Llengua Castellana

Top PDF Llengua Castellana:

El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística.

El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística.

llengua anglesa (com la redacció escrita, la prova d’omplir espais blancs, la prova de gramàtica d’elecció múltiple o el dictat) com aspectes comunicatius (a través de l’entrevista oral, la prova d’imitació fonètica i la narració), i les mateixes proves eren administrades per a la llengua catalana i la llengua castellana com a mesures de la competència lingüística inicial en la llengua dominant (català, castellà o bilingüe). Els resultats posaven de manifest que els alumnes més grans obtenien millors puntuacions en totes les proves avaluades, independentment de les hores d’exposició formal a l’anglès. En canvi, les puntuacions de l’alumnat que havia començat l’ensenyament de l’anglès als 8 anys (més joves a l’inici de l’ instrucció en la L3) no arribaven a superar les de l’alumnat d’edat més avançada 22 . També apareixien diferències respecte les proves avaluades i les hores d’instrucció. Així, aquelles proves que avaluaven aspectes acadèmics del llenguatge (especialment la prova de dictat, la d’omplir espais en blanc i la de gramàtica) eren les que es veien més afectades per l’edat i el temps d’exposició, mentre que les proves que mesuraven aspectes comunicatius eren les menys afectades. Per a Muñoz, la superioritat dels resultats en anglès de l’alumnat més gran s’expliquen per la confluència entre la metodologia explícita de l’ensenyament formal (respecte altres aproximacions més naturals, com la immersió), l’input escàs (les poques hores d’anglès al currículum) i l’edat dels alumnes més grans, que en aquestes condicions podrien compensar les dificultats d’aprendre una llengua estrangera gràcies als seus majors recursos cognitius (maduresa cognitiva).
Mostrar más

645 Lee mas

AVALUACIÓ DE QUART D’ESO COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA: LLENGUA CASTELLANA MODELS DE PROVA ORIENTATIUS

AVALUACIÓ DE QUART D’ESO COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA: LLENGUA CASTELLANA MODELS DE PROVA ORIENTATIUS

Además, carece de experiencia y no conoce los riesgos para la salud y la seguridad que puede haber en el lugar de trabajo. Un caso[r]

15 Lee mas

PERFIL D’ASSIGNATURA ASSIGNATURA: LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA NIVELL: 1r ESO BL CRITERIS D’AVALUACIÓ

PERFIL D’ASSIGNATURA ASSIGNATURA: LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA NIVELL: 1r ESO BL CRITERIS D’AVALUACIÓ

Interpretar textos escrits en suports diversos, de l’àmbit personal, acadèmic i social, de tipologies diverses (aprofundint en els recursos expressius dels narratius i des[r]

20 Lee mas

Percepcions sui iuris  Percepció de la realitat lingüística en persones amb discapacitat intel·lectual : representacions i usos

Percepcions sui iuris Percepció de la realitat lingüística en persones amb discapacitat intel·lectual : representacions i usos

La meitat de les persones han dit que els agrada la música menorquina, perquè la coneixen i saben cantar moltes cançons. En concret, les de na Joana Pons, “ses jotes menorquines”, la música “des Jaleo”, les cançons de Cris Juanico, de Traginada, del Grup Folklòric des Castell, d’Aires d’Algendar, etc. Aquest tipus de música o de cançons agrada a totes les edats. Sabem que la música, els cantants, les cançons, són testimonis del pas inexorable del temps i reflecteixen una època. Els entrevistats més grans gaudeixen amb les cançons de Manolo Escobar, de Bertin Osborne, de Julio Iglesias, amb les cançons mexicanes i amb música clàssica com la de Bethoven. Els de mitjana edat de 40-50 anys, que van viure els anys de transició democràtica recorden alguns dels cantants de la Nova Cançó com Lluís Llach o Maria del Mar Bonet. També els agraden Los Panchos, el Dúo Dinámico o Perales i d’altres grups o cantants que van iniciar els nous corrents de música pop i rock, com Mecano, Marta Sánchez, Ana Belén. De grups infantils: Enrique i Ana i, el grup Parchís. Finalment, el jovent, que també escolta música menorquina, es decanta per la nova música contemporània, moderna, pop, salsa, música flamenca... Escolten cantants com J. Sabina, M. Jackson, Juanes, i, els primers èxits d’OT: Xenoa, Bisbal i Bustamante (es fa patent la importància mediàtica de la televisió pel que fa al llançament de cantants en llengua castellana).
Mostrar más

