Incendis forestals

Top PDF Incendis forestals:

Pla d'actuació d'emergència municipal per a incendis forestals

Pla d'actuació d'emergència municipal per a incendis forestals

Existeixen alguns elements vulnerables singulars aïllats al Parc de Collserola (Terme Municipal de Barcelona) i que es poden ubicar en base a la cartografia específica que es presenta a l’annex 8. Segons el Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, a l’art. 4 s’indica que correspon als ajuntaments l’elaboració i aprovació d’un plànol de delimitació que ha de determinar les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions situades a menys de cinc-cents metres de terrenys forestals. Des de l’Ajuntament de Barcelona es va elaborar i aprovar l’esmentat Plànol de delimitació d’urbanitzacions en data 24 de novembre de 2006, en Plenari del Consell Municipal fent la corresponent tramesa posterior, al Departament de Medi Ambient i Habitatge en data 15 de desembre de 2006.
Mostrar más

73 Lee mas

Incendis forestals a les Illes Balears: 25 anys de dades estadístiques per a la defensa integrada i la conservació del patrimoni natural

Incendis forestals a les Illes Balears: 25 anys de dades estadístiques per a la defensa integrada i la conservació del patrimoni natural

No és difícil lligar totes aquestes dades amb conservació del patrimoni. La gravetat territorial dels incendis forestals té una relació directa amb la resiliència o capacitat de regeneració de la vegetació i per extensió de l’ecosistema, sobretot en zones concretes d’elevada recurrència de pertorbacions. Les variables de freqüència, extensió, intensitat, severitat i estacionalitat, algunes d’elles recopilades durant aquests anys (d’altres no), són claus per generar una estratègia integral de gestió i prevenció d’incendis, i alhora són les que defineixen la capacitat local de restauració post-incendi de cada zona. Per exemple, el fet que la major part de pinars de pi blanc (Pinus halepensis Mill.) no siguin madurs i no tinguin un banc de llavors suficient fins als 15 anys com a mínim, suposa que aquestes masses siguin incompatibles amb un règim o freqüència d’incendis inferior a aquest interval, fet que els hi atorga una fragilitat addicional a tenir en compte en qualsevol estratègia de defensa integral. És el cas d’àmplies àrees de Ponent o Llevant, amb un model autosucessional de càrritx i matollars afavorit per un elevat, històric i recurrent règim de focs, i sense cap capacitat d’esdevenir un pinar, a no ser que ho faci en un lent procés de colonització externa. Anàlogament, diferents espècies rebrotadores perden vigor a mesura que augmenta el règim de focs, per pèrdua de nutrients i reserves (Pausas, 2004). Establir lligams entre
Mostrar más

7 Lee mas

Estudi per a la millora de la logística implantada en l'extinció d'incendis forestals dins de l'àmbit territorial de Catalunya

Estudi per a la millora de la logística implantada en l'extinció d'incendis forestals dins de l'àmbit territorial de Catalunya

Hem realitzat una tria entre les diferents capes d’ocupació del sòl que ens proporciona CORINE i hem escollit únicament aquelles que ens poden interessar alhora de prevenir incendis forestals (només aquelles que fan referència a zones boscoses o que puguin cremar en cas d’incendi). Per cadascuna de les capes escollides, hem determinat la seva correspondència amb el model del NFFL. Per tal de poder visualitzar-les, hem utilitzat el Sistema d’Informació Geogràfic (GIS) de codi lliure Quantum GIS, que permet manipular dades amb formats raster i vectorials. Com només ens interessa l’ocupació del sòl a Catalunya, hem retallat cadascuna de les capes, ja que conté informació de tota Europa, i les hem referenciat en el sistema de coordenades utilitzat a Catalunya (EPSG:25831) amb l’ajuda de la biblioteca GDAL. Hem adjuntat la superposició de diferents capes sobre el mapa de Catalunya obtingut a partir de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), en el mateix sistema de coordenades esmentat, per tal de visualitzar l’ocupació complerta del sòl sobre el terreny.
Mostrar más

141 Lee mas

Paral·lelització de la simulació de la propagació d'incendis forestals

Paral·lelització de la simulació de la propagació d'incendis forestals

Aquests models s’han incorporat en eines de simulació que permeten obtenir els resultats molt més de pressa del que es faria si el model es resolgués de forma manual. Per aquest motiu s’han vist la necessitat d’utilitzar la computació per ajudar a les tasques d’extinció d’incendis. El fet de poder preveure cap a quina direcció es propagarà un incendi permet poder utilitzar els recursos físics d’una forma més eficient i, per tant, mitigar els efectes dels incendis forestals i reduir el cost mediambiental que suposen.

