Mediació familiar

Top PDF Mediació familiar:

La Llei 7/2001, de 26 de novembre, de Mediació Familiar de la Comunitat Valenciana.

La Llei 7/2001, de 26 de novembre, de Mediació Familiar de la Comunitat Valenciana.

Un dels grans beneficis de la mediació familiar és que pel seu caràcter voluntari, els acords a què arriben les parts, en la mesura que són presos per ells mateixos i no són imposats per un tercer, tenen moltes més possibilitats de complir-se, arribant-se en molts sectors a la convicció que la mediació familiar únicament serà eficaç si els que participen en ella ho fan de forma voluntària. La mediació familiar és voluntària si el recurs a este procediment respon a un acord voluntari dels cònjuges, amb independència de la persona o entitat de qui partisca la iniciativa. Així, serà mediació familiar voluntària aquella que respon a la iniciativa pròpia de les parts, però també aquella que es produïx a instància de terceres persones o entitats, com per exemple la remissió que en determinats casos pot efectuar el jutge que conega del procés contenciós de nul·litat, separació o divorci, amb suspensió del curs de les actuacions judicials, sempre que posteriorment l’anomenda iniciativa siga assumida voluntàriament per les parts.
Show more

11 Read more

Els acords de mediació familiar en la llei 7/2001, de la Comunitat Valenciana

Els acords de mediació familiar en la llei 7/2001, de la Comunitat Valenciana

Tenint en compte el que hem assenyalat anteriorment, sembla que la llei es decanta per regular una de les dues classes de mediació a les quals al·ludeix la doctrina i distingeix, d’una banda, la mediació intrajudicial, que es produeix quan la mediació es desenvolupa dins de l’àmbit de la substanciació d’un litigi davant els tribunals de justícia, en qualsevol de les seues fases. En aquest cas, se suspèn el procediment, sense perjudici que el jutge, d’ofici o a instància de part, o del Ministeri Fiscal, adopte les mesures provisionals, cautelars o tutelars que estime convenient. De l’altra banda, la llei també fa referència a la mediació extrajudicial, que és la que té lloc fora de l’àmbit judicial i sense cap interferència, bé siga anterior a la interposició de la demanda o amb posterioritat (cf. ORTUÑO MUÑOZ, J. P., “La mediación familiar”, Familia: Revista de ciencias y orientación familiar, núm. 24, 2002, p. 70). No obstant això, d’una banda, l’al·lusió que es fa en l’article 13.2, en què s’indica que "Quedant sempre fora de perill el dret constitucional a la tutela judicial efectiva, en el cas que les situacions objecte de mediació impliquen un procés judicial, podrà convindre’s la mediació abans de la seua iniciació, en el curs d’aquest, sempre que queden en suspens les actuacions per comú acord d’ambdues parts, o una vegada conclòs.", i, de l’altra banda, la referència de l’article 19.4 i 19.5, sobre l’autoritat judicial, fa concloure que la llei estableix ambdós tipus de mediació familiar.
Show more

9 Read more

Mediació familiar i confidencialitat. Comentari de la sentència del tribunal suprem núm. 109/2011, de 2 de març.

Mediació familiar i confidencialitat. Comentari de la sentència del tribunal suprem núm. 109/2011, de 2 de març.

Un dels camps d’actuació genuïns de la mediació familiar és el relatiu als conflictes relacionats amb la crisi de parella (matrimonis o unions de fet). La mediació familiar pot servir, entre altres coses, per a elaborar acords que puguen reflectir-se en el conveni regulador de la separació o el divorci, o relatius a algun dels aspectes sobre els quals han de pronunciar-se les sentències de nul·litat, separació o divorci. També poden versar sobre el compliment i l’execució de les sentències recaigudes en els procediments de separació, divorci o nul·litat del matrimoni, o la modificació de les mesures establertes per resolució judicial ferma en separació, divorci o nul·litat per raó del canvi de circumstàncies, o decisió voluntària dels interessats (veg., entre altres, l’art. 13 Llei valenciana
Show more

