Estructuració del sistema d’aigües residuals urbanes

Top PDF Estructuració del sistema d’aigües residuals urbanes:

REGLAMENT METROPOLITÀ D ABOCAMENT D AIGÜES RESIDUALS

REGLAMENT METROPOLITÀ D ABOCAMENT D AIGÜES RESIDUALS

38.4.- Quan la capacitat de les instal·lacions de sanejament es trobi per sota del vint-i- cinc per cent del seu límit de saturació, podrà aplicar-se allò previst en l’article 21.2.c d’aquest Reglament. 38.5.- De conformitat amb l’establert als convenis internacionals i, en particular, al Conveni MARPOL 73/78, conveni internacional per a la prevenció de la contaminació dels vaixells, en el seu annex 4, on s’estableixen les regles per prevenir la contaminació per les aigües brutes dels vaixells procedents de desguassos, rentats, sanitaris, etc., l’Entitat Metropolitana establirà en les seves instal·lacions un sistema de control de recepció similar a la resta dels vehicles cisterna, d’acord amb el que estableix l’articulat anterior i mitjançant una autorització prèvia emesa a l’organisme gestor 1 .
Mostrar más

121 Lee mas

REGLAMENT METROPOLITÀ D ABOCAMENT D AIGÜES RESIDUALS

REGLAMENT METROPOLITÀ D ABOCAMENT D AIGÜES RESIDUALS

a) Quan la capacitat de les instal·lacions públiques de sanejament es trobi per sota del seu límit de saturació segons el que defineix l’article 2 d’aquest Reglament, es podran admetre abocaments que superin els límits establerts en el bloc 1 de l’annex 2 d’aquest Reglament amb l’objectiu d’aprofitar al màxim la seva capacitat de depuració. En tot cas, caldrà que aquesta possibilitat es reguli en l’autorització d’abocament detallant-se, entre altres aspectes, els límits sobre l’horari, el cabal i les càrregues contaminants de l’abocament, així com el sobrecost especificat a l’annex 9. L’atorgament de l’autorització no pot en cap cas comprometre l’assoliment dels objectius de qualitat del medi receptor on aboqui el sistema públic de sanejament.
Mostrar más

65 Lee mas

SOL LICITUD DE PERMÍS DE CONNEXIÓ D AIGÜES RESIDUALS A UN SISTEMA DE SANEJAMENT

SOL LICITUD DE PERMÍS DE CONNEXIÓ D AIGÜES RESIDUALS A UN SISTEMA DE SANEJAMENT

Condicions del servei de comunicacions i notificacions electròniques L'acceptació comportarà el consentiment de l'interessat per rebre per mitjans electrònics qualsevol notificació amb efectes jurídics que es pugui derivar d'aquest procediment. Les notificacions i les comunicacions electròniques es dipositaran a la seu electrònica d'aquest ens. El sistema de notificacions i comunicacions electròniques enviarà a l'interessat correus electrònics i/o missatges SMS informant-lo del dipòsit de la notificació/comunicació. El correu i/o SMS s'envien a títol merament informatiu. Per a l'acreditació de l'accés de l'interessat al contingut de les notificacions caldrà la identificació i autenticació dels mateix amb algun dels dos mecanismes següents:
Mostrar más

5 Lee mas

REGLAMENT D ABOCAMENT D AIGÜES RESIDUALS DE LA COMARCA D OSONA

REGLAMENT D ABOCAMENT D AIGÜES RESIDUALS DE LA COMARCA D OSONA

Excepcions temporals de límits d’abocament per tal d’aprofitar al màxim la capacitat de depuració de les instal·lacions del sistema de sanejament públic Article 36.- Quan la capacitat de les instal·lacions públiques de sanejament es trobi per sota del vint-i-cinc per cent del seu límit de saturació, es podran admetre abocaments que superin els límits establerts en el bloc 1 de l’annex 2 d’aquest Reglament amb l’objectiu d’aprofitar al màxim la seva capacitat de depuració. Caldrà que aquesta possibilitat es reguli en el permís d’abocament detallant-se, entre altres aspectes, els límits sobre l’horari, el cabal i les càrregues contaminants de l’abocament, així com el sobrecost. L’atorgament del permís no pot en cap cas comprometre l’assoliment dels objectius de qualitat del medi receptor on aboqui el sistema públic de sanejament.
Mostrar más

