formació professional

Top PDF formació professional:

Formació Professional : guia de la Formació Professional a Barcelona. 2009-2010

Formació Professional : guia de la Formació Professional a Barcelona. 2009-2010

La formació professional és una excel.lent opció per als joves que continueu estudis postobligatoris i una garantia per als qui comenceu a treballar per primer cop. També és, sens dubte, una oportunitat per a les persones que necessiteu formar-vos i actualitzar els vostres coneixements per tornar a incorporar-vos al món laboral des de l’experiència adquirida. Aquesta és la guia sobre els estudis de formació professional que s’ofereixen a Barcelona per al curs 2009-2010. Hi trobareu totes les titulacions d’FP i els centres que les ofereixen, així com els recursos i instruments que la ciutat aporta per potenciar i donar qualitat a la formació professio- nal: el Consell de la Formació Professional, la Fundació BCN Formació Professional, l’Associació Xarxa FP, el Consorci d’Educació, l’Institut Català de les Qualificacions Professionals i Porta 22. Barcelona concentra la tercera part dels estudiants de formació professional de Catalunya i té matricu- lats el 40% dels estudiants de cicles formatius de grau superior, així com el 25% dels de cicles formatius de grau mitjà del país. Té una oferta de 92 centres educatius, 22 famílies professionals i 515 títols i està associada amb una xarxa de 22 ciutats europees perquè els estudiants i professors puguin fer estades de pràctiques a l’estranger, conèixer altres formes de treballar, perfeccionar-se
Mostrar más

100 Lee mas

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2010

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2010

L’anàlisi de la situació del professorat del sistema de la formació professional reglada a la ciutat de Barcelona presenta una limitació important vinculada a la disponibilitat de les dades. Només s’ha disposat de les dades del professorat dels centres públics de la ciutat i algunes informacions genèriques sobre el professorat dels centres privats. Per tant, no s’ha pogut aportar el perfi l del professorat que participa en cicles fi nançats privadament o sostinguts amb fons públics de centres privats. Per altra banda, tampoc s’han pogut acon- seguir dades del professorat de cursos anteriors. Això ha impossibilitat la realització de qualsevol estudi de tendència sobre el perfi l del professorat en els darrers 4 o 5 anys. El perfi l del professorat de la formació professional presenta dues tipologies: professo- rat de secundària i professorat tècnic de formació professional. Per la seva part, aquest professor tècnic des de l’octubre del 2008 pot ser contractat a temps complet o parcial. Segons l’article 7.2 del Decret 196/2008, de 7 d’octubre, que regula la contractació de professionals com a professorat especialista en centres públics d’ensenyament no uni- versitari, “els contractes del professorat especialista es poden fer a jornada completa o parcial segons les necessitats derivades de l’horari del mòdul, matèria o crèdit que ha d’impartir al centre”. En el cas de la formació professional, la continuïtat de la contracta- ció d’aquest professorat especialista requereix que s’acrediti l’exercici simultani de la seva activitat professional i de l’activitat docent. En concret, s’entén que s’acredita aquest requisit quan el professor especialista ha exercit la seva activitat professional durant un mínim de sis mesos en el darrer any. Aquesta mesura actua, sens dubte, en favor de la importància que el professorat d’FP tingui experiència laboral i estigui en contacte amb el món de treball.
Mostrar más

184 Lee mas

Les altes capacitats intel·lectuals als ensenyaments de formació professional

Les altes capacitats intel·lectuals als ensenyaments de formació professional

Un dels objectius del nostre treball era conèixer les percepcions i opinions d’alguns docents de formació professional respecte els alumnes amb ACI. Per tal de tenir una idea en relació a què coneixen els docents d’FP de les persones amb ACI, com creuen ells que poden potenciar els seus talents i quins obstacles detecten per tal d’atendre adequadament aquests alumnes, hem analitzat la informació proporcionada per una mostra de 16 docents que imparteixen classe a FP, 11 dones i 5 homes. La mostra s’ha recollit a 9 centres diferents, de Mallorca i Menorca, tant a centres públics com concertats. L’edat mitjana dels professors entrevistats és de 41,5 anys i el temps que duen exercint com a professionals de la docència, de mitjana, és de 12,8 anys.
Mostrar más

132 Lee mas

Pressupost anual 2017 de la Fundació BCN Formació Professional

Pressupost anual 2017 de la Fundació BCN Formació Professional

El pressupost de la Fundació BCN Formació Professional que es presenta a l’aprovació d’aquest Patronat per a l’exercici 2017 és de 2,243.212€. Aquest pressupost representa un increment del 25.71% respecte a l’aprovat pel Patronat per a l’actual exercici 2016, increment causat principalment per les aportacions a projectes diversos, concretament un projecte europeu aprovat a darrera hora.

