Masses d’aigua

Top PDF Masses d’aigua:

ANNEX I: LLISTAT I TIPOLOGIA DE MASSES D AIGUA MASSES D AIGUA SUPERFICIALS MASSES D AIGUA SUBTERRÀNIA... 20

ANNEX I: LLISTAT I TIPOLOGIA DE MASSES D AIGUA MASSES D AIGUA SUPERFICIALS MASSES D AIGUA SUBTERRÀNIA... 20

Per tal de procedir al registre de zones protegides, es van avaluar les masses d’aigua subterrània de les quals depenen ecosistemes importants d’aigües superficials o terrestres, tenint en consideració si el seu funcionament depenia de les masses d’aigua subterrània o no. Es va constatar que 4 de les masses d’aigua subterrània podien influir i condicionar en l’estat de zones humides i ecosistemes terrestres. En la T.14 s’indiquen les masses d’aigua i les zones humides més significatives. A excepció de l’estany de Banyoles, en el qual la seva dependència és pràcticament a partir de fluxos d’aigües subterrànies, la resta de zones humides considerades tenen una dependència més o menys parcial amb aigües subterrànies.
Mostrar más

48 Lee mas

2. Caracterització de les masses d aigua

2. Caracterització de les masses d aigua

2.2.3. Delimitació de les masses d’aigua En un primer pas, la delimitació de les masses d’aigua costaneres ve determinada pel canvi de tipologia, i així es defineixen catorze masses d’aigua en l’àmbit de les aigües costaneres de Catalunya (Mapa 2.2.2). Tretze d’aquestes masses d’aigua pertanyen a les Conques Internes de Catalunya, i una a la Conca Catalana de l’Ebre. Posteriorment, aquestes catorze masses es subdivideixen per canvis en la qualitat ecològica, escindint-se finalment en 34 (Taula 2.2.3), 31 a les Conques Internes i 3 a la Conca Catalana de l’Ebre. La determinació del nombre de masses d’aigua s’ha realitzat per criteri expert a partir de la interpretació de les dades de qualitat – biològiques i fisicoquímiques – que s'obtenen de les xarxes de control que l'Agència Catalana de l'Aigua ha establert en el litoral català, descrites al capítol anterior. La delimitació de les masses d’aigua s’ha determinat, també per criteri expert, des de la línia de costa fins a una milla mar endins, en ser aquesta la franja del litoral més directament afectada pel continent, i on poden mesurar-se, de forma comparable, les dades de qualitat ecològica.
Mostrar más

103 Lee mas

Masses d Aigua Subterrànies (MAS) Informe de la valoració de l estat quantitatiu (2016)

Masses d Aigua Subterrànies (MAS) Informe de la valoració de l estat quantitatiu (2016)

2 Metologia valoració estat quantitatiu de les MAS Una de les principals novetats en aquesta valoració és la millora en la metodologia emprada per a la valoració de l’estat quantitatiu en masses d’aigua subterrànies, metodologia adaptada als esquemes i guies metodològiques proposades per la Comissió Europea (CIS Guidance “N° 18 - Groundwater Status and Trend Assessment“). Així, es valora l’estat quantitatiu de les MAS segons dos tests: TEST DE BALANÇ i TEST D’INTRUSIÓ SALINA (en aqüífers costaners). En cadascun d’aquests tests s’analitzen tant aspectes referents als impactes que es puguin detectar, així com l’anàlisi de les pressions que s’han determinat que poden afectar l’estat quantitatiu de les MAS.
Mostrar más

40 Lee mas

ANNEX 1. LLISTAT DE MASSES D AIGUA AMB OBJECTIU DE BON ESTAT L ANY 2015 I QUE ACTUALMENT L ESTAN COMPLINT AIGÜES SUBTERRÀNIES

ANNEX 1. LLISTAT DE MASSES D AIGUA AMB OBJECTIU DE BON ESTAT L ANY 2015 I QUE ACTUALMENT L ESTAN COMPLINT AIGÜES SUBTERRÀNIES

Codi Massa d'aigua Naturalitat Estat 2009 Estat 2012 Tipus impacte Grau Paràmetre 0200020 Riudecanyes Molt modificada Bo Bo Qualitat d'aigua deficient Poc Probable Oxigen [r]

