Fons d’informació emprades: mitjans de comunicació, per

Top PDF Fons d’informació emprades: mitjans de comunicació, per:

Català per als mitjans de comunicació

Català per als mitjans de comunicació

Òbviament, en el cas valencià, la situació és encara més complicada, ja que, d’en- trada, és imprescindible superar aquella perillosa diglòssia practicada durant anys pels responsables de la ràdio i la televisió pública, que ha bandejat l’ús de la llen- gua pròpia del doblatge del cinema i les telesèries, o bé l’ha reduïda a la mínima expressió, i de vegades mostrant una llengua d’una qualitat discutible, en les sèries de producció pròpia. A més, és urgent, en els espais vehiculats en l’oral col·loquial, la recuperació de la fraseologia i la riquesa lèxica del valencià oral, molt empobrit a causa de la pressió de la llengua dominant, que ha desplaçat formes tradicionals i les ha envoltades d’unes connotacions que en dificulten l’ús normal en els mitjans de comunicació. I és imprescindible denunciar l’acció política a l’hora de mar- car territoris de nefastes prohibicions, que contradiuen sovint les recomanacions de l’autoritat normativa i han tingut uns efectes devastadors sobre la construcció d’un estàndard oral valencià modern. Per tant, caldria evitar expressions i paraules excessivament locals i reforçar la presència de construccions compartides amb al- tres àrees del domini lingüístic, com ara els demostratius reforçats o els incoatius en eix, per construir un estàndard comú sòlid i superar aquesta perillosa etapa de subestàndards regionals que no fan més que debilitar la fràgil salut de l’idioma compartit.
Mostrar más

379 Lee mas

Els mitjans de comunicació i el medi ambient: informació i desinformació a parts iguals

Els mitjans de comunicació i el medi ambient: informació i desinformació a parts iguals

ENFRONTAMENT A TRAVÉS DELS MITJANS En conseqüència, el lobby ecologista, molt influent als mitjans de comunicació d’aquesta comunitat autònoma tendrà al davant, a partir dels anys vuitanta, altres lobbies formats per grups empresarials i polítics interessats en el manteniment del model de desenvolupisme econòmic que ha vigit en els darrers quaranta anys, grups de pres- sió que conformen una manera diferent de relacionar-se amb l’entorn però que, en el fons, no fan sinó disfressar les argumentacions a través de la tècnica propagandís- tica. A cada campanya ecologista hi haurà, molt proba- blement, una anticampanya, de la mateixa manera que els valors ecologistes comencen a ser emprats com un valor més del mercat. Així, hi haurà urbanitzacions ver- des, calefaccions ecològiques, transports privats efi- cients... Anys de missatges educatius que, malgrat tot, han configurat una nova aparença de realitat. Avui nin- gú no discuteix la importància del medi ambient, però sí la manera de relacionar-s’hi, és a dir, de l’educació. Des de l’escola els programes formatius ajuden a la presa de consciència, però al capdavall l’ensenyament no és sinó el reflex de la societat i, en aquest sentit, un cop més apareixen els mitjans de comunicació com els grans transformadors.
Mostrar más

5 Lee mas

Pla de cobertura informativa dels mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la campanya electoral per a les

Pla de cobertura informativa dels mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la campanya electoral per a les

Els mitjans de comunicació de la CCMA tenen el deure d’oferir una informació objectiva i plural. Aquesta obligació s’ha de manifestar tant en èpoques en què els ciutadans estan cridats a votar en unes eleccions o en un referèndum com durant la resta de l’any. En aquest sentit, la informació electoral ha de tenir especial importància dins dels diferents espais informatius i s’ha d’elaborar i difondre amb els mateixos criteris professionals amb què ja es fa la informació política diària: selecció de les notícies en funció de l’interès informatiu, i respectant els principis de pluralitat política i social, igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa. Aquest tipus de continguts, doncs, en tant que vinculats directament amb els principis democràtics que inspiren la societat catalana, han de ser considerats prioritats informatives i, com a tals, han de formar part de les informacions més rellevants del dia.
Mostrar más

