malalties neurodegeneratives

Top PDF malalties neurodegeneratives:

Paper mitocondrial en malalties neurodegeneratives

Paper mitocondrial en malalties neurodegeneratives

A l’hora de realitzar una recerca bibliogràfica sobre un tema en concret és necessari tenir clar quin és l’objecte d’estudi i a quin fi es pretén arribar. En aquest cas, el tema que es proposa inicialment resulta molt ampli, ja que es planteja estudiar com afecta la funcionalitat d’un orgànul cel·lular a les patologies de les malalties neurodegeneratives. És per aquest motiu que la recerca d’informació s’ha restringit a les malalties neurodegeneratives més comuns. Per tant, la informació que es pretén trobar es desenvolupa en estudis que relacionen la mitocòndria amb l’Alzheimer, el Parkinson i l’ELA. És per això que, a l’hora de dur a terme la recerca, les paraules claus que s’han d’utilitzar resulten suficientment específiques.
Mostrar más

28 Lee mas

Regulació transcripcional dels receptors d'adenosina en les malalties neurodegeneratives

Regulació transcripcional dels receptors d'adenosina en les malalties neurodegeneratives

C A parallel PCR analysis covering gastrin gene promoter was performed as positive control of ZBP-89 ChIP.. Input refers to DNA chromatin not immunoprecipitated with the specific antibod[r]

223 Lee mas

Machine learning i microRNAs: detecció i caracterització de potencials dianes en malalties neurodegeneratives

Machine learning i microRNAs: detecció i caracterització de potencials dianes en malalties neurodegeneratives

L’entrenament dels classificadors i la seva aplicació sobre les dades de les malalties s’ha dut a terme en llenguatge Python, fent ús de llibreries científiques com Numpy, Pandas, etc.; i especialment la llibreria Scikit-learn [27], que implementa diversos algoritmes de Machine Learning així com múltiples funcions per al seu anàlisi i avaluació, i sobre la qual es parlarà amb més detall en la secció Materials i Mètodes. En quant a l’estudi funcional de les dianes, novament s’ha fet ús de BioConductor. Inicialment s’executen crides a l’API REST de KEGG [28] per a localitzar en quines rutes estan implicats els gens seleccionats. Seguidament, i per a completar la informació obtinguda, es consulta la plataforma GeneOntology [29], [30] per a l’anotació dels processos biològics relacionats.
Mostrar más

95 Lee mas

Establiment de metodologia analítica per a la purificació, separació i caracterització de biomarcadors proteics de malalties neurodegeneratives

Establiment de metodologia analítica per a la purificació, separació i caracterització de biomarcadors proteics de malalties neurodegeneratives

La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX www.tdx.cat i a través del Dipòsit Digita[r]

199 Lee mas

Relació entre la ingesta de greix dietètic i malalties neurodegeneratives: anàlisis de marcadors de dany a nivell d’hipocamp a rates alimentades amb dietes riques en greix

Relació entre la ingesta de greix dietètic i malalties neurodegeneratives: anàlisis de marcadors de dany a nivell d’hipocamp a rates alimentades amb dietes riques en greix

Per tant, l’objectiu d’aquest estudi és realitzar una revisió de l’estat actual del tema per a identificar gens clau que relacionin la ingesta de dietes riques en greixos amb alteracions[r]

23 Lee mas

L'eix intestí cervell  Contribució de la microbiota intestinal a les malalties mentals

L'eix intestí cervell Contribució de la microbiota intestinal a les malalties mentals

S’han realitzat diversos estudis i són moltes les evidències recollides al llarg dels darrers anys dels efectes dels antibiòtics i probiòtics, sobre la nostra microbiota intestinal i aquesta a la vegada sobre el nostre SNC. I es podria deduir, que la presa d’antibiòtics com a prescripció mèdica per combatre malalties infeccioses com per exemple GABHS podria ser la causa que desencadeni el desenvolupament de desordres mentals com l’OCD, al provocar una disbiosi de la microbiota intestinal, tenint un efecte directe sobre el funcionament del SNC. També s’ha comprovat que el tractaments amb antibiòtics, a l’afectar a la composició de la microbiota intestinal, resulta en un deteriorament de la neurogènesi, i encara que no ha estat comprovat científicament s’ha hipotetitzat que això fos el desencadenant primitiu de malalties neurodegeneratives com ho són l'Alzheimer o el Parkinson. També s’han estudiat els efectes negatius de prendre AB en etapes primerenques de la vida tenint conseqüències a llarg termini com una disbiosi duradora i canvis en el còrtex frontal, el que resulta en un augment de l’agressivitat i de l’ansietat, i reducció de les interaccions socials. Per això es pensa que canvis en aquesta àrea del cervell podrien donar lloc a desenvolupar autisme i altres desordres neuropsiquiàtrics. Per altra part pareix que els probiòtics tenen un efecte contrari, ja que la seva capacitat de afavorir que la microbiota tornés a la seva composició original i a més de reforçar-la, era capaç d’alleugerar o disminuir els efectes anteriorment esmentats. També es va demostrar que tenen un paper antidepressiu, ansiolític i d’alleugerir els efectes deteriorants de l’edat sobre el cervell tot això gràcies a l’eix MIC. Això darrer ens suggereix que els probiòtics, al contrari que els antibiòtics, podrien tenir la capacitat de combatre malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, ja que poden atenuar els efectes adversos de l’edat com la pèrdua de plasticitat sinàptica i la disminució del desenvolupament neuronal.
Mostrar más