65 Lee mas

Llengua al límit  Una llengua, dos camins  L'encontre necessari

Llengua al límit Una llengua, dos camins L'encontre necessari

La transcripció del debat d'Àgora dedicat als fets del Palau ens permet extreure unes conclusions interessants. En primer lloc, i com a fet sorprenent, les incorreccions més nombroses, i amb diferència respecte als barbarismes lèxics pròpiament dits, corresponen a errors de pronúncia. Així, trobem que moltes elisions d'articles i/o preposicions davant vocal no es realitzen. Aquest fenomen només es pot entendre si acceptem que la interferència de la llengua castellana n'és la responsable. El castellà no elideix mai davant vocal, per tant, és comprensible que el fenomen es traspassi cap a la llengua oral catalana. No obstant això, hauríem de creure que uns personatges amb un nivell educatiu i social elevat com sembla que són els que participen en el debat transcrit d' Àgora, no haurien de produir el fenomen, però l'evidència ens demostra que és tot al contrari. En canvi, si obviem aquesta mena d'errors juntament amb els nombrosos de que, ens trobem amb un discurs força depurat, amb només cinc castellanismes: tipo, propi, lo, irrompissin i bueno.
Mostrar más

47 Lee mas

El català, la llengua de la tribu o una llengua d'estat?

El català, la llengua de la tribu o una llengua d'estat?

Tenim, doncs, un grup d’autors que són partidaris de la cooficialitat del català i el castellà. Alguns dels arguments que branden per a defensar la seva opinió són que el català, en un estat independent, ja tindria la protecció suficient com per no haver de patir per la imposició del castellà; parlen també d’una cooficialitat asimètrica, és a dir, que el català tingui més presència en tots els àmbits, però sobretot en institucions, i la necessitat de continuar protegint-lo, sense desmerèixer el castellà. En aquest grup trobem un discurs molt dirigit cap a la comparació, de manera que trobem opinions del tipus “no hem de fer el mateix que ens han fet a nosaltres”; si defensem una oficialitat única estem actuant com Espanya i França; “si volem que ens respectin, hem de respectar”, o també la idea que la llengua castellana és un valor afegit per als catalans. Un altre argument que utilitzen per a defensar el seu discurs és el de defensa de la cohesió social, esgrimint l’argument que només el bilingüisme pot evitar una fractura social per raons d’identitat. Blanca Busquets (2012), a l’article “La independència i el castellà” introdueix, encara, un nou argument per afegir als que acabem de citar, per defensar que no s’ha de témer pel futur de la llengua catalana: el fet que la seu de la normativa catalana estigui ubicada a Catalunya és una circumstància que afavoreix la supervivència del català: “”qui dicta les normes del català és l’Institut d’Estudis Catalans i és a Barcelona” (Busquets, 2012). Argumenta que els territoris que no són seu de cap institució normativa (posa l’exemple d’Andorra, País Valencia, les Illes i la Catalunya Nord) no tenen aquesta protecció normativa ni el recolzament dels governs respectius. Segons Busquets, si la normativa va de bracet amb la política lingüística del Govern de la Generalitat, no hi ha “cap perill perquè la nostra llengua es perdi”.
Mostrar más

54 Lee mas

Estudi dels fenòmens de contacte de llengües en el lèxic d’estudiants de sisè de primària

Estudi dels fenòmens de contacte de llengües en el lèxic d’estudiants de sisè de primària

Com apunta Payratò (1984) la discussió sobre la terminologia de tots els elements presents dins l’estudi de contacte de llengües és molt complexa, plena de diferents opinions. En aquest estudi, entenem per una banda el manlleu com la denominació prou adequada dels fenòmens lèxics procedents d’una altra llengua, és a dir, s’extreuen directament paraules d’una altra llengua. Per l’altra banda, el calc, és un tipus de manlleu però amb la presència d’elements propis de la llengua receptora. Podem dir que la diferència entre ambdós és que el calc adapta aquestes paraules a la llengua interferida mentre que el manlleu l’utilitza sencera amb possibles modificacions. Un exemple de manlleu sería si agafam el mot “cumpleaños” directament del castellà en lloc d’utilitzar aniversari. Seguint la mateixa línia, com a exemple de calc seria emprar el mot “cumpleanys”, que seguiria sent una paraula extreta de la llengua castellana però aquesta vegada agafant trets de la llengua catalana.
Mostrar más

