Els mitjans de comunicació

Top PDF Els mitjans de comunicació:

Els trastorns emocionals en els mitjans de comunicació

Els trastorns emocionals en els mitjans de comunicació

Respecte a la presència del psicòlegs (en ambdós mitjans de comunicació), en el cas dels trastorns emocionals, aquesta és bastant reduïda tot i què és un camp d’interès i d’intervenció propi d’aquests professionals. Cal afegir que la presència de psicòlegs a publicacions relacionades amb els trastorns emocionals és més elevada que a qualsevol altre tema de la psicologia. Quan es tracta de simptomatologia que afecta a la resta de l’organisme i/o que podria tenir conseqüències greus per a la salut de les persones, els psicòlegs queden exclosos. Els mitjans de comunicació recorren a altres professionals, sobretot del camp de la medicina (tant metges d’atenció primària com especialistes en psiquiatria i en neurologia) en lloc dels psicòlegs, que són qui tracten a les persones amb trastorns emocionals (tant a la sanitat pública com a la privada), posant-se de manifest el solapament que hi ha entre els diferents professionals. El fet que els metges i els psicòlegs exerceixen professions complementàries, la seva presència als mitjans de comunicació també s’hauria de
Mostrar más

36 Lee mas

Els mitjans de comunicació al País Valencià

Els mitjans de comunicació al País Valencià

Des del punt de vista comunicatiu, convé re- cordar l’herència del franquisme en els mitjans de comunicació, convé tenir present que el valencia- nisme i l’esquerra, en aquella batalla no van tenir recursos equivalents a aquells que se li oposaven, la qual cosa és ben notòria pel que fa als mitjans de comunicació, els quals tingueren un paper ben actiu en la mobilització contra el nacionalisme progressista emergent que havia impregnat totes les forces de l’esquerra. En aquest sentit, el dia- ri Las Provincias va manipular i mobilitzar els sectors més proclius a l’anticatalanisme sota la bandera del blaverisme, i els va usar com a força de xoc contra l’esquerra i el valencianisme per tal d’impedir-ne l’èxit 8 . La influència dretana i mani- puladora d’aquest diari es prolonga fins als nostres dies i ha generat tota una escola de periodisme ser- vil que impregna bona part dels productes medià- tics valencians i especialment les males pràctiques informatives de RTVV.
Mostrar más

14 Lee mas

Canvi d'època en els mitjans de comunicació públics i privats

Canvi d'època en els mitjans de comunicació públics i privats

canvi d ’ època en els mitjans de comunicació públics i privats · josep cuní · 4 mitjà, ja sigui públic o privat. Això comporta relacions que no són especialment complica- des. Formen part de la feina i, possiblement, també del sou. Quan em pregunten per les pressions polítiques les minimitzo, perquè crec que formen part de la meva feina, de ma- nera que no els atorgo la transcendència que alguns col·legues els donen com si haguéssim de creure en un món feliç on no hi ha interfe- rències i nosaltres som professionals incòlu- mes on no se’ns poden apropar a dir-nos res, i menys un polític. Nosaltres també som perso- nes, amb virtuts i defectes, i agents socials amb les nostres característiques i opinions i la vo- luntat d’executar el màxim possible les nostres opinions com succeeix en qualsevol organit- zació o família. No dic res nou. S’ha magnifi- cat un discurs que a uns els permet fer-se les víctimes i a d’altres convocar manifestacions de protesta, perquè diuen que els fan fora per ser víctimes polítiques, quan resulta que tot plegat ha estat provocat per desacords econò- mics, tot i que no quedi bé acceptar-ho o re- conèixer-ho. Les coses són més senzilles i simples del que semblen.
Mostrar más

8 Lee mas

Estatuts de l'Associació Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació [2008]

Estatuts de l'Associació Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació [2008]

C APÍTOL I. L A DENOMINACIÓ , ELS FINS I EL DOMICILI . Article 1 Amb la denominació Associació de l’Ob- servatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació es constitueix una associació d’Ajuntaments, en endavant anomenada l’Observatori, que regularà les seves activitats d’acord amb la Disposició addicional cin- quena de la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refòs de la Llei munici- pal i de règim local de Catalunya i el Decret 110/1996, de 2 d’abril, i la legislació general
Mostrar más

5 Lee mas

El procés de normalització del català en els mitjans de comunicació: notes sobre l'evolució de la recerca, 1980-2010

