Inhibició de la proliferació

Top PDF Inhibició de la proliferació:

Identificació de la funció de les caspases executores en el desenvolupament cardíac, basada en l’estudi de la deleció de les caspases 3 i 7 en els cardiomiòcits

Identificació de la funció de les caspases executores en el desenvolupament cardíac, basada en l’estudi de la deleció de les caspases 3 i 7 en els cardiomiòcits

s’ha detectat en el nucli de cèl·lules de mamífers, on la seva funció és força desconeguda [340, 341]. Un estudi molt recent amb hepatòcits demostra com α1-ACT està implicada en la proliferació cel·lular, ja que la seva sobre-expressió comporta una disminució en la proliferació, evidenciada per una disminució en l’expressió de CycD i en el marcatge de PCNA i Ki-67 [318]. Aquest estudi, doncs, concorda amb els nostres resultats, on els cardiomiòcits DKO, amb un defecte de proliferació, expressen més α1- ACT, que és un inhibidor de la proliferació en el fetge [318]. A més, el nostre treball in vitro amb cardiomiòcits neonatals sobre-expressors de Serpina3 demostra com aquesta està implicada en la inhibició de la proliferació en aquest tipus cel·lular, tot i no ser la única responsable del fenotip presentat en aquest treball. Els nivells de mRNA de Serpina3 en els cors DKO també són més abundants que en els WT, indicant que no es produeix cap regulació post-transcripcional per part de les caspases, sinó que ja es troba alterada la seva transcripció. El treball amb cardiomiòcits in vitro, a més de confirmar el paper de les caspases en la regulació de la seva expressió, aporta informació nova sobre la localització de Serpina3, ja que demostra la seva presència en els cardiomiòcits. A més a més, Serpina3 ha estat identificada, igual que NPPA, per diversos estudis com un marcador de fallada cardíaca, associada amb diverses alteracions moleculars i cel·lulars, com l’estrès oxidatiu o una senyalització anormal de les citoquines [337].
Mostrar más

205 Lee mas

Estudi de la inhibició de BRAF V600E mitjançant el fàrmac vemurafenib en melanomes

Estudi de la inhibició de BRAF V600E mitjançant el fàrmac vemurafenib en melanomes

entre altres, dels gens anotats. Els termes GO informen de les funcions que desenvolupen els gens, els processos biològics on estan implicats i el component cel·lular on actuen, mentre que els termes KEGG donen una informació més global de la funció del gen dins la cèl·lula. Així, l’anàlisi de significació biològica consisteix en relacionar cada gen seleccionat amb els termes GO i KEGG que li corresponguin, per després elaborar una llista d’aquells termes més repetits. D’aquesta manera es podrà determinar com afecta a nivell funcional i de processos la presència del vemurafenib en les cèl·lules canceroses i comprovar si inhibeix o no la proliferació cel·lular.
Mostrar más

62 Lee mas

Estudi de les alteracions dels mecanismes reguladors del cicle cel.lular, apoptosi i invasió en el carcinoma de pròstata.

Estudi de les alteracions dels mecanismes reguladors del cicle cel.lular, apoptosi i invasió en el carcinoma de pròstata.

barrera per la progressió de la cèl.lula a la fase S i pot tenir la funció de senyal de sortida del cicle cel.lular 411 . Experiments "in vitro" han demostrat que els nivells de p27 Kip1 són elevats a les cèl.lules quiescents. En resposta a estímuls mitogènics, aquestos nivells cauen i romanen baixos a les cèl.lules proliferatives. L´eliminació dels estímuls mitogènics eleva de nou els nivells de p27 Kip1 . Diversos estudis que tracten sobre línees de CP han demostrat la inhibició mediada per oligonucleòtids "antisense", que augmenta la proliferació i redueix l´adhesió intercel.lular 412 . Els resultats obtinguts mostren una disminució dels nivells de p27 Kip1 en augmentar la fase S, sense ser aquest augment significatiu. Les anàlisis en carcinomes colònics i de mama tampoc han trobat una associació entre la inhibició de p27 Kip1 i l´augment de la proliferació 199, 408, 413 , mentre que aquesta associació si ha estat reportada en tumors endocrins i limfomes 414, 415 . Tot i què un possible impacte de la inhibició de p27 Kip1 en la proliferació tumoral al CP encara necessita ser tractada específicament, es pot postular que aquesta expressió reduïda no només es troba implicada en una modulació del cicle cel.lular empitjorada mitjançant l´activitat inhibidora de les CDK, sinó també en la invasió per cèl.lules tumorals, facilitant el despegament de cèl.lules individuals. Compatible amb aquesta hipòtesi, com ja s´ha esmentat, hem observat que l´expressió de p27 Kip1 és sovint més baixa en cèl.lules invasives que en cèl.lules neoplàsiques intraglandulars de la PIN, i que és freqüentment mínima o absent als nius tumorals metastàsics. A més, s´ha proposat que la n-cadherina es trobaria implicada en la inhibició per contacte del creixement induint l´aturada del cicle cel.lular a la fase G1 i l´elevació dels nivells de p27 Kip1 416 . Un altre efecte proposat "in vitro" de la inhibició de p27 Kip1 és la sensibilització contra alguns agents quimioterapèutics. Aquesta possibilitat caldria que fos confirmada mitjançant estudis addicionals "in vivo", donades les seves implicacions terapèutiques. De tota manera, en els casos de la nostra sèrie que van rebre tractament previ, els nivells de p27 Kip1 no mostraren diferències amb el grup no tractat, suggerint que el tractament previ no influiria a nivell posttranscripcional en els malalts tractats abans de la cirurgia.
Mostrar más