9 Lee mas

Aigua: informe sectorial 2013

Aigua: informe sectorial 2013

Donada la importància dels recursos hídrics, apareix la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) de la Comunitat Europea (2000/60/CE), que suposa un canvi essencial en la visió de la planificació i la gestió actual i futura de l’aigua. L’objectiu de la DMA és garantir el bon estat dels sistemes aquàtics, en l’horitzó 2015, assegurant-ne la qualitat i la quantitat a través d’un ús sostenible de l’aigua, que es fonamenti en la protecció del recursos hídrics. Aquest objectiu s’assoleix amb el Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya, el qual integra els diferents plans d’actuació i programes de mesures per assolir el bon estat ecològic de les masses d’aigua i que va finalitzar la seva redacció a finals de l’any 2009, iniciant el tràmit d’informació pública.
Mostrar más

27 Lee mas

53 Vores d aigua i hàbitats inundables Canyissars i formacions anàlogues

53 Vores d aigua i hàbitats inundables Canyissars i formacions anàlogues

Territoris ruscínic, olositànic, catalanídic, ausosegàrric i sicòric, i Prepirineus. Els principals problemes de conservació d’aquest hàbitat es relacionen amb la pèrdua d’espais naturals on es mantenen masses d’aigua permanents, especialment en àrees mediterrànies en què, ja de manera natural, són poc freqüents. La qualitat deficient de les aigües provoca, més que l’eliminació del canyissar, una pèrdua dràstica de la diversitat vegetal a causa de la desaparició de les espècies de requeriments més estrictes.

28 Lee mas

Informe sectorial: aigua

Informe sectorial: aigua

Donada la importància dels recursos hídrics, apareix la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) de la Comunitat Europea (2000/60/CE), que suposa un canvi essencial en la visió de la planificació i la gestió actual i futura de l’aigua. L’objectiu de la DMA és garantir el bon estat dels sistemes aquàtics, en l’horitzó 2015, assegurant-ne la qualitat i la quantitat a través d’un ús sostenible de l’aigua, que es fonamenti en la protecció del recursos hídrics. Aquest objectiu s’assoleix amb el Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya, el qual integra els diferents plans d’actuació i programes de mesures per assolir el bon estat ecològic de les masses d’aigua i que va finalitzar la seva redacció a finals de l’any 2009, iniciant el tràmit d’informació pública.
Mostrar más

15 Lee mas

3.1. Zones designades per a la captació d aigua destinada al consum humà

3.1. Zones designades per a la captació d aigua destinada al consum humà

Mapa 3.4.2. Zones sensibles i vulnerables a Catalunya. 3.5. Zones designades per a la protecció d’hàbitats o espècies En aquest apartat la DMA contempla les zones en les quals el manteniment o la millora de l’estat de les aigües constitueixi un factor important per a la protecció d’hàbitats o espècies, incloent-hi els punts de la Xarxa Natura 2000 pertinents designats en el marc de les Directives 92/43/CEE i 79/409/CEE. Caldrà tenir en compte, a més, les masses d’aigua susceptibles d’una especial protecció per la seva singularitat o raresa dins l’àmbit de les conques internes i intercomunitàries de Catalunya.
Mostrar más

21 Lee mas

ÍNDEX. INTRODUCCIÓ... 4 La gestió de l aigua, el reflex de la cultura ambiental d un país. Primera part: L AIGUA A CATALUNYA

ÍNDEX. INTRODUCCIÓ... 4 La gestió de l aigua, el reflex de la cultura ambiental d un país. Primera part: L AIGUA A CATALUNYA

Els treballs d’implantació de la Directiva Marc de l’Aigua Durant l’any 2004 s’han desenvolupat diferents tre- balls sobre la caracterització i la tipificació de les mas- ses d’aigua a Catalunya, en conveni amb centres de recerca especialitzats. S’han dissenyat també els pro- tocols d’anàlisi de l’estat ecològic, i el potencial eco- lògic per a cadascuna de les diferents categories de masses d’aigua. En concret s’ha actuat en la caracte- rització i el disseny de protocols d’anàlisi de l’estat ecològic en llacs (conveni amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes del Consell Superior d’Investigació Científica (CEAB-CSIC), zones humi- des (conveni amb la Universitat de Girona (UdG)), embassaments (conveni amb la Universitat de Barcelona (UB) i UdG), i rius (convenis amb la UB i la UdG).
Mostrar más

