Gestió de recursos humans

Top PDF Gestió de recursos humans:

El model japonès de gestió dels recursos humans i las seva implantació a les filials japoneses de Catalunya

El model japonès de gestió dels recursos humans i las seva implantació a les filials japoneses de Catalunya

Creiem que aquesta investigació té importants implicacions tant pràctiques com acadèmiques per a la gestió dels recursos humans. Així, des del punt de vista pràctic, les principals conc lusions extretes d’aquest estudi poden ajudar les empreses japoneses a millorar o canviar la gestió dels seus recursos humans basant-se en la idiosincràsia del personal de les filials a Catalunya i en l’important canvi que està vivint el model japonès. Des del punt de vista acadèmic, aquesta investigació ha intentat fer una petita aportació a la literatura sobre la direcció i gestió dels recursos del model japonès i ha intentat veure si és transferible a Occident (Catalunya) a partir de les diferents variables analitzades, com per exemple, la política de direcció del departament de personal, el reclutament i la selecció, la promoció i rotació, el lideratge, la comunicació, el treball en equip, la motivació, el clima laboral, la cultura empresarial, la formació i el desenvolupament, l’avaluació de l’acompliment i la retribució i els beneficis socials. Respecte a les limitacions d’aquest estudi, podem dir que el fet que el nombre d’empreses japoneses a Catalunya no sigui gaire elevat no permet fer una anàlisi multivariable de classificació, més freqüentment anomenada anàlisi cluster, és a dir, un mètode estadístic descriptiu que té per objectiu la recerca de grups similars d’individus o de variables que es van agrupant en conglomerats. Aquestes agrupacions desconegudes a priori, són suggerides per la mateixa essència de les dades i es considera que la classificació és correcta si el resultat obtingut el formen classes o clusters “interpretables” (si els grups formats són homogenis en el seu interior i heterogenis entre ells, és a dir, si les empreses que han estat agrupades tenen valors semblants en les variables observables i, alhora, si entre empreses de diferents grups es poden distingir característiques diferents).
Mostrar más

224 Lee mas

Memòria d'activitat 2008

Memòria d'activitat 2008

La feina de Recursos Humans i Organització troba la seva base a definir, pel que fa a l'Ajuntament, organismes autònoms, entitats públiques empresarials i societats municipals, les polítiques de gestió de recursos humans i les estructures organitzatives més adequades per a la consecució dels objectius proposats i impulsar els canvis i millores necessàries. A més de dirigir els assumptes relatius a la gestió dels recursos humans de l'Ajuntament de Barcelona, s’encarrega de dissenyar i executar projectes de transformació organitzativa i de millora dels processos de gestió, en coordinació amb la gerència adjunta d'eAdministració i Sistemes d'Informació, i de dirigir funcionalment els diferents departaments de recursos humans de les gerències sectorials, districtes i organismes públics, per tal d'assegurar la coherència global de l'Ajuntament alhora que l'especificitat de cadascun dels organismes alhora de dirigir les polítiques de relacions laborals i de prevenció de riscos i salut laboral.
Mostrar más

133 Lee mas

Gerència de Recursos Humans i Organització : organigrama [2010]

Gerència de Recursos Humans i Organització : organigrama [2010]

Fe d’errades. Advertir de l’error material en el Decret d’Acaldia (Ref. Expedient núm. 10-OR000004) publicat a la Gaseta Municipal núm. 14 de de 30 d’abril de 2010. Es procedeix a la seva rectificació, consistent en afegir la definició de la “Direcció de Serveis de Gestió i Relacions Laborals”, substituir el núm. de Ref.de l’expedient 10-OR0000047 per el núm. 10-OR000004 i procedir de nou a la seva publicació.

9 Lee mas

El perfil acadèmic de sortida dels psicòlegs de les organitzacions i el perfil professional d'entrada del tècnic júnior en Recursos Humans des de la perspectiva de les competències

El perfil acadèmic de sortida dels psicòlegs de les organitzacions i el perfil professional d'entrada del tècnic júnior en Recursos Humans des de la perspectiva de les competències

