llenguatge oral i escrit

Top PDF llenguatge oral i escrit:

Dificultats d'aprenentatge en el llenguatge oral i escrit i en matemàtiques en un cas d'un nen amb trastorn per dèficit d'atenció sense hiperactivitat

Dificultats d'aprenentatge en el llenguatge oral i escrit i en matemàtiques en un cas d'un nen amb trastorn per dèficit d'atenció sense hiperactivitat

• Dimecres, 2 de març de 2011: La Carolina Canyelles (psicòloga de l’Andreu) ens va presentar. Aquesta primera trobada amb l’Andreu va servir per conèixer-nos. Era molt important que des del primer moment aconseguís un rapport positiu amb el noi que, si bé per si sol no era una garantia d’èxit en la meva tasca, sí que era una peça molt rellevant. L’Andreu ja havia acabat la seva sessió setmanal amb la Carolina, així que tot seguit vàrem anar tots dos a l’aula d’estudi i vàrem començar per revisar l’agenda. El noi no portava deures per l’endemà i tenia tots els deures apuntats a l’agenda. Aquesta primera sessió amb l’Andreu va servir perquè m’expliqués què tal li havia anat la darrera avaluació a l’escola, les assignatures que eren el seu punt fort i les assignatures que eren el seu punt feble. Treballaríem a partir de les assignatures en què mostrava més dificultats, no oblidant però aquelles en què el noi se n’havia ensortit prou bé. Vàrem parlar de com podia millorar les notes de les assignatures que tenia suspeses. Li vaig dir que com més s’esforcés i estudiés, li costaria cada cop menys esforç i a mesura que li anés costant menys esforç, ell mateix s’aniria animant a treballar. Si llavors tenia un 4,5 de nota, que es proposés treure un 5, quan aconseguís un 5, que es proposés treure un 6. Calia treballar fites a curt termini i de mica en mica, en definitiva. Li vaig dir que no calia treure un 10 o un 9, simplement que s’esforcés en fer el que pogués, i que ningú no aprova si no treballa. També li vaig preguntar per la seva relació amb el seu tutor/a i amb el seu grup classe. La veritat és que el noi es va mostrar molt amable i vàrem conversar de manera molt distesa i agradable. Li vaig dir que qualsevol dificultat la podia comentar amb la seva mare, el seu pare i la seva germana, amb el seu tutor de l’escola, amb la Carolina i amb mi mateixa. Que totes aquestes persones estaríem disposades a ajudar-lo en el que li calgués.
Mostrar más

95 Lee mas

El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística.

El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística.

través d’elles a causa de les propietats d’una llengua particular i el seu sistema d’escriptura. L’autora, tot i acceptar l’existència de certs principis universals sobre la gramàtica de la lectura, defensa l’important paper que té l’aprenentatge formal i l’experiència dels nens en l’ús de les formes de llenguatge escrit en la L1 per a l’adquisició de les habilitats lectores en la L2. Així, per exemple, l’establiment de relacions entre la llengua oral i la llengua escrita - el “general mapping principle” (Perfetti, 2003) que permet entendre l’establiment de correspondències so-grafia en el cas de les llengües alfabètiques o, en el cas dels nens que han d’aprendre a llegir xinès, el reconeixement de que cada símbol (caràcter) correspon amb el significat i el so d’un sol morfema - seria un patró universal i, per tant, una vegada desenvolupat en una llengua, estaria disponible per a utilitzar-lo en qualsevol altra llengua. Però de la mateixa manera, com que els mecanismes de transformació de la llengua oral a la llengua escrita estan regulades per normes arbitràries que depenen específicament de les característiques formals de cada llengua, són diferents entre cada comunitat i, llavors en el cas de l’adquisició de les habilitats lectores en una segona llengua, es fa necessari un treball explícit sobre les convencions lectores que s’han de seguir per a les diferents llengües i en funció de l’activitat lectora proposada (treball de consciència metalingüística, el que proposarien Herdina i Jessner, 2002; Candelier, 2003). D’aquí la importància de l’experiència prèvia en les activitats lectores per tal que els aprenents puguin ser més estratègics i reflexius a l’hora de portar a terme activitats escolars en diferents llengües (Nussbaum, Escobar i Unamuno, 2006; Tolchinsky, 1993).
Mostrar más