31 Lee mas

Estructuració de la resposta B a les malalties autoimmunitàries de la tiroide

Estructuració de la resposta B a les malalties autoimmunitàries de la tiroide

 List of Lectins and Antibodies Used in the Characterization of Thyroidal GCs Molecule Bcl­2 CD19 CD19 CD154 CD20 CD20 CD21L CD23 CD3 CDS CD38 CD4 CD40 CDS CDS CD50 CD50 CD54 CD71 CD77 C[r]

242 Lee mas

La Traducció genètica mitocondrial i malalties associades

La Traducció genètica mitocondrial i malalties associades

condrial . Les característiques clíniques d’aquestes malalties són molt variables, fet que en dificulta el diagnòstic i tractament . Les primeres malalties mitocondrials hu- ma nes descrites, l’any 1988, van ser la KSS (Kearns-Sayre syndrome; síndrome de Ke- arns-Sayre), causada per extenses deleci- ons de mtDNA (Holt et al., 1988), i la LHON (Leber hereditary optic neuropathy; neuropatia òptica hereditària de Leber), fruit de muta- cions puntuals en el genoma mitocondrial (Wallace et al., 1988) . Des d’a les hores, s’han identificat centenars de mutacions relacio- nades amb malalties mito condrials, tant en l’mtDNA com en l’nDNA (Ruiz-Pesini et al., 2007) (vegeu la figura 2) .
Mostrar más

18 Lee mas

Malalties i accidents. Actuació a l escola bressol

Malalties i accidents. Actuació a l escola bressol

• la febre dura 4 dies o més sense saber-ne la causa.. Un nen amb un refredat que té bon aspecte no necessita anar al metge perquè tingui febre..[r]

46 Lee mas

Definició de cas de les noves malalties de declaració individualitzades (MDI)

Definició de cas de les noves malalties de declaració individualitzades (MDI)

Del conjunt de malalties noves que s’incorporen al sistema de vigilància, algunes s’han afegit a la llista de malalties de declaració obligatòria (MDO) com a malalties de declaració individualitzades que, a partir de la seva entrada en vigor, els professionals assistencials han de notificar. Altres de les malalties noves que s’han incorporat al sistema de declaració cal que es notifiquin un cop feta la confirmació de laboratori i, per tant, s’han de declarar al Sistema de notificació microbiològic de Catalunya (SNMC). En aquests casos la notificació ha de córrer a càrrec dels microbiòlegs dels laboratoris de microbiologia de Catalunya.
Mostrar más

16 Lee mas

MALALTIES DEL SISTEMA EXCRETOR RENAL I GENITAL MASCULI

MALALTIES DEL SISTEMA EXCRETOR RENAL I GENITAL MASCULI

De cadascuna de les entitats ha de conèixer les causes (etiologia), lá incidència en la població (epidemiologia), el mecanisme de producció (patogènia), les alteracions produïdes sobre [r]

13 Lee mas

Camins i vies vs  malalties i fractures

Camins i vies vs malalties i fractures

Així doncs, resumirem els objectius en les dues qüestions següents: detectem diferències regulars entre formacions polítiques, en l´ús que fan de la metàfora conceptual, en funció si s’e[r]

45 Lee mas

Evolució de les malalties immunoprevenibles. Catalunya, 1983-2003

Evolució de les malalties immunoprevenibles. Catalunya, 1983-2003

nitat per destacar el paper clau de la vigilància de la salut i dels ser- veis de salut pública en el seu conjunt en la garantia de la salut col·lectiva. Tot i que la seva activi- tat no sempre sigui clarament visi- ble per al ciutadà, és quan sorgeix un brot d’una determinada malal- tia o quan apareix una situació de risc col·lectiu que cal gestionar amb rapidesa i eficàcia que la societat es gira cap als serveis de salut pública. A Catalunya, els darrers 25 anys han suposat vells i nous reptes per a la salut pública, des de malalties ben conegudes fins a riscos nous per a la salut. Un dels pilars que han permès fer- hi front de manera resolutiva ha estat la vigilància epidemiològica, la qual suposa una llarga cadena
Mostrar más

20 Lee mas

MALALTIES DE DECLARACIÓ OBLIGATÒRIA DEFINICIONS DE CAS

MALALTIES DE DECLARACIÓ OBLIGATÒRIA DEFINICIONS DE CAS

Classificació de casos: (A) Sospitós/Probable: clínicament compatible. (B) Confirmat: malaltia clínicament compatible i confirmada per laboratori. • Hepatitis víriques, altres (inclou els tipus C, Delta i E) (Modalitats de notificació: N, I) Definició clínica: Malaltia insidiosa amb mal de cap, anorèxia, nàusees, vòmits ocasionals, febre moderada i calfreds, a vegades associada a icterícia, urticària, erupció maculo papular i artràlgies, amb transaminases elevades i sense evidència de presència d’altres malalties. S’han de valorar els marcadors per assignar el cas al tipus d’hepatitis corresponent.
Mostrar más

