Fine arts

Top PDF Fine arts:

From easel to professorship. The creation and consolidation of Hungarian professional fine arts education in Transylvania

From easel to professorship. The creation and consolidation of Hungarian professional fine arts education in Transylvania

First of all it is worth mentioning the art colony from Baia Mare established in 1896, in the year of Hungarian millennium celebrations and the Free Painting School (Szabad Festőiskola) operating next to it, which with its half century activity by that time had already become a mature teaching atelier. Although in the years of World War II this renown art centre passed through a difficult period 12 – what is more, with the resignation of its leader, András Mikola on 4 May 1944 it ceased to function for a while 13 – it gradually became the most important centre of Transylvanian fine arts which was also known abroad. It is, thus, understandable that some of its members tried to continue its traditions and relaunch its functioning. After several unsuccesful attempts it was in the autumn of 1946 that, following the rehabilitation of the art colony’s buildings, one of the students of János Krizsán and András Mikola, Lídia Agricola reopened the Free painting School. As its name shows, its particularity was that those willing to learn could sign in without admission tests and diplomas on previous studies. Consequently, the painting school could not issue diplomas to its „alumni”. In her endeavour, Lídia Agricola was supported both by Hungarian and Romanian fine artists, in the park of the painting colony, in an especially beautiful surrounding, painting courses were held among others by Géza Vida, Piroska Makkai and Petre Abrudan 14 . Even though in the teaching process students did not receive theoretical training of academic type, special emphasis was placed on practical education, which was at least as important 15 . It was in this form that the worthily renowned Free Painting School of Baia Mare operated in its last period until 1949, following which, in 1950, concomittantly with its inclusion in the Romanian educational system, it was downgra- ded to a simple fine arts technical school.

9 Lee mas

Restoration of monuments in Spain. Theory and practice

Restoration of monuments in Spain. Theory and practice

The Academy of Fine Arts of San Fernando in 1756 stated its desire to “preserve and extend the memory of the ancient monuments of the Peninsula and especially those that were more exhibited that would disappear over time” [3]. By Royal Decree in 1777, the Academy of History was tasked with monitoring and conservation of the monuments of the past. They began to publish prints of our monuments, which as well as serving as documentation, also functioned as a means of promoting their value.

10 Lee mas

Coup de fouet : revista de la Ruta Europea del Modernisme. Núm. 22 (2013)

Coup de fouet : revista de la Ruta Europea del Modernisme. Núm. 22 (2013)

The young generation of artists and architects in Vienna who formed the Secession Fine Arts Society in the 1890s, following the Munich example, were impressed by this rather humble material which – used true to its nature and in a traditional way – could be turned into very practical artefacts. The highest aesthetic standards in an elegant continuous linearity of contours and honest constructions of clearly discernible parts and joints were found to comply extremely well with the similar linear nature and signature cubic forms of their own original and refined geometric style. The Prag-Rudniker firm used the designs of Koloman Moser, Josef Zotti and two of the first graduates from Josef Hoffmann’s class at the Vienna School of Arts and Crafts. Hans Vollmer encompassed stark boxy outlines and alternating chequered open and filled close-woven patterns, while Wilhelm Schmidt explored cylindrical shapes. Worldwide, the vogue for unique, austerely rectilinear Austrian art furniture also extended to wicker, dubbed masculine in contrast to the soft feminine curves of Anglo-American ware.

39 Lee mas

Salir del aula: prácticas docentes alternativas para el grado en Bellas Artes

Salir del aula: prácticas docentes alternativas para el grado en Bellas Artes

Abstract: Teaching practice in the context of Fine Arts offers a vast field of action given the interdisciplinary and globalizing character of the training. We focus on the technical and conceptual education of our students by encouraging sensorial perception in the context of landscape painting or in the interpretation of the human body through drawing and portrait. Our goal is to rationalize acquired knowledge and carry it through to artistic production. In this regard, working outside the classroom is crucial in order to experience and value the surroundings which very often turn into elements for aesthetic thought. In this article, we will describe certain activities which take place on several courses with the aim of establishing direct contact with nature, the city and its inhabitants. Alternative teaching resources which complete and improve the learning process of the students include painting and drawing workshops in the open air, daytrips and walks, interviews and contact with human elements of the city, and exhibitions of the students' work in public spaces.

