Menjadors escolars

Top PDF Menjadors escolars:

Menjadors escolars ecològics al Districte de l'Eixample

Menjadors escolars ecològics al Districte de l'Eixample

Finalment, hem trobat 3 escoles amb menjadors escolars ecològics, aquestes són l’escola concertada Santa Anna, l’escola Encants i l’escola Auró. Tot i que totes elles es troben en etapes avançades de l’aplicació del model ecològic als seus menjadors, s’han detectat necessitats específiques fruit de la seva situació, concretament, la necessitat de consolidar els menjadors escolars ecològics vinculant-los al projecte educatiu de l’escola i fent del menjador un espai més per a l’educació dels infants. A l’escola Auró, el pas a ecològic ha generat canvis importants no només en l’alimentació dels infants, sinó també a la mateixa escola. Aquests canvis, però, no s’han correspost amb canvis en les activitats dirigides pels monitors i monitores i, en general, han estat molt poc integrats al currículum escolar del centre. Per aquest motiu i fruit de la pressió de les famílies, es van realitzar tallers de sensibilització tant amb l’equip de monitors i monitores com amb l’alumnat*. No obstant, es va detectar que les activitats puntuals tenien escassa incidència. La detecció d’aquest problema ha portat a elaborar un pla de treball amb l'empresa gestora del menjador escolar per tal de planificar el conjunt d’activitats del menjador pel proper curs 2018-2019, amb l’objectiu de transmetre els valors de consum responsable* tant en el conjunt d’activitats del migdia (organització dels àpats, control de residus, tallers lúdics, jocs, ...) com en la relació del l'espai del migdia i les famílies (en les festes escolars, en la presentació de l’escola a les famílies dels nous alumnes, etc.). L'aplicació d'aquest pla pedagògic a l’espai del migdia ha de permetre començar a parlar amb el claustre de com s'integra el projecte educatiu del menjador en el projecte educatiu de centre.
Mostrar más

35 Lee mas

Ara, als menjadors escolars, residu zero: guia didàctica: malbaratament alimentari als menjadors escolars de Barcelona

Ara, als menjadors escolars, residu zero: guia didàctica: malbaratament alimentari als menjadors escolars de Barcelona

És obvi que, amb aquestes dades, ens esforcem per disminuir la fracció de la matèria orgànica generada a les escoles. Aquest és el context en el qual sorgeix la necessitat de treballar, conjuntament amb les empreses del sector de menjadors escolars i les mateixes escoles, el projecte que hem anomenat «Ens ho mengem tot», pensat específicament per ser dut a terme en el temps de menjador escolar i que depèn absolutament de la participació activa dels educadors i les educadores que treballen amb els nens i les nenes a les diferents escoles de la ciutat. També incorpora propostes de treball a l’aula, a fi de vincular els dos espais educatius i facilitar als docents la inclusió de la prevenció del malbaratament alimentari al currículum.
Mostrar más

85 Lee mas

Els menjadors escolars  Una proposta per al seu abaratiment econòmic

Els menjadors escolars Una proposta per al seu abaratiment econòmic

En un primer moment cal dir que em sembla excessiu que al menjador escolar per alumne es pagui una mitjana de 6,5€. Avui dia ens trobem amb famílies que no es poden permetre aquest preu diari del menú escolar, però moltes d’elles no tenen altra opció ja que els hi resulta impossible anar a cercar al seu fill per horaris de feina. Les Illes Balears és la tercera comunitat autònoma més cara en quant als menjadors escolars seguida d’Aragó i de Navarra i amb un creixement del preu del 8,3% (annex 3). I en trobem d’altres comunitats autònomes que tenen un preu assequible però perden qualitat del menjar. Amb motiu d’aquesta problemàtica dels menjadors espanyols, el que s’hauria de fer es establir un preu de menjador per totes les comunitats autònomes sense fer discriminacions de cap tipus i sense pagar més per viure a una o una altra comunitat.
Mostrar más

29 Lee mas

Ens ho mengem tot: malbaratament alimentari als menjadors escolars de Barcelona: versió actualitzada 2015

Ens ho mengem tot: malbaratament alimentari als menjadors escolars de Barcelona: versió actualitzada 2015

Així doncs, han de sortir des de més a prop els productes de proximitat i de més lluny els productes llunyans, i cal anar superant els diferents obstacles que es troben (nens i nenes de[r]

96 Lee mas

Si ens ho mengem tot tallem amb els residus: guia didàctica: malbaratament alimentari als menjadors escolars de Barcelona

