Malalties -- Factors de risc

Top PDF Malalties -- Factors de risc:

Entrenament intervàlic d’alta intensitat: Adaptacions a l’organisme i efectes sobre els factors de risc càrdio metabòlics

Entrenament intervàlic d’alta intensitat: Adaptacions a l’organisme i efectes sobre els factors de risc càrdio metabòlics

Una preocupació important enfront de qualsevol prescripció d’un programa d’exercicis (especialment en majors i en persones que han patit una malaltia coronària) és la seguretat. El que es sap fins ara és que HIIT és un mètode que ben tolerat com a programa de rehabilitació igual que el tradicional que presenta una intensitat moderada (MICT). Centres Noruecs de rehabilitació [14], que treballaven amb aquest primer mètode, van realitzar 3 estudis i s’observaren algunes complicacions en uns quants pacients. Per aquest motiu s’ha de tenir en compte que HIIT pot no ser apropiat per persones com: adults majors i/o fràgils, persones que presenten dificultats ortopèdiques, neurològiques o d’equilibri significatives, les que pateixen una obesitat marcada o les que tenen un desacondicionament greu. Per aquest tipus de pacients sembla millor el programa d’exercicis de moderada/baixa intensitat [13]. S’ha proposat HIIT com a format eficient en temps per reduir la càrrega de malalties cròniques associades a un comportament sedentari [11]. HIIT provoca una sèrie d’adaptacions sobre l’individu, perquè hi ha un esforç i una intensitat a assolir. Això fa que el cós promogui uns canvis per poder treballar amb més plenitud.
Mostrar más

30 Lee mas

Eficàcia d’un programa estructurat de rehabilitació cardíaca en pacients afectes de cardiopatia isquèmica

Eficàcia d’un programa estructurat de rehabilitació cardíaca en pacients afectes de cardiopatia isquèmica

Aquest inici, aparentment una actitud positiva davant de l'activitat física, va ser oblidada a principis del segle XX quan es va adoptar un tractament conservador en aquells pacients que havien presentat un IAM. Durant la primera meitat del segle XX el repòs absolut durant períodes prolongats de temps es considerava el tractament d'elecció en pacients que havien patit un IAM. Posteriorment, amb un millor coneixement de les malalties cardiovasculars i dels factors de risc cardiovasculars, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1964, defineix la rehabilitació cardíaca d'una forma més integral, abastant una sèrie d'intervencions físiques, psíquiques i socials, per la recuperació del pacient cardiòpata i la seva integració a la societat. En aquest informe es defineix la rehabilitació cardíaca com: "la suma de les activitats necessàries per assegurar al pacient cardiològic la millor condició física, mental i social que li permetin tornar a prendre un lloc tan normal com sigui possible en la vida de la comunitat" 12 . Comença a aparèixer el concepte
Mostrar más

117 Lee mas

Aspectes rellevants del tractament no farmacològic dels factors de risc cardiovascular en la població geriàtrica

Aspectes rellevants del tractament no farmacològic dels factors de risc cardiovascular en la població geriàtrica

variables abans i després de la intervenció. Participants: membres d’una congregació n apostólica a Baltimore; es va excloure a aquells amb malalties que contraindiquen exercici. Intervenció: el programa de 6 mesos de durada va consistir en exercici de d’intensitat baixa-moderada, 3 vegades per setmana i una classe setmanal de promoció de salut i nutrició. Vem determinar el perfil lipídic , glucosa, hemoglobina glucosilada, tensió arterial, índex de massa corporal, pic de capacitat aeróbica, caminada de 6 minuts, força, funcionalitat i multiples questionaris (depresió, qualitat de vida, motivació per a l’exercici). També varem determinar l’assitencia al programa.
Mostrar más

54 Lee mas

Programa de Salut per disminuir la sobrecàrrega en cuidadors de nens amb dependència a Catalunya

Programa de Salut per disminuir la sobrecàrrega en cuidadors de nens amb dependència a Catalunya

Les barreres socials representen un gran obstacle pels pares de nens dependents, ja que necessiten molt suport de la parella, familiars i inclús dels amics. El suport dels membres de la família no conjugals és un factor que disminueix l’afectació sobre la salut psicològica dels pares de nens amb dependència (54). Un estudi realitzat al Japó, per Ueda et al, examinar la salut mental dels cuidadors de nens dependents, en la qual es va observar que la no presència de suport positiu era un important factor de risc per a esdevenir alteracions psicològiques del cuidador (4). Actualment encara hi ha gent que, per temor o desconeixement, rebutja certes anomalies o discapacitats (36). Això, no tan sols succeeix pel que veuen, sinó pel que creuen que la dependència els comportarà en l’àmbit personal, en donar suport o ajudar els seus familiars i/o amics.
Mostrar más

110 Lee mas

Lesions agudes de la columna cervical en els castellers: Factors de risc i actuacions preventives

Lesions agudes de la columna cervical en els castellers: Factors de risc i actuacions preventives

Les lesions esportives poden ser lleus o greus, depenent múltiples factors. Generalment, les causes més comuns es troben en esports d’alta velocitat, com són els esports de motor (carreres de cotxes o de motos) x , en esports de contacte, com són el rugbi o el futbol americà, futbol, hoquei o lluita lliure, i en esports pels quals no hi ha contacte, com són l’esquí, atletisme, busseig, aixecament de peses i surf. Aquestes lesions, normalment no solen ser greus, i poden produir-se en qualsevol àmbit esportiu, des de una activitat per als nens de una escola secundària, com a nivell professional. Les lesions les podem classificar de la manera següent:
Mostrar más