8 Read more

Resolució de Conflictes i Mediació Familiar Sistèmica

Resolució de Conflictes i Mediació Familiar Sistèmica

La metodologia de la mediació aplicada al sistema familiar es complementarà amb altres tècniques i recursos nous per a la prevenció i resolució dels conflictes familiars, una formació bàsica sobre la regulació jurídica relacionada amb la mediació i un treball vivencial sobre les habilitats i competències del mediador i el seu rol professional. Tot això, comptant amb la implicació de professionals formadors procedents de sectors i rols diversos, tots ells relacionats d’alguna manera amb la gestió de conflictes en l’àmbit familiar. I és que l’enfocament multidisciplinari i el treball en xarxa esdevenen elements clau per als futurs professionals de la mediació familiar que vulguin desenvolupar la seva tasca des d’una perspectiva sistèmica.
Show more

12 Read more

Curs de mediació en dret civil privat i mediació familiar

Curs de mediació en dret civil privat i mediació familiar

Mòdul III DADES PROFESSIONALS DEL DIRECTOR DEL CURS Antoni Vidal i Teixidó. Advocat, Mediador. Professor de diverses institucions i universitats en matèria de Mediació Dret Civil i Privat. Ha participat en els treballs del “Llibre Blanc” de Mediació.

8 Read more

La confidencialitat en el procediment de mediació

La confidencialitat en el procediment de mediació

1. La Recomanació del Consell d'Europa (98)1 del Comitè de Ministres, de 21 de gener de 1998, sobre mediació familiar, inclou la confidenci- alitat en l'apartat relatiu al procés de mediació, en el qual es tracten, fonamentalment, els principis d'aquest procés. Per la seva part, el Llibre verd sobre les modalitats alternatives de solució de conflictes en l'àmbit del dret civil i mercantil, COM(2002) 196 final, en l'apartat 2.1.2, intitulat «ADR convencionals», punt 33, va posar en relleu que les autoritats públiques constataven alguns principis comuns a tots els procediments, entre els quals s'assenyala que «el tercer ha de respectar el principi de confidencialitat». De la mateixa manera, el Dic- tamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre el Llibre verd sobre les modalitats alternatives de solució de conflictes en l'àmbit del dret civil i mercantil, COM(2002) 196 final (DOUE, 8.4.2003), apartats 0.4, 1.11 i 3.4.2, considera la confidencialitat com a principi, com a garanties mínimes del procediment. En aquesta línia, un elevat nombre de les lleis autonòmiques de mediació familiar qualifiquen la confi- dencialitat com un principi. Així, per exemple, l'article 8 de la Llei de mediació familiar (d'ara endavant, LMF) de Galícia, l'article 15 de la LMF de València, l'article 8 de la LMF de Castella - la Manxa, l'article 4.4 de la LMF de Castella-Lleó, l'article 2.e de la LMF de les Illes Balears, l'article 4.b de la LMF de Madrid, l'article 8.b del País Basc i el preàmbul, ii, de la LMF d'Andalusia. La llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat de Catalunya, es refereix a la confidencialitat, com un dels principis bàsics del sistema, en el preàmbul, ratificat en el capítol II, en què defineixen i regulen els principis esmentats (la confidencialitat ho és en l'article 7).
Show more

10 Read more

Conflictes coparentals, via contenciosa i mediació

Conflictes coparentals, via contenciosa i mediació

Hem començat aquest article amb la frase que Eloy Velasco –actualment magistrat a l’Audiència Nacional– ens va dir com a comentari informal en una entrevista a l’època que vam posar en marxa el Servei de Mediació Familiar de la Comunitat Valenciana, pels volts de l’any 1996, quan ell era director general de Justícia del Govern valencià. El motiu de reproduir-la és que expressa, d’una manera senzilla i molt pertinent, quina és la necessitat normativa de la mediació per poder complir les funcions que se li atribueixen (noteu que en aquell moment no existia Espanya cap iniciativa legislativa sobre mediació familiar). A diferència d’altres confl ictes, les relacions familiars presenten aspectes intangibles com ara sentiments, emocions, creences, expectatives, frustracions, etc., que no poden ser delimitats per la llei. Conseqüentment no es poden resoldre al jutjat, més enllà de la voluntat i l’habilitat personal dels operadors de la justícia.
Show more