6 Lee mas

Avaluació de l'impacte de la formació professional agrària al camp de Tarrgona

Avaluació de l'impacte de la formació professional agrària al camp de Tarrgona

Però els primers antecedents de regulació real d'aquests ensenyaments, a Espanya, es poden situar en l'any 1928, quan l'Estatuto de la Formación Profesional crea les Escuelas Elementales y Superiores del Trabajo i les Escuelas Profesionales para Oficiales y Maestros Industriales, conegudes popularment com Escoles del Treball. Molt marcades pel caràcter artesà propi d'un país escassament desenvolupat, regides per patronats locals, adaptaven els seus horaris als treballadors en actiu, el seu principal públic, oferint la possibilitat d'obtenir el certificat d'oficial d'obrer i de mestre obrer (Mas, 1999). L'any 1949 la Llei de Bases d'Ensenyament Mitjà i Professional creava els Instituts Laborals, i l'any 1955 la Llei de Formació Professional Industrial crearia les Escuelas de Preaprendizaje, Aprendizaje y Maestria Industrial, sota la dependència del Ministeri d'Educació i Ciència. Al mateix temps, es van anar desenvolupant un conjunt d’ensenyaments equivalents dependents d'altres organismes públics com el Ministeri de Treball, el Ministeri d'Agricultura (que crearia les Escoles de Capacitació Agrària), la Subsecretaria de Marina Mercant, l'Oficina Sindical (l'antic sindicat vertical) i els diferents ministeris militars, cadascú d'ells dedicat a oferir els ensenyaments professionals adequats als seus propis objectius. Una lectura atenta de la Llei de 1955 posa de manifest, d'una banda, l'intent d'acostament a les empreses i a la realitat productiva, que per a Martínez (1999) no es va mantenir a partir del 1970, i per l'altra, l'impuls que significava, a nivell legislatiu, per a què el nostre país disposés d'una mà d'obra veritablement qualificada.
Mostrar más

670 Lee mas

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2011

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2011

El nivell instructiu postobligatori amb una presència més destacada és l’universitari, tant a Barcelona, com a Catalunya i a Espanya. Aquesta observació encara és més evident a Barcelona, on un terç de la població disposa d’algun tipus d’estudis uni- versitaris. Pel que fa a la formació professional, els valors són molt semblants en aquests tres àmbits territorials i se situa al voltant del 15%-18%. Però, potser, la comparació en què les diferències cobren més matisos sorgeix en observar el con- text internacional (OCDE), en què el nivell universitari se situa molt per sota dels valors registrats a Barcelona, per sota dels valors de Catalunya i en xifres similars als registrats a Espanya. D’altra banda, potser la diferència més significativa s’observa en els percentatges de població amb estudis professionals, ja que mentre els con- textos de Barcelona, Catalunya i Espanya se situen entre el 15%-18%, els països de l’ OCDE se situen al voltant del 30%. Aquesta diferència està causada principal- ment per l’elevat percentatge comparatiu de titulats mitjans (CFGM) registrat al conjunt de l’OCDE.
Mostrar más

190 Lee mas

Projecte d'aplicació de les pràctiques restauratives a la Formació Professional de Grau Mitjà

Projecte d'aplicació de les pràctiques restauratives a la Formació Professional de Grau Mitjà

Respecte a les mesures d’atenció a la diversitat, cal destacar que el professor haurà d’estar en contacte amb el departament d’orientació per conèixer si existeixen alumnes amb necessitats educatives especials al seu grup-classe i poder realitzar les adaptacions curriculars no significatives que consideri necessàries, ja que a la Formació Professional no es poden realitzar adaptacions curriculars significatives. Per exemple, en el cas que un dels alumnes del seu grup-classe sofreixi dislèxia, a més d’aplicar el Protocol d’Actuació del CAIB, el docent podria augmentar els continguts audiovisuals disponibles a través de les TIC per facilitar que l’alumen pugui desenvolupar les competències necessàries del mòdul.
Mostrar más

109 Lee mas

Impuls a la formació professional dual per millorar la formació i l'ocupabilitat dels joves : mesura de govern

Impuls a la formació professional dual per millorar la formació i l'ocupabilitat dels joves : mesura de govern