53 Lee mas

Estació de depuració d Aigües residuals d Encamp 1.-UBICACIÓ

Estació de depuració d Aigües residuals d Encamp 1.-UBICACIÓ

Les bombes centrífugues de vòrtex tenen rodets pràcticament llisos i són molt eficaces per al transport de fangs. La mida dels sòlids amb els que pot treballar està limitat, exclusivament per el diàmetre de les obertures d’impulsió i d’aspiració. En el seu gir, el rodet indueix un vòrtex en el fang, de manera que la principal força impulsora és el propi líquid. La major part del líquid no arriba a passar a través dels àleps, la qual cosa permet minimitzar el contacte abrasiu. Tot i això, en les bombes utilitzades per al transport de fangs els rodets i les volutes han de construir-se amb al·leacions de níquel i crom per tal de proporcionar resistència a l’abrasió. Per a una velocitat determinada, les bombes només poden funcionar dins d’un estret interval d’alçades manomètriques, de manera que es necessari avaluar detingudament les condicions de funcionament del sistema. En els casos on s’esperin velocitats de funcionament variables es recomanable utilitzar sistemes de variació de velocitat. En aplicacions a pressions elevades es poden utilitzar diferents bombes connectades en sèrie.
Mostrar más

145 Lee mas

I JORNADES TÈCNIQUES DE GESTIÓ D ESTACIONS DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS

I JORNADES TÈCNIQUES DE GESTIÓ D ESTACIONS DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS

Sistema de dosificació amb hipoclorit càlcic sòlid a recirculació z A la EDAR de Falset després de la remodelació parcial de la planta a l’any 2001 es continuaven plantejant els problemes d’escumes però a mes es va observar la proliferació de bacteris del tipus Thiothrix i d’altres com T0914 relacionats amb el cicle del sofre.

41 Lee mas

ORDENANÇA DE L ÚS DEL CLAVEGUERAM I D ABOCAMENT D AIGÜES RESIDUALS

ORDENANÇA DE L ÚS DEL CLAVEGUERAM I D ABOCAMENT D AIGÜES RESIDUALS

El permís d'abocament és constituït per l'autorització emesa per l'Administració Competent de l'explotació del sistema de sanejament i té per finalitat garantir l'ús correcte del sistema, amb el compliment de les normes establertes i que la tipologia dels abocaments s'adapti als requisits de qualitat fixats en cada cas. El permís d'abocament té caràcter autònom per ésser independent de la concessió d'altres permisos, però serà indispensable per a la concessió de la Llicència Municipal necessària per a la implantació i desenvolupament d'activitats comercials i industrials. El funcionament d'aquestes serà inherent a la possessió del permís d'abocament actualitzat i vigent.
Mostrar más

26 Lee mas

LA REUTILITZACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS DEL BAIX LLOBREGAT

LA REUTILITZACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS DEL BAIX LLOBREGAT

• Precloració: el correcte funcionament del sistema de microfiltració requereix la presència de cloramines pel control de la obturació biològica del sistema. • Microfiltració: la microfiltració s’utilitza com a pretractament abans de l’osmosi inversa. S’ha proposat la utilització d’un sistema de microfiltració submergida. Aquesta unitat inclourà dues cel·les de membranes amb l’equipament necessari per a l’operació del sistema de microfiltració i de contrarentatge. Cada cert temps es realitza també una neteja química per eliminar la capa residual que s’acumula en les membranes i que no es
Mostrar más

14 Lee mas

Benicasim. Castellón, 13 de junio de AREA DE SANEJAMENT D AIGÜES RESIDUALS Germán Ramírez

Benicasim. Castellón, 13 de junio de AREA DE SANEJAMENT D AIGÜES RESIDUALS Germán Ramírez

19 2.FUNCIONAN? SÍ, PERO... EXPLICAR DEFECTOS . a.- Las edars implantadas en Cataluña, y en concreto las de Lleida, se ubican en pequeñas poblaciones que se caracterizan por tener un afluente con concentraciones medianas pero con altas fluctuaciones que son neutralizadas por el sistema debido al alto tiempo de residencia del agua.