66 Lee mas

Interpel·lacions interpersonals en un àmbit públic

Interpel·lacions interpersonals en un àmbit públic

Dit això, el treball Interpel·lacions interpersonals en un àmbit públic és un estudi que vol donar a conèixer quins usos se’n fa i quin és l’estat del català, llengua pròpia dels Països Catalans, a la clínica dental privada de Ca’s Dentista. Aquest establiment formaria part de l’àmbit de salut privada, que és un àmbit no gaire estudiat fins a dia d’avui i encara menys a Mallorca. Aquest context el fa interessant ja que és un territori amb contacte de llengües, amb un règim de doble oficialitat entre la llengua pròpia i la llengua de les institucions de l'Estat, aquest fet crea situacions conflictives entre parlants on es poden analitzar aspectes com: la lleialtat lingüística dels catalanoparlants o, també, si aquests convergeixen a la llengua castellana, entre d’altres. Cal esmentar que l’anàlisi es fa a Vilafranca de Bonany on la presència del català en els
Mostrar más

61 Lee mas

PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE CEIP Sa Graduada

PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE CEIP Sa Graduada

Aquestes directrius estatals i comunitàries s’han d’inserir en el marc de les Illes Balears, una societat plurilingüe i pluricultural amb dues llengües oficials: la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana. En aquest context, s’ha d’assegurar l’ús del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament, d’acord amb el que assenyalen la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana (BOCAIB núm. 89, de 17 de juliol).
Mostrar más

24 Lee mas

De les Normes de Castelló a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

De les Normes de Castelló a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Però, ja ho hem dit adés: a hores d’ara, el valencià, la nostra llengua, és sovint utilitzada com un motiu de discòrdia entre valencians, en comptes de ser el tret comunitari desitjable d’identificació i d’unió. S’ha de dir ací que la identificació mecànica que sovint s’ha fet entre llengua i nació, per una part i l’altra, no ha ajudat gens a clarificar la qüestió i a assentar-la sobre les bases d’una mínima sere- nitat i racionalitat. Cal, doncs, saber desactivar eixe conflicte socialment esteri- litzant, perquè a més, en el món que ens ha tocat viure, el món de la globalització, dels mass media, i de l’escolarització generalitzada, una llengua de baix abast demogràfic, envoltada de llengües potents, com és la nostra, corre el gran perill de desaparéixer en poc temps si li afegim la dificultat gratuïta d’un conflicte greument pertorbador que es prolonga en el temps sense una perspectiva clara de solució.
Mostrar más

88 Lee mas

La pressió social i el català a Europa

La pressió social i el català a Europa

Irlanda va esdevenir el 1973 Estat membre de l’aleshores Comunitat Econò- mica Europea, al mateix temps que el Regne Unit. En aquell moment els que negociaven l’ingrés no van donar gaire importància al tema de la llengua. És més, no van demanar que es modifiqués el Reglament número 1, de manera que l’irlandès no va esdevenir ni llengua oficial ni de treball. Hi havia interès que l’irlandès fos oficial, però no que tingués un estatus de llengua de treball, principalment perquè la situació de l’irlandès a les institucions irlandeses no es podia descriure, en la pràctica, en aquests termes. Així, el ministre d’Afers Exteriors d’aleshores, Patrick Hillery TD, va escriure a la Comissió Europea, en una carta datada el 23 de juliol de 1971: «Som perfectament conscients que la traducció oficial a l’irlandès de tota la legislació comunitària podria ge- nerar greus problemes d’ordre pràctic», tot i que deia que l’estatus d’oficiali- tat era una aspiració tant del seu Parlament com del poble irlandès (citat per Ó Riagáin). 3
Mostrar más

30 Lee mas

El caixubi, llengua regional eslava de Polònia

El caixubi, llengua regional eslava de Polònia

Els textos laics representaven un gran nombre de tipus funcionals d’escriptura. Juntament amb les belles-lettres (poesia i prosa) també es van publicar alguns manuals del caixubi. A més a més, els intents d’introduir aquesta llengua a les humanitats eren patents. Aquests són alguns exemples: resums en caixubi dins d’alguns llibres en polonès (vegeu per exemple Synak, 1998) i l’obra sobre la producció en els camps de la història, la geografia, la llengua i la literatura dels caixubis de tres investigadors de Gdańsk (Borzyszkowski, Mordawski i Treder, 1999), en què s’inclouen textos paral·lels en caixubi i en polonès. També es va desenvolupar el periodisme, amb l’aparició d’alguns suplements en caixubi en la premsa local polonesa de la Pomerània, entre els que cal destacar el molt apreciat Pomerania, una publicació mensual bilingüe (polonès i caixubi) creada el 1969 per Zrzeszenie Kaszubsko-Pomorskie i que des de fa poc inclou més textos en caixubi, inclosos els fascicles educatius com a part d’un curs de caixubi. Des de 1999 hi ha també una publicació periòdica monolingüe en caixubi, abans titulada Òdroda (“Renaixement”), però que ara rep el nom de Kaszëbskô Òdroda.
Mostrar más

