gestió dels recursos

Top PDF gestió dels recursos:

El model japonès de gestió dels recursos humans i las seva implantació a les filials japoneses de Catalunya

El model japonès de gestió dels recursos humans i las seva implantació a les filials japoneses de Catalunya

La gestió dels recursos humans ha estat per a mi sempre una temàtica de molt interès, que ja havia treballat prèviament a la tesi. Com a qüestió personal sempre he cregut molt importants les relacions humanes, el bon tracte, la bona comunicació i l’educació entre les persones. Els cursos de doctorat em van permetre poder canalitzar el meu interès des de diferents punts de vista, com el dels recursos humans aplicats a l’empresa. Posteriorment, amb les xerrades mantingudes amb el meu director de tesi el Dr. Jaume Valls, el qual és coneixedor del Japó per una estada de recerca que hi va realitzar, vam creure oportú desenvolupar el tema de la tesi. Complementàriament, el meu perfil docent universitari és de recursos humans a l’empresa, la qual cosa em va portar a aprofundir més en aquest àmbit i així poder impartir la docència amb un ventall més ampli de coneixements. Tot i que també ens vam plantejar d’estudiar les empreses coreanes a Catalunya, només n’hi ha cinc i els resultats no haurien estat representatius. Posteriorment em vaig entrevistar amb la Sra. Eri Nemoto, responsable de l’Oficina d’Inversions Estrangeres entre Catalunya i el Japó del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya, i em va comentar que, l’obtenció de dades de les empreses japoneses presents a Catalunya era un tema molt difícil. Tot i així amb el meu director de tesi vam decidir tirar-ho endavant i a partir d’aquí s’ha arribat a la present tesi.
Mostrar más

224 Lee mas

La gestió dels recursos documentals a les aules de la UOC

La gestió dels recursos documentals a les aules de la UOC

Les aules del Campus Virtual són l’espai on es desenvolupa íntegrament la docència, és a dir, són l’únic espai de relació i de comunicació entre els estudiants i el consultor/a, i integren tots els elements i recursos que els estudiants necessiten per fer un correcte seguiment de l’assignatura.

40 Lee mas

Gestió dels recursos animals i l'alimentació d'origen càrnic a la costa central de Catalunya durant la protohistòria (segles VII-IIaC), La

Gestió dels recursos animals i l'alimentació d'origen càrnic a la costa central de Catalunya durant la protohistòria (segles VII-IIaC), La

Els ovicaprins estan presents amb trenta restes. Pel que fa les cabres, se n’han conservat quatre restes, tres de les quals pertanyen al mateix individu. Es tracta de dos fragments de banya (un dret i un esquerre) que presenten chop marks oblíqües a la base fetes des de la cara medial, i un fragment d’òrbita que porta una chop mark que trenca el crani sagitalment (mig cap de cabra). Així mateix, també té una chop mark perpendicular a l’anterior que trenca el crani en el pla horitzontal. Ambdues chop marks delimiten el segment on es troba la banya que, com hem vist, ha estat separada del crani. L’altra resta és una diàfisi distal esquerra de tíbia epifisada (més de 18 mesos). Les ovelles han conservat onze restes. El crani està present amb quatre mandíbules (tres dretes i una esquerra), que pertanyen a sengles individus, dos dels quals entre 48 i 72 mesos, un entre 18 i 24 mesos i un quart entre 12 i 24 mesos. El membre anterior està present amb una diàfisi distal esquerra d’húmer epifisada (major de 9 mesos) i dues diàfisis de radi esquerre. Un dels radis porta dues chop marks transversals just a la meitat de la diàfisi, a la vora medial. Aquestes traces no seccionen la diàfisi, però sí que ho fa una chop mark neta, obliqua, que secciona l’epífisi proximal per la banda medial (segon esquarterament). L’altre radi presenta pittings a la part distal del fragment. Així mateix, hem registrat dos metacarps drets, un dels quals està sencer i epifisat, i pertany a una ovella d’uns 56 cm d’alçada a la creu. El membre posterior està present per un ísquion esquerre (coxal) d’una femella major de 9 mesos i una diàfisi distal d’una tíbia dreta epifisada (major de 20 mesos). Quinze restes han quedat al nivell d’ovicaprí. Del crani s’ha conservat un fragment de mandíbula i un fragment de banya que porta dues chop marks. Aquestes delimiten una plaqueta semi circular de 17 mm, possiblement escollida amb fins artesanals. El membre anterior està present amb quatre fragments d’escàpula, una diàfisi distal d’húmer i tres diàfisis distals d’ulna. Una de les escàpules pertany a un individu molt jove, d’entre 1 i 6 mesos, i una altra porta dues chop marks oblíqües a la cara medial, just quan s’acaba el coll escapular. Aquesta traça evidencia l’especejament del braç on, en aquest cas, l’escàpula no és desarticulada, sinó que és seccionada pel coll. Aquest fragment també portava talls transversals, agrupats i paral·lels a la vora anterior (descarnament). La diàfisi distal d´húmer porta talls fins agrupats a les dues branques que envolten la fossa glenoïdea, a la cara posterior. Això evidencia la desarticulació d’aquesta part (húmer respecte a radi/ulna), al contrari de l’observat amb l’escàpula. El membre posterior està present amb un illion esquerre i un isquion dret (coxal) epifisats, una diàfisi proximal dreta de fèmur acabada d’epifisar (entre 24 i 36 mesos), una diàfisi esquerra de tíbia, i una diàfisi distal de metatars no epifisada i molt porosa (de 1 a 6 mesos de vida).
Mostrar más

371 Lee mas

Avaluació dels esculls artificials i de les reserves marines com a eines de gestió dels recursos íctics litorals a les Illes Balears