645 Lee mas

Adquisició i avaluació del llenguatge, setembre 2012

Adquisició i avaluació del llenguatge, setembre 2012

•   Així com la diferenciació de gèneres és relativament primerenca dins els de- senvolupaments tardans, tenim indicis que als 9 anys els nens encara es- criuen igual que parlen. De nou, una manera d’abordar quan els seus textos escrits i discursos orals comencen a mostrar diferències ha estat veure si em- pren recursos lingüístics diferents en una i altra modalitat. Els estudis mos- tren que hi ha tot un conjunt de recursos lingüístics l’ús dels quals divergeix  segons si el discurs és oral o escrit, com, per exemple, el lèxic emprat, els re- cursos per a connectar el discurs i altres indicadors de complexitat sintàctica (Aparici, 2010; Berman, 2008; Tolchinsky et al., 2005; Verhoeven, Aparici, Cahana-Amitay, van Hell, Kriz i Viguié): els textos escrits inclouen recursos sintàctics més complexos i un lèxic de registre més elevat que els orals. No obstant, aquestes diferències no comencen a aparèixer fins els 12 anys, i encara evolucionen (en el sentit d’anar augmentant i anar-se extenent a un conjunt més ampli de recursos) fins els 17 anys (Berman i Verhoeven, 2002). •   Però no és només que la modalitat del discurs influeixi en la producció dis- cursiva, és a dir, que es trobi un ús diferenciat de recursos lingüístics segons  les demandes de la modalitat, com acabem de veure, sinó que, a més, l’efec- te de la llengua escrita (per exemple, un ús més gran d’estructures sintàc- tiques complexes en el discurs escrit que en l’oral) es nota en el discurs oral: es troben recursos que apareixen primer en el discurs escrit i posterior- ment es «transfereixen» a l’oral, és a dir, recursos desenvolupats i «practi- cats» en el discurs escrit s’acaben emprant també en el discurs oral, de ma- nera que el discurs escrit possibilitaria el priming (‘facilitació’) de l’ús, per  exemple, d’estructures sintàctiques complexes en el discurs oral (Jisa, 2004). És, per exemple, en aquest sentit que dèiem abans que la llengua escrita és una plataforma per al desenvolupament lingüístic.
Mostrar más

268 Lee mas

Les funcions del llenguatge

Les funcions del llenguatge

He orientat aquesta proposta al alumnes de tercer cicle, ja que, sobretot els de 6è, sofreixen un canvi sobtat amb el pas de primària a ESO, que en moltes ocasions, provoca una baixada dels resultats acadèmics al trobar-se amb un nivell que no arriba al establert. Aquets alumnes solen presentar una falta d’hàbits i estratègies d’estudi, poca motivació i interès per aprendre, multitud de faltes d’ortografia i poc domini a l’hora de comunicar-se i expressar-se oralment i per escrit. Per tant, penso que potenciar i incrementar el treball de les funcions del llenguatge partint dels seus interessos i preparant activitats innovadores, es podria millorar l’expressió oral i escrita d’una manera més eficaç i natural, millorant l’ús del català i la desinhibició a l’hora de comunicar-se tant dins l’àmbit escolar com fora d’aquest.
Mostrar más

39 Lee mas

Estudi del concepte d'ontologia i del llenguatge RDF : Aplicació a l'arqueologia

Estudi del concepte d'ontologia i del llenguatge RDF : Aplicació a l'arqueologia

Després d’aquesta recerca i estudi sobre el tema de les webs semàntiques, tinc una visió totalment diferent d’internet. Si la informàtica veig que evoluciona a passos de gegant, m’acabo d’adonar que internet viatja a la velocitat de la llum, i encara no hem vist res del què serà. Ara entenc quan en alguns mitjans de comunicació publiquen que Bill Gates intenta tenir el control d’internet. I és que estem a les portes d’una revolució tecnològica sense precedents que ens deixarà a tots bocabadats. Potser exagero una mica però deixem el temps al temps i veurem.
Mostrar más