228 Lee mas

Anàlisi de la morfologia i migració cel·lular en cèl·lules de tumors cerebrals malignes

Anàlisi de la morfologia i migració cel·lular en cèl·lules de tumors cerebrals malignes

La senyalització dels RTKs és una diana de modulació a tres nivells principalment, ja que es pot actuar inhibint els propis receptors com les vies MAPK i PI3K/Akt que són els principals efectors de la seva senyalització. L’apreciació de l’efecte de la modulació en aquest vies passa per actuar damunt dels punts crítics d’aquestes, como és el cas de MEK que és l’encarregada d’activar a ERK que estimula la transcripció de tota una sèrie factors de creixement i contribueix a la pèrdua de control de la proliferació cel·lular[30]. La supervivència de les cèl·lules de GBM també es veu afavorida per la inhibició de senyals proapoptòtiques i l’increment de la síntesis proteica processos cel·lulars lligats a l’activació de PI3K,que té com a principal molècula efectora de Akt [19]. Tant les cèl·lules LN229 com les T98G han vist reduïda la seva motilitat com a conseqüència de tractament amb inhibidors específics de MEK i PI3K.
Mostrar más

28 Lee mas

Anàlisi de l'expressió de NOR-1 en les cèl.lules musculars llises i de la seva implicació en la proliferació cel.lular

Anàlisi de l'expressió de NOR-1 en les cèl.lules musculars llises i de la seva implicació en la proliferació cel.lular

CREB pot jugar diferents papers a la cèl·lula ja que regula l’expressió de nombrosos gens involucrats en diferents processos cel·lulars que van des del metabolisme energètic a la proliferació cel·lular (Mayr B. i Montminy M. 2001). Els efectes de CREB sobre aquest últim procés sembla que és variable i depèn del tipus i context cel·lular. Per una banda CREB indueix l’expressió de gens claus per la progressió del cicle cel·lular com c-fos (Sassone-Corsi P. et al. 1988) o la ciclina D1 (Beier F. et al. 1999, Lee RJ. et al. 1999) així com s’ha vist que la inhibició de CREB bloqueja el creixement de diferents línies tumorals (Park YJ. et al. 1999). En les CML la situació sembla que és més complexa (Reusch JE i Klem DJ. 2003), ja que si bé s’ha vist que l’activació de CREB és essencial per l’expressió de la ciclina A i per la proliferació d’aquestes cèl·lules (Kothapalli D. et al. 2003, Tokunou T. et al. 2001), també s’ha observat que la proliferació està associada amb una disminució dels nivells de CREB tant totals com de proteïna fosforilada (Klemm DJ. et al. 2001, Lipskaia L. et al. 2003). Aquestes dades fan pensar que CREB podria tindre un paper dual em la proliferació de les CML, en que en un primer moment l’estímul mitogènic ocasionaria una activació de CREB i d’aquesta manera de l’expressió de gens pro-proliferatius seguits d’una altre fase en la qual es requeriria una disminució dels nivells de CREB.
Mostrar más

119 Lee mas

Caracterització molecular dels efectes de la inhibició de l'EGFR en cèl·lules de Glioma

Caracterització molecular dels efectes de la inhibició de l'EGFR en cèl·lules de Glioma