Avaluació dels esculls artificials i de les reserves marines com a eines de gestió dels recursos íctics litorals a les Illes Balears

Aquesta polèmica que aquí es deixa entreveure per a la costa catalana assolí una gran magnitud i tragèdia en aigües de València, on el gànguil usat a l’Albufera s’havia adaptat a pescar a aigües obertes de mar durant el segle XVIII, patint tota una sèrie de prohibicions i regulacions entre 1723 i 1818. La Biblioteca del Diario Mercantil (1866) recull una defensa de la pesca de bou en front d’aquestes regulacions i de les apreciacions negatives que Sáñez-Reguart (1791-1795) fa al respecte en el “Diccionario Histórico de los Artes de la Pesca Nacional”. Així mateix, el document del Diario Mercantil presenta un paral·lelisme excepcional amb els raonaments britànics, descrits abans, aportant dades de l’increment de captures a mesura que augmentava el nombre de vaixells: 21.213 arroves de peix amb 16 bous el 1792 per 37.724 arroves amb 31 bous el 1817 (1 arroba= 10 Kg). El fet de comparar les captures al mar amb les collites en terra amb l’argument de proporcionalitat entre l’esforç/feina i captura es repeteix, així com el concepte de la inexhauribilitat del recursos marins: “.... en la suma total de su beneficio se notará la misma variedad, fecundidad y analogía que se observa en los frutos y producciones terrestres.........esta inconmensurable cantidad de agua constantemente nos presenta en sus orillas la misma abundancia, variedad y multitud de peces de concha, cuero y escama, que ni los disminuyen las redes con sus arrastres ni los anzuelos y otras mil artes los esterminan”.
Mostrar más

130 Lee mas

Anàlisi, disseny i implementació d'una pàgina web i de la gestió del seu contingut mitjançant Java/J2EE

Anàlisi, disseny i implementació d'una pàgina web i de la gestió del seu contingut mitjançant Java/J2EE

Aquest apartat recull i documenta els requisits del sistema de programari a implementar. Per tant el seu objectiu defineix detalladament les necessitats d’informació que haurà de resoldre el programari. S’inclou l’anàlisi necessària per a poder traduir els requisits en especificacions més formals (diagrames d’UML) que facilitin posteriorment el desenvolupament de l’etapa de disseny, així com la identificació de les classes fonamentals i l’expressió dels casos d’ús.

30 Lee mas

Estudi dels aspectes comunicatius i socioculturals de l'Educació de Persones Adultes: Proposta d'organització basada en una Gestió Comunicativa

Estudi dels aspectes comunicatius i socioculturals de l'Educació de Persones Adultes: Proposta d'organització basada en una Gestió Comunicativa

Relacionem el concepte de identitat amb el fet de tenir consciència de la pròpia existència, sobretot quan es gaudeix del reconeixement dels drets que la societat atorga als ciutadans i ciutadanes, mitjançant el dret positiu. Aquest procés Habermas el situa al món social dins del món de la vida. Posem-ne un exemple: en un genocidi o en un èxode massiu perpetrat per un règim que ni és democràtic ni respecta els drets humans, el que s’està negant és el dret a existir de totes les persones que pateixen l’èxode o l'execució. L’únic dret que preval és el dret dels opressors a desposseir dels seus béns i dels seus territoris a les persones espoliades i, a més, quan això es porta a les darreres conseqüències, com va fer el règim nazi de Hitler, es desposseeix a les persones del seu bé més inalienable que és la vida mateixa, així com els seus drets més primaris i elementals com són el dret a la intimitat, a la llibertat, a la llibertat d’expressió i comunicació, a conviure amb els seus familiars, a sobreviure, per no dir a viure amb condicions dignes. Per això, a la banda oposada hi ha el reconeixement progressiu dels drets per a totes les persones en condicions d’igualtat. Moltes vegades succeeix que les persones veuen els seus drets reconeguts sobre el paper però que no sempre veuen que es reconeguin a la pràctica. En la mesura que aquests drets reconeguts constitucionalment es van fent realitat en les persones, aquest fet es va reflectint en les seves personalitats i això va transformant les seves vides. Habermas situa aquest fet dins del món subjectiu.
Mostrar más

401 Lee mas

La gestió dels llibres electrònics a la Biblioteca virtual de la UOC

La gestió dels llibres electrònics a la Biblioteca virtual de la UOC

La UOC es caracteritza per haver estat la primera universitat d'ensenyament a distància en línia de l'Estat espanyol i per ser una institució pionera en la investigació de l'aplicació de noves tecnologies d'ensenyament a les aules virtuals. En l'actualitat es considera un referent en els àmbits d'estudi de la societat de la informació i de l'aprenentatge virtual (e- learning). La particularitat principal de la docència rau en el fet que es realitza, en la seva totalitat, a través d'un campus virtual. El campus virtual és l'espai virtual de relació i de comunicació de la comunitat universitària, sense limitacions de temps ni d'espai, que integra tots els serveis i recursos que faciliten a l'estudiant el procés d'aprenentatge (Cervera-Farré; Vaquer-Suñer, 2010).
Mostrar más

25 Lee mas

Implantació de SAP en un Grup Constructor

Implantació de SAP en un Grup Constructor

Independentment d’aquestes aplicacions que proporcionen la solució a la necessitat administrativa de l’empresa individual, existeix una aplicació que permet elaborar la informació comptable consolidada del Grup. Aquesta aplicació anomenada Carat , és una aplicació del tipus client-servidor que funciona en el sistema operatiu Windows, i que a partir dels Balanços i Comptes de Pèrdues i Guanys mensuals de totes les Societats del Grup permet elaborar el Balanç i el Compte de Pèrdues i Guanys consolidat del Grup XXX SA.

63 Lee mas

Show all 10000 documents...