70 Lee mas

ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LES AIGÜES RESIDUALS I PLUVIALS DEL SISTEMA PÚBLIC DE SANEJAMENT DE GIRONA

ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LES AIGÜES RESIDUALS I PLUVIALS DEL SISTEMA PÚBLIC DE SANEJAMENT DE GIRONA

5.2. Quan sigui possible la instal·lació de captadors d’aigua de pluja, aquests seguiran els següents criteris generals: a) En aquelles noves edificacions i construccions (tan de caràcter públic com privat) que incloguin el manteniment d’espais no pavimentats susceptibles de ser regats de superfície superior als 1000 m 2 , l’aigua de pluja s’ha de captar mitjançant una instal·lació que garanteixi el seu emmagatzematge i conseqüent ús en les millores fitosanitàries sense tractament químic. En concret, es recolliran aigües pluvials de les teulades i terrats. En cas que aquestes aportacions no puguin satisfer les necessitats hídriques per al reg i/o altres usos, també s’autoritza la recollida de les aigües del jardí.
Mostrar más

51 Lee mas

PRESSUPOST ADAPTAT A PREUS DE MERCAT DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L ESTACIÓ DEPURADORA D AIGÜES RESIDUALS DEL SECTOR OEST DEL MUNICIPI DEL CATLLAR

PRESSUPOST ADAPTAT A PREUS DE MERCAT DEL PROJECTE CONSTRUCTIU DE L ESTACIÓ DEPURADORA D AIGÜES RESIDUALS DEL SECTOR OEST DEL MUNICIPI DEL CATLLAR

1,000 392,51 392,51 15 GG510001 ut Subministrament i muntatge de sistema anti-intrusió per als edificis de control i deshidratació incloent el cable necessari i la mà d'obra, deixant l'equip preparat i programat per al seu correcte funcionament, de central bidireccional DSC PC1616 o similar de 6 zones i 2 particions incloent mòdul d'ampliació de 16 entrades, 2 sirenes piezoelèctriques de baix perfil de potencia sonora de 101 dB a 1 m amb tamper de caixa i pared, 2 teclats amb pantalla LCD alfanumèrica amb receptor vía radio per a 32 detectors, 16 detectors infrarrojos pasiu amb sensor ´´quad´´ i alcanç fins a 15 m, 3 detectors de presència amb 120º d'angle de detecció, 1 Batería sense manteniment de 12V, 7 Ah amb terminals tipus fastón de dimensions: 151x95x65 mm. Amb certificació per a instal·lacions EN50131 Grado 3. (P - 179)
Mostrar más

190 Lee mas

Aigües Residuals. Laboratori de l Agència Catalana de l Aigua. Laboratori de l ACA. Índex/Contingut

Aigües Residuals. Laboratori de l Agència Catalana de l Aigua. Laboratori de l ACA. Índex/Contingut

T = T GG + T GE T = {P GG x C u x C ui x C re x C e x [( ∑ Z Q z x C tz )/ ∑ Z Q z ]} + + {[ ∑ n (∑ i ( C i x Pu i x Cp i x Ks i x Kd i ) x Ka n x Cf n x Rp n ) ] x Kr} T Tipus de gravamen CA Pu i Preu unit ari per a cada un dels paràmetres de contaminació establerts T GG Tipus gravamen general Cp i Coeficient punta per a cada un dels paràmetres de contaminació T GE Tipus gravamen específic Ks i Coeficient de salinitat per a cada un dels paràmetres de cont aminació P GG Preu del gravàmen general €/m3 Kd i Coeficient de dilució per a cada un dels paràmetres de contaminació C u Coeficient d’usuari zona Ka n Coeficient d’abocament a sistema de cada abocament C ui Coeficient d’usos industrials Cf n Coeficient de fertirrigació de cada abocament C re Coeficient de reutilització Q z Volum associat a cada tram de volum Rp n Relació de ponderació de cada abocament Kr Coeficient corrector de volum C t z Coeficient associat a cada tram de volum n Nombre d’abo caments de l’establiment
Mostrar más

9 Lee mas

Eliminació simultània de fòsfor i nitrogen en aigües residuals, utilitzant microorganismes DPAO en un reactor discontinu seqüencial (SBR)

Eliminació simultània de fòsfor i nitrogen en aigües residuals, utilitzant microorganismes DPAO en un reactor discontinu seqüencial (SBR)