132 Lee mas

Captacions d aigua subterrània

Captacions d aigua subterrània

Taula 4.4.24. Matriu de ponderació de les pressions sobre l’estat químic de les masses d’aigua subterrània. Pressions per dejeccions ramaderes (DJ), agricultura intensiva (AG), aplicació de biosòlids (BI), zones urbanes i industrials (UI), infraestructures urbanes linials (II), abocaments industrials (AI), sòls contaminats (SC), dipòsits controlats de residus (DR), runams salins (RS), abocaments d’estacions depuradores d’aigües residuals (AE), extraccions d’àrids (EX), extraccions que provoquen intrusió salina (IS) i recàrrega artificial (RA).

28 Lee mas

BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE CONCURS OPOSICIÓ PER A LA CREACIÓ D UN BORSÍ D OFICIALS 1ª DE DISTRIBUCIÓ D AIGUA DE L AJUNTAMENT D INCA

BASES QUE HAN DE REGIR LA CONVOCATÒRIA DE CONCURS OPOSICIÓ PER A LA CREACIÓ D UN BORSÍ D OFICIALS 1ª DE DISTRIBUCIÓ D AIGUA DE L AJUNTAMENT D INCA

d) No patir malaltia o defecte físic o psíquic que impedeixi el desenvolupament de les corresponents funcions. e) No haver estat separat/ada, mitjançant expedient disciplinari, del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a treballs o càrrecs públics per resolució judicial, per a l’accés al cos o escala de funcionari, o per exercir funcions similars a les que desenvolupaven en el cas del personal laboral, en el qual hagués estat separat/ada o inhabilitat/ada. En el cas d’ésser nacional d’un altre estat, no trobar-se inhabilitat/ada o en situació equivalent ni haver estat sotmès/esa a sanció disciplinària o equivalent que impedeix, en el seu estat, en els mateixos termes l’accés al treball públic.
Mostrar más

12 Lee mas

PLEC DE PRESCRIPCIONS TECNIQUES COMPRES REPETITIVES TRACTAMENT D AIGUA APORTACIÓ A LA GENERACIÓ DE VAPOR D US ALIMENTARI Ref.

PLEC DE PRESCRIPCIONS TECNIQUES COMPRES REPETITIVES TRACTAMENT D AIGUA APORTACIÓ A LA GENERACIÓ DE VAPOR D US ALIMENTARI Ref.

A la oferta econòmica del proponent es farà constar, de forma expressa, que estan incloses totes les despeses que hagin de realitzar-se per al normal compliment de l´objecte del contracte, com són les despeses generals, els beneficis, els transports i tota classe d´impostos de caràcter estatal, autonòmic o local que es puguin meritar. Per tant no es podran facturar al marge o per sobre del pressupost d´adjudicació cap d´aquests conceptes.

8 Lee mas

Indicacions terapèutiques de la ingesta d aigua. Isabel Comerma Servei Nefrologia Curs ABBEL

Indicacions terapèutiques de la ingesta d aigua. Isabel Comerma Servei Nefrologia Curs ABBEL

3- No hi ha cap evidencia que el Na que te l'aigua mineral produeixi risc 4- Conte minerals essencials com el Ca i Mg. 5- El Ca i Mg son altament biodisponibles[r]

71 Lee mas

ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LES INFRACCIONS PER MALBARATAMENT D AIGUA DE XARXA EN SITUACIONS DE SEQUERA

ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE LES INFRACCIONS PER MALBARATAMENT D AIGUA DE XARXA EN SITUACIONS DE SEQUERA

c) Fixar un límit o prohibir l'ús de l'aigua en instal·lacions de caràcter lúdic. d) Prohibir destinar aigua apte pel consum humà per al funcionament de fonts ornamentals i per neteja de vials, carrers, sendes i voreres, sense perjudici de la necessitat del manteniment de les condicions higièniques i sanitàries adients.

6 Lee mas

Disseny d un sistema integral d estalvi d aigua per a un habitatge.

Disseny d un sistema integral d estalvi d aigua per a un habitatge.