10 Lee mas

El gallec, llengua majoritària però minoritzada

El gallec, llengua majoritària però minoritzada

Espanya va ratificar l’any 2001 la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), un document europeu que no afegia gran cosa als drets recollits en les lleis de normalització lingüística gallega, basca i catalana, però que sí que podia servir per a augmentar la cobertura legal de les altres llengües ibèriques i de les tres citades anteriorment als territoris on no tenen protecció. Espanya va ratificar aquest document i, d’entrada, va infringir el seu contingut, ja que en l’article 3.1. de la CELRM es diu clarament que «cada Estat contractant ha d’especificar (...) la llengua a la qual s’apliquen els compromisos». I Espanya, en lloc de fer el que mana la CELRM, diu en el seu instrument de ratificació que «s’entenen per llengües regionals o minoritàries les reconegudes com a oficials en els estatuts de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, les illes Balears, Galícia, el País Valencià i Navarra». Sí, però, quines són eixes llengües? quines? Més avant, en aquest mateix instrument indica que també tenen la consideració de llengües regionals aquelles que, sense ser oficials, tinguen en l’àmbit autonòmic un cert grau de reconeixement i de
Mostrar más

14 Lee mas

El retoromànic a Suïssa  Una llengua minoritària en contacte

El retoromànic a Suïssa Una llengua minoritària en contacte

Contràriament a la pràctica social de la llengua, l’ensenyament escolar es porta a terme successivament sols en romanx, el que significa una immersió absoluta per als al·lòfons. L’alemany s’estudia a partir del quart any d’escolaritat, primer com a assignatura, esdevenint al nivell de secundària llengua també d’instrucció. La instrucció romanxa es limita a 2-4 hores setmanals com a assignatura, i s’impartiex una línia en romanx segons les possibilitats organitzatives. A causa de l’heterogeneïtat lingüística als municipis, únicament són possibles les escoles adaptades a les condicions lingüístiques. La taula següent (Furer, 1996: 307) enumera els diferents tipus d’escola primària del primer al sisè any d’escolaritat a les regions romanxes sense les excepcions possibles (dotacions d’hores, iniciació de l’alemany, escola bilingüe):
Mostrar más

12 Lee mas

La normativa de la llengua catalana, febrer 2012

La normativa de la llengua catalana, febrer 2012

Aquesta visió global exigeix, en primer lloc, una descripció del sentit i les fun- cions de la llengua normativa en les societats contemporànies i del marc gene- ral en el qual se situa el concepte de normativa lingüística. El mòdul "Planifica- ció, codificació i estandardització de les llengües" té com a finalitat fer aques- ta descripció. Així, després de veure la relació entre llengua, societat i canvi sociolingüístic, tractarem la planificació del corpus lingüístic i estudiarem els conceptes de codificació lingüística, de llengua estàndard i de normativa lingüís- tica. I acabarem amb una reflexió general sobre la funció de l'estandardització lingüística i de la llengua estàndard en la societat contemporània.
Mostrar más

8 Lee mas

Aproximació a la llengua saamaka: un assaig de descripció

Aproximació a la llengua saamaka: un assaig de descripció

La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR www.tdx.cat ha sido autorizada por[r]

