Espais públics

Top PDF Espais públics:

Ordenança sobre l'ús de les vies i els espais públics de Barcelona [1998]

Ordenança sobre l'ús de les vies i els espais públics de Barcelona [1998]

La regulació de la convivència al carrer no es pot fer de forma rígida i predeterminada, llevat alguns temes en els que es cal ésser contundent, com és el cas de la neteja. Les activitats ciutadanes susceptibles d’incidir en la via pública són summament variades i sovint imprevisibles. D’altra banda, la capa- citat de la via pública per admetre activitats i usos és limitada. La dificultat per definir exac- tament i detalladament el que és permès i el que és prohibit deriva no només de l’hete- rogeneïtat de les activitats que s’exerceixen als espais públics, sinó també de la variabilitat històrica del que és acceptable o convenient, de la ràpida evolució dels costums i de la difi- cultat de preveure els interessos públics i pri- vats que cal harmonitzar en cada cas, o del fet que els espais públics han de ser admi- nistrats en ocasions com un bé escàs atesa la demanda d’activitats i usos que es planteja. Totes aquestes circumstàncies fan poc reco- manable la regulació casuística i detallada.#
Mostrar más

9 Lee mas

Els espais públics urbans i l'esport com a generadors de xarxes socials a les grans ciutats: el cas de Barcelona

Els espais públics urbans i l'esport com a generadors de xarxes socials a les grans ciutats: el cas de Barcelona

Tot i així, durant les entrevistes, s’han fet referències a conflictes i baralles amb comentaris des- pectius o de queixa cap a altres grups. Sovint estan associades a grups de nouvinguts (persones d’ori- gen llatinoamericà) o a grups a qui tradicionalment s’atribueixen etiquetes socials negatives (persones d’ètnia gitana, per exemple). Alguns dels responsables entrevistats (funcionaris, educadors socials o de carrer) han expressat certs temors que, en el futur, els conflictes augmentin a causa de la immigra- ció estrangera, la cultura de les noves generacions i la pràctica de nous esports. Tot plegat pot fer molt complexa la convivència en els espais públics.
Mostrar más

10 Lee mas

Ciutats literàries i espais públics creatius  Una anàlisi de la poesia de carrer a Llatinoamèrica i Europa

Ciutats literàries i espais públics creatius Una anàlisi de la poesia de carrer a Llatinoamèrica i Europa

Aquest article planteja una anàlisi de la poesia de carrer (com a expressió grafitera) a Llatinoamèrica i a Europa. L’objectiu principal és discutir com aquesta manera d’intervenció poètica en l’espai públic és constructora de diàlegs amb l’habitant de la ciutat, és a dir, com una eina que provoca una reflexió en l’espai urbà cap a la constitució de nous espais públics compartits. Per a fer‑ho, com a línia estructurant, l’article es divideix en tres blocs: i) les relacions que es generen a la ciutat pel que fa a la poesia de carrer i l’habitant; ii) el lloc de l’artivisme (conjunció entre l’art de carrer i l’activisme politicosocial) com a expressió poètica en l’espai públic; i iii) el paper que tenen les xarxes socials com a canals de difusió i de promoció de l’art de carrer i, en aquest cas concret, de l’assalt poètic. Finalment, per a aquesta anàlisi s’ha utilitzat una metodologia qualitativa, basada en un conjunt d’entrevistes i en el treball amb fonts secundàries, específicament documents visuals. En aquest sentit, s’han utilitzat fotografies de poesia de carrer fetes in situ per l’investigador a Llatinoamèrica —Buenos Aires, Lima i Montevideo— i a Europa —Barcelona, Berlín, Florència i Porto—.
Mostrar más

12 Lee mas

Pla regulador de les autoritzacions de terrasses al Districte de Nou Barris [2001]

Pla regulador de les autoritzacions de terrasses al Districte de Nou Barris [2001]