41 Lee mas

Factors de risc en estudiants de secundària a Barcelona. 2016

Factors de risc en estudiants de secundària a Barcelona. 2016

Per descriure el consum de risc de cànnabis, s’utilitza el Cannabis Abuse Screening Test (CAST), que és un test validat sobre patrons problemàtics de consum de cànnabis. El test CAST avalua la freqüència dels següents esdeveniments relacionats amb el consum de cànnabis en els últims 12 mesos: fer-ne un ús no recreacional, trastorns de la memòria, ser encoratjat per familiars o amics per reduir o aturar el seu ús, intentar deixar de fumar sense èxit, patir problemes vinculats amb el consum. Cada ítem es respon en una escala de puntuació, se sumen les puntuacions dels 6 ítems i s’obté una puntuació que identifi ca els adolescents amb un risc moderat/alt de patir problemes pel consum de cànnabis.
Mostrar más

48 Lee mas

Delinqüència juvenil, setembre 2013

Delinqüència juvenil, setembre 2013

Al marge d’aquests programes de prevenció de la delinqüència juvenil, que es concentren en els principals factors de risc de la delinqüència, hi ha un altre tipus de programes inspirats en l’anomenada prevenció situacional. El principal impulsor d’aquesta tècnica de prevenció és Ronald Clarke, coautor de la teoria de l’elecció racional (Clarke i Cornish, 2000). La prevenció situacional consis- teix a reduir les ocasions de cometre delictes (p. ex. reforçant les mesures de seguretat a les cases i els comerços, augmentant la vigilància de certs espais o evitant que grups de joves es trobin en espais no supervisats). L’objectiu de la prevenció situacional és canviar els llocs en comptes de les persones. Com que es tracta d’un objectiu apropiat per a les intervencions policials – que no es poden centrar a desenvolupar l’autocontrol, reduir la tensió o evi- tar l’aprenentatge social de la delinqüència–, aquesta tècnica ha tingut una molt bona acollida entre les forces i els cossos de seguretat dels Estats Units i del Regne Unit, que la van adoptar i la van adaptar sota el títol de Policia Ori- entada a la Resolució de Problemes (Problem Oriented Police o POP). A això cal afegir que bona part d’aquestes intervencions de prevenció es van avaluar científicament i en la majoria dels casos l’avaluació va ser molt positiva. El web http://www.popcenter.org/ presenta molts exemples concrets d’aplicació i avaluació de les tècniques de prevenció situacional. En particular, algunes de les guies publicades (http://www.popcenter.org/guides) es refereixen a proble- mes específics dels adolescents i en certs casos han estat traduïdes al castellà (http://www.popcenter.org/library/translations/).
Mostrar más

34 Lee mas

Identificació de factors predictius de les conductes de risc en adolescents en l'àmbit de la consulta

Identificació de factors predictius de les conductes de risc en adolescents en l'àmbit de la consulta

estaven supervisades pels seus pares mentre estaven amb els seus amics presentaven menys consum de tabac i alcohol. Martínez Álvarez et al. (1996) i Turner et al. (1993) trobaven que el consum de tabac, alcohol i drogues es relacionava amb no tenir una bona relació amb els pares, mentre que Simanov et al. (2000) indicaven que el suport dels pares era un factor protector respecte a el consum de tabac i alcohol. Resnick et al. (1993) descrivien que el sentit de connexió familiar era un important factor protector, i que ho era fins i tot més que viure amb els dos progenitors, i Anteghini et al. (1991) trobaven que una bona connexió amb la família reduïa la probabilitat de prendre conductes de risc. Simons-Morton et al. (1999) indiquen que, en les noies, el consum d’alcohol i la presa de conductes de risc s’associava negativament amb les altes expectatives dels pares. Dittus i Jaccard (2000) troben que els adolescents que perceben la desaprovació de la seva mare respecte a les relacions sexuals i que tenen una bona relació amb ella tenen menor probabilitat d’iniciar relacions sexuals i major probabilitat, si les inicien, de fer servir mètodes anticonceptius. De manera semblant, aquells adolescents que mantenen una bona comunicació amb els seus pares (i sobretot amb la seva mare) tenen major probabilitat de no tenir relacions sexuals coitals (Karofsky, Zeng i Kosorok, 2001) i menor probabilitat de quedar-se embarassades (Guijarro et al., 1999). Baker et al. (1999) indiquen que aquelles noies que tenen major supervisió per part dels seus pares tenen major probabilitat de fer servir mètodes anticonceptius hormonals en la darrera relació coital.
Mostrar más

190 Lee mas

El procés de dol en la infermera de cures pal·liatives

El procés de dol en la infermera de cures pal·liatives

Alba Payás 8 afegeix un element molt important que dificulta la teràpia del dol, aquest és l’estrès que produeix la mort d’una persona estimada. Aquest estrès posa en risc la salut i el benestar de la persona supervivent. El terapeuta ha d’aconseguir estratègies d’afrontament. Segons (Susan Folkman 2001) “...la mort d’un ésser estimat provoca una entrada d’informació traumàtica que ha de ser valorada pel cervell. Segons l’autora, en una valoració primària s’assigna el significat a l’event, i a partir d’aquesta es realtiza una valoració secundària en la que es consideren les diferents opcions d’afrontament.” Aquests processos de valoració determinaran l’emoció que donarà origen a la simptomatologia, afectes i condicions que tindrà el sofrent. Aquests processos de valoració faran possible la intervenció del terapeuta davant d’aquesta situació estressant. Així doncs, tots els mecanismes d’afrontaments de caràcter possitiu, el recolzament d’amistats, activitats, etc. poden ajudar a que el dol sigui més suportable i que hi hagi una acceptació de la nova realitat. 26
Mostrar más

69 Lee mas

Show all 10000 documents...