46 Lee mas

El llenguatge cinematogràfic

El llenguatge cinematogràfic

Expressiu: en aquest cas la càmera, partint d'una posició objectiva, es desplaça per mostrar-nos alguna cosa important de la història. No es tracta de la mira- da d'un personatge que es desplaça, sinó de la càmera guiada pel director que ens vol informar d'alguna co- sa important. Aquest punt de vista s'associa a direc- tors als quals els agrada jugar amb les emocions dels espectadors i manipular-les. Hitchcock, a Encadenados, ens porta d'un pla general picat des de dalt d'una esca- la, en punt de vista objectiu, a un pla detall d'una clau amagada per la protagonista, ubicada al vestíbul de sota. La càmera, gràcies a un moviment grua, trans- forma el seu punt de vista objectiu inicial en expres- siu. Brian De Palma, a Carrie (1976), fa el mateix quan, en pujar la protagonista a l'escenari com a candidata al concurs de ball, abandona la noia per ensenyar-nos el cubell ple de sang col·locat sobre el seu cap per les seves malvades companyes de curs. 
Mostrar más

108 Lee mas

Plec : informatiu d'EINA. Núm. 29

Plec : informatiu d'EINA. Núm. 29

Encara que en la teoria econòmica el concepte de valor no és uní- voc és comunament acceptat: a) que el valor d'un producte s'ex- pressa en el seu preu, b) que el procés de producció de bens i ser- veis és un procés de creació de valor, c) que aquest procés confi- gura una cadena d'insums intermedis, des de la matèria primera fins la venda, que van agregant valor i d) que si una empresa resta al valor total d'un producte el valor dels insums intermedis que ha utilitzat per a produir-lo, comptabilitzarà el valor afegit. En principi, ben mirat, no sembla que pugui haver res ofensiu en dir que el dis- seny constitueix un factor que agrega valor al producte, al servei o a l'empresa. De fet, la promoció del disseny en els entorns econò- mics es fonamenta en la idea que la importància del disseny aug- menta quan s’allarga la cadena de valor. És a dir, quan una econo- mia reposa en bens i serveis competitius en preus, gràcies bàsica- ment als salaris baixos, s’afegeix poc valor. Quan una economia cerca la seva competitivitat amb la innovació, la qualitat, la diferen- ciació o altres característiques que s’aconsegueixen contractant més serveis, fent més recerca, etc en resulten productes de valor afegit alt. Pensem només en la diferència d’insums en disseny en- vasos, etiquetatge o promoció que comporta vendre oli a granel o olis de gamma alta amb sabors diferenciats. O en les inversions mí- nimes en disseny dels articles anomenats commodities o de pro- ductes genèrics i les que demana un tipus de producte orientat a la satisfacció d’usuaris específics.
Mostrar más

6 Lee mas

Dificultats amb el llenguatge escrit i educació inclusiva

Dificultats amb el llenguatge escrit i educació inclusiva

Ara bé, el tema és molt controvertit perquè no existeix actualment unanimitat en les posicions teòriques respecte si la capacitat de segmentar les paraules en les unitats mínimes és un requeriment per afrontar amb més èxit l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, o si es tracta més aviat d’una de les conseqüències de l'alfabetització. Els autors que consideren aquesta capacitat una condició, advoquen per l'entrenament explícit de les habilitats de segmentació, fins i tot abans que els nens sàpiguen llegir. En canvi, autores com Tolchinsky (1995), argumenten i mostren, fins i tot amb estudis evolutius en sistemes d'escriptura diferents, com aquesta capacitat és una conseqüència directa de l'alfabetització. Des d'aquesta perspectiva no es concep l'entrenament explícit fins que els nens no poden comprendre el que estan fent. O sigui, és quan ja són capaços de produir escriptures sil·làbiques-alfabètiques o alfabètiques el moment en què la reflexió meta fonològica pot ser activada amb major consciència, i el període en el qual el coneixement fonològic explícit pot constituir-se com un coneixement significatiu en c onstrucció. Les unitats mínimes -els fonemes que constitueixen la parla - són en realitat unitats abstractes i complexes per als nens, i no són les que conceptualitzen i aprenen en primera instància. És per aquest motiu que la consolidació de les relacions grafofòniques pot allargar-se, en al guns infants, fins als set o v uit anys. Posteriorment, la construcció del coneixement ortogràfic és un procés que s’allargarà fins a finals de l'escolarització obligatòria, perquè tant l'ortografia com l'elaboració de textos són coneixements lingüístics de gran complexitat i d'ampli recorregut.
Mostrar más

17 Lee mas

Estudi sobre la inclusió als centres de Mallorca en la tasca d’Audició i Llenguatge

Estudi sobre la inclusió als centres de Mallorca en la tasca d’Audició i Llenguatge