1. El Pla es redacta en desenvolupament de la previsió continguda a l’article 42 de l’Ordenança sobre l’ús de les Vies i els Espais Públics de Barcelona i es refereix a les instal·lacions de terrasses, dins l’àmbit territo- rial del Districte de Nou Barris. Aquesta regu- lació s’emmarca, per tant en la normativa general constituïda per les Ordenances sobre l’ús de les vies i els espais públics i la dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barce- lona, especificant i adequant les condicions d’instal·lació a les característiques del territo- ri del Districte de Nou Barris. #
Mostrar más

5 Lee mas

Programa d'Actuació del Districte de les Corts: 2008-2011: proposta de Programa d'Actuació del Districte informat favorablement pel Consell Plenari del Districte

Programa d'Actuació del Districte de les Corts: 2008-2011: proposta de Programa d'Actuació del Districte informat favorablement pel Consell Plenari del Districte

8. Millora de la qualitat de vida actual per assegurar a les generacions futures un medi ambient idoni, amb la construcció d’un teixit urbà de qualitat, complex i compacte que compagini els diferents usos. Impulsar la urbanització i millora dels carrers i places dels diferents barris, garantir el manteniment dels espais públics i les zones verdes del districte i continuar desenvolupant una política de promoció d’ha- bitatge públic. Garantir el reallotjament dels afectats pels processos de remodelació de barris.

22 Lee mas

Barcelona 30 anys fent ciutat [2a ed.]

Barcelona 30 anys fent ciutat [2a ed.]

El patrimoni verd de Montjuïc ha augmentat amb els jardins Joan Brossa o el jardí d’Escultures de la Fundació Miró, però també amb la recuperació de la Font Florida o el fossar de la Pedrera, entre d’altres. S’ha construït el viver nou de Tres Pins i s’han restaurat els jardins Miramar. Al parc també s’han creat recorreguts nous, i nou Jardí Botànic, amb 4.000 espècies, que va ser traslladat muntanya amunt. La cultura ha trobat un nou impuls amb la seu del MNAC al restaurat Palau Nacional, el CaixaFòrum a l’antiga fàbrica Casaramona o els nous museus Arqueològic i Olímpic i de l’Esport. A banda de l’Anella Olímpica, les instal·lacions esportives han experimentat una notable millora al llarg d’aquest període amb el nou estadi de beisbol, el rocòdrom i camps de futbol o hoquei. La muntanya ha guanyat també nombrosos espais públics per al lleure ciutadà i ha recuperat, al seu cim, el Castell, que en un futur pròxim es convertirà en Centre de la Pau.
Mostrar más

95 Lee mas

Pla regulador de les autoritzacions de terrasses, vetlladors i mobiliari auxiliar al Districte de Eixample [2007]

Pla regulador de les autoritzacions de terrasses, vetlladors i mobiliari auxiliar al Districte de Eixample [2007]

L'Alcalde de Barcelona, d'acord amb la proposta aprovada com a tal per acord de la Comissió de Govern del Districte de l'Eixam- ple de 28 de febrer de 2007 i de la que va restar assabentat el Consell Plenari del Dis- tricte; en data 25 d'abril de 2007, en ús de les atribucions que li confereix l'article 13 de la Carta Municipal de Barcelona i de confor- mitat amb l'article 42 de l'Ordenança sobre l'ús de les vies i els Espais Públics de Barce- lona ha adoptat la següent proposta com a resolució i n'ha ordenat el compliment:

5 Lee mas

Pla d'Actuació del Districte de l'Eixample 2008-2011: document marc

Pla d'Actuació del Districte de l'Eixample 2008-2011: document marc

A l’Eixample s’ha estat treballant en la recuperació i ampliació d’espais per a l’ús públic. Aquesta recuperació ha tingut en els darrers anys dos instruments: l’obertura com espais públics d’interiors d’illa, recuperant la filosofia de la trama Cerdà, i l’actuació en els grans carrers, un eixos que formen també part de l’especificitat de la trama Cerdà, sense oblidar els seus passatges o les oportunitats que es generen al voltant de nous plantejaments com el de la Plaça de les Glòries Catalanes.