14 Read more

La mediació en l'àmbit familiar

La mediació en l'àmbit familiar

Per tant, des del primer moment, es va distingir entre les tasques de mediació amb suport/protagonisme públic i les tasques privades, dicotomia que es manté en l’actua- litat. La llei 1/2001, que fixava els principis generals de la mediació, se centrava, en l’àmbit organitzatiu, en aques- ta dita “mediació pública”, que fa girar entorn del Centre de Mediació familiar, el qual la duia a terme mitjançant un nombre de mediadors que acreditava i publicitava en un registre ad hoc. La llei també contemplava la implica- ció dels col·legis professionals que comptaven entre els seus col·legiats amb mediadors habilitats pel Centre de Mediació. Aquests col·legis han contribuït, de manera activa, a la consolidació de la mediació pública al país. La llei va ser desenvolupada pel Reglament de mediació familiar de Catalunya (Decret 139/2002, de 14 de maig), el qual bàsicament regulava les tasques i els diferents aspectes vinculats al Centre de Mediació familiar. S’ha assenyalat reiteradament que la llei catalana va consti- tuir un referent rellevant per a d’altres comunitats au- tònomes a l’hora de fixar les seves regulacions. Ara bé, aquestes comunitats van incorporar nous supòsits reso- lubles mitjançant la mediació, com ara els referits al dret successori, o respecte de l’adopció o l’empresa familiar. Per això, i tenint també presents els treballs legislatius en dret comunitari (que donarien lloc, finalment, a la Di- rectiva 2008/52/CE) i els avanços en dret comparat, el 2007 es van iniciar, a Catalunya, les tasques per dotar-se d’una nova llei de mediació. El procés ha culminat amb la llei 15/2009, de 22 de juliol, de la mediació en l’àmbit del dret privat, que ha introduït importants modificacions respecte a l’àmbit de la mediació familiar. Per bé que la llei, com a tal, ja és objecte d’anàlisi en altres capítols d’aquest llibre, aquí cal recordar tots els supòsits que la mateixa enumera de manera específica (art. 2.1 “Objec- te de la mediació”) referits a la família:
Show more

61 Read more

QUÈ ÉS LA MEDIACIÓ? EN QUIN TIPUS DE CONFLICTES HI POT HAVER MEDIACIÓ?

QUÈ ÉS LA MEDIACIÓ? EN QUIN TIPUS DE CONFLICTES HI POT HAVER MEDIACIÓ?

- La mediació familiar intrajudicial, la pot sol·licitar la part demandant o la part demandada en un procediment contenciós, en qualsevol moment –en el procés declaratiu o en els processos d’execució–. La part interessada en treballar amb mediació ha de comunicar-ne l’interès al titular del jutjat.

5 Read more

Mediació com a recurs per a abordar el conflicte en la família

Mediació com a recurs per a abordar el conflicte en la família

LA LÒGICA DE LA COOPERACIÓ Des del nostre punt de vista, la mediació familiar suposa una fórmula per a abordar els confl ictes que torna el protagonisme als individus, ja que està ba- sada en l’afi rmació personal i en la profunda convicció de l’autodeterminació i la responsabilitat personal; amb la mediació passem de l’individualisme a la cooperació i el compromís; signifi ca el triomf sobre la confrontació en pro dels drets individuals i la dignitat de la persona. El procés de mediació comporta la cooperació de les parts enfrontades en la recerca de solucions de la crisi. En una primera aproximació entenem la cooperació com una relació intencional entre els membres de la família que, a partir d’objectius i interessos, comuns o no, però complementaris d’acord amb algun criteri explícit, planifi quen, gestionen o exploten recursos, mantenint un control compartit dels processos, segons regles prefi xades. Enfront d’aquesta defi nició, però, la cooperació és, moltes vegades, un concepte mitifi cat. No obstant això, la cooperació no és bona en si mateixa si no es tradueix en interessos de les parts, altrament constitueix un autoengany, o una manipulació més o menys planifi cada. En aquest sentit, la cooperació com- porta sempre un procés de negociació, des del pressupòsit de guanyar-guanyar. Els plantejaments de guanyar-perdre des de formats de cooperació constitueixen fórmules de competència manipuladora (des de les regles que imposa una de les parts), siguen quins siguen els resultats que s’obtinguen o de les declaracions de principis que es realitzen.
Show more

22 Read more

Guia de lectura sobre mediació

Guia de lectura sobre mediació

Mediació familiar La Llei catalana 15/2009 de 22 de juliol de mediació en l’àmbit del dret pri- vat entén per mediació el procediment no jurisdiccional de caràcter volun- tari i confidencial que s'adreça a facilitar la comunicació entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l'assistència d'una persona mediadora que actua d'una mane- ra imparcial i neutral.