En l’actual context de grans canvis econòmics i socials, amb unes elevades taxes d’atur juvenil, la Formació Professional (FP) està esdevenint una eina cada vegada més rellevant per tal de promoure una qualificació professional adequada als reptes existents. La FP ha estat i és una educació de qualitat, que ofereix oportunitats de formació a les noves generacions i, a la vegada, proveeix de tècnics qualificats el nou mercat de treball. Per això mateix, la FP juga i ha de jugar un paper determinant en la inserció laboral i professional dels joves.
Mostrar más

8 Lee mas

La formació professional, motor de desenvolupament econòmic a Barcelona : 2015-1019 : informe

La formació professional, motor de desenvolupament econòmic a Barcelona : 2015-1019 : informe

La Fundació BCN Formació Professional, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, és responsable la gestió i coordinació d’ajuts per impartir Programes de Formació i Inserció (PFI) a centres educatius privats i entitats socials de la ciutat de Barcelona. Els Programes de Formació i Inserció (PFI) van adreçats a joves de 16 a 21 anys que no han obtingut el títol de graduat en educació secundària i volen proporcionar a aquests joves la possibilitat d'incorporar-se de nou al sistema educatiu per continuar estudis de formació professional i faciliten, també, l'aprenentatge imprescindible per accedir al mercat de treball amb millors possibilitats d'obtenir una ocupació qualificada i duradora.
Mostrar más

47 Lee mas

Aprenentatge coopertiu: metodologia participativa a les aules de Formació Professional

Aprenentatge coopertiu: metodologia participativa a les aules de Formació Professional

En canvi, si partim de la premissa que aprendre és part d’una pràctica social, l’aprenentatge a l’escola hauria de canviar de forma radical. La socialització a l’aula no s’ha de focalitzar en el paper del professor i els coneixements que aquest transmet, sinó que aquest ha de fer mediador guiant a l’alumne en el seu camí de formació i desenvolupament cap a la vida adulta (Trujillo, 2012) Com afirma Trujillo en el llibre Propostes per a una escola en el segle XXI: “Educar és socialitzar”. Entenem una socialització rica quan la diversitat és un tret característic que afavoreix que els ciutadans descobreixin nous camins. “La socialització rica és, per tant, la resposta educativa de l’escola a la complexa societat moderna”.
Mostrar más

60 Lee mas

Estat de la formació professional a la ciutat de Barcelona 2015 : informe

Estat de la formació professional a la ciutat de Barcelona 2015 : informe

La formació professional ha experimentat aquests darrers anys un augment important d’interès per part de la societat i en conseqüència de matrícula tant a nivell general com especialment a la ciutat de Barcelona. S’ha valorat aquesta formació com un instrument especialment útil en temps de crisi, no només perquè té un marcat caràcter finalista que permet als seus estudiants l’accés relativament ràpid al món laboral, sinó com a eina de formació i posada al dia per a professionals que ja estaven treballant i també com a mitjà de recuperació de persones que havien quedat sense feina i d’aquells joves que havien accedit al món laboral deixant a mig camí els seus estudis, i que amb l’arribada de la crisi varen ser els primers en ser expulsats del sistema laboral.
Mostrar más

14 Lee mas

Foment de la convivència positiva a l’aula de formació professional mitjançant l’escala de provenció

Foment de la convivència positiva a l’aula de formació professional mitjançant l’escala de provenció

Impulsar la convivència als centres és una tasca totalment imprescindible per adaptar l’educació a les noves necessitats socials. Per aquest motiu aplicar l’escala de provenció aconsegueix fomentar la cohesió de grup i per conseqüència les bones relacions entre els companys. Per implantar als centres l’escala de provenció, en concret a IES Manacor, és totalment necessària que tot l’equip docent voluntàriament s’involucri al projecte d’una forma o l’altre. La tasca del professor de formació i orientació és clau en l’aula, però sempre obtindrà els resultats esperats si la resta de professorat, equip directiu, Conselleria i Govern recolzin la seva idea, i aportin el suport i ajuda que necessita. El perfil d’aquest professor per fomentar la convivència també ha de ser d’una persona activa, entusiaste, pacient i que cregui en allò que fa, formada i motivada per aconseguir una bona convivència a l’aula.
Mostrar más

130 Lee mas

Estatuts de la Fundació BCN Formació Professional [2006 text no oficial]

Estatuts de la Fundació BCN Formació Professional [2006 text no oficial]