31 Lee mas

Programa d'Actuació Municipal 2004-2007: document aprovat definitivament al Plenari del Consell Municipal de 6 d'abril de 2004

Programa d'Actuació Municipal 2004-2007: document aprovat definitivament al Plenari del Consell Municipal de 6 d'abril de 2004

§ La cultura per a la convivència. L’èmfasi en la dimensió constituent de la cultura assegura una ciutat participativa i oberta. La cultura per a la convivència passa per realitzar una aposta clara per fomentar la seva dimensió constituent. La cultura constituent és aquella que neix des de la ciutat i que té com a objectiu generar noves i millors convivències entre la ciutadania, entre aquesta i els seus entorns urbans i naturals i entre el present, el passat i el futur de la humanitat. Ha de ser un vehicle per a la transmissió de valors de progrés. Per tant, és necessari portar a terme unes polítiques que estenguin el procés de democratització dels coneixements i la pràctica dels valors i les actituds de convivència entre els ciutadans i ciutadanes de Barcelona, com les biblioteques o les festes. En el marc del Pla Municipal d’Immigració acordat l’any 2002 s’ha d’assegurar l’expressió i participació de les cultures immigrants com un element fonamental de pràctica de la convivència i la interculturalitat. L’àmbit cívic i cultural és l’espai on visualitzar i experimentar la incorporació i enriquiment de la immigració exterior al pluralisme cultural que tradicionalment ha caracteritzat la nostra societat. Uns espais públics de qualitat i uns llocs de relació que positivitzin els conflictes han de conformar una ciutat oberta caracteritzada per la convivència.
Mostrar más

294 Lee mas

Anàlisi dels espais d'ús públic en el món ibèric

Anàlisi dels espais d'ús públic en el món ibèric

D’altra banda, s’ha realitzat la descripció dels assentaments escollits, ordenats per ordre geogràfic, de nord a sud, començant per l’extrem nord de Catalunya fins a l’extrem sud del País Valencià, i finalitzant amb els jaciments del Baix Aragó. L’elecció d’aquests nuclis, trenta en total, no ha esta aleatòria. S’ha primat que fossin assentaments que s’haguessin excavat en extensió, de manera que se’n pogués identificar mínimament l’urbanisme, i, si era possible, que els carrers haguessin estat excavats. A partir d’aquí s’ha realitzat un exhaustiu treball de camp en el qual s’ha dut a terme un registre dels espais públics, amb les mesures pertinents i s’han fotografiat. Així mateix, també s’ha intentat recuperar el màxim de planimetries originals, que s’han digitalitzat i modificat en funció de les necessitats de la investigació. Tota aquesta informació ens ha permès realitzar una descripció inicial bàsica de cada un dels assentaments i un estudi més detallat dels espais públics detectats.
Mostrar más

378 Lee mas

Hàbitat i temps per a la convivència

Hàbitat i temps per a la convivència

El 1986, amb la nominació de Barcelona com a seu olímpica, es trenca el diàleg amb els agents socials i adquireixen rellevància els grans operadors urbans, que se centren en la realització d’ambiciosos projectes per a la ciu- tat olímpica: creació de nous espais públics i equipaments urbans, àrees de nova centralitat i regeneració de nuclis, tot això amb la finalitat de dotar la ciu- tat d’una nova dimensió metropolitana. Ara bé, també va propiciar l’alça de preus, va desplaçar la capacitat de promoure habitatges socials i va provo- car que es deixés de prestar atenció a alguns temes de reivindicació veïnal. És en aquesta etapa quan Barcelona viu un procés de descentralització resi- dencial i de trasllat de la població cap a l’entorn metropolità, alhora que es produeix un desplaçament de l’activitat industrial. Aquest fenomen va afectar grans ciutats europees —com París, Milà o Lió, per esmentar les més prope- res—, així com altres ciutats de l’Estat espanyol, i s’explica per les transfor- macions que estaven vivint: congestió del trànsit, degradació dels habitatges, desplaçament de l’activitat industrial a la perifèria i un procés de canvi en determinats barris. La població surt de les grans ciutats centrals i es dirigeix cap als municipis de l’entorn, situats a la mateixa província, però sovint con- tinua mantenint una estreta relació de treball i d’estudi amb la ciutat central. En el cas de Barcelona, a finals de la dècada del 1980 (1987-1989) les sor- tides de població superen el nombre d’entrades, i un elevat percentatge de persones —gairebé el 60 %— es desplacen dins de la província, tot i que continuen mantenint un vincle amb la ciutat central. Aquesta sortida de
Mostrar más