13 Lee mas

Ojo avizor: Porter, un Pantocrátor errático y la estela de Conques en Compostela

Ojo avizor: Porter, un Pantocrátor errático y la estela de Conques en Compostela

2 La foto rotulada como Mas 67521C (Special Collections, Fine Arts Library, Harvard University cat. nº 176 Sa592 2CS12a) fue tomada en agosto de 1931 por el fotógrafo catalán Pelai Mas Castañeda (1891-1954), hijo de Adolf Mas (1860-1936), cuyo archivo –Arxiu Mas– forma parte de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic (Barce- lona). Aunque Arthur Kingsley Porter encargó numerosas fotografías al Arxiu Mas con motivo de la preparación de su libro Spanish Romanesque Sculpture (Florencia, 1928), la foto en cuestión, conservada en Harvard, parece una copia de otro encargo posterior, de 1931, del hispanista Walter W. S. Cook, cfr. Perrota, C., De la toga a la cámara fotográfica: Adolf Mas Ginestà (1860-1936). Innovación archivística al servicio del arte románico, I, Uni- versitat de Barcelona, 2017 (Tesis Doctoral), p. 396-397, 437-442.

22 Lee mas

John Dewey and Friedrich Nietzsche: Aesthetics of Life

John Dewey and Friedrich Nietzsche: Aesthetics of Life

Traditionally, Aesthetics has tended to focus on encounters with the Fine Arts, paying more attention to projects of defining art with capital letters, and characterizing aesthetic experience as disinterested and contemplative. Nevertheless, in the last few decades, there has been a movement away from the art-centered approach and toward a restoring of the continuity between experiences of fine art and experiences from other domains of life. This movement has brought about a new discipline in Aesthetics, called Aesthetics of Everyday Life. Theorists in the aesthetics of everyday claim that ordinary objects and activities have aesthetic properties and “can give rise to significant aesthetic experiences” 2 . In this way, Friedrich Nietzsche and John Dewey could be include in this movement if we consider that: a) they criticize how Fine Arts has tended to glorify and set upon a far-off pedestal; b) and both emphasize how aesthetics has the same roots than ordinary activities, than pulsional life. However, due to criticisms and difficulties 3 , in these pages I focus on Aesthetics of Life, the celebration of life which both authors share and claim.

10 Lee mas

Arts escèniques, febrer 2013

Arts escèniques, febrer 2013

Queda clar que som davant d’un personatge eclèctic que defensa sempre la “via doble” que implica un treball divers amb tots els ressorts de la tradició teatral: de Genet a la incorporació de la tècnica circense i el món de la màgia a El somni d’una nit d’estiu (1970). I aquesta voluntat eclèctica també el porta a dirigir cinema, com Marat-Sade (1967) i El rei Lear (1971). La seva contribució teòrica a les arts escèniques es recull en l’assaig L’espai buit (1968), en què di- videix el teatre en Mortal, Sagrat, Brut i Immediat. Aquest llibre va divulgar les seves teories i va esdevenir una mena de dogma que va influir múltiples direc- tors: algunes de les últimes produccions d’Oriol Broggi deuen molt a Brook, per exemple. La seva aposta per la “buidor” de l’espai té a veure amb recon- duir el teatre cap a un acte rítmic que despulli el fet teatral de l’artificiositat escenogràfica per tal de focalitzar l’atenció en l’emoció i en la sinceritat ar- tística. Aquesta idea comporta una posada en escena en què predominen els elements orgànics i una reducció dels elements escenogràfics ampul·losos o transcendents. La buidor de l’espai és una forma de fer reverberar l’acció dra- màtica interna de l’actor i també una eina per fer arribar més nítidament la força del text. Aquesta organicitat i la concepció singular d’una mena de teatro mundi el portaran a fer muntatges en què apareguin actors de molts països i races. Aquesta estratègia s’enceta el 1971 al Centre international des recherc- hes théâtrales et les Bouffes du Nord, on engega un procés d’investigació sobre els vells llenguatges teatrals i dels espais mítics. Experimenta les formes del teatre sacre amb figures com la de Prometeu. I també s’orienta cap a Àfrica per treballar el teatre “brut”.

