Patrimoni cultural -- -- Educació secundària

Efectivament, els materials patrimonials enllacen el sentit antropologicocultural d'una societat donada amb el desenvolupament escolar. Així mateix, un altre postulat teòric plantejat troba la seva plena constatació; ens referim al sentit local, fruit d'investigacions locals, que sustenten els materials patrimonials. A partir d'aquí intentarem definir el perfil dels materials patrimonials de les Illes Balears: • La seva publicació no es correlaciona, generalment, amb el desenvolupament turístic ja que en números relatius trobem més materials i interès pel patrimoni en petits pobles de l'interior, que s'han mantingut al marge del turisme de masses. No obstant això gran part dels municipis illencs tenen publicats materials patrimonials, de tal manera que només menys del 20% dels mateixos no han publicat material sobre el seu propi territori. No obstant això, si tenim en compte les zones o comarques naturals de les illes, tots els municipis posseeixen d'alguna forma aportacions patrimonials. Confirmem doncs, un cop més, la relació que s'estableix entre l'educació per al patrimoni i la feina municipal desenvolupada generalment a través dels serveis municipals educatius, màximament en el cas de les Balears en què tals serveis no són exclusius de les grans poblacions.

Per tenir més informació de per què s’han declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat, compartim aquests dos enllaços, on trobareu més informació detallada: http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=00011&RL=00156 http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=00011&RL=00364 Alhora, compartim amb vosaltres la defi nició, elaborada per la Unesco, de patrimoni cultural immaterial o intangible: (http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=00022&art =art2#art2): “S’entén per patrimoni cultural immaterial els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques –juntament amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents– que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus, reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, infonent un sentiment d’identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el

Una activitat relacionada amb l’arqueologia és susceptible, doncs, de ser organitzada per professors de diverses disciplines a més de la Història: Geografia, Dibuix, Història de l’Art, Cultura Clàssica (Llatí i Grec), Educació per a la Ciutadania, Informàtica o Ciències Naturals (Biologia), entre d’altres. Però això no només es pot aplicar a les activitats realitzades fora de l’aula, ja que en les tasques diàries de les matèries que acabem de mencionar, fàcilment es pot incloure l’arqueologia, per exemple en Geografia amb l’anàlisi topogràfic del relleu d’un jaciment i els seus voltants, en Dibuix amb la plasmació gràfica de les restes (mobles i immobles), en Biologia amb l’anàlisi de les llavors o dels carbons obtinguts al jaciment, etc.; de manera que l’alumne no es posa davant casos suposats, sinó que l’objectiu dels exercicis que ha de realitzar està basat en una realitat tangible i que coneix, pel que és més fàcil que la seua implicació siga major i més efectiva.

Forjar identitat i compromís amb el col·lectiu, educar en valors i descobrir la riquesa de la nostra cultural popular i tradicional. Aquests són alguns dels aprenentatges que preparen els nostres infants per viure en societat i formar-se com a ciutadans. Aquesta proposta de treball vol dotar d’eines els docents per ajudar-los a dur a terme aquesta difícil però engrescadora tasca, i entre tots enriquir una mica més la nostra societat. Hi trobareu la metodologia a seguir i tot un seguit de propostes d’activitats que parteixen sempre de seqüències d’ensenyament i aprenentatge i uns materials de suport. Per afavorir el procés, hem ideat tot un seguit d’activitats que parteixen de preguntes problema i preguntes generadores, que propicien la participació i el treball en equip. Tanmateix, són propostes obertes que es poden negociar, escurçar i/o ampliar tant com vulgueu, però que en qualsevol cas us permetran dinamitzar les sessions de treball a partir de l’observació, la refl exió, el qüestionament, la formulació d’hipòtesis, l’arribada a conclusions i la posada en comú.