Tanmateix, les competències professionals, expressades en plural i referides ara al món professional, no són manifestacions generals i ambigües de les persones en el treball, sinó un intent d’entendre el comportament humà d’una forma més completa, global i concreta a la vegada. Cal desterrar la idea que les competències són un “calaix de sastre” on pot posar-se tot allò que resulta difícil d’observar, d’analitzar o de mesurar i avaluar. Ben al contrari, les competències professionals han de permetre millorar l’actuació professional, perquè obliga a ser rigorosos en la definició dels indicadors objectius de competència, indicadors que permeten constatar si una persona és o no és competent per a una activitat, en un afany d’obtenir un coneixement més profund de les potencialitats de les persones. Com assegura Mertens (1999), la informació sobre les capacitats que demanen les empreses és un vehicle que permet un millor funcionament del mercat laboral. Una gestió per competències, que les organitzacions apliquen en diferents polítiques de Recursos Humans (la selecció del personal, la formació o l’avaluació del rendiment, per exemple) obliga a establir la definició d’aquests nivells d’objectivitat, sense negar l’existència d’un espai on la persona continua desenvolupant la seva personalitat i les seves facultats. Algunes tendències de la gestió per competències intenten allunyar-se del contingut del lloc de treball, com veurem, justament per evitar que la creativitat i la innovació de la persona quedin limitades pels condicionants laborals.
Mostrar más

460 Lee mas

La direcció de persones

La direcció de persones

La base per a aquesta gestió és en les línies estratègiques i d'acció assenyalades per a la direcció de l'empresa. És necessari un compromís d'actuació conjunta entre els qui treballen en la direcció de persones i la resta de nivells directius de l'organització. Per exemple, en una gran superfície l'adaptació a l'euro va exigir una tasca coordinada, en el quotidià, de les diferents àrees de l'organització: a l'àrea d'operacions, l'adaptació de la tecnologia (màquines registradores, ordinadors...), a l'àrea de màrqueting, l'adaptació dels missatges publicitaris, i a l'àrea de recursos humans, la formació de tot el personal que, en contacte amb el públic, havia de tractar amb la nova moneda.
Mostrar más

64 Lee mas

Política i direcció de persones, febrer 2013

Política i direcció de persones, febrer 2013

• La flexibilitat�funcional, entesa com la llibertat per a la mobilitat inter- na de les persones a les organitzacions, conforma un altre dels objectius estratègics en la gestió dels recursos humans. Els canvis tecnològics i en les formes de treballar han convertit aquest aspecte en un element rellevant per a les organitzacions. La permanent variació dels llocs de treball i fins i tot la del mateix concepte de lloc de treball fa que els plantejaments de gestió vinculats a aquests es vegin alterats. El treball mitjançant processos requereix mobilitat dels empleats horitzontalment, la qual cosa represen- ta en molts casos adquirir o aplicar un nombre més elevat de competènci- es, la qual cosa es podria entendre de manera positiva per a les persones. D’altra banda, la contínua desaparició de llocs de treball, sobretot dels més simples, perquè les seves activitats són absorbides per equips tècnics, re- presenta que en molts casos “la no mobilitat” de les persones porti a la possibilitat que se’n pugui prescindir.
Mostrar más

34 Lee mas

Dimensionament llocs de treball de de l'Institut de Cultura de Barcelona [2015]

Dimensionament llocs de treball de de l'Institut de Cultura de Barcelona [2015]

• Fer el seguiment de les actuacions mediambientals, principalment pel que fa a la implantació de vehicles poc contaminants, aplicant les mateixes tant en la contractació de serveis i subministres, com en els serveis realitzats amb recursos propis.

7 Lee mas

Bases reguladores del procés de creació, selecció i designació de l'equip intern de formació de l'Ajuntament de Barcelona [2014]

Bases reguladores del procés de creació, selecció i designació de l'equip intern de formació de l'Ajuntament de Barcelona [2014]

12.6. Les persones de l'Equip Intern de Formació a les quals s'assigni activitat docent rebran una acreditació, per part de la Gerència de Recursos Humans i Organització, de les accions de formació impartides, indicant matèries i nombre d'hores lectives. Aquesta acreditació podrà computar com a mèrits professionals en els processos selectius de l'Ajuntament de Barcelona o els seus organismes públics, d'acord amb els criteris establerts en les bases de les convocatòries.