10 Read more

Assetjament escolar a les aules de Primária: la mediació

Assetjament escolar a les aules de Primária: la mediació

Amb l’activitat realitzada als alumnes es poden extraure conclusions en relació als conflictes que experimenten i els coneixements que tenen sobre mediació. Centrant-nos en els conflictes tots saben que implica aquest concepte, malgrat que hi ha una discrepància entre l’opinió dels alumnes i la de la seua tutora quant a la quantitat d’enfrontaments en una setmana. El que possiblement ens pot indicar és que aquests alumnes no sofreixen conflictes greus i que en el moment que es resolen els obliden sense donar-li més importància. Malgrat això, la mestra sí recorda les hores dedicades a gestionar els conflictes dintre de classe o a l’hora del pati. Però hi destaca el testimoni d’un alumne que indica la casella de molt freqüentment. Podent ser aquest un cas a tindre en compte i observar, ja que poden ser molts els factors que provoquen aquesta resposta. Una explicació podria ser, per exemple, que és tracta d’una persona molt sentida i sí que li dóna molta importància a les confrontacions que hi té, o pel contrari pot ser un indicador d’un conflicte d’assetjament greu. Cap alumne ha donat un sí quan se li ha preguntat si intervé per tal d’ajudar quan veu algun conflicte. En aquest moment apareix la figura de l’espectador. Com afirma Salmivalli (2010) aquests suports socials directes i indirectes faciliten la comprensió de la persistència en l'agressió, la falta de suport de les víctimes i els seus problemes d'ajust. Si tots els espectadors actuaren en defensa de la víctima, tal volta aquesta situació seria molt distinta.
Show more

26 Read more

La construcció institucional i jurídica de la mediació

La construcció institucional i jurídica de la mediació

II, 2): “La mediación es una actividad neutral, indepen- diente e imparcial que ayuda a dos o más personas a comprender el origen de sus diferencias, a conocer las causas y consecuencias de lo ocurrido, a controlar sus visiones y a encontrar soluciones para resolver aquéllas”, perquè identifica les matèries sobre les quals el media- dor ha de situar les parts, i ajudar-les. El mediador con- tribueix a identificar les arrels del conflicte, a situar-lo en la seva realitat, i a construir les fórmules per superar-lo. Dit això, s’ha d’entendre que, en l’àmbit de la LMADP, l’activitat del mediador no inclou la proposta de solu- cions concretes. Aquesta és, justament, la diferència que s’emfasitza entre la mediació i la conciliació: la fa- cultat de proposar o no del tercer que intervé en el pro- cediment (vid. art. 10.5 RPCMACoop). El mediador no proposa opcions de solució a les parts mentre que el conciliador sí que ho pot fer –amb excepcions puntu- als–. Ara bé, cal matisar aquesta afirmació. Més enllà de l’elemental impossibilitat d’imposició d’acords, cal concretar quines són les facultats del mediador en re- lació amb el resultat del procés de mediació. Hem de preguntar-nos, per exemple, sobre la possibilitat que el mediador proposi a les parts solucions concretes o les guiï (atenent al seu particular punt de vista o escala de valors), cap a la solució òptima del conflicte. En aquest sentit, tot i que és habitual entendre la mediació com una activitat eminentment facilitativa en què, a diferència de la conciliació, la funció del tercer no abasta l’avaluació o proposta d’acords, de l’anàlisi de diverses normes, com ara la LMADP i la Directiva 2008/52/CE, es deriva que el principi de neutralitat admet, en realitat, certa gradació. La Directiva 2008/52/CE exigeix repetidament als estats garantir la imparcialitat en la mediació (vid. Cont. 17, art. 3.b i art. 4.2), però, en canvi, omet una referència ex- pressa a la neutralitat. Hom pot trobar-ne un vestigi a la definició de “mediació” proposada per la Directiva (art. 3.a) quan estableix que les parts intenten assolir l’acord “per si mateixes”, que implica la no imposició de soluci- ons concretes per part de la persona mediadora. Tanma- teix, atès el caràcter obert de la definició de “mediador” continguda a la directiva i la consegüent llibertat de la qual gaudeixen els estats per a establir com haurà de fer-se la mediació (vid. art. 3.b), 74 res no impedeix que
Show more