En aquest treball es demostra com el tractament amb l’inhibidor de l’EGFR erlo- tinib es modula l’activitat de l’eix FOXO/FOXM a través de la inhibició de la via PI3K/Akt, regulador negatiu crucial en la senyalització del factor de transcripció FOXO. Aquest efecte es posa de manifest amb la disminució en la fosforilació d’Akt observada per Western Blot, i que indica una disminució en la seva activitat. Ja que FoxO3a és una diana de fosforilació d’Akt, i aquesta és una fosforilació inactivadora, es va observar que els nivells de FoxO3a fos- forilat disminuïen de forma paral·lela als nivells d’Akt fosforilat, i per tant, això produeix una activació del factor de transcripció FoxO3a. Aquest fet és més evident en les línies cel·lulars LN229 i T98G, mentre que a la línia U373 no s’observa, cosa que correlaciona amb el fet que aquesta sigui la línia que presenta una sensibilitat menor al tractament amb erlotinib. Els efectes de la desfosforilació de FoxO3a també s’observen en el lleuger augment dels nivells totals de la proteïna, degut a la disminució de la seva degradació a través del proteasoma. Erlotinib també produeix una repressió del factor de transcripció FoxM1, regulador crucial de la proliferació cel·lular i de l’expressió de gens diana importants per a la progressió del cicle cel·lular i la supervivència (McGovern UB, 2009), i que és una diana directa de FoxO3a. Aquesta repressió de FoxM1 és d’especial importància ja que s’ha posat de manifest la seva contribució al desenvolupament i progressió dels gliomes (Wang Z, 2015). A més s’ha posat al centre d’atenció en aquest factor de transcripció com a diana terapèutica, havent-hi di- versos fàrmacs que hi actuen directament com la Siomicina A (Radhakrishnan SK, 2006) o el Tioestrepton (Kwok JM, 2008). En nombrosos estudis es posa de manifest l’efectivitat de la repressió de FoxM1 en diferents tipus de tumor, com la leucèmia limfoblàstica aguda del llinatge de cèl·lules B (Buchner M, 2015), càncer de l’epiteli ovàric (Chen Y, 2015), carcino- ma de nasofaringe (Yu C, 2015) o en Medul·loblastoma (Lin J, 2013).
Mostrar más

230 Lee mas

Funció diferencial de les isoformes de l'adenina nucleòtid translocasa en el metabolisme energètic i la proliferació cel.lular. Regulació de l'expressió per PGC-1alfa

Funció diferencial de les isoformes de l'adenina nucleòtid translocasa en el metabolisme energètic i la proliferació cel.lular. Regulació de l'expressió per PGC-1alfa

Una vegada determinat el correcte funcionament dels shRNA, vam estudiar les conseqüències cel·lulars que suposava el silenciament gènic de les isoformes d’ANT en cèl·lules HeLa. Primer de tot vam estudiar si el silenciament de les isoformes d’ANT repercutia en la capacitat proliferativa de les cèl·lules. Es van transfectar cèl·lules HeLa durant 72 hores amb shANTm, shhANT2 o shhANT3 i es va quantificar el contingut de proteïna total cada 24 hores mitjançant la tinció amb sulforodamina B de les cèl·lules prèviament fixades a la placa amb TCA 10% (Figura 31A). El silenciament d’hANT2 no produeix alteracions apreciables en la proliferació de les cèl·lules HeLa, mentre que el silenciament d’hANT3 limita clarament la capacitat proliferativa de les cèl·lules, suposant una reducció del 21% a partir de les 48 hores de la transfecció i del 37% a les 72 hores. Emperò, cal destacar que per necessitats metodològiques, per a poder realitzar la transfecció amb els shRNA, les cèl·lules han de trobar-se a un elevat percentatge de confluència (60-80%), pel que la seva capacitat de proliferació és inferior a quan les cèl·lules es troben a baixa densitat (Figura 13A o 15A). Per tant, les condicions de la transfecció transitòria potser no permeten posar de manifest les possibles repercussions del silenciament d’hANT2 en la capacitat proliferativa de les cèl·lules HeLa. També es van analitzar per western blot els nivells proteics de l’antigen nuclear de cèl·lules en proliferació (PCNA), el qual s’utilitza com un marcador de la proliferació cel·lular (Maga and Hubscher, 2003). A partir d’extracte total de cèl·lules HeLa transfectades durant 48 hores amb els shRNA, es va immunodetectar el PCNA i la tubulina (control de càrrega) (Figura 31B). El silenciament d’hANT3, a diferència del d’hANT2, produeix una disminució del senyal de PCNA.
Mostrar más

323 Lee mas

Estudi del fenomen de la transformació histològica en síndromes limfoproliferatives indolents