El procés de normalització del català en els mitjans de comunicació: notes sobre l'evolució de la recerca, 1980-2010

Els marcs teòric i metodològic on s’inscriu aquest balanç sobre l’evolució de la re- cerca en aquest àmbit són els propis de la ciència sociolingüística i de les ciències de la comunicació tal com s’han anat definint als Països Catalans des de la seva fundació a mitjan segle XX . La qüestió general en la qual s’emmarca la recerca en aquest àmbit es pot formular així: com intervenen els mitjans de comunicació i els seus professio- nals en els diversos processos de normalització de la llengua d’una comunitat lingüís- tica? Donem aquí per coneguts els orígens i el context històric del conflicte lingüístic general a l’espai del català en el període estudiat.
Mostrar más

10 Lee mas

Els mitjans de comunicació i el medi ambient: informació i desinformació a parts iguals

Els mitjans de comunicació i el medi ambient: informació i desinformació a parts iguals

ENFRONTAMENT A TRAVÉS DELS MITJANS En conseqüència, el lobby ecologista, molt influent als mitjans de comunicació d’aquesta comunitat autònoma tendrà al davant, a partir dels anys vuitanta, altres lobbies formats per grups empresarials i polítics interessats en el manteniment del model de desenvolupisme econòmic que ha vigit en els darrers quaranta anys, grups de pres- sió que conformen una manera diferent de relacionar-se amb l’entorn però que, en el fons, no fan sinó disfressar les argumentacions a través de la tècnica propagandís- tica. A cada campanya ecologista hi haurà, molt proba- blement, una anticampanya, de la mateixa manera que els valors ecologistes comencen a ser emprats com un valor més del mercat. Així, hi haurà urbanitzacions ver- des, calefaccions ecològiques, transports privats efi- cients... Anys de missatges educatius que, malgrat tot, han configurat una nova aparença de realitat. Avui nin- gú no discuteix la importància del medi ambient, però sí la manera de relacionar-s’hi, és a dir, de l’educació. Des de l’escola els programes formatius ajuden a la presa de consciència, però al capdavall l’ensenyament no és sinó el reflex de la societat i, en aquest sentit, un cop més apareixen els mitjans de comunicació com els grans transformadors.
Mostrar más

5 Lee mas

Recomanacions del CAGG de Barcelona sobre el tractament i la participació de la gent gran en els mitjans de comunicació

Recomanacions del CAGG de Barcelona sobre el tractament i la participació de la gent gran en els mitjans de comunicació

La jornada «Les persones grans i els mitjans de comunicació», que es va celebrar el 22 de març de 2010 a l’Auditori del Centre Cívic Fort Pienc. L’objectiu d’aquesta jornada fou reflexionar sobre el paper de la gent gran en els mitjans de comunicació. Es va comptar amb la participació de la Sra. Rosa Gil, periodista de RNE i directora del programa “Gent Gran”, de Ràdio 4, la Dra. Carme Triadó, catedràtica de Psicologia i experta en gent gran i el Sr.

8 Lee mas

Les reformes penals i la seva relació amb: les demandes socials i els mitjans de comunicació

Les reformes penals i la seva relació amb: les demandes socials i els mitjans de comunicació

INTRODUCCIÓ Aquest projecte de recerca té la finalitat de cercar una explicació lògica a les diferents reformes penals, ja que en els mitjans de comunicació en espais molt breus del temps ens exposen la notícia “se reforma una part, o un article del codi penal...”, l’objecte de l’article és conclure si hi ha una necessitat o no de tanta reforma penal, per això hem cercat l’opinió de diferents penalistes, i un recull de diferents notícies i demandes socials sol.licitant reformes penals. La motivació del present article era comprendre el per què de tanta reforma penal i la relació amb les demandes socials d’algunes reformes, arribant a concloure dos respostes diferents però ambdós justificades.
Mostrar más