6 Lee mas

Nihilisme i mitjans de comunicació

Nihilisme i mitjans de comunicació

1 crec que la reflexió sobre l'adaptació dels mitjans de comunicació -i especialment la televisió!- a les estructures psicologiques de la per- sonalitat, especialment a tots e[r]

17 Lee mas

Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana. la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana

Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana. la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana

Anglés C1 UNITAT DE PROJECCIÓ SOCIAL LLIURE DESIGNACIÓ Articular els mecanismes necessaris perquè la relació de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació siga plenament interactiva amb la ciutadania, el món acadèmic i institucional. Donarà visibilitat a aquesta relació a través de convenis que promoguen la cooperació amb organismes públics i privats i la recerca de al innovació i nous formats. Fomentar la visibilització de la SAMC en els festivals, certàmens i fòrums de contingut audiovisual. Buscar estratègies de col·laboració amb el món educatiu i amb el sector audiovisual per impulsar la programació infantil i juvenil. Promoure l’accés dels diversos col·lectius socials als mitjans, amb especial sensibilitat en aquells assumptes que els afecten. Dissenyar les directrius per subscriure convenis amb ràdios i televisions locals i comarcals. Treballar per la millora de la reputació social corporativa.
Mostrar más

59 Lee mas

Risc, incertesa i mitjans de comunicació

Risc, incertesa i mitjans de comunicació

Aquesta és la causa darrera del conflicte multicultural, que eleva potencialment el nivell de risc normal. Però a més d’aquesta generació directa de riscos, la segregació urbana també els incrementa de forma indirecta com a factor responsable del declivi del capital social. És cert que els autors que analitzen aquest declivi (Putnam, Fukuyama) solen atribuir-lo sobretot a altres factors relacionats, entre els quals destaquen la influència dels mitjans de comunicació. Però també hi influeix la segregació urba- na, ja que l’arribada de les xarxes d’immigrants, que colonitzen els barris deterio- rats on s’intercalen en el vell teixit comunitari, contribueix a fragmentar-lo i esquar- terar-lo, actuant com a falques de distinta fusta. Així és com les xarxes autòctones de sociabilitat i confiança s’erosionen i, en conseqüència, comença a emergir i ins- tal·lar-se un malsà clima de desconfiança social.
Mostrar más

12 Lee mas

Els mitjans de comunicació al País Valencià

Els mitjans de comunicació al País Valencià

Des del punt de vista comunicatiu, convé re- cordar l’herència del franquisme en els mitjans de comunicació, convé tenir present que el valencia- nisme i l’esquerra, en aquella batalla no van tenir recursos equivalents a aquells que se li oposaven, la qual cosa és ben notòria pel que fa als mitjans de comunicació, els quals tingueren un paper ben actiu en la mobilització contra el nacionalisme progressista emergent que havia impregnat totes les forces de l’esquerra. En aquest sentit, el dia- ri Las Provincias va manipular i mobilitzar els sectors més proclius a l’anticatalanisme sota la bandera del blaverisme, i els va usar com a força de xoc contra l’esquerra i el valencianisme per tal d’impedir-ne l’èxit 8 . La influència dretana i mani- puladora d’aquest diari es prolonga fins als nostres dies i ha generat tota una escola de periodisme ser- vil que impregna bona part dels productes medià- tics valencians i especialment les males pràctiques informatives de RTVV.
Mostrar más