1.3. L EGISLACIÓ Per a controlar l’abocament d’aigües residuals existeixen una sèrie de normes per adequar a la situació actual al grau de depuració mínim de les aigües residuals. La directiva de la Unió Europea 91/217/CEE de 21 de maig de 1991 sobre tractament d’aigües residuals urbanes estableix dues obligacions clarament diferenciades. En primer lloc, les aglomeracions urbanes hauran de disposar de sistemes col·lectors per la recollida i conducció de les aigües residuals, i en segon lloc, es preveuen diferents tractaments als quals s’haurà de sotmetre d’aigua abans de ser abocada a les aigües continentals o marítimes. En la determinació dels tractaments a què hauran de ser sotmeses les aigües residuals urbanes abans del seu abocament, s’ha de tenir en compte si aquest s’efectuarà en “zones sensibles” o “zones menys sensibles”, el qual determinarà un tractament més o menys rigorós. En aquesta s’exigeixen uns límits d’abocament a les Estacions Depuradors d’Aigües Residuals (EDAR) en funció dels nuclis de població que les determinen. D’aquesta manera , la comunitat europea obliga els estats membres a limitar el contingut de nutrients responsables de l’eutrofització en abocaments d’aigües residuals urbanes depurades. Aquesta directiva ha d’entrar en vigor entre el 2000 i 2010.
Mostrar más

68 Lee mas

Avaluació del paradigma d'agents en la gestió d'un sistema complex d'aigües residuals

Avaluació del paradigma d'agents en la gestió d'un sistema complex d'aigües residuals

Este documento presenta y evalúa la aplicación del paradigma de agentes y sistemas multiagente a la gestión de un sistema de aguas residuales urbanas. La conceptualización global del sistema se realiza a partir del desarrollo de los modelos de agentes y de enlaces de comunicación, los cuales, por su parte, han surgido de la abstracción de funciones e interacciones. En el desarrollo se ha evidenciado que la coordinación, entre las aportaciones de aguas residuales al tratamiento y la capacidad disponible de éste, constituye un factor clave del funcionamiento del sistema. Adicionalmente, para los sistemas que presentan un elevado aporte de aguas residuales de origen industrial, la casuística de las distintas dinámicas de generación puede conllevar sobrecargas importantes al tratamiento, las cuales es preciso evitar si no se desea comprometer su eficacia. Para tratar esta problemática se ha definido un agente Coordinador, el cual se ha diseñado para ejecutar (utilizando volúmenes y cargas contaminantes) dos funciones básicas: la coordinación entre las aportaciones de aguas residuales de origen domestico, pluvial e industrial y la priorización de los efluentes industriales cuando el tratamiento no dispone de capacidad suficiente para admitir todas las propuestas de aportaciones de aguas residuales industriales.
Mostrar más

182 Lee mas

Aquesta gestió es concreta, d acord amb la normativa vigent en matèria d aigües, en la tramitació

Aquesta gestió es concreta, d acord amb la normativa vigent en matèria d aigües, en la tramitació

Aquesta gestió es concreta, d’acord amb la normativa vigent en matèria d’aigües, en la tra- mitació i l’ordenació de les autoritzacions i les concessions i els permisos necessaris per a l’ús del domini públic hidràulic i els seus espais associats, l’abocament d’aigües residuals al medi o a un sistema públic de sanejament i la captació d’aigües públiques superficials o sub- terrànies.

5 Lee mas

Aigües residuals urbanes depurades: un recurs hídric per a l'agricultura

Aigües residuals urbanes depurades: un recurs hídric per a l'agricultura

Aquesta font disponible i abundant com és l'aigua residual urbana depurada ARUD ha sigut emprada durant anys, sobretot en períodes d'escassetat d'aigua de qualitat, però sense efectuar c[r]

9 Lee mas

ABOCAMENTS D AIGÜES RESIDUALS

ABOCAMENTS D AIGÜES RESIDUALS

6 SUBSTÀNCIES AMB REGULACIONS ESPECÍFIQUES La vigent normativa comunitària en matèria de protecció de les aigües contra la contaminació i la seva normativa de transposició a l’ordenament estatal estableixen un règim especial en relació a una sèrie de substàncies que, usualment, es troben en concentracions petites i la seva eliminació de les aigües residuals no acostuma a ser completa amb els tractaments convencionals. Es tracta de les substàncies anomenades “perilloses” que inclouen les substàncies o grups de substàncies “preferents”: aquelles que comporten un risc significatiu per les aigües superficials d’un Estat degut a què són tòxiques, persistents i poden causar bioacumulació, i de les substàncies o grups de substàncies “prioritàries” aquelles que comporten un nivell de risc anàleg pel medi aquàtic comunitari, o a través d’ell, inclòs el risc per aigües destinades a la captació per aigua potable.
Mostrar más