105 Lee mas

Normativa de regulació per a participar en el procés de selecció de nous titulars per a la Mostra d'Art de la Plaça de Sant Josep Oriol [2012]

Normativa de regulació per a participar en el procés de selecció de nous titulars per a la Mostra d'Art de la Plaça de Sant Josep Oriol [2012]

21. L’ incompliment d’aquesta normativa o dels preceptes establerts a l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona, resta de normativa d’aplicació i de les condicions de la llicències, així com les queixes reiterades per molèsties, pot comportar la incoació del corresponent expedient sancionador d’acord amb l’ establert a l’article 63 de l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona.

7 Lee mas

Dictamen sobre els pressupostos generals 2004

Dictamen sobre els pressupostos generals 2004

1 Els Pressupostos generals de l´Ajuntament de Barcelona 2004 intro- dueixen canvis significatius, amb una reorientació a partides relatives al manteniment d´espais públics, guarderies, serveis socials i a les per- sones i a l ´obtenció de sòl per a habitatges, alhora que minven les inversiones en grans projectes de transformació urbanística.

28 Lee mas

ZICLA, efficient, sustainable, friendly cities with recycled materials.

ZICLA, efficient, sustainable, friendly cities with recycled materials.

Cada dia es poden veure més canvis a les ciutats que tenen a veure amb el replantejament dels espais públics i la introducció d’elements que incentiven l’ús de la bicicleta i de transports alternatius al cotxe particular, en suma, la devolució de les ciutats a les persones. Ens hem adonat que el disseny acte-cèntric de les ciutats avui en dia ja no és viable, genera situacions insostenibles, a més impedeix el desenvolu- pament de solucions de transport que podrien ser molt adequades i posa en perill els ciutadans. Per això el replantejament de les ciutats és necessari.
Mostrar más

5 Lee mas

Memòria d'activitats 2005

Memòria d'activitats 2005

En l’àmbit mediambiental i de manteniment es prioritza el foment de l’aplicació d’energies i sis- temes alternatius concordants amb criteris de sostenibilitat, com l’aplicació de la xarxa de fred i calor, de la xarxa d’aigua freàtica per a reg, de plaques solars, recollida selectiva de residus i altres. D’aquest àmbit també en forma part el projecte d’acondicionament de la desembocadura del riu Besòs; que conclou les actuacions realitzades riu amunt els anys anteriors. I pel que fa al manteniment; es preveu la consolidació de la gestió del manteniment de tots els nous espais públics que es vagin generant en l’àmbit territorial del Consorci.
Mostrar más

64 Lee mas

Auditoria de Seguretat i Gènere : primera fase de resultats : informe

Auditoria de Seguretat i Gènere : primera fase de resultats : informe

Pel que fa a l’anàlisi i al tractament de les agressions o incidents registrats en els espais gestionats per Parcs i Jardins, en contacte amb el cap de Vigilància, ens indica que no recullen les dades, ja que de fet es dediquen només a feines d'obertura i tancament dels parcs, així com a tasques de vigilància més rutinària. Ens entrevistem amb ell per conèixer millor el funcionament del sistema de seguretat dels parcs, ja que, aprofitant la nova concessió a una entitat privada, podem explorar la possibilitat d'establir algun tipus de mecanisme de recollida de la informació i la possible adopció de mesures sobre el tema. Ens aclareix que és competència del personal de Parcs i Jardins, propi o subcontractat, exercir tasques de vigilància rutinàries i obrir i tancar els parcs de la ciutat, i quan apareix un fet delictiu es posa en contacte amb la Guàrdia Urbana de forma que la gestió de les qüestions estrictament securitàries als parcs segueix els mateixos procediments que als espais públics de tota la ciutat. S’intenten maximitzar els recursos humans disponibles per a cobrir el màxim d’hores possibles tots els espais de la ciutat, si bé són conscients que no s’arriba a tots els espais.
Mostrar más