Estudi del fenomen de la transformació histològica en síndromes limfoproliferatives indolents

Els treballs que integren aquesta tesi han permès aprofundir en el coneixement del fenomen de la transformació histològica en dues de les síndromes limfoproliferatives cròniques més prevalents en la població. Aquest fenomen, ben conegut i estudiat històricament amb les eines disponibles en cada època, ha despertat un renovat interès en la comunitat mèdica i científica, a la llum dels nous avenços tecnològics que han afavorit un millor coneixement dels seus mecanismes biològics. Paral·lelament s’ha constatat la necessitat d’analitzar novament des d’un punt de vista clínic el fenomen de la transformació histològica, tant per redimensionar-lo en base a les noves classificacions histològiques com per ampliar les eines clíniques i biològiques de les que es disposa a l’actualitat per identificar-lo i delimitar-lo de forma més acurada. Els treballs que es presenten en aquesta tesi s’han d’encabir en aquest context. D’una banda, es constatava la mancança de dades clíniques relatives a la incidència i als factors predictius de la transformació histològica en el LF avaluades en una sèrie amplia de pacients ben caracteritzats amb les eines diagnòstiques actuals. D’una altra banda, es feia pal·lesa la necessitat de reavaluar en la leucèmia limfàtica crònica el significat de la proliferació a nivell histològic donades les implicacions cada cop més rellevants que té aquesta en la biologia de la malaltia i en conseqüència, iniciar l’estudi dels límits entre les formes histològiques de LLC “accelerada” i la transformació histològica.
Mostrar más

153 Lee mas

Preparació de derivats de cobalamina i estudi de la seva interacció amb el ribocommutador de Klebsiella Pneumoniae

Preparació de derivats de cobalamina i estudi de la seva interacció amb el ribocommutador de Klebsiella Pneumoniae

• La inhibició prematura de la transcripció es produeix quan el metabòlit s'uneix al ribocommutador i causa canvis conformacionals a la plataforma d'expressió i a l'aptàmer. Aquests canvis conformacionals generen la formació d'un nou loop de terminació per aparellament de bases al mRNA sintetitzat fins al moment, que provoca l'alliberament de la cadena de DNA motlle per part de l’RNA polimerasa i causa la terminació prematura de la síntesi del mRNA (Figura 8a). També es pot donar el cas en què el segrest del loop de terminació (provocat per la unió ribocommutador-metabòlit) dona lloc a l’activació del gen (Figura 8c). • La regulació de l'expressió gènica es pot dur a terme a nivell de la traducció del
Mostrar más

47 Lee mas

E. CLÍNICA III:  Transtornos hematólogicos (catalán)

E. CLÍNICA III:  Transtornos hematólogicos (catalán)

Proliferació incontrolada d’un tipus de leucòcit anòmal e immadur (cèl·lula leucèmica) que infiltren medul·la òssia, altres òrgans i teixits (SNC, fetge, melsa, budell) i sang perifèrica, alterant la producció de cèl·lules hematopoètiques normals i amb aparició de cèl·lules immadures (blastos) no habituals a sang perifèrica.!

13 Lee mas

Estudi immunohistoquímic de les caspases en el càncer de mama. Relació amb altres factors pronòstics

Estudi immunohistoquímic de les caspases en el càncer de mama. Relació amb altres factors pronòstics

Les determinacions immunohistoquímiques fetes per avaluar l’índex apoptòtic, l’índex de proliferació cel·lular i les caspases s’han realitzat sobre tissue arrays. De cada un dels 210 tumor s’ha seleccionat el bloc de parafina que contenia el fragment més representatiu del tumor i d’aquest bloc s’ha seleccionat la zona amb més parènquima tumoral per a fer la secció mitjançant un punx de 5 mm de diàmetre màxim. Cada un d’aquests tissue arrays s’han col·locat ordenadament en un nou bloc de parafina, de manera que cada tissue array es podia identificar segons la seva posició amb el cas al qual corresponia. Cada lamineta tenia una taula adjunta en la què constava a quin cas s’estava valorant (figura 8).
Mostrar más