Gràcies als manuscrits de l’Oncle Àngel Hernández Pubill, en conservem el repertori més gran, que és el de Lleida, que ha estat utilitzat més recentment pels grups La Violeta, Garrotan i Rumbertes dels Garrotan. S’ha identifi cat, a més, l’existència soterrada d’aquests repertoris familiars a Tortosa, Reus, Sueca... Aquest patrimoni immaterial català va quedar proscrit des del franquisme i bandejat dels escenaris de la cultura ofi cial.

Un altre exemple, seria l’article de Casado (2003), «Parlar és actuar», on mostra les possibilitats didàctiques d’una activitat teatral integrada en el procés de formació lingüística i global de l’alumnat. S’hi exposa una experiència d’ús del teatre i de les tècniques de dramatització per a l’aprenentatge del català oral en alumnes no catalanoparlants, i s’hi especifiquen algunes de les tècniques de dramatització com a eina engrescadora. D’aquesta manera els alumnes podran millorar la seva pronunciació, les seves habilitats comunicatives i el seu coneixement sobre la realitat social i cultural, per lo que seria un bon mètode que beneficia no sols als alumnes castellanoparlants, sinó sobretot als alumnes nouvinguts els quals no coneixen la nostra llengua.

Es proposen, en una primera part de la Mesura, les actuacions referents a la gestió del patrimoni arquitectònic històric artístic, i en una segona part, les actuacions referents al patrimoni arqueològic. Finalment, es presenten les línies prioritàries referents a la intervenció arqueològica preventiva a la ciutat per aquest mandat.

Com a darrer punt en la proposta de nous mecanismes per la governança del patrimoni cultural de la ciutat destaca la creació dels cercles dels museus. Els cercles, depenent de la Fundació Barcelona Cultura, són una peça clau per a promoure la cooperació dels museus amb els emprenedors i sector privat de la ciutat. De fet els cercles apleguen aquelles empreses i institucions arrelades a Barcelona que decideixen comprometre’s amb un museu (o museus) de la ciutat, i amb la tasca de preservar i donar a conèixer el seu patrimoni històric, cultural, artístic i científic. El programa dels cercles configura un model innovador i transparent en l’estratègia d’establiment de relacions entre els agents públics i privats, on totes les parts integrants fan una aposta decidida pel mecenatge i el patrocini.

El programa Salut i Escola (PSiE), impulsat l’any 2004 pel Departament de Salut i el d’Educació (Agència de Salut Pública de Catalunya) té l’objectiu de millorar la salut dels adolescents. El PSiE es va iniciar el curs escolar 2004-05 i la seva implantació s’ha anat realitzant progressivament. Inicialment, estava dirigit a estudiants de segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) (tercer i quart d’ESO) i al llarg del temps s’ha ampliat tant a estudiants de primer cicle d’ESO (primer i segon d’ESO) com a estudiants d’Educació post-obligatòria, principalment de batxillerat.

› Balius, Andreu, “La retolació comercial: patrimoni cultural i ciutadà.” En L'interiorisme comercial com a patrimoni: una aproximació des del món del disseny, editat per Àlex Mitrani (Barcelona: EINA Centre Universitari de Disseny i Art, 2016), 85-101.