25 Lee mas

Criteris generals per a la realització d'actes culturals adaptats a mesures preventives davant del COVID 19

Criteris generals per a la realització d'actes culturals adaptats a mesures preventives davant del COVID 19

Les filmacions produeixen relats, històries, situacions...Per fer-ho possible es cerquen les millors localitzacions possible i, a vegades, es construeixen les situacions per causar l’impacte que el guió desitja. En aquest sentit les filmacions es poden realitzar en espais interiors o exteriors, públics i privats. Però cal tenir en compte la quantitat d’infraestructura i logística que és imprescindible. Podríem estimar la necessitat en una mitja de 6 camions per filmació (material d'il·luminació, equip de càmera, un camió pel generador, camió de vestuari, camió d'atrezzo, camió camerino) més les furgonetes de producció; transport d'equips humans i actors.
Mostrar más

76 Lee mas

Barcelona bombardejada 1936-1939 : volem la pau, no l’oblit

Barcelona bombardejada 1936-1939 : volem la pau, no l’oblit

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) té una àmplia programació d’activitats i propostes relacionades amb la guerra civil i els bombardejos. Adreçades a tots els públics, inclouen itineraris guiats, visites al refugis antiaeris de Gràcia, i el Refugi 307, al Poble-sec, representacions teatrals o cineraris escolars a les Bateries del Turó de la Rovira i el Refugi 307.

10 Lee mas

Ciutat, Urbanisme i Educació. Núm. 01 (2009)

Ciutat, Urbanisme i Educació. Núm. 01 (2009)

Per a dur a terme aquest programa es van formar 10 joves en la formulació participativa de projectes; posteriorment s’encarregaven d’identifi car necessitats dels seus barris i de proposar una bateria d’accions com, per exemple, arranjar unes escales o una canxa esportiva. Després, entre tots 10 havien de prendre la difícil decisió d’escollir un sol projecte per a fi nançar. Això era un exercici de ciutadania molt fort perquè signifi cava passar de l’entusiasme de recollir els interessos del teu barri a accedir i entendre els interessos, les urgències o els arguments d’altres barris. S’anomenaven “obres amb saldo pedagògic” perquè l’important, més enllà de realitzar les obres físiques, era que els joves aprenguessin sobre aquesta forma de planifi cació. Els joves eren proposats per les juntes d’acció comunal, moltes de les quals van sorgir en barris il·legals, i la seva gran lluita era accedir a serveis públics i regularitzar la seva situació.
Mostrar más

68 Lee mas

Ciutat Vella. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Desembre 2004

Ciutat Vella. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Desembre 2004

El projecte no pretén limitar ni censurar les actuacions musi- cals, simplement regular-les per compaginar les activitats artístiques amb la convivència als barris. Segons aquesta nor- mativa, l’activitat dels músics de car-rer quedarà limitada a una vintena de punts del Dis- tricte que seran convenient- ment senyalitzats i en els hora- ris i condicions que s’hi estableixen. Al barri Gòtic no- més es podrà tocar música clàssica o melòdica. A la resta de Ciutat Vella, sempre que si- gui a espais allunyats dels edifi- cis de veïns, s’hi permetrà in- terpretar tot tipus de música, si es respecten els decibels au- toritzats a cada punt. L’horari autoritzat per actuar serà d’11 a 21 hores, encara que a certs
Mostrar más

8 Lee mas

Show all 464 documents...