13 Lee mas

Els Mitjans de comunicació i l'ús de la llengua

Els Mitjans de comunicació i l'ús de la llengua

ticipi en frases com ara els he comprats al mercat? Dir RENFE, bal mes, classe, pòster, etcètera, amb el so de la vocal neutra allà on es fa, és com exagerar en allò que no cal; en el cas concret de la fonètica, el català esvaneix progressivament de manera alarmant: on és l’oposició fonològica de la s sorda i la sonora?, i la velarització de la nostra ela?, i la realització correcta de les consonants palatals?: són trets, ves per on, que l’espanyol no oposa. La distinció de gènere en el quantitatiu numeral dos, dues solament se sent de tant en tant; s’ha reduït a dos per al masculí i per al femení, com fa l’espanyol. Qui recorre —hi in- sisteixo, en els registres més formals— als encontres dels pronoms li ho, la hi, li’n, en frases com Li ho direm, La hi duré, Li’n donaré un tros?; en la literatura catalana, sense excloure’n la pretesament més culta, han desaparegut, amb el beneplàcit, s’ha de dir tot, d’alguns gramàtics considerats eminents; per què, en canvi, els pronoms febles mereixen justament tanta atenció en l’estudi de la nostra gramàtica i en les anàlisis teòriques dels lingüistes? Per acabar destruint-los, ig- norant-los?; passa el mateix en llengües que, com el francès o l’italià, tenen combinacions pronominals semblants?; evidentment que no;
Mostrar más

8 Lee mas

La dona, els mitjans de comunicació i els trastorns de la conducta alimentària

La dona, els mitjans de comunicació i els trastorns de la conducta alimentària

Tal como explica Carretero 2014: “Los medios de comunicación y la publicidad tienen una importante responsabilidad en la configuración de una imagen estereotipada de la mujer, de una ima[r]

26 Lee mas

La presència de la dona periodista en els mitjans de comunicació esportius

La presència de la dona periodista en els mitjans de comunicació esportius

Segons aquests gràfics realitzats a través de l’anàlisi d’una sèrie de programes esportius, des del 6 de febrer fins al 6 de març, es veu com el programa el Golazo de Gol, programa presentat per Manolo Lama i Jesus Gallego, és on trobem un nombre de dones més elevat, concretament 50. Però, aquesta presència no es veu representada en els minuts destinats a elles, ja que la majoria es dediquen a fer connexions i informar en una mitjana de 30” sobre l‘equip corresponent i en tan sols sis ocasions hi participen en el debat dels periodistes convidats. Aquestes aparicions les realitzen tres dones: Cristina Cubero, Helena Condis i Patricia Cazón. Pel que el 96% del temps l’aprofita una figura masculina, mentre que el 4% restant és el temps del qual elles disposen. El segon programa amb més presència femenina és en ECM amb 39 periodistes. En el cas contrari es troba el Chiringuito de Jugones, en aquest programa només apareixen tres dones, dues d’elles són col·laboradores, apareixent 5 vegades entre les dues, i l’altra s’encarrega de llegir les piulades de Twitter i surt en tots els programes. Però, entre les tres sumen més minuts que les que apareixen en les altres emissions esportives.
Mostrar más

76 Lee mas

Els mitjans de comunicació i les medicines alternatives i complementàries

Els mitjans de comunicació i les medicines alternatives i complementàries

Hi ha, sens dubte, altres cau- ses d’origen polític i econòmic que contribueixen al desprestigi de la medicina occidental. En la medicina pública, la insuficièn- cia de mitjans, cada vegada més cars, per a atendre la cada vega- da major demanda, ocasiona les desesperants llistes d’espera i l’escàs temps que es pot dedicar al que s’anomena atenció perso- nal, al contacte directe entre metges i malalts. Resulta que aquests últims perceben sovint que no se’ls tracta com a individus que tenen com a major i quasi única preocupació el seu estat de salut, sinó com un element més de la massa indiferen- ciada de pacients, un número de cartilla, i que en compte de prestar atenció per entendre com experimen- ten els seus símptomes i pateixen els seus dolors, la medicina moderna, mitjançant experts amb bata blan- ca, màquines i laboratoris, decidirà pel seu compte. Es parla i s’escriu llavors genèricament de la deshumanit- zació de la nostra medicina occidental, sense tenir en compte que, més que un problema intrínsec d’aquesta medicina, potser aquesta situació és deguda parcial- ment a la manera políticament interessada (no preocu- pa la qualitat del sistema sanitari públic, que no dóna vots; n’hi ha prou a resoldre o postergar els problemes per a no perdre’ls), ineficaç i fins i tot potinera com s’administra i se subministra la medicina socialitzada en els sistemes públics de salut de la majoria, per no dir la totalitat, dels països occidentals. Als Estats Units, encara que no s’haja socialitzat la medicina, aquesta està controlada per les asseguradores i la resta d’orga- nitzacions administradores de serveis sanitaris (HMO), és molt costosa i de molt irregular qualitat. Els nord- americans es gasten un 14% del seu PIB en sanitat.
Mostrar más