63 Read more

Gestió positiva del conflicte a les associacions: mediació

Gestió positiva del conflicte a les associacions: mediació

En els darrers temps, la gestió alternativa de conflictes (GAC), i especialment una de les seves eines, la mediació, s’han posat de moda en molts àmbits. Malgrat aquesta “moda”, parlar ober- tament de conflictes i de la seva gestió positiva ens continua resultant difícil, car, culturalment, tendim a identificar el fenomen del conflicte com quelcom de negatiu i d’incòmode, que cal evi- tar. Quan hom parla del conflicte com quelcom amb una part positiva que pot ajudar a créixer, transformar millorar les persones i les comunitats, sovint et miren i somriuen, tot dient: “ho veus així, perquè tu no hi estàs implica”. El fet és que tothom ha estat, es troba o es trobarà directa- ment implicat en algun tipus de conflicte, car aquest és inherent a la condició humana. Per tant, atesa la inevitabilitat dels conflictes, allò que sí podem fer és aprendre a gestionar-los de forma positiva, aprofitant l‘oportunitat de canvi que tot conflicte presenta a fi de transformar positivament aspectes de la relació o de la convivència conflictual, en la família, a l’escola, en la comunitat local, nacional o internacional i, evidentment, també en les organitzacions on desen- volupem les nostres activitats professionals i/o voluntàries.
Show more

71 Read more

POSTGRAU EN MEDIACIÓ PER A PERITS

POSTGRAU EN MEDIACIÓ PER A PERITS

A partir de la publicació del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya, el 2010, que va permetre fer una radiografia d’aquest mitjà de resolució de conflictes al nostre país i les novetats legislatives catalanes, amb la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat i el seu Reglament de 2012, i estatals, amb la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils i el Reial Decret 980/2013, pel qual es desenvolupa la Llei de mediació estatal que permetrà la gestió dels conflictes en els diferents àmbits professionals.
Show more

6 Read more

BIBLIOGRAFIA. Matèria: MEDIACIÓ SOCIAL =============== =============== ===============

BIBLIOGRAFIA. Matèria: MEDIACIÓ SOCIAL =============== =============== ===============

Títol: Enfoque de sistemas para resolver el conflicto organizacional Autor/Autor Corporatiu: ISEP: Instituto Superior d'Estudis Psicològics Edició: Barcelona : ISEP: Instituto Superio[r]

8 Read more

d Especialització en Mediació Curs

d Especialització en Mediació Curs

Per poder-ho ser cal desenvolupar una sèrie de coneixements i competències. Així, és important saber quin és l’abast de la mediació i els seus límits legals i operatius. També ho és que el mediador comprengui el fenòmen de la comunicació i les seves tècniques. I, finalment, s’ha de saber de la temàtica sobre la que s’ha de mediar.

14 Read more

d Especialització en Mediació Curs

d Especialització en Mediació Curs

Mar Puga, mediadora del servei de mediació intrajudicial d’Euskadi “El diploma d’especialització en mediació de la Fundació Universitat Rovira i Virgili proporciona als alumnes una varietat de continguts molt pensats i escollits per poder formar-te com a mediador/a professional. Personalment crec que és un curs molt interessant i amb una mirada sistèmica”

8 Read more

PROGRAMA DE MEDIACIÓ CULTURAL I PER A LA DIVERSITAT

PROGRAMA DE MEDIACIÓ CULTURAL I PER A LA DIVERSITAT

Criteris d’alta  Segons el PTI i per acord de l’equip multidisciplinari, es donarà al menor o jove d’alta en el programa de mediació cultural i per a la diversitat, en el moment en el qual s’iniciï la metodologia (estratègia/activitat) d’intervenció específica (individual i/o grupal).

15 Read more

Aportacions de la Mediació Artística dins el context de l’escola formal

Aportacions de la Mediació Artística dins el context de l’escola formal

Afegim aquest concepte en el marc teòric perquè en definitiva aquest treball parla d’això, d’educació per a i a través de l’art: L’Escola Miquel Bleach, ha decidit convertir-la en l’ei[r]

90 Read more

Show all 10000 documents...