6 Lee mas

Info 21 : notícies de l'Agenda 21 de Barcelona. Núm. 048 (2006)

Info 21 : notícies de l'Agenda 21 de Barcelona. Núm. 048 (2006)

Les entitats interessades poden difondre les seves activitats relacionades amb la sostenibilitat urbana a l’apartat Us recomanem del programa d’activitats del Centre de Recursos Barcelona Sostenible. El programa es difon a través d’un fullet amb una tirada de 6000 exemplars, s’envia per correu electrònic i es publica a la web www.bcn.es/agenda21/crbs

6 Lee mas

Els drets humans

Els drets humans

Article 26. 1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. 2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.
Mostrar más

92 Lee mas

Implantació de SAP en un Grup Constructor

Implantació de SAP en un Grup Constructor

Aquesta implantació requerirà un gran esforç de tota l’organització, s’hi hauran de destinar molts recursos personals, materials i monetaris no només durant tot el temps que duri la implantació sinó també un cop posat en producció, per realitzar millores i canvis. És a dir, no serà un projecte que té un inici i una data d’acabament, sinó que tindrà una continuïtat, unes necessitats de manteniment, i per tant, dins l’empresa hi haurà d’haver personal qualificat per dur a terme aquest manteniment i continua adaptació a les necessitats. Aquest costos de hardware, software, de consultora i del personal intern de l’empresa dedicat al projecte, es consideraran una inversió estratègica.
Mostrar más

63 Lee mas

Estudi qualitatiu per a la identificació de reptes i necessitats de formació en el Sector Comerç

Estudi qualitatiu per a la identificació de reptes i necessitats de formació en el Sector Comerç

característiques formatives pels quals s’aposta de manera comuna, segons els/les diferents agents entrevistats/des. Es detecta que no totes les empreses creuen en la mateixa estructura formativa. Al comerç conviuen diferents models comercials i en alguns d’ells la formació que s’imparteix internament es troba suficient per al desenvolupament de les tasques pròpies. De fet, per a aquesta tipologia d’empresa, (que es correspon amb la de majors dimensions i multiplicitat en l’oferta de productes), el model de Recursos Humans actual és ja adient. Determinades empreses basen el seu model organitzatiu en recursos humans, sense formació específica en molts casos, però amb gran flexibilitat per a ajustar-se en augments de demanda. Oferint la formació necessària de manera interna per ajustar-se en els cicles ràpids de necessitat, s’asseguren l’adequació dels perfils a les necessitats puntuals. Però tot i així, aquestes empreses comparteixen el desig de tenir entre els seus empleats professionals més aptes i amb millor coneixement de la professió.
Mostrar más

57 Lee mas

Els drets humans a Barcelona : primer informe de l'Observatori de drets humans de Barcelona

Els drets humans a Barcelona : primer informe de l'Observatori de drets humans de Barcelona

La vida de les famílies barcelonines es veu afectada per una situació de crisi econòmica, que tot i que no és exclusiva de Barcelona, hi té un impacte major que a la resta de Ca- talunya, atès el percentatge, d’altra banda creixent, de famílies amb di- ficultats per arribar a fi de mes, tot i l’increment dels recursos municipals destinats a alleujar aquestes situa- cions. Com ja és habitual en grans nuclis urbans, Barcelona també es caracteritza per una desigualtat so- cial superior a la de la resta dels ter- ritoris analitzats en aquest informe. Aquesta desigualtat també té una dimensió interna, és a dir, en relació als diferents districtes de la ciutat, amb enormes diferències entre ells en termes de rendes familiars. Les rendes en general han augmentat en tots els districtes de Barcelona, però sense que disminuïssin les diferènci- es entre ells. Aquesta pobresa també afecta més uns col·lectius que uns altres: les dones, les famílies mono- parentals, les persones en situació d’exclusió intensa, els immigrants, els adolescents en contextos de destructuració familiar, les persones grans i les persones amb discapa- citat. Les persones grans, a més, veuen complicada la seva situació si viuen soles, un fet que té una inci- dència més gran a Barcelona que en la resta de territoris pròxims. Finalment, tot i que la diversitat de models familiars és plenament acceptada pels governants locals, a
Mostrar más