digitals poden ser d’una gran utilitat didàctica. Al nostre país s’han fet investigacions amb aquesta metodologia didàctica sobretot a l’àmbit de la universitat (Porto, 2014; Alcantud, 2010; Villalustre & Del Moral, 2014; Del Moral et al., 2016; Rodriguez & Londoño, 2009), però també es pot trobar algun estudi realitzat amb alumnes de secundària. Londoño-Monroy detalla en un article (2012) les seves experiències emprant el relat digital a diverses classes d’ESO, concloent d’una banda la seva utilitat per fer que els alumnes adoptin un rol actiu, participatiu i comunicatiu en front al de consumidors passius de contingut, i de l’altra que fa que tant professors com alumnes coneguin i assumeixin el sentit d’allò que fan i ho situen en el seu context. Porto (2014) valora també molt positivament una experiència realitzada amb alumnes universitaris, i en destaca la motivació i satisfacció dels alumnes en acabar el treball, així com la forma en que aquest va contribuir a augmentar la seva autoestima. Alcantud (2010) realitzà una experiència similar a la de Porto, també a educació superior i amb unes conclusions semblants. Alcantud valora molt la motivació que desperta entre els alumnes, i considera que el relat digital està ple de possibilitats per a qualsevol matèria. Altres autors comenten també que es tracta d’una activitat gratificant que identifica a l’alumne com autor davant els seus companys i que genera entusiasme per mostrar la seva història digital als demés (Encinas-Puente, 2013), i que contribueix al desenvolupament de destreses com la reflexió, comunicació i anàlisi crític de la realitat (Díaz, López, Heredia, & Pérez, 2015).

62 semiderrocada a causa d’un llamp l’any 1975. Sobre aquesta banda de la façana es podran veure plaques commemoratives dedicades al record de l’Arxiduc. Destaca la que reprodueix el versos del poeta mallorquí Joan Alcover, composts per a la festa literària de 1877 mencionada anteriorment. Mentre que la placa mes recent es de l’Obra Cultural Balear que recorda la congregació de 2000 persones a Miramar amb motiu del 40è aniversari a l’any 2002. Vora el portal es podrà veure una gran ancora . A la part esquerra de la façana, es podrà contemplar la torre de defensa, de secció quadrada. Abans de la reforma de l’Arxiduc, l’alçat era mes baix i presentava una teulada a un vessant. La façana de migjorn que no es pot visitar, “conté l’entrada directa a la planta noble, a través d’una escala i un portal de llinda. Al damunt, hi ha un rellotge de sol, en que es pot llegir el lema “Sine nube placet” (sense núvols don plaer)” (VIBOT, 2006:185). El grup es tornarà a dirigir al costat oposat nord, vora la capella, on s’ubica el jardí dels Xipresos que com ja s’ha dit ocupava la vella església de Miramar. Com es podrà observar, compta amb un pedrís en forma de creu, decorat amb incrustacions sobre el referit. A través d’una escala situada davall la miranda, el grup descendirà fins al jardí de la torre del Moro. Aquest jardí es una de les obres mes singulars de l’Arxiduc. Aquest jardí fou concebut amb la idea de fer un jardí botànic amb mostres de les plantes i els arbres mes significatius de la flora mallorquina. Ocupa una superfície d’uns 200 metres quadrats. S’alça sobre un altíssim mur de pedra en sec limitat per un paretó coronat per trenta merlets amb incrustacions de pedretes. “A la part central hi ha dues pasteres, cada una de les quals conté una estrella de nou puntes, fetes amb la intenció d’evocar l’ars combinatoria lul·liana” (VIBOT, 2006:185)

Aixr dones, en base a aquests arguments, amb l'objectiu de millorar la governan~a de l'administració patrimonial, de fomentar la participació ciutadana i de incrementar l'ocupació de [r]

Únic.- La senyora I.A.R. interposa dos recursos, els dies 29 de desembre de 2003 i 12 de gener de 2004, el primer contra la resolució del director gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda de 10 de novembre de 2003, que desestimà la sol·licitud d’exempció de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys acreditat el 23 de novembre de 2002 per la transmissió hereditària dels immobles situats al c/ ..., núm. ..., baixos i principal 1a, i el segon contra les liquidacions girades per dita transmissió. Al·lega falta de signatura de qui ha dictat la resolució impugnada; procedència de l’exempció per tractar-se de la transmissió hereditària d’un pis i un local pertanyents a un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local, inclòs al Catàleg del Patrimoni Cultural Català i al Catàleg del Patrimoni Historicoartístic de la Ciutat, en el que s’han efectuat obres de rehabilitació pels seus propietaris, per la qual cosa li correspon l’exempció prevista a l’art. 3.d) de l’Ordenança fiscal del tribut; error en el càlcul dels interessos per no tenir-se en compte que el termini voluntari va acabar sis mesos desprès de la defunció del causant; i procedir l’aplicació de la reducció prevista a l’art. 9.3 de l’Ordenança fiscal per tractar-se d’immobles afectes a una activitat empresarial que pertanyien a l’espòs de la recurrent.