6 Lee mas

Estudi de la vulnerabilitat en urbanitzacions davant incendis forestals, regió metropolitana sud d'emergències

Estudi de la vulnerabilitat en urbanitzacions davant incendis forestals, regió metropolitana sud d'emergències

La planificació és clau per a prevenir els incendis forestals. Aquest projecte ha creat una metodologia d’estudi i treball per a conèixer la vulnerabilitat de les 260 urbanitzacions de la Regió Metropolitana Sud d’Emergències de cara als incendis forestals. A través de la descàrrega de les bandes 4 i 8 del Satèl·lit Sentinel 2 i del processament d’aquestes amb un software GIS (Geographical information System) s’ha extret l’NDVI (Normalized Difference Vegetation Index). Amb la reclassificació d’aquests valors s’han definit 4 índexs diferents, no vegetació, conreus, vegetació de baixa densitat i vegetació d’alta densitat. Amb la quantificació i qualificació del nombre de píxels de cada tipus de vegetació en cadascuna de les 6 àrees d’influència establertes per a cada urbanització, s’han extret 6.680 valors que s’han classificat en una taula de condicionals per a finalment poder extreure el nivell de vulnerabilitat de cadascuna de les urbanitzacions de la regió. S’ha comprovat com 217 de les 260 urbanitzacions tenen una vulnerabilitat alta, molt alta o extrema davant possibles incendis.
Mostrar más

51 Lee mas

La percepció dels incendis forestals per la propietat rural a Catalunya

La percepció dels incendis forestals per la propietat rural a Catalunya

Els incendis forestals són un dels problemes ambientals de major repercussió mediàtica i impacte social i, per tant, política (Plana et al., 2003). També tenen importants efectes econòmics. Per exemple, els incendis que van tenir lloc a la Catalunya Central entre els dies 18 i 21 de juliol de 1998 van deixar 27.000 ha cremades, de les quals 18.000 eren boscos i 9.000 conreus i, a la vegada, van afectar 130 masies (Plana, 2000). A tot això cal afegir la desvaloració de la fusta, la pèrdua de renda durant els 60 anys que el bosc trigarà a oferir les condicions d’explotació anteriors i la dificultat d’utilitzar el bosc com espai de lleure, ja sigui per caminar o per anar a buscar bolets; fets de gran transcen- dència si la finca té una activitat de turisme rural (Bertran, 1998).
Mostrar más

19 Lee mas

3 Pressupost. Pla de prevenció d'incendis forestals a les urbanitzacions i nuclis de població. Franja perimetral de baixa combustibilitat Pressupost 1

3 Pressupost. Pla de prevenció d'incendis forestals a les urbanitzacions i nuclis de població. Franja perimetral de baixa combustibilitat Pressupost 1

Donat que aquest nucli de població disposa de suficients carregadors amb bona accessibilitat per ser utilitzats en els treballs de reducció de l’arbrat i estassada del sotabosc de la fr[r]

22 Lee mas

Caracterització cartogràfica de la vulnerabilitat dels usos del sòl a Catalunya davant incendis superiors a 50 hectàrees (1986/2005). Implementació a través d'eines SIG

Caracterització cartogràfica de la vulnerabilitat dels usos del sòl a Catalunya davant incendis superiors a 50 hectàrees (1986/2005). Implementació a través d'eines SIG

D’altra banda, i sobretot en els períodes que van del 1991 al 2005, també trobem regions amb un comportament regular però amb vulnerabilitats altes o molt altes. Especialment destaca la Catalunya central, en la qual totes les comarques des de la Noguera i el Pallars Jussà, a l’oest, i fins el Mediterrani, tot passant pel Solsonès, el Bages o Osona, presenten usos de risc clarament favorables als incendis. En aquestes regions hi ha gran presència d’espais forestals en els quals destaquen els boscos d’aciculifòlies i caducifòlies i “bos- quines i prats”. Donat l’estat de la “qüestió forestal” a Catalunya, no és difí- cil entendre que aquestes regions presentin una vulnerabilitat davant els incendis sempre alta o molt alta. També cal tenir en compte que alguns anys concrets els episodis relacionats amb incendis forestals han estat molt im- portants en aquestes zones. En aquest sentit, els anys 1994 i 1998 van ser especialment complicats en tota Catalunya, més encara en aquestes comar- ques de la Catalunya central. Sens dubte, aquells episodis tenen bastant a veure amb els valors de vulnerabilitat reflectits en els mapes per a aquests períodes.
Mostrar más

