.1.5. Crearem diversos programes de formació i escolta a les famílies, tenint en compte les seves especificitats, amb l’objectiu de donar suport als pares i les mares en la cura i educació dels seus fills i filles des d’una perspectiva integral. Facilitarem l’intercanvi d’experiències entre ells i també la seva comunicació amb associacions i serveis de l’Ajuntament.

7 Lee mas

Show all 524 documents...