356 Lee mas

TítuloTecnologies de la llengua i les seves aplicacions

TítuloTecnologies de la llengua i les seves aplicacions

La publicació el 1957 del llibre Syntactic Structures de N. Chomsky i, posteriorment, el 1965, d’Aspects of one Theory of Syntax van constituir una aportació de gran transcendència en el desenvolupament de la Lingüística, que va repercutir significativament en altres disciplines com la Filosofia, la Psicologia i la Lingüística Computacional. Chomsky demostrava la insuficiència dels autòmats d’estats finits i de les gramàtiques independents del context com a models generadors de frases d’una llengua natural, i proposava una teoria del llenguatge basada en dos nivells de representació, l’estructura profunda i la superficial, i en dos tipus d’objectes formals: les regles de reescriptura i les transformacions. Per primera vegada una teoria lingüística tenia com a objectiu desenvolupar un aparell formal que permetia descriure i generar les frases de les llengües naturals. Aquesta nova concepció de la gramàtica encaixava perfectament amb els requisits de formalització exigits pels sistemes de processament del llenguatge, que són inherentment formals, ja que els algorismes operen sobre dades discretes de forma que aquells aspectes de les teories que no són formalment expressables no es poden processar.
Mostrar más

33 Lee mas

Lengua, gramática, enseñanza: Salvador Puig i Xoriguer

Lengua, gramática, enseñanza: Salvador Puig i Xoriguer

referencia a su valor sintáctico más que de forma velada: “En la Gramática es una palabra o voz de pocas sylabas, que no se declina ni conjuga, y entra en la oración” ([1726-1739] 1979: s. v. PARTÍCULA ). Posteriormente, Gregorio Garcés dedica el primer tomo de su Fundamento del vigor y elegancia de la lengua Castellana (1791) a las partículas, de las que dice que “no son otra cosa sino aquellas menudas partes que forman y dan fuerza a aquella íntima unión que debe llevar consigo un compuesto y acabado raciocinio; cuyas partes así deben de unirse y darse, por este medio, vigor y claridad” (1791: XXIX). Lázaro relaciona este interés de Garcés con el desarrollo de la gramática general y el estudio funcional de las clases de palabras, aunque cita también la autoridad de Leibniz: “Vocabula sunt voces aut particulae. Voces constitutuunt materiam, particulae formant orationes” (apud Lázaro 1985: 197). Del mismo modo se encuentra en Terreros, quien inicialmente define de manera similar a Autoridades, aunque incluye entre las partículas el artículo, las interjecciones y “muchos pronombres y adverbios” (Terreros [1786-1793] 1987: s. v. PARTÍCULA ) (cf. Martínez Alcalde 2004: 1047).
Mostrar más

26 Lee mas

Ensenyament de Ciències mitjançant AICLE  És factible?

Ensenyament de Ciències mitjançant AICLE És factible?

• Implicar a tot el professorat perquè se’n faci responsable del desenvolupament de la competència en comunicació lingüística de l’alumnat. Com a conclusió, el Marc d’Educació Trilingüe proposa l’AICLE, essent els objectius comuns per a tot l’alumnat, amb independència de la llengua d’importació. En quant a les matèries més indicades per introduir l’experiment, el projecte es basa en diferents investigacions que afirmen què qualsevol d’elles pot ser susceptible per l’alumnat, sempre i quan es garanteixi la suficient exposició a la llengua objecte i la seva utilització amb finalitats comunicatives variades. Per tot això, el factor determinant per seleccionar les àrees o matèries impartides en L3 serà la disponibilitat del professorat amb la suficient competència comunicativa i lingüística per utilitzar-la en les seves activitats didàctiques.
Mostrar más

52 Lee mas

Entrevista a Jaume Pérez Montaner.

Entrevista a Jaume Pérez Montaner.

JP: És una pregunta difícil, no sé fins a quin punt estic capacitat per a contestar, per tant, el que faré és rodejar en la mesura que puga. Jo pense que una cosa és investigar sobre la llengua, que és el que realment fan els filòlegs i la investigació sobre la llengua pot ser de di- verses maneres, entre altres la investigació històrica, que és la que jo vaig estudiar una mica a través dels professors que he tingut, entre altres, el professor Sanchis Guarner. Jo recorde que ja fa molts anys, un dels cursets que vaig fer fou precisament dirigit per Sanchis Guarner sobre lingüística indoeuropea, ja el títol era una mica estrany perquè lingüística indoeuropea no és més que una entelèquia. Però de totes maneres, el curs sí que ens va aprofitar perquè ens va donar les eines mínimes bàsiques per a veure com les llengües evolucionen, com s’assemblen d’alguna manera unes a altres i, precisament per eixes coses tan semblants entre unes i altres, es pot pensar en una llengua anterior, una llengua primitiva que seria l’anomenat indoeuropeu. Per tant, és una investigació d’allò que es diu història, de com han evolucionat les paraules, de com han evolucionat les relacions entre les paraules i per tant,
Mostrar más

14 Lee mas

Show all 863 documents...