La missió de la Fundació BCN Formació Professional és la de participar en el desenvolupament socio-econòmic de la ciutat, a partir del foment de la relació entre la formació professional de la ciutat i l’entorn productiu de l’Àrea Metropolitana, potenciant una formació professional adequada i compatible amb les necessitats del sistema productiu i facilitant la transició al món del treball i la plena integració laboral del jovent, mitjançant la realització i gestió de projectes i l’execució d’accions específiques adreçades a les empreses i centres de formació.
Mostrar más

11 Lee mas

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona : executive sumery. 2012 [versió en anglès]

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona : executive sumery. 2012 [versió en anglès]

However, the restructuring of the labour market still faces some important challenges such as to improve the match between the offer made by the business fabric and the employers’ training. It is necessary to stress the importance of lifelong learning and of having a specialization in order to adapt to a changing world more and more competitive, as well as to create new work placements that require a professional qualification which, in turn, contribute to add value to the city of Barcelona.

10 Lee mas

Formació Professional : guia de la Formació Professional a Barcelona. 2011-2012

Formació Professional : guia de la Formació Professional a Barcelona. 2011-2012

L’FP segueix actualitzant-se, ofe- rint nous títols i adaptant-se al mercat laboral i a les demandes del món empresarial. La Llei de les qualificacions i de la formació professional (2002) ordena un sistema integral de la formació professional i permet aquesta flexibilització i adaptació. El que fa possible que l’FP s’adap- ti a les diferents i diverses necessi- tats de les persones indepen- dentment de la situació en la que es trobin és, precisament, l’estruc- tura dels seus ensenyaments. QP Les qualificacions professio- nals són el referent en el món laboral i contenen les competèn- cies necessàries per poder portar a terme activitats i tasques en un lloc de treball. Et donen informa- ció sobre el que has de saber fer, amb quin grau de responsabilitat i eficàcia, i amb quins materials, recursos, etc., per poder ocupar un lloc de treball. Aquestes com- petències es poden adquirir mit- jançant formació o bé a través de l’experiència laboral. Totes les qualificacions professionals exis- tents a casa nostra les pots trobar agrupades al Catàleg de qualifi- cacions professionals de Catalu- nya (CQPC). 1
Mostrar más

100 Lee mas

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2012

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2012

L’any 2004 el nombre de participants va ser de 28.504 i al cap de set anys, aquest nombre s’ha gairebé doblat, essent de 55.768 participants al llarg de l’any 2011. Tot i que l’augment és important i positiu, i més si el comparem amb l’any anterior, cal esmentar que aquest creixement es pot deure a la suma de diferents factors: en primer lloc, és important esmentar que el període de subvenció i, en conse- qüència, d’atorgació pot variar d’un any a un altre, afectant així els períodes d’inici de la formació i, per tant, el volum de cursos acumulats en un any o en un altre. Aquest fet ha estat més aguditzat que en anys anteriors i vindria a explicar els anys de decreixement (2005, 2007 i 2009). En segon lloc, un altre aspecte a tenir pre- sent és el cas del volum de participants en la formació virtual on les plataformes es concentren a la ciutat de Barcelona però ofereixen cobertura a tota o gairebé tota Catalunya. En tercer lloc, cal tenir present que les mesures d’ajustament pressupostari anunciades al 2012 fruit del decreixement econòmic encara no afecten a les dades de l’any 2011 i per tant caldrà esperar per observar el seu
Mostrar más

206 Lee mas

Formació Professional : guia de la Formació Professional a Barcelona. 2010-2011

Formació Professional : guia de la Formació Professional a Barcelona. 2010-2011

A desenvolupar, a partir d’especifi- cacions tècniques, sistemes de telecomunicació (telefonia, ràdio i TV), informàtics (monousuari, mul- tiusuari i telemàtics) i de producció audiovisual, assegurant l’operativi- tat i la qualitat dels serveis tècnics que donen les condicions de nor- malització i evolució tecnològica característiques del sector. També aprendràs a coordinar i supervisar l’execució i el manteniment dels sistemes, optimant els recursos humans i els mitjans disponibles amb la qualitat requerida, en les condicions de seguretat i de nor- malització vigents. Què estudiaràs? Sistemes de telefonia. Sistemes tècnics de producció i postproduc- ció d’imatge i so. Sistemes tècnics d’emissió i recepció d’imatge i so. Electrònica digital per a sistemes informàtics. Equips i sistemes informàtics. Sistemes operatius monousuari, multiusuari i utilitats de suport. Programes d’usuari. Tèc- niques de programació. Sistemes telemàtics. Gestió del desenvolupa- ment de sistemes de telecomunica- ció i informàtics. Administració, gestió i comercialització en la peti- ta empresa. Desenvolupament de sistemes de telecomunicació i informàtics. Qualitat. Seguretat en les instal·lacions de telecomunica- ció i informàtica. Relacions en l’àmbit de treball. Formació i orien- tació laboral. Formació en centres de treball.
Mostrar más

