Erosió del sòl

Top PDF Erosió del sòl:

Noves tecnologies per a l’estudi dels processos en geomorfologia: Càlcul de l’erosió del sòl amb dades LiDAR

Noves tecnologies per a l’estudi dels processos en geomorfologia: Càlcul de l’erosió del sòl amb dades LiDAR

L’àrea d’estudi I té una extensió de 2,3 ha i s’ubica al terme municipal de Pollença, al Nord de l’illa de Mallorca. La Vall d’en Marc travessa longitudinalment la Serra de Tramuntana. El seu fons de vall, on es situa la parcel·la d’estudi, correspon a la plana al·luvial del Torrent de Sant Jordi. La conca abasta una àrea de 41,3 km 2 i la seva xarxa té una longitud total de 56,3 km. Es tracta, doncs, d’una xarxa ben drenada (amb una densitat de drenatge de1,36 km/km 2 ). La Serra de Ternelles tanca la conca al N, la Serra d’en Femenia ho fa al SW i la Serra de Sa Coma al Sud. Els tributaris més propers a l’àrea d’estudi són els Torrents de Mortitxet, Torrent de la Vall d’en Marc i, sobretot, el Torrent de Ternelles. Els materials són quaternaris (Gelabert, 1997), producte de la sedimentació d’argiles i la cimentació de graves, que formen conglomerats. Els sòls presents són fonamentalment cambisòls o terra bruna (Seguí et al., 1998), amb perfils A, B i C ben formats (Bech, 1976), però d’una maduresa relativa (Allaby i Allaby, 1990). Les dades de l’estació pluviometria B-760 (situada al nucli de Pollença) i B-006 (Ariant, municipi de Pollença) són complementàries (R 2 =0,96) i indiquen, per a la sèrie temporal 1969-2005 una mitjana anual de 852,99 mm (fig. 3). Com succeeix a la resta de l’illa, el comportament de la precipitació és estacional, amb una estació seca a l’estiu i una humida entre el final de la tardor i el principi de l’hivern. La precipitació màxima enregistrada durant el període 2005- 2010 va ser de 192mm el dia 10/11/2005. El sòl de la parcel·la té un ús agrícola, amb cultiu de garrover (Ceratonia siliqua) i ametller (Prunus dulcis), que es manté en tota la sèrie històrica analitzada (fig. 4). El que sí que canvia al llarg del temps és la densitat de la plantació d’arbres, fet que podria comportar interaccions importants sobre les taxes d’erosió. A més, com la resta de l’àrea rural del municipi, la parcel·la no es troba exempta de la influència de la rururbanització (Binimelis i Ordinas, 2012): a partir del 2008 s’aprecia en les fotografies aèries disponibles la construcció d’una casa amb jardí i piscina.
Mostrar más

32 Lee mas

Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora : paper de les propietats físiques del sòl

Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora : paper de les propietats físiques del sòl

D‟aquesta manera s‟obté un substrat adequat pel desenvolupament de la vegetació en el procés de rehabilitació de les zones mineres, amb un risc d‟erosió inferior (Epstein et al., 1976; Morel i Guckert, 1981; Clapp et al., 1986; Lue-Hing et al., 1994; Peterson et al., 1979 -citats per Sort i Alcañiz, 1998-; Tester, 1990; Sopper, 1993; Pichtel et al., 1994; Jakobsen, 1995; Sollins et al., 1996; Navas et al., 1999; Balanyà et al., 2002; Ojeda et al., 2008; Alcañiz et al., 2008). Aquesta disminució en el risc d‟erosió és causada gràcies a l‟efecte positiu i directe que exerceix el fang en l‟agregació del sòl (Metzger i Yaron, 1986; Albiach et al., 2001). Les partícules orgàniques incorporades presenten una elevada capacitat d‟absorció hídrica (Gupta et al., 1977 -citat per Metzger i Yaron, 1986-) i a més modifiquen propietats com la densitat aparent, la porositat i la distribució de mida dels porus del sòl (Metzger i Yaron, 1986). D‟aquesta manera, s‟incrementa la infiltració (Metzger i Yaron, 1986; Sort i Alcañiz, 1998; Ojeda et al., 2003) i per tant l‟erosió del sòl decreix (Ojeda et al., 2003). A més, l‟aplicació del fang en el sòl també n‟augmenta l‟estabilitat (Sort i Alcañiz, 1998) reduint la desagregació mecànica produïda per l‟splash (efecte de l‟impacte de les gotes de pluja), en el primer any d‟aplicació (Sort i Alcañiz, 1998), l‟slaking (trencament per compressió d‟aire atrapat) i el microcracking 6 (microesquerdament) (Ojeda et al., 2008), que pot
Mostrar más