Si ens ho mengem tot tallem amb els residus: guia didàctica: malbaratament alimentari als menjadors escolars de Barcelona

Les dades que s’hauran de recollir sobre el grau de malbaratament alimentari del menjador de l’escola han de ser del total dels comensals, encara que no tots els alumnes hi participin [r]

94 Lee mas

Anàlisi, disseny i implementació d'una
aplicació de gestió de menjadors escolars mitjançant Java Enterprise Edition

Anàlisi, disseny i implementació d'una aplicació de gestió de menjadors escolars mitjançant Java Enterprise Edition

El meu Treball té com a punt de partida la demanda que fan els responsables de menjadors dels centres educatius de disposar d'un sistema per controlar tot allò que envolta el servei de menjador dels centres esmentats: registre àgil dels clients que entren al menjador per dinar, el recompte mensual dels serveis efectuats als seus clients per poder crear la factura corresponent, previsió segons calendari dels recursos a contractar i seguiment de la comptabilitat del menjador. En l'actualitat, totes aquestes qüestions es registren manualment i sense una coordinació entre tots els aspectes mencionats, la qual cosa genera molta confusió i inversió de temps.
Mostrar más

67 Lee mas

Guia didàctica ens ho mengem tot: malbaratament alimentari als menjadors escolars de Barcelona

Guia didàctica ens ho mengem tot: malbaratament alimentari als menjadors escolars de Barcelona

Cada setmana es proposen un seguit d’accions per conèixer la procedència dels aliments consumits al menjador escolar, quantificar el malbaratament de l’aliment en cas que n’hi hagi, di[r]

72 Lee mas

Anàlisi dels impactes a l’exterior dels menjadors públics de Barcelona: Centres d’educació infantil i primària

Anàlisi dels impactes a l’exterior dels menjadors públics de Barcelona: Centres d’educació infantil i primària

Les polítiques públiques sectorials, tant municipals (especialment la de justícia global per a la cooperació, la política alimentària i la de foment de la sostenibilitat) com en l’àmbit de Catalunya (especialment la de foment de la producció ecològica, la de sostenibilitat i la de foment de la compra pública alimentària), proveeixen un marc amb nombrosos instruments i eines que poden facilitar la transició dels menjadors escolars cap a menjadors més sostenibles i responsables. El marc de la Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública i les clàusules d’incorporació de principis de sostenibilitat i responsabilitat també ho orienta. El Pla de contractació pública alimentària de Catalunya, que té com a objectiu explícita integrar en la contractació pública de productes alimentaris la responsabilitat social i ambiental, presenta opcions de com integrar criteris que afavoreixin la contractació de productes de proximitat i ecològics, entre altres, en els plecs de contractació dels serveis. Els instruments normatius i per a la contractació del servei menjador dels centres públics d’educació proveïts pel Departament d’Educació i Consorci d’Educació presenten la oportunitat de considerar la sostenibilitat ambiental i responsabilitat global com una qüestió prioritària donat que en l’actualitat es delega a les prioritats de cada centre educatiu. Aquesta delegació, junt amb la manca d’orientacions d’obligat compliment, és la que ha portat a les grans diferències que s’evidencien en l’estudi pel que fa la composició dels menús, la qualitat de la informació lliurada i els projectes d’espai menjador dels centres.
Mostrar más

77 Lee mas

Elaboració i validació d'un protocol per a l'avaluació de la qualitat educativa dels menjadors de parvulari

Elaboració i validació d'un protocol per a l'avaluació de la qualitat educativa dels menjadors de parvulari

espai d’enculturació per als infants. A continuació, analitzarem les aportacions que hem recollit sobre aquest tema d’estudis pertanyents a diferents camps epistemològics. Menjar no sols contribueix a fer que les criatures creixin fisiològicament, sinó que també les fa créixer en l’àmbit social i afectiu, cultural i intel·lectual. Els antropòlegs sostenen que, en gairebé totes les societats, l’acte de menjar és una activitat social. De fet, cada cultura té uns patrons alimentaris propis i és per això que parlem de cultures alimentàries. Segons Contreras i Gracia Arnaiz (2005), la conducta alimentària de la majoria de persones es pot predir en funció dels seus patrons culturals (recursos tecnològics, organització social, activitats, horaris, professions, relacions familiars, responsabilitats, etc.). El fet que l’alimentació estigui plena de patrons culturals ens fa pensar, doncs, que no podrem aplicar o trasplantar models de funcionament de menjadors escolars d’altres països o d’una cultura a un altra i que cal que cada escola tingui clar quin és el patró cultural que traspua el seu menjador. Els autors citats anteriorment assenyalen alguns canvis que hi ha hagut en els costums alimentaris a partir de la segona meitat del S. XX, com poden ser: la subordinació de l’alimentació familiar als horaris dels diferents membres de la família o el que anomenen desincronització (horaris laborals, escolars, extralaborals i extraescolars o d’oci), una certa individualització i simplificació dels àpats perquè molts es fan en solitari o el que anomenen desimplantació i, en darrer lloc, la deslocalització, ja que s’amplien i es diversifiquen els llocs on es fan els àpats, tant dins com fora de casa.
Mostrar más