18 Lee mas

L'explotació de recursos forestals en el nord i en el sud des del punt de vista de la sostenibilitat

L'explotació de recursos forestals en el nord i en el sud des del punt de vista de la sostenibilitat

En els últims mesos, al Pirineu català s’han tornat a patir una sèrie d’incendis que han fet que la població agafi consciencia de la importància que te la gestió forestal en la prevenció d’aquest risc. La unitat GRAF dels bombers de la Generalitat de Catalunya, unitat especialitzada en l’extinció d’incendis forestals, preveu que la pròxima dècada sigui una de les més virulentes en aquest sentit, degut principalment a l’esmentat l’abandó dels camps de cultiu i a la manca de gestió forestal dels boscos catalans; que, a l’hora, és degut a la devaluació dels recursos forestals que ha patit el sector en els darrers anys. L’elevat cost de la neteja dels boscos junt amb el fet que aproximadament el 80% dels boscos de Catalunya són privats, dificulta la implantació de la gestió forestal sostenible. Iniciatives com la certificació de la fusta i la implantació de plantes de biomassa a les zones de muntanya fan que els productes forestals es revaloritzin incentivant als propietaris a gestionar de forma més sostenible els boscos, assegurant la seva conservació per a les generacions futures.
Mostrar más

84 Lee mas

Estudi de la supervivència de les plantacions forestals populars realitzades a Can Puigcarbó (Tiana) entre els anys 2010 i 2016

Estudi de la supervivència de les plantacions forestals populars realitzades a Can Puigcarbó (Tiana) entre els anys 2010 i 2016

Els incendis forestals són un dels problemes més vistosos que es donen en relació al medi ambient. Poden adquirir molta rellevància al cremar moltes hectàrees de boscos, amb possibles afectacions a urbanitzacions de muntanya si es donen a prop de nuclis urbans. A banda, la mobilització dels cossos d’emergència per a controlar i aturar les flames genera encara més atenció per part de la societat i dels mitjans de comunicació. Els climes mediterrani i semi-àrid són molt susceptibles de patir incendis degut a la seva morfologia i a la vegetació que els composa, agreujant la situació als estius secs i molt càlids que es donen en aquestes condicions. Si a més s’afegeix que globalment al planeta les temperatures s’han incrementat els darrers anys i tendeixen a seguir en augment en els pròxims anys segons les prediccions de canvi climàtic, el risc no farà altra cosa que augmentar.
Mostrar más

94 Lee mas

Inscripcions a registres oficials. David Meya i Nos Secció de Boscos i Recursos Forestals / ST a Girona /DARP

Inscripcions a registres oficials. David Meya i Nos Secció de Boscos i Recursos Forestals / ST a Girona /DARP

El propietari forestal d’un bosc de la UE tala els arbres de la seva forest i ven la fusta a carregador a diferents clients... Escenari 2 – Qui és l’Agent[r]

39 Lee mas

Estimació del valor d’ús recreatiu dels ecosistemes forestals de Mallorca una aplicació del Mètode del Cost del Viatge

Estimació del valor d’ús recreatiu dels ecosistemes forestals de Mallorca una aplicació del Mètode del Cost del Viatge

Així, a partir de la segona meitat del segle XX es produeix a Mallorca un fort trencament de la relació entre activitat econòmica i demanda de productes forestals, fins al moment absolutament lligades. Entre les causes que expliquen aquest fet destaca la progressiva i definitiva implantació de les fonts d’energia d’origen fòssil, el que va suposar l’abandonament de la biomassa com a font energètica bàsica, encara que la implantació de la indústria turística i la supremacia econòmica del sector terciari sobre el sector primari i la indústria, que eren els que més productes forestals requerien, explica també l’increment de la massa forestal. A més, la terciarització de l’economia va influir en l’abandonament de les explotacions agrícoles tradicionals, sobretot les de caire extensiu i amb estructures d’explotació més antigues. Així, entre 1960 i 2000 es van deixar de cultivar a les Balears al voltant de 80.000 hectàrees de territori (Lucas, 2002) que han passat, en part, a engreixar la superfície forestal.
Mostrar más

85 Lee mas

Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zones de matollar del Macizo Central Ourensano

Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zones de matollar del Macizo Central Ourensano

Gràcies a l’estudi hem pogut veure com el matollar observat te unes característiques que li permet sobreviure als incendis i tindre una capacitat de regeneració elevada després de patir aquesta pertorbació. Això es degut a la capacitat per rebrotar d’aquestes espècies arbustives i a la seva competitivitat. També hem vist com a necessari, donar un valor econòmic a la bona conservació de l’hàbitat, per tal de que la població local abandoni pràctiques de gestió forestal nocives, com el foc.