120 Lee mas

Problemàtica urbanística de la urbanització difosa en sòl no urbanitzable

Problemàtica urbanística de la urbanització difosa en sòl no urbanitzable

El Capítol 4 art. 17 del Pla Especial del Montnegre – Corredor ho defineix la Clau 3c així: “La Zona Forestal de Recuperació està integrada per tots aquells terrenys forestals denudats, erms o ocupats naturalment per vegetació predominantment herbàcia que, per haver estat degradats per incendis, construccions il·legals, roturacions, extraccions de terres o altres activitats a extingir o tractar-se de conreus abandonats, presenten un cert grau d'inestabilitat i precisen mesures específiques de recuperació del bosc que evitin l'erosió del sòl i tendeixin a la reconstrucció dels ecosistemes característics de l'àrea afectada”.
Mostrar más

114 Lee mas

Sòl Urbà. Illeta cadastral

Sòl Urbà. Illeta cadastral

A l’habitatge número 44 del carrer Joan Massanet s’hi accedeix per una escala - passadís lateral, que permet elevar el nivell de la planta baixa respecte el carrer.. A l’habitatge núme[r]

8 Lee mas

La memòria social del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal: aportacions per a una millor implantació de les Polítiques de Sòl i Habitatge

La memòria social del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal: aportacions per a una millor implantació de les Polítiques de Sòl i Habitatge

Des de l’urbanisme es pot intervenir per a materialitzar algunes de les anteriors actuacions, però en d’altres no es té competències. Per exemple, si es delimita un nou sector urbanitzable en el POUM, en els sòls lliures serà el promotor qui decidirà si construeix habitatge lliure o assequible, per aquest motiu s’han d’establir mesures per a fomentar aquest tipus d’habitatge: ajuda per a urbanitzar sòl per a destinar-lo a HPO. Tampoc es té capacitat en si els habitatges protegits es promouen en venda, lloguer o altres formes de cessió d’ús.

51 Lee mas

Anàlisi de la gestió del sòl com a residu i proposta de millora per a la seva valorització com a recurs

Anàlisi de la gestió del sòl com a residu i proposta de millora per a la seva valorització com a recurs

Per una banda, aquelles terres que tenen origen en una APC (codi LER 170503* i 170504), encara que puguin resultar terres no contaminades ni perilloses, s’acostumen a reutilitzar usualment en la mateixa obra com a sòl romanent (ja que si no s’extreuen de l’emplaçament no es categoritzen com a residu), i els excedents generalment s’eliminen. Davant d’una terra perillosa, existeix la possibilitat que aquestes es puguin tractar i reutilitzar, però a causa del temps que implica la recuperació, el cost i les dificultats administratives, de traçabilitat, tramitacions, etc. és una operació inusual, l’opció més habitual és l’eliminació directa o el pretractament per a l’eliminació.
Mostrar más

99 Lee mas

Reflexes de les dinàmiques capitalistes globals a l’illa de Mallorca  Canvis en ocupació i usos del sòl: el cas des Fangar

Reflexes de les dinàmiques capitalistes globals a l’illa de Mallorca Canvis en ocupació i usos del sòl: el cas des Fangar

Reflexes de les dinàmiques capitalistes globals a l’illa de Mallorca. Canvis en ocupació i usos del sòl: el cas des Fangar VI – Anàlisi de resutats adquisitiu poden adquirir aquests terrenys. Aquesta hipòtesi es veu reflectida as Fangar ja que fou venuda per més de 12 milions i la seva posterior inversió de 64 milions d’euros segons (Obrador, 2012). Per tant, es tracte de persones amb un gran poder adquisitiu. La forta demanda de l’espai rural mallorquí per part de la població estrangera amb un alt poder adquisitiu ha provocat un increment dels preus, que ha donat joc a l’especulació. D’aquesta pràctica tan habitual que caracteritza el capitalisme se’n deriven unes conseqüències que canviaren la fisonomia de l’espai rural mallorquí. L’espai agrari resulta ser més profitós en el terreny urbanístic que pel que fa al sector primari. Així doncs, es Fangar es convertí en un producte
Mostrar más