179 Lee mas

Estudi de l’activació de la glucocinasa (GKA456V) en fetge perivenós

Estudi de l’activació de la glucocinasa (GKA456V) en fetge perivenós

Figura 4.  Regulació  del  metabolisme  hepàtic en  estat  de  dejuni.  En unir‐se al  seu receptor  de  membrana,  el  glucagó  indueix que l'adenilat ciclasa  (AC)  produeixi  un  increment  de cAMP el  qual implica una  activació  de la  PKA.  L'activitat  cinasa  de  PKA  provoca  la  inhibició  de  GS  (glicogen  sintasa)  i  de  ChREBP,  i,  per  altra  banda,  l'activació de GP (glicogen fosforilasa) i també de CREB la qual entra al nucli i activa la  transcripció de PGC‐1α.  El co‐activador nuclear PGC‐1α afecta la regulació de la via gluconeogènica mitjançant la seva unió a factors de  transcripció  com  FOXO1  i  HNF4‐α.  La  manca d'insulina  és  responsable  de  la  localització nuclear  de  FOXO1 de  manera  que  permet  la  seva  acció  reguladora  de  la  gluconeogènesi.  Per  altra  banda,  Sirt1  mitjançant  la  seva  activitat  deacetilasa  estimula  FOXO1  i  PGC‐1α  i,  en  conseqüència,  la gluconeogènesi.  En  vermell i  subratllats,  s'indiquen els substrats gluconeogènics. 
Mostrar más

348 Lee mas

Neurogènesi hipocampal adulta : Implicacions en la malaltia de Huntington

Neurogènesi hipocampal adulta : Implicacions en la malaltia de Huntington

Per neurogènesi s’entén el procés que involucra la creació de noves neurones en gir dentat (GD) de l’hipocamp. Igualment s’ha demostrat creació de noves neurones al bulb olfactori dels mamífers adults (3) . Hi ha la possibilitat de trobar també proliferació de noves neurones en algunes àrees corticals i a la substància negra, tot i que aquestes dades són discutibles (1) . El que si es pot afirmar és que les zones amb més activitat neurogènica són la zona subventricular (ZSV) -delimitant els ventricles– i la zona subgranular (ZSG) del GD de l’hipocamp. Es creu que la incapacitat per generar cèl·lules de reemplaçament és una important causa de malaltia neurològica (4) . Hi ha estudis que mostren que un dèficit en la neurogènesi és causant de dèficit cognitius i dèficits emocionals com la depressió). En el cas de la MH s’han trobat evidències de dèficit en la creació de noves neurones a l’hipocamp, el que seria vinculant als problemes
Mostrar más

12 Lee mas

Estudi sobre l’efecte de bhrf1 en la inhibició de l’apoptosi i el control del cicle cel·lular en cèl·lules d’hibridoma

Estudi sobre l’efecte de bhrf1 en la inhibició de l’apoptosi i el control del cicle cel·lular en cèl·lules d’hibridoma

" Una vegada s’ha fet la determinació amb inhibidors de que la inhibició és possible, s’ha efectuat l’expressió de proteïnes clau en la regulació del procés. La estratègia per actuar sobre la mort cel·lular programada és la introducció de modificacions genètiques a la cèl·lula. Les estratègies genètiques d’inhibició de l’apoptosi tenen com a objectiu aturar el procés apoptòtic abans de l’activació de les caspases transductores, és a dir, es centren al nivell mitocodrial. Com s’ha vist, el mitocondri té un paper essencial en la integració de senyals i la modulació de les decisions de vida o mort a través de membres de la família de Bcl-2. Cal fer notar que la introducció d’algun mecanisme genètic de protecció de la cèl·lula respecte el procés d’inducció, podria desenvolupar cèl·lules més robustes que tindrien la capacitat de mantenir la seva viabilitat i no desencadenar la mort cel·lular programada, inclús en condicions adverses provocades en algun moment del bioprocés.
Mostrar más

239 Lee mas

La Innovació en el sector assegurador

La Innovació en el sector assegurador

Internet ha generat noves empreses i noves formes de comunicació i màrqueting per part de les companyies, i unes d'elles ha sigut la proliferació de les xarxes socials , aquestes xarxes ofereixen la possibilitat de mostrar la personalitat de l'organització i donar la imatge de la importància que tenen cap als seus clients, s' ha d'analitzar de forma quantitativa la interacció que hi ha entre aquestes empreses i els clients, però hem pogut comprovar que tot i ser un canal que ofereix moltes possibilitats com la detecció del frau o saber els gustos dels treballadors moltes asseguradores no interaccionen de forma activa al pensar que les xarxes socials van més encaminades a ser un canal de màrqueting que de comunicació, és un error que s'ha de modificar perquè adaptant correctament i utilitzar de forma activa aquests canals generaran un valor afegit a la companyia la qual obtindrà informació privilegiada dels gustos dels seus clients o grups d'interès el que podrà utilitzar per adaptar els productes i personalitzar-los.
Mostrar más

58 Lee mas

Show all 10000 documents...