10 Lee mas

Dinamització del sector forestal a través dels actius financers forestals

Dinamització del sector forestal a través dels actius financers forestals

11 del propietari pot ser enganyar l’Administració per a obrar majors subvencions. Si ens basem en el model d’Actius Forestals Financers aquest problema desapareix. L’Administració té el control dels costos i ingressos. El propietari hi guanyarà si es millora la gestió. En aquest cas ell té la possibilitat de recuperar del Dret Forestal. Amb això, la tercera afirmació és que el circuit financer, a part de resoldre el problema de l’excessiu termini dels models de gestió forestal, també pot ser un mecanisme adient per a canalitzar l’ajut públic a la sostenibilitat de les explotacions forestals.
Mostrar más

45 Lee mas

Caracterització del sector agrari de les Illes Balears a partir de criteris agrícoles, forestals i ramaders

Caracterització del sector agrari de les Illes Balears a partir de criteris agrícoles, forestals i ramaders

Pel que fa als tres municipis discordants, aquests tenen diverses característiques en comú. Per una banda, es troben ubicats a la Serra de Tramuntana, territoris amb elevada superfície forestal, possibles problemes de superposicions. Per altra banda, disposen, sobretot els dos darrers, d’una elevada superfície destinada al cultiu de l’olivar, Escorca disposa de 656,10 ha, Fornalutx i Sóller, de 506,61 ha i 1.174,87 ha respectivament. El que succeeix, és que probablement una part d’aquestes superfícies també estan comptabilitzades com a zones forestals, degut a un possible abandonament del cultiu o certs errors en el càlcul de les superfícies forestals.
Mostrar más

131 Lee mas

Regeneració del càrritx a les franges de protecció contra incendis al Parc Natural del Garraf

Regeneració del càrritx a les franges de protecció contra incendis al Parc Natural del Garraf

Si tenim en compte la quantitat de fito- volum herbaci que hauria de tenir una franja de protecció contra incendis (CEMAGREF, 1989), es pot recomanar la necessitat d’estas- sar una mateixa franja amb una periodicitat inferior de 2,5 anys perquè mantingui la seva funcionalitat. Però s’hauria de tenir en comp- te que en aquesta anàlisi s’ha considerat el càrritx com a única espècie herbàcia, tot i que al Garraf n’hi ha d’altres. Una d’elles és el llistó (Brachypodium retusum), espècie de gran inflamabilitat durant els mesos secs d’estiu i d’hivern (Rumèbe, 1983; Papió,
Mostrar más

9 Lee mas

Ordenança de condicions de protecció contra incendis [2008]

Ordenança de condicions de protecció contra incendis [2008]

Quan es procedeixi a la sol·licitud de lega- lització d’una activitat iniciada amb anteriori- tat a l’entrada en vigor del Codi tècnic de l’e- dificació que no disposi de la llicència de construcció i ús corresponent per no haver-se sol·licitat en el moment oportú, podrà exigir- se a l’interessat, com a condició prèvia, la realització de les obres necessàries per adap- tar el local o l’establiment a les condicions de protecció d’incendis que es recullen en aquesta Ordenança, el Codi tècnic de l’edifi- cació i el Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials, sempre que no es tracti de modificacions estructurals d’impossible o molt difícil execució. Disposició transitòria tercera
Mostrar más

8 Lee mas

Ordenança de condicions de protecció contra incendis en els edificis [1992]

Ordenança de condicions de protecció contra incendis en els edificis [1992]

vdadrsso: oJ seu damunl. -quan estiguin en plantes pis, disposamn do voslibd dlndependència en lots els seus accessos. Quan lalblcadó sigti en planta bMca o pis. En o[r]

16 Lee mas

Ordenança sobre les condicions de protecció contra incendis en els edificis [1990]

Ordenança sobre les condicions de protecció contra incendis en els edificis [1990]

lO.Eyocy~¡lO dn fye- un v~tiDulG O'logqgvogoncla... QO QCO\QCCIO ~entrA lOCQQdln..[r]

24 Lee mas

Instal.lació frigorífica, instal.lació d'il.luminació i elèctrica i estudi contra incendis

Instal.lació frigorífica, instal.lació d'il.luminació i elèctrica i estudi contra incendis

El càlcul i dimensionament de la instal·lació frigorífica de la planta s’ha fet segons el Real Decret 138/2011, 4 de de Febrer, en el qual s’aprova el Reglament de Seguretat[r]

114 Lee mas

Show all 23 documents...