34 Lee mas

Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zones de matollar del Macizo Central Ourensano

Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zones de matollar del Macizo Central Ourensano

Per una altra banda, també vam realitzar perfils del sòl en un punt de cada zona estudiada. Així veiem les característiques del sòl com la quantitat de matèria orgànica, la profunditat, la textura i la quantitat de pedres que trobàvem. Ho vam realitzar per poder comparar resultats i veure si alguns comportaments dels individus estaven relacionats amb les qualitats del sòl on es trobaven.

10 Lee mas

2. Càlcul de la mobilitat generada pels diferents usos del sòl d'acord amb els criteris de l'annex 1 del Decret 344/2006.

2. Càlcul de la mobilitat generada pels diferents usos del sòl d'acord amb els criteris de l'annex 1 del Decret 344/2006.

Aquest estudi de mobilitat es redacta d'acord amb els criteris i regulacions establerts pel marc legislatiu vigent, constituït pel Decret 344/2006, de 19 de setembre, de reg[r]

16 Lee mas

Informe econòmic sobre la modificació del PGM relativa a la inclusió, al municipi de Barcelona, del deure de destinar un determinat % del sostre residencial del sòl urbà consolidat a habitatge social de protecció pública

Informe econòmic sobre la modificació del PGM relativa a la inclusió, al municipi de Barcelona, del deure de destinar un determinat % del sostre residencial del sòl urbà consolidat a habitatge social de protecció pública

de valors de mercat de productes immobiliaris de nova planta. En el cas que ens ocupa, no obstant, i donat que a Barcelona el mercat de promocions noves es escàs, es més representatiu de la distribució espacial dels preus utilitzar el conjunt de les mostres de mercat disponibles, incloses les operacions de segona ma. L’escassetat relativa de promocions noves implica, sovint, el risc d’inestabilitat en els valors resultants, donat que unes poques actuacions poden fer variar de forma acusada els preus mitjos de les àrees geogràfiques estudiades, ja siguin aquestes districtes, barris o “zones de valor” (en el sentit que a aquestes atorga la normativa cadastral). L’equació cadastral (1) hauria de ser corregida, si s’utilitza el conjunt de la informació disponible, atenent la depreciació de les mostres de mercat d’habitatge usat. La manca d’informació relativa a l’antiguitat i estat de conservació de l’esmentada informació de mercat (ja sigui provinent de la Base de Dades dels Registradors, ja d’Idealista) impedeix la referida correcció, amb el que els valors de repercussió de sòl obtinguts d’ (1) seran lleugerament més baixos que els reals.
Mostrar más

34 Lee mas

Modificació del Pla General Metropolità per l'obtenció d'habitatge de protecció pública al sòl urbà consolidat, al terme municipal de Barcelona [2018-12-05]

Modificació del Pla General Metropolità per l'obtenció d'habitatge de protecció pública al sòl urbà consolidat, al terme municipal de Barcelona [2018-12-05]

(Q DTXHVWHV VXE]RQHV GH FODXV D D D D DE L WRWHV OHV VXE]RQHV GHVHQYROXSDGHV DPE EDVH D DTXHVWHV FODXV V¶DSOLFD OD GHVWLQDFLy SDUFLDO PtQLPD GHO GHO VRVWUH XUEDQtVWLF SRWHQFLDO G¶KDELWD[r]

15 Lee mas

Efectes del tipus d'adobat en les propietats de sòl en una rotació hortícola i en la composició i qualitat de tres cultius: Bleda, Coliflor verda i Carbassó

Efectes del tipus d'adobat en les propietats de sòl en una rotació hortícola i en la composició i qualitat de tres cultius: Bleda, Coliflor verda i Carbassó