48 Lee mas

TítuloLibertà costituzionale di porre fine alla propria vita e resistenza al suo riconoscimento

TítuloLibertà costituzionale di porre fine alla propria vita e resistenza al suo riconoscimento

L’Autore sostiene che sussiste un diritto a rinunciare alla propria vita e che tale diritto è strettamente correlato ai principî delle costituzioni liberaldemocratiche. Precisata la configurazione di un diritto alla morte anticipata non in termini incondizionati, bensì seguendo la opinione largamente dominante, solamente nei casi di una esistenza piena di sofferenze e priva di qualità, l’A. ritiene che la libertà di porre fine alla propria vita sia una conseguenza logica dei principi che ispirano il costituzionalismo liberaldemocratico che fondano l’autodeterminazione individuale delle scelte di vita. L’affermazione del principio dell’autodeterminazione anche nel campo in oggetto è però ostacolata e ritar- data, nella legislazione o nella giurisprudenza di molti stati, pur liberaldemocratici, da un triplice ordine di fattori: la presenza di lobbies confessionali ed il peso di una cultura bio- etica contrarî alla concezione costituzionale della libertà di rinunciare alla vita, nonché l’influenza di fattori emozionali, che inducono al rigetto del suicidio o dell’omicidio del consenziente, senza alcuna distinzione dei motivi che li possano determinare.

17 Lee mas

La arquitectura y la construcción en los cursos de la École Centrale des Arts et Manufactures y del Conservatoire National des Arts et Métiers en París durante el siglo XIX

La arquitectura y la construcción en los cursos de la École Centrale des Arts et Manufactures y del Conservatoire National des Arts et Métiers en París durante el siglo XIX

El análisis de ejemplos –edificios o partes de estos– practicado por el profesor en los cursos de teoría, y por los alumnos a través de la copia de proyectos, constituyó el otro procedimiento fundamental. Las colecciones de modelos selec- cionados en la École Centrale des Arts et Manu- factures y en el Conservatoire National des Arts et Métiers tenían en común su carácter tangi- ble, correspondiendo a edificios existentes. De esta forma, el profesor se dedicaba inicialmente a descomponer el proyecto para identificar los elementos constitutivos, y así establecer luego las relaciones entre dichos elementos con los factores propios del uso y de la construcción. Las notas tomadas en el curso de Émile Trélat evidencian también la importancia acordada a la crítica: el futuro fundador de la École Spéciale d’Architecture no dudaba entonces en exponer juicios desfavorables sobre proyectos reciente- mente construidos, optando incluso por la prác- tica de redibujar las partes consideradas como defectuosas en los proyectos sometidos a análi- sis y crítica, enseñando así a los alumnos, tanto el análisis arquitectónico como también el ejer- cicio de juzgamiento. La copia o la reproducción de proyectos por parte de los alumnos, bien fue- ra en los cuadernos de notas del curso o en las sesiones de dibujo, era considerada como una tarea esencial. En la École Centrale, además de la obligatoriedad atribuida a los cuadernos de notas del curso –bajo un modelo único–, estos fueron catalogados por el Consejo de estudios como “una de las facetas más importantes de los estudios”: los modelos exhibidos en el anfi- la École [Centrale] contará con ateliers

10 Lee mas

PERCEPTION OF FUNDAMENTAL FREQUENCY FLUCTUATION

PERCEPTION OF FUNDAMENTAL FREQUENCY FLUCTUATION

Fundamental frequencies (F0s) of speech contain slow and large fluctuations related to prosodic information and rapid and fine fluc- tuations related to the naturalness of speech. Especially in singing voices, there are many F0 fluctuations, for example, overshoot, vi- brato, etc., as well as melody components. However, a quantitative assessment of the perceptual influence of fluctuations in F0 contours has not been investigated deeply, although it is known that the fluctuations in F0 contours may be important factors in produc- ing high-quality synthesized speech.