14 Lee mas

Mitjans de comunicació i la percepció d'inseguretat

Mitjans de comunicació i la percepció d'inseguretat

En els dotze mesos analitzats van haver-hi conflictes molt rellevants en l’àmbit polític, econòmic i social, tant a casa nostra com a l’estranger. Només per refrescar la memòria dels lectors faré esment, entre d’altres, del desacord del principal partit de l’oposició amb la política antiterrorista del Govern utilitzant un discurs marcada- ment agressiu, el conflicte encara viu a l’entorn de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya, la trama de corrupció descoberta a Marbella que obligà a constituir una Comissió Gestora per a governar la ciutat, l’OPA de Gas Natural a Endesa, la mort d’un home a la caserna de la Guàrdia Civil de Roquetas de Mar, els robatoris come- sos per grups de l’Europa de l’Est que assaltaven els xalets amb els propietaris a dintre, l’arribada massiva en pasteres d’immigrants subsaharians a les Illes Canàries, la mort de disset militars en l’accident del Yak-42 a Afganistan, etc. I en l’àmbit inter- nacional recordem els atemptats a Londres del 7J, el desallotjament de Gaza dels assentaments israelians, el pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans, els disturbis socials originats a les rodalies de París i estesos a tot França, les eleccions a Palestina que van donar el triomf a Hamàs, les pretensions d’Iran de desenvolupar el seu propi programa nuclear, o la publicació de les caricatures de Mahoma en un diari danès, que va provocar la mort de desenes de persones a diferents manifestacions que van tenir lloc arreu del món. Aquesta llista —forçosament incompleta— de fets conflictius i violents dels quals les televisions van haver d’informar al llarg de tot l’any només pretén contextualitzar el nivell de conflictivitat que hi ha a la informació d’ac- tualitat i amb la qual tots els mitjans de comunicació es van haver d’enfrontar.
Mostrar más

13 Lee mas

Seminari Educació i mitjans de comunicació

Seminari Educació i mitjans de comunicació

S’ha creat una greu fissura entre aprenentatge, lleure i cultura. Això afecta especialment els adolescents. L’aprenentatge demana esforç i hàbits, però avui serà molt difícil suscitar-los si el lleure de masses i consum crida a la comoditat, la facilitat i la variació contínua. La cultura, en el sentit més consistent de producció humana social, sembla quedar al marge quan justament és la que pot donar profunditat a l’aprenentatge i contingut motivador al lleure. L’ensenyament ha d’encomanar la cultura, interessar pel coneixement intel·lectual i experimental. Si solament apuntem a resultats escolars en termes de qualificació acadèmica, seguim en l’ensenyament tradicional selectiu i classificador que solament interessa als que se’n surten bé i tenen un entorn que els ho valora. Mentrestant, els altres queden seduïts per la crida dels mitjans de comunicació i de consum que els donen gratificacions immediates i més aviat efímeres.
Mostrar más

31 Lee mas

Mitjans de Comunicació i identitat comarcal a l'Anoia

Mitjans de Comunicació i identitat comarcal a l'Anoia

D’altra banda, en l’aspecte de percepció popular d’identificació amb el territori, la Conca d’Òdena és on més acceptada està la idea de la comarca amb la denominació de l’Anoia. En aquesta situació hi van tenir molt a veure els mitjans de comunicació igualadins Revista Vida i Diari d’Igualada (Solé, 1987, 20). A més, la voluntat política, la iniciativa empr esarial i social, i la creació d’una sèrie de mitjans de comunicació, ja en democràcia, amb la intenció d’abastar tot el territori ha afavorit la identificació de la Conca d’Òdena amb la comarca de l’Anoia. En les altres subcomarques, com s’ha reiterat, la percepció és menor, fins al punt que l’Alta Segarra va reclamar una comarca pròpia en la consulta municipal de 1987, així com alguns municipis de l’Anoia Sud. En aquest aspecte, cal dir que hi ha hagut apostes encertades en algunes àrees, com ara en els E sports. La creació d’unes divisions territorials d’esports en consonància amb la comarca i els territoris limítrofs ha ajudat a cohesionar les entitats esportives anoienques al voltant del Consell Esportiu de l’Anoia. De forma similar ha funcionat el Servei de Joventut del Consell Comarcal, que ha aconseguit crear una xarxa de tècnics de joventut compartits entre municipis per tal de mancomunar serveis.
Mostrar más

105 Lee mas

Els trastorns emocionals en els mitjans de comunicació

Els trastorns emocionals en els mitjans de comunicació

Respecte a la presència del psicòlegs (en ambdós mitjans de comunicació), en el cas dels trastorns emocionals, aquesta és bastant reduïda tot i què és un camp d’interès i d’intervenció propi d’aquests professionals. Cal afegir que la presència de psicòlegs a publicacions relacionades amb els trastorns emocionals és més elevada que a qualsevol altre tema de la psicologia. Quan es tracta de simptomatologia que afecta a la resta de l’organisme i/o que podria tenir conseqüències greus per a la salut de les persones, els psicòlegs queden exclosos. Els mitjans de comunicació recorren a altres professionals, sobretot del camp de la medicina (tant metges d’atenció primària com especialistes en psiquiatria i en neurologia) en lloc dels psicòlegs, que són qui tracten a les persones amb trastorns emocionals (tant a la sanitat pública com a la privada), posant-se de manifest el solapament que hi ha entre els diferents professionals. El fet que els metges i els psicòlegs exerceixen professions complementàries, la seva presència als mitjans de comunicació també s’hauria de
Mostrar más