6 Lee mas

Els Jocs Olímpics, els mitjans de comunicació i els reptes d'elaborar una imatge global

Els Jocs Olímpics, els mitjans de comunicació i els reptes d'elaborar una imatge global

13 De la mateixa manera, els mitjans internacionals estan més que disposats a dedicar recursos per a cobrir “en profunditat” notícies de tipus més espectacular o entretingudes, que s’associaran per sempre amb la imatge de la seu. Durant els Jocs de Seül l’any 1988, l’escàndol de Ben Johnson va desviar l’atenció fora de les competicions, la seu i el bon curs dels Jocs. Els Jocs d’Atlanta van experimentar la bogeria dels mitjans per culpa de l’explosió d’una canonada al Centennial Park. A Lillehammer l’any 1994, va ser el desastre en patinatge entre Nancy Kerrigan i Tonya Harding, cosa que va mantenir els mitjans ocupats fora de les instal•lacions esportives; aquest fet es va repetir a Salt Lake City l’any 2002, on la cobertura mediàtica va veure’s dominada per un escàndol en la puntuació de patinatge per parelles. Evidentment, el món no para de girar durant 17 dies. A més a més, qualsevol notícia important en un “gran esdeveniment” o relacionat amb aquest, poden obstaculitzar l’objectiu per difondre la imatge desitjada de la seu olímpica. Per exemple, durant els Jocs de Barcelona, va esclatar la guerra civil entre Bòsnia i Hercegovina. Tant sols uns dies abans de l’obertura dels Jocs d’Atlanta, un vol de la TWA es va estavellar a la costa est dels Estats Units i van morir tots els passatgers.
Mostrar más

21 Lee mas

El procés de normalització del català en els mitjans de comunicació: notes sobre l evolució de la recerca,

El procés de normalització del català en els mitjans de comunicació: notes sobre l evolució de la recerca,

Es començaren a publicar estudis crítics i/o prospectius sobre les dificultats i les perspectives de la normalització en el camp de la comunicació (Pitarch, 1984; Mora- gas, 1988; Figueres, 1990). A mitjan vuitanta, l’Institut d’Estudis Catalans emprengué línies de suport a la recerca sobre comunicació (Gifreu, 1986) i a la creació de la Socie- tat Catalana de Comunicació, la qual impulsaria la publicació de diferents estudis, principalment a través de la revista Treballs de Comunicació. El Govern de la Genera- litat crea el 1987 el Centre d’Investigació de la Comunicació (Espina, 2004). A la UAB es consoliden línies d’atenció sobre les polítiques de comunicació i la llengua, i espe- cialment en relació amb la potenciació de l’espai català de comunicació (Gifreu, 1991). Al País Valencià, la inauguració el 1989 del Canal 9 TV i del Canal 9 Ràdio de la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) motivà una àmplia mobilització dels sectors pro- fessionals i universitaris en la discussió del model de mitjans públics a desplegar (Fer- rando, 1990; Bas Portero, 2000). I arran dels primers conflictes se suscitaren diferents estudis crítics sobre la situació. Un espai important de debat i de contrast foren les Jornades de Sociolingüística d’Alcoi (Tresserras et al., 1997; Mollà, 1997; Dolç, 1997). A Catalunya, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) impulsà diferents lí- nies de suport a la recerca comunicativa sobretot en el camp de l’audiovisual com: premis sobre recerca, publicació de Quaderns del CAC (1998), ajuts de col·laboració amb grups de recerca universitaris, etc.; a partir del 2000, el CAC havia de presentar anualment davant el Parlament l’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya, que inclou informacions valuoses sobre l’estat de la llengua en cada sector. Unes altres dues de- cisions polítiques a Catalunya havien de tenir incidència en la recerca: la nova Llei de política lingüística (LPL) de 1998 obligà a l’elaboració d’informes anuals sobre la situació del català en cada sector, inclosos els mèdia i les indústries culturals, i la crea- ció del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura permeté de disposar d’una eina po- tent d’observació i seguiment dels usos socials.
Mostrar más

10 Lee mas

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l autoestima i la imatge corporal en els mitjans de comunicació

Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l autoestima i la imatge corporal en els mitjans de comunicació