6 Lee mas

Arts en viu, febrer 2016

Arts en viu, febrer 2016

La curiositat i la producció de coneixement estan presents en la recerca amb formes sem- pre canviants. En la dansa, els motors de la recerca són preguntes estètiques, fenomeno- lògiques, ontològiques, conceptuals, biopolítiques, coreogràfiques, sociològiques, etc. Al mateix temps la recerca en dansa sol·licita sistemes de pràctica que no necessàriament remeten a les metodologies tradicionals en les arts, les ciències i les humanitats. La recer- ca en dansa implica qüestionar constantment i resoldre de múltiples maneres les maneres de fer i del seu propi coneixement. Considerant aquests aspectes, la REDLID vincula inves- tigadors i projectes que des de diferents abordatges exploren la dansa i a través de la dan- sa, generen estratègies per a sistematitzar coneixements de les experiències que la seva pràctica disposa. És així que dins dels seus objectius es troba el desenvolupament de per- spectives crítiques en les relacions d’interpretació i configuració de realitats (i ficcions) que aquests estudis suggereixen. Concebem la creació artística com a recerca i l’art com un conjunt de pràctiques que si bé poden ser abordades des de marcs diversos, constitueixen en si mateixes un camp de coneixement. Entenem la recerca de la corporalitat i amb la corporalitat com una pràctica de dissidència sensible i biopolítica davant el sistema de po- der acadèmic.

60 Lee mas

Informe sectorial: arts escèniques

Informe sectorial: arts escèniques

El sector de les arts escèniques s’ha transformat en les dues últimes dècades. Aquesta transformació ha vingut donada per la construcció i rehabilitació de la xarxa d’espais escènics, l’emergència de gran nombre de companyies de teatre i la consolidació de diversos circuits d’exhibició. La ciutat de Barcelona, capdavantera en l’àmbit de les arts escèniques, gaudeix actualment d’un elevat volum d’activitat que s’esdevé tant en espais escènics de titularitat pública com privada.

15 Lee mas

Arts en Paral·lel

Arts en Paral·lel

A l’avinguda Paral·lel és on històricament s’han situat els teatres a Barcelona. Actualment estan funcionant el BARTS, El Molino, l’Apolo, el Condal i el Victòria. El teatre Arnau ha estat recentment adquirit per l’Ajuntament per tal d’incloure’l en el projecte de revitalització d’entorns i de promoció de les indústries culturals que té el propòsit de convertir l’avinguda Paral·lel en el Broadway novaiorquès, la Gran Via madrilenya, el West End londinenc o el barri parisenc de Montmatre. És per això que el projecte s’emplaça en aquest context territorial, ja que oferirà als joves creadors l’oportunitat d’apropar-se al màxim a l’entorn professional del seu sector. A més a més, ben a prop del Paral·lel, a Montjuïc, és on hi trobem la Ciutat del Teatre amb el Mercat de les Flors, el Teatre Musical de Barcelona, el Teatre Lliure i l’Institut del Teatre i al Raval se situen el Taller de Músics i el Conservatori d‘El Liceu. És en els darrers cursos d’aquestes institucions educatives on sorgeixen els nous creadors en arts escèniques i musicals i a qui va dirigit aquest projecte.