36 Lee mas

GUIA D ENTITATS SOCIALS PER ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

GUIA D ENTITATS SOCIALS PER ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

3r nivell: formades per organitzacions (normalment anomenades ‘federacions’) de segon nivell o entitats singulars que s’uneixen per defensar interessos comuns. Aquests interessos poden estar vinculats a les entitats com a centres de treball (des d’un punt de vista laboral intern) o als col·lectius per als quals treballen (en última instància, la ciutadania en el seu conjunt). En el primer cas, la plataforma de tercer nivell que, com a patronal, representa les entitats és La Confederació («unitat empresarial del tercer sector»). Des del punt de vista dels col·lectius, la plataforma més representativa de les organitzacions catalanes és la Taula d’en- titats del Tercer Sector Social de Catalunya, però alhora existeixen altres espais sectorials de treball en comú, com ara l’EAPN (European Anti-Poverty Network), amb delegació espanyola.
Mostrar más

95 Lee mas

La llibertat d expressió: diverses manifestacions i límits Llibertat d informació i mitjans de comunicació La llibertat de càtedra El dret de reunió

La llibertat d expressió: diverses manifestacions i límits Llibertat d informació i mitjans de comunicació La llibertat de càtedra El dret de reunió

L’actuació individual dels ciutadans té limitacions i, per això, l’associació de persones facilita la defensa i la consecució dels interessos col·lectius Dret d’associació: Dret per crear associacions, enteses com organitzacions estables de vàries persones per a la gestió d’un objectiu comú sobre una base consensual, o per vincular-se lliurement a les mateixes.

12 Lee mas

Einstein als mitjans de comunicació

Einstein als mitjans de comunicació

Va ser una feliç coincidència. Tant Einstein el 1921 com Bohr el 1922 van rebre els seus respectius premis Nobel per diferents aportacions al coneixement científic. Eins- tein es va alegrar molt per Bohr, perquè, a pesar de les seues diferències, es tenien molta estima. Sota aquest punt de vista, la discussió Bohr-Einstein no és rellevant en absolut, perquè Bohr parlava de quelcom molt con- cret sobre l’estructura atòmica a partir del model nuclear de l’àtom de Rutherford, en què l’àtom es veu com un nucli compacte rodejat per un eixam d’electrons més lleugers. Bohr va establir que un àtom emet radiació electromagnètica només quan un electró de l’àtom salta d’un nivell quàntic a un altre. Va donar compte de la sèrie de línies observades en l’espectre de llum emès per l’hidrogen atòmic. Va ser capaç de determinar la fre- qüència d’aquestes línies de l’espectre, és a dir, va asso- ciar certs colors a parts concretes de l’àtom. L’estructura mental que alberguem en pensar en un àtom li la devem en gran manera a Bohr. Grosso modo això va ser el que li va valdre el premi Nobel de física de 1922, i això no tenia res a veure amb la fundació de la mecànica quànti- ca i les discussions entre Bohr i Einstein.
Mostrar más

24 Lee mas

Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana. Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana

Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana. Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana

En aquells supòsits en què l’expedició del títol es trobe en tràmit, la titulació es podrà acreditar mitjançant la presentació del certificat aca- dèmic de finalització d’estudis expedit per la Universitat o òrgan com- petent, juntament amb el rebut d’abonament de les taxes corresponents. Respecte a les titulacions acadèmiques no universitàries, si no es presenta el títol oficial, podran acreditar-se mitjançant certificació de l’autoritat educativa competent, en la qual haurà de constar necessària- ment número de registre, número de sèrie i data d’expedició, i, si és el cas, indicació del llibre i foli.
Mostrar más