Però, què és el que s’ha d’entendre realment per inclusió? Ainscow (2003) proposa que encara hi ha una confusió considerable sobre el significat real del terme inclusió. Tal confusió es deu en certa manera a les declaracions de política d'inclusió del Govern Central. Per exemple, l'ús del concepte inclusió social ha estat associat fonamentalment amb la millora de l'assistència a l'escola i amb la reducció de l'exclusió. Alhora, la noció d 'educació inclusiva és entès com dret de tot menor i jove amb necessitats educatives especials a aprendre, sempre que sigui possible, en una escola ordinària. Més recentment, l'agència d'inspecció Ofsted ha introduït l’expressió inclusió educativa, afegint que les escoles eficaces són les escoles inclusives. Les diferències subtils entre aquests conceptes i d’altres contribueixen a crear aquesta atmosfera de confusió al voltant dels objectius de la inclusió. El fet de no concebre de manera clara i definitiva el concepte treballat en aquest apartat fa la tasca més complicada. A continuació i seguint amb l’autor, s'ofereixen un conjunt de propostes que intenten facilitar l’enteniment d’aquest concepte en la seva globalitat
Mostrar más

47 Lee mas

Importància de la formació universitària dels mestres d’audició i llenguatge

Importància de la formació universitària dels mestres d’audició i llenguatge

Aquest treball pretén mostrar una recopilació de informació sobre els diferents aspectes a treballar dins l’àmbit universitari per tal de formar docents competents; centrant-se principalment amb els mestres d’audició i llenguatge. En primer lloc, englobar la visió sobre els aprenentatges adquirits dels alumnes de grau d’Educació Primària que realitzen la menció d’audició i llenguatge. En segon lloc, reflectir els tipus de metodologies universitàries aplicades a diferents centres on els seus alumnes surten ben preparats per abordar el seu futur laboral i, en tercer i darrer lloc, es pretén fer una reflexió general sobre tots els aspectes mencionats per tal d’arribar a una sèrie de conclusions pràctiques que afavoreixin tant el desenvolupament dels estudiants, com el dels docents professionals.
Mostrar más

33 Lee mas

El paper del mestre d’audició i llenguatge a l’escola inclusiva

El paper del mestre d’audició i llenguatge a l’escola inclusiva

Per aquesta raó, es fa més que evident la necessitat de fer un replantejament en l’organització dels centres educatius, fet que hauria de establir-se principalment dins l’àmbit legislatiu, aconseguint així l’inici d’un camí que provoqui la conscienciació de tots els agents educatius en que se n’adonin de la importància d’adoptar un model educatiu que respongui i proporcioni una atenció a la diversitat adequada dins les aules, ja que aquesta serà la realitat amb la que els infants es trobaran en un futur en el seu dia a dia: persones diferents vivint en una mateixa societat. Per tant, és imprescindible que des de petits comencin a relacionar-se entre ells, entenent que no existeixen certes persones que requereixen atencions especials, sinó que cadascun de nosaltres requerirà al llarg de la seva vida atencions adaptades i personalitzades segons les nostres característiques i segons el context i àmbit en el que ens estem desenvolupant.
Mostrar más

34 Lee mas

Les dificultats en la memòria procedimental en nens amb trastorn específic del llenguatge oral

Les dificultats en la memòria procedimental en nens amb trastorn específic del llenguatge oral

Ara bé, els estudis duts a terme en els darrers anys, per a corroborar la hipòtesi de dèficit procedimental en nens amb TEL, utilitzen en primer lloc les tasques de temps de reacció en seqüències (Serial Reaction Time task, SRT) per a la seva avaluació. En aquesta direcció, alguns estudis evidencien la inexistència del dèficit en memòria procedimental en nens amb TEL (Gabriel et al., 2011; Hsu i Bishop, 2014; Lum i Bleses, 2012). Segons els autors citats, el motiu pel qual les habilitats viso-motores es mostren intactes i/o obtenen nivells comparables als dels seus pars amb desenvolupament típic, és perquè les tasques de SRT mesuren la coordinació mà-ull però no són prou complexes per avaluar les dificultats en l’adaptació viso-motora. Altres autors, en canvi, sostenen l’efectivitat d’aquestes tasques i les duen a terme de manera gradual; els resultats científics obtinguts evidencien un nivell comparable entre ambdós en les primeres fases però, a mida que augmenta la dificultat, es mostren les dificultats a l’hora d’evolucionar en la resta de nivells (Desmottes, Meulemans, Maillart, 2016). Tenint ambdues perspectives, Lum, Conti- Ramsden, Morgan i Ullman (2014) realitzen un meta-anàlisi per corroborar la hipòtesi de dèficit procedimental en nens amb TEL i examinar aquests punts de vista totalment oposats. L’estudi demostra un trastorn viso-motor en nens amb TEL; tot i que, les diferències són més evidents en estudis amb nens més petits i menys exposats a l’entrament seqüencial. Tanmateix, és cert que quan són més grans i/o estan més entrenats en aquests tipus de tasques, compensen les dificultats en l’aprenentatge procedimental utilitzant el sistema declaratiu.
Mostrar más