83 Lee mas

Learning through experience and teaching strategies outside the classroom at design university studies

Learning through experience and teaching strategies outside the classroom at design university studies

On a Visual Arts Workshop that I run (until 2014) as part of the Design Degree at EINA, University School of Design and Art attached to the Autonomous University of Barcelona, we develop an exhibition project in all its stages, from content creation through to installation. When inaugurating the exhibition at an artistic centre, for example, the weight of reality is imposed on the project and there is no room for delay. To resolve last-minute problems, students need a critical eye, be able to react and show formal flexibility that would not require the “simulated” project being submitted to the class. The exhibition content creation process is also continuously being testing with/for “real” contexts by working in collaboration with agents outside academia. For example, during th e 2013-2014 academic year, with the team from the Can Castells Sant Boi Arts Centre (culture technicians, exhibition room managers, audiovisual creator, maintenance manager), the “Street Artists” group of interns from the Benito Meni de Sant Boi mental health centre and their teacher, suppliers, visitors to the exhibition, the people in charge of budgets, etc.

6 Lee mas

WOMEN'S CREATIVITY AT THE INTERNATIONAL EXHIBITION OF MODERN DECORATIVE ART (TURIN, 1902)  La creatividad de las mujeres en la Exposición Internacional de arte moderno decorativo (Turín, 1902)

WOMEN'S CREATIVITY AT THE INTERNATIONAL EXHIBITION OF MODERN DECORATIVE ART (TURIN, 1902) La creatividad de las mujeres en la Exposición Internacional de arte moderno decorativo (Turín, 1902)

Among the founders of this company for the renewal of applied arts there was only one woman, Margarete von Brauchitsch. However she did not exhibit any of her creations in Turin. In spite of this, the German Pavilion (Hamburg room) housed the tapestry designed and made by the two sisters Carlotta and Ida Brinckmann. They were admitted to the Exhibition not least because they were the daughters of the founder and director of the Museum für Kunst und Gewerbe Hamburg, Justus Brinckmaan. Furthermore, he was an art collector and a staunch supporter of the renewal of applied arts in Germany.

18 Lee mas

Performance Arts

Performance Arts

A Catalunya, durant els últims quatre anys hem pogut gaudir d’exposicions sobre arts escèniques com, per exemple, l’exposició temporal «L’art del risc: circ contemporani català», presentada al CCCB (del 12 de gener al 5 març de 2006), i les exposicions itinerants sobre grups de teatre «Els Joglars: 40 anys» o «Forats: espiant Comediants». Aquestes exposicions, sobretot «L’art del risc: circ contemporani català» i «Forats: espiant Comediants», han estat unes propostes presencials innovadores. De fet, han esdevingut aparadors (showcases) d’espectacles amb ingredients lúdics, didàctics i de màrqueting que submergeixen el visitant- espectador en una altra realitat.

6 Lee mas

Informe sectorial: arts escèniques

Informe sectorial: arts escèniques

En un futur proper, el subsector de les arts escèniques, amb una àmplia xarxa d’espais escènics i d’un gran teixit de petites i mitjanes companyies de teatre, haurà d’assolir els reptes vinculats al finançament, tant en l’àmbit de l’exhibició com en el de la producció. Per aconseguir aquesta fita, es fa imprescindible establir fòrums de diàleg i col·laboració entre l’administració pública i el teixit empresarial.

13 Lee mas

Arte Multimedia y Media Arts. Puntos en un derrotero

Arte Multimedia y Media Arts. Puntos en un derrotero

Producto de la revolución cultural desatada por las tecnologías informáticas, estos conceptos, multimedia y media arts, hablan de la situación coyuntural donde la producción y circulación de bienes se encuentra totalmente atravesada por la participación de las computadoras, por lo menos en algún eslabón de su cadena. Momento de crisis de los grandes relatos, de hiperconectividad y desborde de discursos, en el que el campo artístico se reconfigura no sólo por la innovación técnica que actualiza el repertorio de materiales y técnicas, sino también por las tensiones surgidas de los distintos modos de concebir el fenómeno artístico, profundamente cuestionado en los supuestos que sostenían su autonomía disciplinar. Son pertinentes los análisis que consideren los modos de organización de los distintos tipos de manifestaciones que se consideran parte del campo artístico, es decir las categorías y los espacios que se utilizan para distribuir y presentar las obras en los distintos espacios de visibilidad.

7 Lee mas

Show all 421 documents...