17 Lee mas

Modelització de l Estació Depuradora d Aigües Residuals de Granollers

Modelització de l Estació Depuradora d Aigües Residuals de Granollers

quantitat de sòlids que entren en el reactor serà menor. Això implica un procés iteratiu de simulacions en estat estacionari fins a trobar el valor del paràmetre fXI que permet ajustar els SST (el valor inicial de fXI és de 0.1 i el valor ajustat és 0.05; veure taula IV). A partir d’aquest punt es continua amb la calibració de l’amoni i els nitrats a l’efluent de l’EDAR. En la segona iteració per calibrar la nitrificació i la desnitrificació s’obté una concentració de NH4 + i NO3 - en l’efluent de 0,55 i 11,5 mgN/L respectivament. El valor d’amoni està per sota de la mitjana mensual (2.31 mg/L), en canvi els nitrats estan per sobre de la mitjana mensual (6.96 mg/L). Aquests dos components estan relacionats, ja que com més amoni es consumeix en el procés, més nitrats es generen. Per ajustar la concentració d’amoni a la sortida de la EDAR es decideix disminuir la taxa de creixement del microorganismes autòtrofs (µmax) de 0.8 a 0.6 d -1 . Aquest paràmetre cinètic determina el ritme de creixement dels bacteris nitrificants (autòtrofs), per tant si es redueix l’activitat bacteriana autòtrofa disminuirà i la concentració d’amoni en l’efluent augmentarà, obtenint un bon ajust de la taxa de nitrificació. Posteriorment s’ha ajustat el perfil d’oxigen mitjançant l’ajust del coeficient α, que és la fracció dels coeficients de transferència de matèria del procés amb aigua bruta respecte el d’aigua neta. Incrementar aquest coeficient de 0.6 a 0.65 permet augmentar la transferència d’oxigen i per tant la concentració d’oxigen als reactors de 0,52 a 1,33 mg/L. Respecte a la concentració de nitrats, es decideix augmentar el coeficient de saturació mitjà d’oxigen pels microorganismes heteròtrofs (KOH). El procés de desnitrificació es veu desafavorit en presència d’oxigen. Augmentant la KOH, s’aconsegueix que els bacteris facultatius es vegin menys afectats per la presència d’oxigen, incrementant d’aquesta manera les taxes de desnitrificació. Aquest canvi permet reduir la concentració de nitrats a l’efluent fins al valor mitjà de juny.
Mostrar más

9 Lee mas

Microbiologia de les aigües residuals, superficials i de boca

Microbiologia de les aigües residuals, superficials i de boca

Les aigües superficials són millorables ja que trams importants d’alguns dels grans rius no serien ni tan sols potabilitzables sense donar permisos excepcionals. Amb les dades de seguiment disponibles a l’ACA no és possible determinar la contribució de la contaminació puntual i de la difusa

27 Lee mas

REGLAMENT REGULADOR D ABOCAMENTS D AIGÜES RESIDUALS DEL CONSORCI PER A LA DEFENSA DE LA CONCA DEL RIU BESÒS CAPÍTOL I.

REGLAMENT REGULADOR D ABOCAMENTS D AIGÜES RESIDUALS DEL CONSORCI PER A LA DEFENSA DE LA CONCA DEL RIU BESÒS CAPÍTOL I.

c) Mostres. La tècnica en la presa de mostres variarà segons la determinació a realitzar. Per a concentracions màximes que no puguin ser superades en cap moment la mesura serà instantània i a qualsevol hora del dia, per a concentracions mitjanes representatives de valors de càrregues residuals contaminants, les mesures seran horàries, integrades proporcionalment al cabal i preses durant els períodes d’abocament. Els requeriments mínims per calcular la quantia representativa dels abocaments seran concretats pel Consorci d’acord amb la indústria interessada i podran revisar-se sempre que s’estimi oportú. Aquelles indústries que per dimensió i/o contaminació siguin significatives que tinguin grans fluctuacions en les característiques de les seves aigües residuals i els volums d’abocament, tindran necessitat d’un aparell de presa de mostres automàtic, proporcional al cabal i amb anàlisi durant tot l’any.
Mostrar más

20 Lee mas

Show all 10000 documents...