3. Es consideren nivell D els béns que per les seves característiques poden ésser traslladats del seu emplaçament actual sense problemes per a la seva conservació o que gaudeixen d'un interès cultural en el sector d'emplaçament que, malgrat no haver estat considerat en els tres nivells anteriors, cal conservar documentalment pel seu record. Article 9. Declaració d’interès cultural

Molts d’aquests rètols, més modestos, varen ser fets mitjançant la tècnica del vidre pintat i la pintura aplicada directament sobre la fusta o la paret.. Ens han arribat exemples on..[r]

Mireu aquesta gràfica sobre la immigració a Catalunya i després contesteu les preguntesX. Imatge extreta del web <http://www.elpuntavui.cat>.[r]

Una de les variables d’escolarització amb un impacte més gran en la dinàmica dels centres educatius és la matricula viva, pel que suposa d’inestabilitat. Enguany, tot i que ha disminuït (376 altes i 307 baixes menys que l’any passat), ha suposat 5.298 altes i 5.292 baixes produïdes al llarg del curs (taules 21 i 22). Disminueix també el percentatge de moviments produïts per l’arribada de nouvinguts (és el 33% de la matricula viva, mentre l’any passat n’era el 40%) i baixa també la mobilitat causada per circumstàncies excepcionals (del 17% al 13% de l’any anterior). En aquests moments el 51% d’aquesta demanda s’ha rebut i gestionat directament a l’Oficina d’Escolarització del Consorci. La resta s’ha fet directament als centres. Com dèiem més amunt, per primera vegada estem en disposició de presentar dades sobre absentisme com a resultat del treball iniciat pel Pla per a la prevenció de l’absentisme, que el curs 2009/2010 ha conclòs el seu desplegament a la ciutat. L’índex d’absentisme global se situa en l’1,07%, dada que, fins que no es pugui comparar amb sèries evolutives, és difícil de valorar. Sí que es fa evident (taula 24) la incidència més gran de l’absentisme en l’etapa secundària obligatòria, amb l’1,70%, respecte a la primària, en què l’absentisme només arriba al 0,60%. És evident que l’objectiu de les actuacions en aquest aspecte és reduir al màxim aquesta xifra, per petita que sigui.

En els últims anys, el turisme cultural ha crescut de manera exponencial tant al nostre país com al món en general. La gent aprofita els desplaçaments a al- tres llocs per conèixer la història, l'art i els costums dels llocs pels quals transita i, així, el temps de lleure s'ha convertit, també, en temps d'aprenentatge o co- neixement. En el seu conjunt, l'assignatura Patrimoni cultural planteja l'estudi de les ciències del patrimoni i els canvis que aquestes han viscut en els últims anys. Per tant, inclou l'anàlisi de les noves formes patrimonials, com el patri- moni oral, la memòria històrica, el paisatge, el territori i la interrelació amb la cultura. Aquesta assignatura tindrà un plantejament absolutament interdisci- plinari i abordarà els nous instruments de la interpretació del patrimoni i la seva relació amb el nou concepte de turisme cultural.

Escoles bressol i llars d'infants (0-3 anys) 4.426 2.124 10.348 16.898 Educació infantil (3-6 anys) 16.720 22.242 1.303 40.265 Educació primària (6-12 anys) 31.249 44.267 1.646 77.162 Educació Secundària Obligatòria (12-16 anys) 18.702 33.729 1.079 53.510 Total ensenyaments bàsics (3-16 anys) 66.671 100.238 4.028 170.937