4. Promoure estils de vida i hàbits alimentaris saludables, evitant la difusió de falses creences A través dels mitjans de comunicació les recomanacions han d’anar dirigides a transmetre la idea que quan una persona segueix una dieta concreta per perdre pes, aquesta ha d’estar ajustada a les seves necessitats nutricionals i ha de ser equilibrada. De la mateixa manera s’ha de vetllar pel compliment de la legislació actual sobre la publicitat i promoció comercial de productes destinats a la pèrdua de pes. La promoció d’estils de vida saludables relacionats amb l’alimentació ha de ser el mitjà a través del qual es fomenti la salut i es garanteixi la prevenció de conductes de risc.
Mostrar más

12 Lee mas

L'apoderament i democratització financera vist a través de l'evolució de la informació econòmica en els mitjans de comunicació a Catalunya

L'apoderament i democratització financera vist a través de l'evolució de la informació econòmica en els mitjans de comunicació a Catalunya

pot trobar articles molt ben fets i documentats i articles , la majoria, de molt poca qualitat. − Hi ha un gran nombre de professors universitaris que col·labora habitualment als mitjans: Antonio Argandoña (El Periódico), Joan Tugores (La Vanguardia), Anton Costas (La Vanguardia), Francesc Granell (La Vanguardia i l'Econòmic), Guillem Lopez Casasnovas (El Punt/Avui i El Periòdico), Andreu Mas-Colell (Ara), Josep Oliver (El Periòdico i La Vanguardia),Elisenda Paluzie (El Punt), Alfred Pastor (La Vanguardia i Ara), Antoni Serra Ramoneda (El Periódico) o Antoni Soy (Ara, El Periòdico, El Punt/Avui). − També hi ha economistes de prestigi que donen molt bona informació: Miquel Puig, Alfons Duran Pich i especialistes en el seu àmbit Mariano Marzo (energia) Santiago Montero (infraestructures), Josep Fargas (Seguretat Social), Jaume Puig (Borsa), Francesc Reguant (agricultura). També entre els especialistes hi col·lectius de professionals (aigua, energia,etc). Ramon Tremosa i Germà Bel son més generalistes però en el seu moment també es donaren a conèixer per la seva especialitat... Havent-hi en aquests moments una crisi de l'anàlisi periodístic aquest grup resulta particularment interessant.
Mostrar más

17 Lee mas

La imperativitat dels mitjans de comunicació i les TIC, en els nostres quefers polítics

La imperativitat dels mitjans de comunicació i les TIC, en els nostres quefers polítics

60/152 3.1 En situació: Des del 2011 fins a l'actualitat, han succeït nombrosos esdeveniments i accions importants a el que a comunicació política es refereix. Si més no, tenim casos de rellevància tant nacionals com internacionals, com és el de la situació política que viu Veneçuela, la de l'Orient Mitjà i nord d'Àfrica amb tot el relacionat amb la primavera àrab en països com Tunísia, Líbia, Egipte i Síria on d’aquest últim arran d'aquesta revolució en països islàmics en favor dels drets civils, va esclatar una gran guerra civil que encara s'està patint en l'actualitat aquest 2017. A casa nostra, seria l'arribada al poder de Mariano Rajoy (del Partit Popular) a la Presidència del Govern Espanyol en la seva primera legislatura i la més sonada com va ser el 2015 on després dels comicis, els partits no es van posar d'acord en la formació de Govern i van tindre que concorri a unes segones eleccions per primer cop en la seva història en 40 anys de democràcia a Espanya. En aquest cas, el Sr. Rajoy va arribar al poder, envers el seu rival Pedro Sánchez per majoria simple a través de pactes amb l'oposició. En aquest succés, clarament els mitjans de comunicació i les TIC van intervenir de manera clara perquè fos investit mandatari, ja que segons els mitjans un país no podia estar més de 300 dies sense govern, i com a solució van decidir fer una campanya en contra del líder del PSOE per què el seu propi partit el destituïes com a màxim representant del partit al Congrés dels diputats.
Mostrar más