10 Lee mas

Traducció, mitjans de comunicació, noves tecnologies

Traducció, mitjans de comunicació, noves tecnologies

Té, en general, una orientació al plaer i al joc en contrast amb la responsabi- litat de la vida adulta. Es caracteritza pel seu èmfasi estètic, reflectit en la música, la indumentària i el llenguatge. La comunicació és un fi en si mateixa. L’acció lúdica es manifesta pel recurs a la ironia i a l’afectivitat en el llen- guatge. Autors com ara Borrell (1986) afirmen que el llenguatge juvenil mostra una actitud de plaer (joie) en desfigurar (triturer) les paraules, tant des del punt de vista del significat, com del significant. El llenguatge juvenil tendeix a la polisèmia, ja que açò permet que amb poques paraules siga pos- sible construir un llenguatge fortament contextual i molt apte per a la relació interpersonal. Aquest tret aproxima el llenguatge juvenil al caràcter de grup propi dels argots. Hi ha una devaluació dels usos lingüístics, una tendència al disfemisme, mitjançant la utilització d’expressions col·loquials i veus subestàndards, moltes vegades tretes d’ambients marginals. L’adopció de préstecs és molt freqüent: veus marginals, però també anglicismes, recupera- ció de veus antigues o del llenguatge “passota”, parler branché... És freqüent afirmar que a causa de la seua transitorietat i de la creació de noves formes per les successives generacions, aquesta acció lingüística no produeix efectes d’importància en els sistemes lingüístics generals. No obstant això, Navarro (1976) parla de la indubtable influència del llenguatge juvenil en el llen- guatge general, motivada per la presència més forta dels joves en la societat actual. Borrell (1986) insisteix en aquesta apropiació del lèxic juvenil per generacions d’edat adulta, i Rodríguez González (1989) considera com a fet rellevant que els llenguatges marginals hagen incorporat un am- pli cabdal de veus a la llengua popular i a la parla col·loquial de tots els grups socials.
Mostrar más

100 Lee mas

Mitjans de comunicació i memòria històrica

Mitjans de comunicació i memòria històrica

La creació d’un programa com L’espiral de la història és un excel·lent argument per a reflexionar al voltant de la funció de les imatges en l’àm- bit de la recerca i la difusió del passat. La recuperació de la memòria his- tòrica es vertebra a través de complexos mecanismes fonamentats es- sencialment en el patrimoni documental. En la reconstrucció del passat més recent, els documents troben el suport necessari en el record perso- nal. Així doncs, la història oral es desenvolupa al voltant de projectes de recuperació de l’experiència de les majories —del que podríem anomenar en termes genèrics el poble—, i és una immillorable manera de donar veu als protagonistes anònims. En aquest context de reactivació del re- cord personal posat al servei de la memòria col·lectiva, les imatges ad- quireixen una importància molt notable. Amb tot, la tradició oral i l’ús de les imatges —tant fixes com en moviment— en la recerca històrica és un fenomen relativament recent, ja que la tradició investigadora s’ha basat en les fonts escrites i, en conseqüència, s’han desatès les capaci- tats dels fons públics d’imatges i de les col·leccions particulars com a instruments de recerca. 3
Mostrar más

10 Lee mas

MÀSTER DE MITJANS, COMUNICACIÓ I CULTURA

MÀSTER DE MITJANS, COMUNICACIÓ I CULTURA

Prerequisits Els alumnes han de tenir la formació bàsica que proporcionen matèries com “Estructura de la comunicació”, “Teoria de la Comunicació“, “Polítiques de comunicació” i “Estudis culturals”, que faciliten la interpretació del sistema mediàtic, les industries culturals y les característiques de la societat de la informació.

9 Lee mas

MÀSTER DE MITJANS, COMUNICACIÓ I CULTURA

MÀSTER DE MITJANS, COMUNICACIÓ I CULTURA

evolución de las políticas de comunicación y cultura frente al crecimiento de la oferta de comunicación que significan la convergencia digital y la globalización.. Por ello se propone c[r]

9 Lee mas

La dona esportista als mitjans de comunicació

La dona esportista als mitjans de comunicació

Las mujeres siempre han encontrado trabas en distintas facetas de la vida pero aun así han conseguido muchas cosas. Eso ayuda a seguir cambiando la mentalidad, los estereo[r]

93 Lee mas

Show all 10000 documents...