174 Lee mas

Drets humans i desenvolupament

Drets humans i desenvolupament

Fa poc temps, diguem després de la Segona Guerra Mundial, les discussions al voltant dels drets humans han tingut alguns protagonistes clarament identificables (Waters, 1995). Per començar, els vencedors de la Segona Guerra Mundial. Els drets humans van esdevenir l’argument central per estigmatitzar els vençuts o, per ser més exactes, una part important dels vençuts, és a dir els nazis. Si es mira amb més atenció, hi hauria arguments per sospitar d’aquesta utilització selectiva. No és, certament, que les víctimes de l’holocaust no existiren, però també hi va haver altres víctimes dels mateixos botxins (gitanos, homosexuals, disminuïts físics), menys «publicitades». De la mateixa forma, també hi va haver víctimes produïdes per altres vençuts, a saber, les que van produir els japonesos a Xina, Corea, Birmània i les Filipines. Però no ens vindria malament recordar que l’època de la violació dels drets humans de part dels vençuts era també l’època dels camps de concentració nord- americans per als asiatico-americans en general i el japoneso-americans en particular, tot açò sense entrar en obscurs experiments sobre la sífilis, dignes del doctor Mengele, que empraren com a conillets d’índies, negres pobres nord-americans. I, per sobre de tot, sense oblidar que, des de moltes perspectives, la primera bomba atòmica d’Hiroshima no era necessària des d’un punt de vista militar i molt menys ho era la segona de Nagasaki a l’agost de 1945: el desig de posar a prova sobre objectius humans reals una arma nova en ciutats a les quals acuradament se’ls havia evitat qualsevol altre atac destructiu, podia estar basat més amb el desig d’enviar un «senyal» a Rússia, que ja es veia com un enemic malgrat d’haver sigut aliada, que amb el de doblegar la voluntat del Japó, que ja ho estava; a més, dues bombes, i no una, responien als requisits de la més elemental metodologia comparada formalitzada per Stuart Mill prou abans.
Mostrar más

11 Lee mas

Drets humans, febrer 2008

Drets humans, febrer 2008

En diferents cursos, els Estudis de Dret i Ciències Polítiques han rebut mostres del seu interès per adquirir coneixements més profunds en qüestions relatives a la promoció i protecció dels drets humans que no es podien satisfer per mitjà d'aquelles assignatures pel seu caràcter generalista.

10 Lee mas

Drets humans i democràcia

Drets humans i democràcia

Hem vist que els drets humans constitueixen el nucli essencial de legitimitat dels estats democràtics, la plataforma bàsica que ens permet una valoració crítica. Això és ben clar en aquells estats que encara no compleixen mínimament els drets descrits anteriorment, és a dir, que no son estats democràtics de dret. Per a ells la lluita consisteix en assolir aquest mínim democràtic. Ací els drets humans defineixen clarament un horitzó d’actuació, un objectiu clar de la lluita, moltes vegades no sols política. Però hi ha un altre bloc de països en els quals els drets humans són una realitat quotidiana, estan ja incorporats en les seues constitucions i pareix que ja no han de complir cap funció posterior, pareix que en aquesta incorporació es puga haver apagat el seu potencial de racionalitat.
Mostrar más

14 Lee mas

Anàlisi del sector públic instrumental de la comunitat  autònoma de les Illes Balears en un context de crísi econòmica

Anàlisi del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears en un context de crísi econòmica

Aquesta   nova   llei,   té   per   objecte   regular   l’organització   i   el   règim   general   del   sector   públic   instrumental   de   la   comunitat   autònoma   de   les   Illes   Balears.   En   aquest   objectiu   general  hi  concorren  dues  finalitats  bàsiques.  En  primer  lloc,  es  pretén  recollir  el  nou  model   conceptual   que   la   LOFAGE   ha   introduït   en   aquesta   matèria,   com   també   completar   la   regulació   de   l’administració   instrumental   amb   uns   altres   tipus   d’ens   del   sector   públic   que   queden  fora  del  concepte  d’organisme  públic  adoptat  per  la  norma  estatal.  En  segon  terme,   la   nova   llei   insisteix   especialment   en   el   règim   de   control   i   tutela   de   tots   aquests   ens   instrumentals  amb  la  pretensió  essencial  d’aconseguir  una  actuació  transparent  en  la  gestió   dels  interessos  públics  presidida  per  criteris  de  bon  govern,  de  professionalitat  i  d’integritat   dels  gestors  públics.    
Mostrar más

28 Lee mas

Beneficis del coaching en la Intel·ligència Emocional de les organitzacions

Beneficis del coaching en la Intel·ligència Emocional de les organitzacions

Els meus coneixements sobre la Psicologia del treball, les organitzacions i en els Recursos Humans s’inicien en la meva primera feina, on vaig passar per diferents llocs de treball en una entitat bancaria. Ja allí vaig observar com alguns/es superiors/es feien que, tot i dedicar moltes hores a la feina, en arribar jo a casa estava content i satisfet. En canvi n’hi havia d’altres que era el contrari, qualsevol interacció amb ells/es esdevenia un sofriment previ i durant la mateixa, i et quedaves amb un regust final gens motivador. Gràcies a Internet, vaig poder estudiar als/a les primers/es i veure les diferents tècniques motivadores existents, entre elles el coaching.
Mostrar más