18 Lee mas

Trabajo fin de Máster

Trabajo fin de Máster

Además, el Trabajo fin de Máster culminará la formación del alumno para la abogacía tanto en una vertiente escrita como oral, ya que el Trabajo no sólo habrá de ser presentado por escrito, sino que, además, habrá de ser defendido oralmente durante un periodo no superior a los quince minutos ante un Tribunal integrado por tres miembros, siendo al menos uno de ellos, bien profesor de la Facultad de Derecho con relación estable, bien profesional de la abogacía con más de cinco años de experiencia, debiendo tener todos los integrantes del Tribunal contrastada experiencia académica y/o profesional, según el perfil, en el ámbito de formación avanzada en el que el alumno haya cursado el Máster.
Mostrar más

11 Lee mas

Trabajo fin de Máster

Trabajo fin de Máster

Además, el Trabajo fin de Máster culminará la formación del alumno para la abogacía tanto en una vertiente escrita como oral, ya que el Trabajo no sólo habrá de ser presentado por escrito, sino que, además, habrá de ser defendido oralmente durante un periodo no superior a los quince minutos ante un Tribunal integrado por tres miembros, siendo al menos uno de ellos, bien profesor de la Facultad de Derecho con relación estable, bien profesional de la abogacía con más de cinco años de experiencia, debiendo tener todos los integrantes del Tribunal contrastada experiencia académica y/o profesional, según el perfil, en el ámbito de formación avanzada en el que el alumno haya cursado el Máster.
Mostrar más

11 Lee mas

El llenguatge judicial des d’una perspectiva comparada i plurilingüe

El llenguatge judicial des d’una perspectiva comparada i plurilingüe

Esta segunda parte la dedico a analizar nueve sentencias, escritas en tres idiomas (inglés, francés y español) por jueces procedentes de cuatro países diferentes [r]

40 Lee mas

El llenguatge de la conversació telefònica  Un exemple pràctic de la llengua anglesa

El llenguatge de la conversació telefònica Un exemple pràctic de la llengua anglesa

FONOLOGIA I SEMÀNTICA El propòsit d'aquest treball és l'estudi de les oracions simples i compostes en el llenguatge de la conversació telefònica.. Tanmateix, abans d'entrar directament a[r]

20 Lee mas

Estudi pragmaestilístic de la premsa escrita diària. Trets i usos estilístics en les distintes modalitats genèriques dels diaris d'informació general

Estudi pragmaestilístic de la premsa escrita diària. Trets i usos estilístics en les distintes modalitats genèriques dels diaris d'informació general

belles disputes, toujours nouvelles, toujours les mêmes. Long voyage: il dure encore, ou presque. Socrate n’en sera pas: il connaît le chemin, comme s’il l’avait déjà ‘fait’ –dans les deux sens. Absent du voyage, donc; mais présent, et pour cause, à chaque étape” (1976: 36-37). Aquest viatge arriba a les reflexions de Barthes sobre el caràcter cratilià del nom i del signe en l’obra de Proust, no només per la relació del significant i el significat “como una relación motivada en la cual uno copia al otro reproduciendo en su forma material la esencia significada de la cosa (y no la cosa misma) sino, porque, tanto para Proust como para Cratilo ‘la virtud de los nombres es enseñar’: hay una propiedad de los nombres que conduce, por largos, variados y desviados caminos, a la esencia de las cosas (...). Este realismo (en el sentido escolástico del término) que quiere que los nombres sean el reflejo de las ideas, ha tomado en Proust una forma radical, pero es dable preguntarse si no está presente más o menos conscientemente en todo acto de escritura y si es posible ser escritor sin creer de alguna manera en la relación natural de los nombres y las esencias: la función poética, en el sentido más amplio del término, se definiría así por una conciencia cratiliana de los signos y el escritor sería el recitante de ese gran mito secular que quiere que el lenguaje imite a las ideas y que, contrariamente a las precisiones de la ciencia lingüística, los signos sean motivados” (Barthes, 2005: 189-190).
Mostrar más