12 Lee mas

MALALTIES INFLAMATÒRIES INTESTINALS: Generalitats i Diagnòstic

MALALTIES INFLAMATÒRIES INTESTINALS: Generalitats i Diagnòstic

A més hi ha un increment de malalties sistèmiques (es a dir que afecten altres territoris o teixits) com ara la malaltia tromboembòlica, que es produeix per una major tendència de la sang dels pacients amb malalties inflamatòries intestinals a coagular-se, amb la consegüent formació de trombes. A més hi ha també una major incidència d’una malaltia anomenada amiloïdosi, complicació rara per acumulació d’una proteïna anormal en diferents teixits del cos, que es produeix com a conseqüència d’una inflamació crònica sostinguda.
Mostrar más

6 Lee mas

Morbiditat per malalties de declaració obligatòria  a Barcelona ciutat. 2014

Morbiditat per malalties de declaració obligatòria a Barcelona ciutat. 2014

L’epidemiologia de les MDOs, com la de molts altres problemes de salut, s’ha vist influenciada en les darreres dècades per nous reptes que les societats i els sistemes de salut han hagut d’afrontar, com són les desigualtats en salut i en els seus determinants, la crisi econòmica, la globalització, la immigració, la degradació mediambi- ental i el canvi climàtic. A Barcelona ciutat, l’efecte d’al- guns d’aquests factors es pot veure més clarament re- flectit que d’altres en els canvis de tendència de les MDOs. Així per exemple, el fenomen de la immigració lligada a pitjors condicions de vida, marginalitat, dificul- tats d’accés al sistema sanitari i menor aplicació de pràctiques preventives, ha condicionat l’increment de la incidència d’algunes MDOs en la població immigrada respecte l’autòctona i la perpetuació del fenomen de les desigualtats en salut, com a conseqüència. Altres fac- tors com l’increment del turisme, la importació de ma- lalties o canvis en les conductes preventives de la pobla- ció, també causen i potencien els canvis evolutius observats en les MDOs a Barcelona ciutat (augment dels brots de malalties de transmissió sexual, reaparició d’al- gunes malalties exantemàtiques, etc).
Mostrar más

114 Lee mas

TRAUMA I MALALTIES GENERALS EN OSTEOMUSCULAR PEDIÀTRIC

TRAUMA I MALALTIES GENERALS EN OSTEOMUSCULAR PEDIÀTRIC

Tipo IV: La línea de fractura se extiende desde la superficie articular a través de la epífisis, fisis y metáfisis.. Precisa reducción abierta.[r]

9 Lee mas

Morbiditat per malalties de declaració obligatòria  a Barcelona ciutat. 2015

Morbiditat per malalties de declaració obligatòria a Barcelona ciutat. 2015

Els centres i els/les metges/esses declarants trameten per correu (o per via electrònica, mitjançant el registre in- formàtic dins l’estació clínica ECAP, en el cas de l’aten- ció primària) els fulls de declaració (annex 3). Aquests fulls són enregistrats informàticament al Servei d’Epide- miologia de l’ASPB des d’on la informació és lliurada a la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emer- gències de Salut Pública del Departament de Salut (Ge- neralitat de Catalunya), qui afegeix els casos de la ciutat als de la resta de Catalunya. En les declaracions indivi- dualitzades, es porta a terme una enquesta epidemiolò- gica i un seguiment en el cas de les malalties que impli- quen un estudi dels contactes del pacient o que tenen un llarg període d’evolució (annex 4).
Mostrar más

110 Lee mas

Morbiditat per malalties de declaració obligatòria a Barcelona ciutat. 1999

Morbiditat per malalties de declaració obligatòria a Barcelona ciutat. 1999

A banda d’aquest aspecte i considerant les oscil·lacions que es produeixen habitualment en les declaracions numèriques, no s’han observat enguany canvis destacables en els patrons epidemiològics de les MDO, realitzant-se els comentaris específics per a cada una de les malalties individualitzades en el seu apartat corresponent. Així mateix, recordem la disponibilitat de les publicacions específiques sobre SIDA 3 i tuberculosi 4 que es realitzen des d’aquest servei d’epidemiologia i que son a la

170 Lee mas

Morbiditat per malalties de declaració obligatòria a Barcelona ciutat. 2001

Morbiditat per malalties de declaració obligatòria a Barcelona ciutat. 2001

gastroenteritis per Escherichia Coli O157 H:7 i la síndrome hemolítica urèmica es fes de forma individualitzada. Per altra banda, la informació sobre l’evolució d’aquestes malalties al llarg del temps, pot constituir una eina més per a la planificació de recursos assistencials, el disseny de polítiques de salut i la definició d’estratègies de prevenció i control. Així mateix recordem la disponibilitat de les publicacions específiques sobre SIDA 4 i tuberculosi 5 que es realitzen des del

156 Lee mas

Show all 122 documents...