Tot i que el compost contenia quantitats apreciables de sodi, la reducció de creixement i transpiració ha comportat una menor concentració d’aquest catió en relació dels altres dos tractaments. L’increment en fòsfor que s’observa, que tendeix a ser proporcional a la dosi de compost aplicada seria atribuïble a l’aport suplementari de fòsfor al sòl derivat del contingut del compost en aquest macronutrient. No obstant aquest increment observat en el tractament C ve en bona part determinat per la restricció en el subministrament de nitrogen, que condicionà un menor creixement comportant un increment relatiu en fòsfor, aquesta hipòtesi es refrenda quan s’observen els resultats de les extraccions de fòsfor que es presentaran a l’apartat corresponent on s’observa que tot i tenir les bledes una concentració més alta en fòsfor, l’extracció en P 2 O 5 per ha és
Mostrar más

241 Lee mas

Avaluació de l’ús d’esferes vaginals conjuntament amb els exercicis musculars del sòl pelvià en el tractament primari de la incontinència urinària femenina

Avaluació de l’ús d’esferes vaginals conjuntament amb els exercicis musculars del sòl pelvià en el tractament primari de la incontinència urinària femenina

Existeixen diverses opcions de tractament, des de la simple modificació de de- terminats estils de vida fins a la cirurgia. Quan els tractaments conservadors no son eficaços, el tractament mèdic o quirúrgic pot ser necessari. Existeix un ampli consens en recomanar la rehabilitació muscular del sòl pelvià (RMSP) com a tracta- ment de primera línia per a qualsevol tipus d’incontinència urinària. Els exercicis de rehabilitació (coneguts com exercicis de Kegel) es poden fer amb o sense l’ajuda d’algun dispositiu vaginal. Les esferes vaginals s’han popularitzat com a adjuvant en la RMSP sense que hi hagi evidència respecte a la seva eficàcia i seguretat. D’al- tra banda, una de les limitacions de la RMSP és la baixa adherència que les pacients mostren al tractament.
Mostrar más

124 Lee mas

Anàlisi de la composició dels Olis Essencials de Pistacia lentiscus en àrees diferenciades per el tipus de sòl

Anàlisi de la composició dels Olis Essencials de Pistacia lentiscus en àrees diferenciades per el tipus de sòl

Lo zona de mostreig en el Saler, esta molt pròxima a les dunes del Saler, el sòl en aquesta regió són Arenosols calcaris, els quals conten calç els seus primers 20 o 50cm. Són sòls pocs evolucionats, no és poden diferenciar fàcilment els horitzons i pràcticament carèixen de matèria orgànica. Sòls amb poca capacitat de producció, i la presencia de calç es secundaria (closques de mol·luscos).

46 Lee mas

L'incendi de 1998 a la Catalunya Central. Anàlisi dels canvis en les cobertes del sòl (1956- 2009) a diferents escales, d'incendi i de finca

L'incendi de 1998 a la Catalunya Central. Anàlisi dels canvis en les cobertes del sòl (1956- 2009) a diferents escales, d'incendi i de finca

L’anàlisi qualitativa es fonamenta en l’entrevista directa als propietaris de les dues finques estudiades en aquest treball. Les entrevistes han estat personals i al domicili particular d’ambdós propietaris, als qui cal agrair la seva disponibilitat i amabilitat durant el temps dedicat, aproximadament una hora en cada cas. L’estructura de les entrevistes ha estat igual en els dos casos: primer s’ha entregat un qüestionari amb respostes tancades (binàries o categòriques) i en segon lloc s’ha donat l’opció de respondre les mateixes preguntes discursivament per tal de donar arguments a les seves respostes anteriors. L’objectiu d’aquesta anàlisi qualitativa és conèixer de primera mà el perquè dels canvis en les cobertes del sòl que s’observen en l’anàlisi quantitativa, ja que en última instància qui executa o permets els canvis que es donen dins d’una finca són els seus pro- pietaris en funció dels condicionants socials, demogràfics i econòmics. El seu relat és d’especial importància per entendre els motius dels canvis ocorreguts en els passats 60 anys, però també per albirar els canvis futurs en funció de la conjuntura actual. Resulta interessant conèixer la seva opinió sobre el paper de les administracions catalana, espanyola i comunitària, les seves mancances i les seves virtuts.
Mostrar más