37 Lee mas

Memòria 2006

Memòria 2006

La Biblioteca Jaume Fuster està ubicada en un territori caracteritzat pel fort caràcter associatiu de les seves entitats i la inèrcia dels diferents programes culturals que ofereixen. La biblioteca ha fet un esforç considerable per inserir-se en el teixit cultural i educatiu amb l’establiment de múltiples contactes: Centre de Recursos Pedagògics, Centre Cívic El Coll, Associació Musicae, ABP Mossos d’Esquadra-Gràcia, Club Excursionista de Gràcia, Plataforma Lesseps, Casal d’Avis Mare de Déu de Gràcia, Centre L’Heura, l’Associació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca, Farmàcia Lesseps, Taller d’Història de Gràcia, Castellers de Gràcia, Gegantons de Gràcia, Associació d’Artesans de Gràcia, etc. Alguns d’aquests contactes han acabat en col·laboracions i activitats. Cal subratllar que l’auditori de la biblioteca ha suscitat un gran interès per part de les entitats ja que el territori no compta amb cap equipament d’aquestes característiques. S’ha pactat amb Districte de Gràcia i Consorci de Biblioteques la seva gestió a través d’un protocol que contempla l’agenda, l’aplicació de taxes i les despeses d’ús derivades. S’ha establert contacte també amb entitats d’àmbit més global com el Consolat General d’Estats Units a Barcelona, el Goethe Institut, el British Council, la Universitat de Barcelona, Ediciones Verdecielo, Anagrama, Fundació Enciclopèdia Catalana, etc. El disseny d’una programació cultural àmplia (237 activitats) i atractiva ha comptat amb l’assistència de 11.054 usuaris. Tant les activitats de ciutat com les pròpies han estat acompanyades d’exposicions bibliogràfiques i/o guies de lectura a fi i efecte de contextualitzar les activitats i afavorir la vinculació de la celebració d’una activitat i l’ús del fons de la biblioteca. En aquesta tasca de difusió de la lectura, hem d’esmentar el treball a l’àrea infantil on s’ha buscat la complicitat dels pares en l’adquisició de l’hàbit lector dels més petits. Tancant la programació cultural, cal dir que a la Sala d’Exposicions s’han exhibit propostes d’interès i adequades als àmbits d’especialització: la cultura juvenils i els viatges amb una acollida important per part del públic. La inversió econòmica i l’esforç dels Serveis Centrals estan posant en valor l’espai.
Mostrar más

130 Lee mas

Memòria 2005

Memòria 2005

S’avança en la implantació d’un sistema de gestió per processos per afavorir el canvi, la millora contí- nua, la implicació de les persones i el desenvolupa- ment de la política i l’estratègia de l’Agència. Amb el sistema de gestió per processos es pretén tenir una visió global del conjunt de l’organització; facilitar un llenguatge comú i un marc de referència únic per a la coordinació de l’activitat diària; potenciar la implica- ció i responsabilització de tot l’equip humà de l’orga- nització i establir un model de gestió consistent en quant a la sistemàtica d’avaluació i millora contínua. Seguint l’esforç de l’any anterior, amb l’assessora- ment d’una consultora externa s’han treballat a fons diversos processos de l’organització per millorar-los. Aquests processos han estat: l’atenció a pacients aprofundint en els usuaris de drogues; el laboratori considerat com un tot; aprofundir en el procés de comprar i contractar; aprofundir en la vigilància i con- trol epidemiològic pel que fa als brots; i aprofundir en la vigilància i control sanitari dels aliments pel que fa a l’escorxador. Com a continuació al treball en el pro- cés d’acollida s’ha fet un manual d’atenció telefòni- ca. A més de comunicar a tots els quadres de l’Agèn- cia l’inici d’implantació de la gestió per processos, es va avançar en defi nir els processos i els obstacles que els afecten, identifi cant accions de millora. COMUNICACIÓ INTERNA
Mostrar más

40 Lee mas

Show all 10000 documents...