326 Lee mas

Programa de revisió de menús escolars a la ciutat de Barcelona : informe curs 2017-2018

Programa de revisió de menús escolars a la ciutat de Barcelona : informe curs 2017-2018

El menjador escolar pot jugar un important rol en l’alimentació d’infants i adolescents, no només garantint que l’alumnat tingui accés a una alimentació saludable, si no com una eina d’aprenentatge i formació. Fa més de 30 anys els Serveis de Salut Pública Municipals de Barcelona van començar a avaluar les programacions dels menús dels menjadors escolars. En el marc del Pla integral per a la promoció de la salut

23 Lee mas

Programa de revisió de menús escolars a la ciutat de Barcelona : informe curs 2018-2019

Programa de revisió de menús escolars a la ciutat de Barcelona : informe curs 2018-2019

amb un conveni entre els departaments de Salut i Ensenyament; i des d’aleshores s’ofereix als centres educatius de Catalunya la revisió de la programació de menús dels menjadors escolars cada tres anys, amb la finalitat de millorar la qualitat de la programació dels menús i el seguiment de les recomanacions aplicades per part dels centres. Des de llavors, s’ha anat treballant per tal d’homogeneïtzar, tant la intervenció, com els criteris de valoració dels menús escolars.

34 Lee mas

Balanç i perspectives de l'actuació dels Consells Escolars Municipals de Districte

Balanç i perspectives de l'actuació dels Consells Escolars Municipals de Districte

Quan des del districte pensem en la comunitat educativa, tenim clar a qui ens referim. La nostra comunitat educativa està configurada d’una part pel conjunt dels sectors que con- flueixen en els centres escolars del territori, també pel conjunt dels professionals i agents que configuren els serveis educatius i o que estan relacionats o que donen suport o com- plementen l’escola. Està per tant constituïda pel conjunt de persones pares i mares, alum- nes, mestres, personal de servei, directius i titulars i professionals de diferents àmbits que treballen o estan molt relacionats amb l’educació. També formen part d’aquesta comunitat aquells representants de les institucions o d’entitats vinculades amb l’educació.
Mostrar más

16 Lee mas

El Pla de Biblioteques Escolars de Barcelona: el model impulsat per l'Ajuntament de Barcelona

El Pla de Biblioteques Escolars de Barcelona: el model impulsat per l'Ajuntament de Barcelona

El Pla de Biblioteques escolars de Barcelona ha optat per treballar a través del Programa Absysedu, desenvolupat per l’empresa Baratz que compleix tots els estandards bibliotecaris i permet la migració si s’escaigués a qualsevol altre programari. A partir de la tecnologia Internet és possible accedir a l’aplicatiu des de qualsevol punt de la xarxa. El sistema s’ha dissenyat situant en un servidor de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) el programari i d’aquesta manera es garanteix un accés segur a les dades.

28 Lee mas

Pla de Biblioteques escolars de Barcelona : el model impulsat per l'Ajuntament de Barcelona

Pla de Biblioteques escolars de Barcelona : el model impulsat per l'Ajuntament de Barcelona

Tot seguint la política d’aproximació micro a cada realitat, el Pla de Biblioteques Escolars analitza amb deteniment les necessitats de cada escola pel que fa a personal. Així doncs, s’es- tudien quins són els perfils que hi ha a cada centre susceptibles d’esdevenir els responsables de la biblioteca escolar. En alguns casos, doncs, s’ha optat per designar un membre de l’equip docent de l’escola, de manera que són els centres mateixos els que assumeixen el cost de la gestió interna de la biblioteca i l’atenció als usuaris i hi destinen hores de dedicació.