152 Lee mas

Català per als mitjans de comunicació

Català per als mitjans de comunicació

Òbviament, en el cas valencià, la situació és encara més complicada, ja que, d’en- trada, és imprescindible superar aquella perillosa diglòssia practicada durant anys pels responsables de la ràdio i la televisió pública, que ha bandejat l’ús de la llen- gua pròpia del doblatge del cinema i les telesèries, o bé l’ha reduïda a la mínima expressió, i de vegades mostrant una llengua d’una qualitat discutible, en les sèries de producció pròpia. A més, és urgent, en els espais vehiculats en l’oral col·loquial, la recuperació de la fraseologia i la riquesa lèxica del valencià oral, molt empobrit a causa de la pressió de la llengua dominant, que ha desplaçat formes tradicionals i les ha envoltades d’unes connotacions que en dificulten l’ús normal en els mitjans de comunicació. I és imprescindible denunciar l’acció política a l’hora de mar- car territoris de nefastes prohibicions, que contradiuen sovint les recomanacions de l’autoritat normativa i han tingut uns efectes devastadors sobre la construcció d’un estàndard oral valencià modern. Per tant, caldria evitar expressions i paraules excessivament locals i reforçar la presència de construccions compartides amb al- tres àrees del domini lingüístic, com ara els demostratius reforçats o els incoatius en eix, per construir un estàndard comú sòlid i superar aquesta perillosa etapa de subestàndards regionals que no fan més que debilitar la fràgil salut de l’idioma compartit.
Mostrar más

379 Lee mas

Mitjans de comunicació i la percepció d'inseguretat

Mitjans de comunicació i la percepció d'inseguretat

En els dotze mesos analitzats van haver-hi conflictes molt rellevants en l’àmbit polític, econòmic i social, tant a casa nostra com a l’estranger. Només per refrescar la memòria dels lectors faré esment, entre d’altres, del desacord del principal partit de l’oposició amb la política antiterrorista del Govern utilitzant un discurs marcada- ment agressiu, el conflicte encara viu a l’entorn de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya, la trama de corrupció descoberta a Marbella que obligà a constituir una Comissió Gestora per a governar la ciutat, l’OPA de Gas Natural a Endesa, la mort d’un home a la caserna de la Guàrdia Civil de Roquetas de Mar, els robatoris come- sos per grups de l’Europa de l’Est que assaltaven els xalets amb els propietaris a dintre, l’arribada massiva en pasteres d’immigrants subsaharians a les Illes Canàries, la mort de disset militars en l’accident del Yak-42 a Afganistan, etc. I en l’àmbit inter- nacional recordem els atemptats a Londres del 7J, el desallotjament de Gaza dels assentaments israelians, el pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans, els disturbis socials originats a les rodalies de París i estesos a tot França, les eleccions a Palestina que van donar el triomf a Hamàs, les pretensions d’Iran de desenvolupar el seu propi programa nuclear, o la publicació de les caricatures de Mahoma en un diari danès, que va provocar la mort de desenes de persones a diferents manifestacions que van tenir lloc arreu del món. Aquesta llista —forçosament incompleta— de fets conflictius i violents dels quals les televisions van haver d’informar al llarg de tot l’any només pretén contextualitzar el nivell de conflictivitat que hi ha a la informació d’ac- tualitat i amb la qual tots els mitjans de comunicació es van haver d’enfrontar.
Mostrar más

13 Lee mas

Anàlisi comunicativa de la crisi de les aigües Eden en els principals mitjans de comunicació impresos i digitals

Anàlisi comunicativa de la crisi de les aigües Eden en els principals mitjans de comunicació impresos i digitals

En aquest treball s’han demostrat diverses disfuncions per part dels periodistes dels mitjans de comunicació analitzats. Cal destacar que la redacció, ja sigui per part d’agències de comunicació o periodistes propis dels mitjans, de les notícies que s’emeten, influeix en la qualitat global de la informació (IQG). El periodisme d’agèn- cia es basa a fer una recerca inicial del fet que s’està produint i fer una explicació per tal que la informació obtinguda pugui ser venuda als clients, mitjans de comu- nicació que no disposen d’un periodista que s’encarregui de la cobertura de la notícia, o bé perquè el periodista del mitjà pugui tenir una informació bàsica per situar-se i, així, desenvolupar la notícia segons el seu parer. Les agències són prota- gonistes de la rutina diària dels periodistes generalistes, que inicien la seva jornada laboral amb un «ràpid repàs i selecció de les informacions que per a ells elaboren les agències de notícies i, així, a partir d’elles, decidir les prioritats informatives del dia» (Fuentes i Pujol, 1995: 45). Per tot això, les notícies no haurien de diferir en un grau important si els mitjans de comunicació utilitzen informació que prové d’agèn- cies. En tot cas, el periodista, segons la seva experiència i professionalitat, és res- ponsable que la notícia sigui de la major qualitat possible.
Mostrar más

20 Lee mas

Show all 4534 documents...