30 Lee mas

L ordenació dels espais de sòl no urbanitzable periurbà al Vallès Occidental. Marc normatiu, planificació i experiències practiques

L ordenació dels espais de sòl no urbanitzable periurbà al Vallès Occidental. Marc normatiu, planificació i experiències practiques

Una hípica dins el Parc Agrari, al límit dels termes municipals de Terrassa i Sabadell.. Real Club de Golf el Prat, al terme municipal de Terrassa.. Sinó dotem de projecte als espais lli[r]

46 Lee mas

Evolució dels usos del sòl a les illes Balears

Evolució dels usos del sòl a les illes Balears

1973, 1995 i 2000. L’objecte del projecte era elaborar quatre mapes d’usos del sòl, un per cada estadi, per comparar posteriorment les diferències detectades entre cada un d’ells i observar així quina ha estat l’evolució del model territorial de les illes a la segona meitat del segle XX. En realitat, més que escollir estadis, el que s’ha fet és adaptar-se a les passades de fotografia aèria disponibles, que coincideixen amb les quatre dates enunciades abans. El 1956 que coincideix curiosament amb l’aprovació de la primera Ley del Suelo de l’estat espanyol. El 1973 que coincideix amb l’aprovació del Pla Provincial de les Balears. I 1995 i 2000, dues dates molt properes en el temps i que han servit per carecteritzar l’evolució recent
Mostrar más

16 Lee mas

Foc, pluges i resposta hidrològica del sòl a les muntanyes d'Alacant

Foc, pluges i resposta hidrològica del sòl a les muntanyes d'Alacant

Just després de l’incendi, es van instal·lar 10 parcel·les (0,24 m 2 cadascuna) per avaluar la capacitat d’infiltració del sòl, per relacionar-la amb les pluges posteriors i la resposta de la vegetació. Les parcel·les es van repartir per igual entre zones afectades i no afectades pel foc. Per a les mesures es va utilitzar un simulador de pluja basat en el descrit per Calvo et al. (1988) i Cerdà et al. (1997). Es tracta, bàsicament, d’un sistema manual de bombeig d’aigua cap un broquet subjecte a una estructura metàl·lica. Tant la pressió com la inten- sitat de la pluja es calibren prèviament al laboratori. un cop al camp, la pluja simulada s’aplica sobre parcel·les tancades amb una eixida per l’aigua que s’es- cola superficialment, que es recull regularment durant la simulació de pluja. En el cas de les parcel·les en zona cremada es van fer dues sèries de simulacions de pluja: la primera, un mes després del foc, i la segona cinc mesos més tard, després de l’acció de les pluges de la tardor.
Mostrar más

13 Lee mas

Estudi del perfil de temperatures a través de la interfície sòl atmosfera

Estudi del perfil de temperatures a través de la interfície sòl atmosfera

Figura 7: [A dalt] Representació de les diferències de temperatura amb Tair del sensor T107 representades respecte de la radiació neta sense [esquerra] i amb [dreta] teulada.[A baix] Rep[r]

30 Lee mas

GUX. Cessions Sòl públic. Objectius. Condicions de gestió i execució

GUX. Cessions Sòl públic. Objectius. Condicions de gestió i execució

subministrament d'energia elèctrica. Quant al desenvolupament del polígon 2, comportarà que els propietaris que hi són inclosos es facin càrrec de tots els costos d'urbanització del sistema viari i d'espais lliures que s'hi localitzen, així com els corresponents a les infraestructures de connexió amb els sistemes urbanístics exteriors, incloses les infraestructures de sanejament que siguin necessàries pel funcionament de l'actuació urbanística, d'acord El sòl d'aprofitament privat s'ordenarà segons la zonificació en zones i subzones fixada pel document de Pla parcial aprovat -PPO 0301 Comtals 1-. En relació a les edificacions, i d'acord amb l'estudi d'inundabilitat, es fixa la situació de la planta baixa a la cota 184,5m de tal manera que es garanteixi no assolir condicions d'inundació greu.
Mostrar más

40 Lee mas

Show all 26 documents...