 La infraestructura necessària per tal de captar, emmagatzemar i distribuir l’aigua és relativament senzilla. També s’ha d’esmenar que per a molts usos domèstics, no es requereix que la qualitat de l’aigua sigui apta per al consum humà – és el cas de l’aigua que s’utilitza en la rentadora, rentaplats, reg, neteja de la casa, banys, etc. en aquests casos, la pluja pot substituir perfectament l’aigua procedent de la xarxa i inclús pot ser beneficiosa, ja que l’aigua de la pluja, a diferència de la procedent de la xarxa, està neta de calç, la qual danya els electrodomèstics. Tal i com mostra la següent imatge, més del 40% dels usos als quals es destina aigua potable en un habitatge, podrien ser substituïts per aigua de pluja, estalviant així aigua de major qualitat per als usos on realment és necessària.
Mostrar más

104 Lee mas

Producció aigua potable preparada

Producció aigua potable preparada

Des del punt de vista de la salut humana només uns pocs elements es regulen en la majoria de països, i són aquells elements que poden ser tòxics a concentracions majors. Això és vàlid per exemple pels elements següents: Al, As, Cd, Cu, F, Pb, Hg, NO3 i U. Des del punt de vista pràctic, també hi ha regulacions en les aigües municipals de prevenció per contingut massa alts de Fe, Mn o Ca, ja que poden causar precipitació a les canonades i aparells sanitaris i decoloració. A pesar que en les últimes dècades una gran quantitat d’esdeveniments nous s’ha desenvolupat pel que fa els aspectes sanitaris dels principals minerals inorgànics/ions que s’han de destacar a les autoritats reguladores i el públic en general. L’objectiu és induir a la gent a beure més aigua saludable que conté minerals beneficiosos i ions [15].
Mostrar más

99 Lee mas

Introducció als Sistemes d´Informació Geogràfica i creació d´una base de dades dels elements d´una xarxa de distribució d´aigua potable

Introducció als Sistemes d´Informació Geogràfica i creació d´una base de dades dels elements d´una xarxa de distribució d´aigua potable

La taula de digitalització s´utilitza en els SIG de tipus vectorial per a convertir manual o automàticament la informació sobre la posició de línies i punt d´un mapa o d´un gràfic en dades digitals d´entrada. El mapa o gràfic a digitalitzar es col·loca sobre la taula i l´usuari situa el cursor del dispositiu sobre les línies o punts del mapa ,per registrar les seves coordenades. El mode de treball pot ser manual (registrant cada punt d´interès) o automàtic ,seguint un recorregut seleccionat.

61 Lee mas

1. Què podem fer per reduir el consum d aigua i la seva càrrega contaminant? Què és el cànon de l aigua?... 2

1. Què podem fer per reduir el consum d aigua i la seva càrrega contaminant? Què és el cànon de l aigua?... 2

• La DUCA bàsica implica l’aplicació del cànon de l’aigua segons el sistema individualitzat, basat en la càrrega contaminant efectivament abocada per l’establiment. 3.d) Característiques comunes dels dos tipus de DUCA La declaració inicial d’ús i de contaminació, ja sigui bàsica o abreujada, s’ha de presentar dins el termini de tres mesos comptats des de l’entrada en funcionament de l’establiment, i tindrà efectes des de la data d’inici d’activitat.

18 Lee mas

L ORDENANÇA MUNICIPAL D ESTALVI D AIGUA DE VILANOVA I LA GELTRÚ Ple 5 de maig de 2008

L ORDENANÇA MUNICIPAL D ESTALVI D AIGUA DE VILANOVA I LA GELTRÚ Ple 5 de maig de 2008

B.1.5. Aixeta: adaptacions d’aixetes ja existents Es poden millorar les aixetes existents amb opcions senzilles i econòmiques: Airejador perlitzador És un dispositiu que mescla aire amb l’aigua, fins i tot quan hi ha baixa pressió, de manera que les gotes d’aigua surten en forma de perles. Substitueixen els filtres habituals de les aixetes i, malgrat que redueixen el consum, l’usuari no té la sensació de rebre menys aigua. Els airejadors perlitzadors permeten estalviar aproximadament un 40% d’aigua i energia en les aixetes tradicionals. Limitador de cabal

40 Lee mas

#1040 WEEKDAY MASSES

#1040 WEEKDAY MASSES

3 pm Passion of the Lord in English (Church) 3 pm Passion of the Lord in Spanish (Chapel) 7:30 pm Passion of the Lord in English (Chapel) 7:30 pm Passion of the Lord in Spanish (Churc[r]

7 Lee mas

Show all 10000 documents...