43 Lee mas

Eleccions als consells escolars : centres docents públics. 2008-2009

Eleccions als consells escolars : centres docents públics. 2008-2009

a Primària, al 2008 es continua mantenint la tendència a l’alça de la representació de dones elegides en els consells escolars arribant a un 79%, tres punts percentuals per sobre de la repre- sentació que es donava l’any 2006 (76%). a secundària, el percentatge de dones representades als consells disminueix un punt respecte el 2006 quan es va donar un increment de cinc punts percentuals en relació a les eleccions del 2004, passant d’un 65% a un 70%.

49 Lee mas

Eleccions als consells escolars : centres docents privats concertats. 2002

Eleccions als consells escolars : centres docents privats concertats. 2002

La mitjana de ciutat en aquest sector està en el 63% de mares elegides pels Consells Escolars a l'igual que l’Eixample. Per sobre de la mitjana sis districtes: Ciutat Vella 73%, Gràcia i Horta-Guinardó 69%, Sants-Montjuïc i Nou Barris 64%; per sota de la mitjana es tro- ben Sarrià-Sant Gervasi amb el 61%, Les Corts amb el 57% i molt per sota Sant Andreu amb el 36% de representació femenina en aquest sector.

49 Lee mas

Eleccions als consells escolars : centres docents privats concertats. 2008-2009

Eleccions als consells escolars : centres docents privats concertats. 2008-2009

el grau de renovació en aquest sector ha estat molt alt, un 93% de persones incorporades de nou als consells escolars. Quatre districtes han renovat totalment la seva representació als con- sells: sants-Montjuïc, sarrià-sant Gervasi, Gràcia i sant andreu. nou Barris ho ha fet en un 91%, ciutat Vella en un 88%, l’eixample ha renovat els càrrecs en un 86% i Les corts en un 83%.

50 Lee mas

Avaluació del programa Camí escolar, espai amic : eines per un seguiment i avaluació : informe

Avaluació del programa Camí escolar, espai amic : eines per un seguiment i avaluació : informe

És evident que cada territori de la ciutat requereix una mirada i unes intervencions determinades (les dinàmiques presents al districte de Sarrià-Sant Gervasi no són les mateixes que les d’Horta-Guinardó, tant pel que fa a l’aspecte geogràfic i circulatori com pel que fa als perfils socials de la població presents en cada territori o en els respectius centres educatius). Per tant, és un encert adequar les formes de funcionament, ritmes i metodologies a la realitat quotidiana en la que es desenvolupa el programa. No obstant això, convé evidenciar l’existència d’un procés de diversificació considerablement alt que ha conduït a una dinàmica del ‘tants caps tants barrets’, especialment pel que fa a l’àmbit organitzatiu i procedimental del programa. L’anàlisi realitzada constata que cada districte de la ciutat té un funcionament específic, especialment pel que fa a l’organització i les formes de funcionament dels agents de l’administració local vinculats al Camí escolar. Aquesta recurrent heterogeneïtat, sense l’estandardització d’un protocol bàsic de funcionament, genera un seguit de costos de transacció elevats als agents que monitoritzen el funcionament dels camins escolars al conjunt de la ciutat: l’IMEB i l’empresa concessionària.
Mostrar más

83 Lee mas

Els hàbits lectors dels adolescents. Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura

Els hàbits lectors dels adolescents. Efectes de les actuacions escolars en les pràctiques de lectura

La propost a escolar pot t enir dif erent s ef ect es, com s’ ha most rat ant eriorment : compensar dif erències de sexes, compensar dif erències socials, augment ar la diversit at i la recurrència dels llibres llegit s, posar a l’ abast dels lect ors aut ors i t ext os desconegut s per a ells, f acilit ar ref erent s comuns. Per t al d’ ampliar l’ abast d’ aquest s ef ect es els proj ect es escolars que pret enguin incidir en la f ormació d’ un lect or sòlid han de f er una selecció dels t ext os acurada i molt dirigida a les diverses necessit at s exist ent s; les caract eríst iques del corpus de l’ of ert a escolar són el ref lex de la conf iguració dels universos lect ors dels adolescent s que els consumeixen.
Mostrar más

1832 Lee mas

Aprenentatge col·laboratiu amb suport de l'ordinador  Influència de la demanda en el procés i els resultats d'aprenentatge

Aprenentatge col·laboratiu amb suport de l'ordinador Influència de la demanda en el procés i els resultats d'aprenentatge

En el capítol 2, la revisió de la literatura sobre la recerca focalitzada en l’aprenentatge col·laboratiu amb suport de l’ordinador en escenaris educatius escolars presencials ens ha por[r]

274 Lee mas

Show all 105 documents...