750 Lee mas

Natius i immigrants digitals, una aproximació teòrica  Evolució dels termes

Natius i immigrants digitals, una aproximació teòrica Evolució dels termes

de cadascun dels mitjans als quals tenen accés els joves. La televisió és el mitjà més popular, el seu ús és social i és del que més parlen amb els seus iguals; regeix els seus horaris, encara que la prenguin per passar el temps amb el zà- ping. L’ús de la ràdio per escoltar música és el ben més valorat i indica el pas de la infància a l’adolescència. La lectura de llibres és molt poca; el 35% dels joves diu tenir pocs llibres; el 70% afirma que li agrada llegir i destaca que són les dones qui prefereixen la lectura. Els llibres es consideren vells, estan associats a l’escola i és l’activitat més solitària i sense imatges; per això, és rebutjada per la impacient Generació Multimèdia, donat que no els agrada invertir en temps i esforç en aquesta activitat. La lectura és una activitat que no es pot compartir, així els joves prefereixen les revistes i les historietes, més concordes amb les imatges i associades als temes juvenils. L’ordinador té els usos més diversificats: busquen informació, xategen i juguen; també la utilitzen per escoltar música. El telèfon mòbil s’utilitza en un 90% per enviar missatges als amics. Una reflexió destacable és que els mitjans no es desplacen entre si, si no que se sumen i complementen; estan sis hores diàries amb els mitjans aproximadament, tenen un “menú” diversificat, que els crea la seva identitat cultural.
Mostrar más

64 Lee mas

El llenguatge de les notícies de televisió

El llenguatge de les notícies de televisió

D'altra banda, les imatges evocadores, no són pròpiament del fet noticiable, ens l'evoquen, ens hi fan pensar. Els periodistes hi recorren quan la notícia és un fet que encara no s'ha esdevingut i, per tant, el temps verbal emprat és el futur: "El tren de gran ve- locitat arribarà a la frontera el 2010"; o quan el tema de la notícia és un concepte o una idea abstracta o un conjunt de dades: "La policia sospita que duien armes amagades", "El nivell de vida a Catalunya és més alt que el del Marroc", "Els polítics han dissenyat un pla que consta de tres fases", "Els ciutadans valoren amb un cinc just la política municipal", "En els pressupos- tos que han aprovat avui la partida més quantiosa és la destinada a fins socials". En la redacció d'aquestes notícies hi ha més verbs en present. 
Mostrar más

81 Lee mas

Anàlisi i intervenció educativa en un cas infantil del trastorn específic del llenguatge (TEL)

Anàlisi i intervenció educativa en un cas infantil del trastorn específic del llenguatge (TEL)

Davant d’infants amb TEL és necessari dur a terme unes sessions periòdiques i continuades, per així poder fomentar una evolució significativa del llenguatge de l’infant. Les intervencions de la mestra d’audició i llenguatge no han estat continuades, ja que les sessions d’audició i llenguatge és caracteritzaven per l’absència de la logopeda. Com a professional és una responsabilitat moral realitzar les intervencions laborals per contribuir en la millora i fomentar el desenvolupament del llenguatge en infants que tenen dificultats en aquest àmbit. Això provoca que l’infant no millori el llenguatge i pertorba els aprenentatges d’altres àrees, ja que el llenguatge suposa la base per adquirir nous aprenentatges i augmentar els coneixements. Al manual de la Prova Navarra PLON-R es parla de la importància de les intervencions des de les primeres edats a l’escola i de la complexitat del llenguatge de la següent manera (2004, p.8) “El lenguaje es una de las actividades humanes más complejas y elaboradas, necesaria para la comunicación y el conocimiento. Por otra parte, su desarrollo es específico, no reductible ni supeditable al desarrollo de otros aspectos de la evolución psicológica infantil, aunque esté íntimamente relacionado con otros aspectos, como el cognitivo y el social”.
Mostrar más

41 Lee mas

Show all 10000 documents...