100 Lee mas

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2013

Anuari de la formació professional a Barcelona : mercat de treball i formació professional a Barcelona. 2013

batxillerat, que aglutinen més de la meitat del total de contractes signats el 2013, mentre que un 13,8% dels contractes corresponen a persones graduades en FP. Aquesta xifra general també conté algunes particularitats que cal analitzar. Per una banda, el percentatge de contractes de persones amb estudis d’FP és inferior al pes que representa aquest nivell d’estudi sobre el total de població (un 20%). En segon lloc, en termes d’evolució el percentatge de contractacions de graduats en FP es manté gaire estable (tot i que el nombre total de contractacions s’ha reduït considerablement en més de 20.000 persones). En tercer lloc, les dades mostren com s’han produït més del doble de contractacions de graduats en CFGM que no pas en CFGS (tot i que en termes absoluts la reducció de contractacions des del 2007 ha afectat a ambdós nivells formatius). Per últim, també s’observa un fort increment dels contractes de persones amb formació universitària, fet que fa pensar que el mercat prefereix persones altament qualificades encara que sigui per desenvolupar tasques que requereixen un nivell formatiu i competencial inferior. Les dades de variació interanual de la contractació confirmen que el període 2008- 2009 va ser el més afectat per la recessió econòmica, afectant a tots els nivells formatius i especialment als més baixos. Pel que fa a la dinàmica dels darrers dos anys es poden observar alguns elements força interessants: per una banda, les fluctuacions en el total de les contractacions han estat constants (un repunt de gairebé el 3% al 2009, una baixada molt lleugera durant dos anys seguits i, final- ment, un altre repunt de més del 2% el 2013); per una altra banda, el major incre- ment amb molta diferència en comparació amb les xifres del 2012 s’ha produït en
Mostrar más

242 Lee mas

Memòria 2011

Memòria 2011

Cada cop més el mercat de treball està demandant mà d’obra especialitzada i qualifica- da. La formació és un dels principals factors per aconseguir un procés d’inserció laboral d’èxit, així ho demostren les dades. Els alumnes que han cursat algun estudi de formació professional tenen menys risc de situació d’atur. Des de l’inici de l’actual crisi econòmica, cap a l’any 2007, fins l’any de referència de la present memòria, les persones que pre- senten més nivell d’atur són les que només han cursat estudis bàsics i no han cursat cap especialització. Per contra, les persones que han cursat algun cicle formatiu, ja sigui de grau mig o superior, presenten un nivell d’atur significativament inferior, fins i tot respecte els titulats universitaris. Així doncs l’aposta per la formació professional de qualitat com a via de sortida de la situació actual i reactivació de l’activitat econòmica és clara.
Mostrar más

114 Lee mas

Memòria 2009

Memòria 2009

Entre les diferents accions i projectes que s'han realitzat voldria destacar les “1s Jornades Internacionals d'innovació, FP i empresa”, amb la participació de més de 300 persones relacionades d'una manera o altra amb la formació professional: acadèmics, polítics, empresaris i tècnics vinguts d'arreu d'Europa van debatre sobre diversos aspectes que empelten la innovació entre empreses i centres d'FP. Cal remarcar també l'estudi de competències amb estudiants graduats per atendre millor les demandes de llocs de treball de les empreses. El projecte Cultura del Treball, que forma part del Projecte Educatiu de Ciutat (PECB), persegueix potenciar els valors laborals en els nostres joves des del testimoni d'empresaris i professionals de cada sector. El ressò de la Campanya “FP: Futur Prometedor”, en la que van participar tres testimonis mediàtics com són Ramon Paredes (empresari), Isma Prados (cuiner) i Andrés Iniesta (esportista), va ser notori. Les beques de mobilitat per a la realització d'estades en pràctiques en empreses estrangeres de les ciutats que conformen l'Associació Xarxa FP, tant per a estudiants com per a professors i directius dels nostres centres, continua sent un dels projectes estratègics per a millorar i incrementar les competències lingüístiques dels seus beneficiaris. A més dels diferents projectes amb empreses i entitats col·laboradores que han facilitat promocionar i enfortir la qualitat de la formació professional de la nostra ciutat.
Mostrar más

56 Lee mas

Show all 938 documents...