patrimoni etnològic

Top PDF patrimoni etnològic:

El treball de la pauma: exemple de treball femení remunerat i de conciliació laboral i familiar. Aplicació del patrimoni etnològic: projectes

El treball de la pauma: exemple de treball femení remunerat i de conciliació laboral i familiar. Aplicació del patrimoni etnològic: projectes

A Mas de Barberans com succeeix en tants altres indrets, l’escassa creació d’activitats econòmiques innovadores, ajudades sovint per iniciatives de la Unió Europea, no ha servit per frenar l’aïllament, la manca de comunicació, la carència d’expressions culturals, i, com a conseqüència, l’èxode rural d’algunes de les persones més ben preparades i amb un major nivell d’iniciativa. És per això que l’ajuntament per impulsar i motivar la iniciativa privada i potenciar el desenvolupament local està treballant en la imminent creació d’un edifici (inversió pública municipal), que permetrà aglutinar, estructurar i donar suport a les activitats econòmiques privades que puguin derivar de l’activació del patrimoni etnològic local i territorial. És cert que el turisme pot ser tant el millor com el pitjor amic d’un desenvolupament sostenible, d’aquí que sigui necessari l’ús d’estratègies innovadores per assentar les bases d’unes bones polítiques turístiques territorials i locals.
Mostrar más

18 Lee mas

Comunicació: La rehabilitació del patrimoni etnològic de pedra seca a Menorca (Illes Balears). El projecte GIBET de la Societat Historicoarqueològica Matí i Bella de Ciutadella de Menorca (campanyes 2009-2013)

Comunicació: La rehabilitació del patrimoni etnològic de pedra seca a Menorca (Illes Balears). El projecte GIBET de la Societat Historicoarqueològica Matí i Bella de Ciutadella de Menorca (campanyes 2009-2013)

Una de les principals accions que ha portat a terme al llarg del període 2009- 2013 ha estat el projecte GIBET (Grup d’Intervenció sobre Béns Etnològics de Menorca), que ha tingut com a principals objectius el coneixement, la revalorització i la sensibilització de la societat menorquina envers la importància de conservar un patrimoni tan vulnerable com és el patrimoni etnològic menorquí, com a part integrant del nostre patrimoni històric i cultural, a través de tasques de recuperació de béns etnològics en perill de destrucció o de deteriorament i mitjançant el voluntariat ciutadà.
Mostrar más

10 Lee mas

L’inventari del patrimoni etnològic de Catalunya i l’etnologia marítima

L’inventari del patrimoni etnològic de Catalunya i l’etnologia marítima

Això no obstant, el tractament i el contingut del con- cepte de cultura popular ha estat en constant evolució i revisió al llarg de les dècades passades, de forma pa- ral·lela als mateixos processos de canvi i transformació social esdevinguts en la nostra societat. No és el nostre objectiu establir ara alguna mena de genealogia del con- cepte de cultura popular , que, d’altra banda, ja ha estat àmpliament revisada, 3 però cal insistir que la seva evolu- ció ha estat aparellada amb l’evolució cultural dels con- textos on s’aplicava. En qualsevol cas, en l’actualitat ens trobem en un moment que podria ser caracteritzat pel progressiu auge de les polítiques de patrimonialització cultural, en què la definició de la cultura popular i la iden- tificació dels objectes de treball propis de l’etnologia no es troben al marge dels processos de globalització, mo- dernització i complexitat social de la societat catalana ac- tual, i de les societats mundials en general. Possiblement, avui dia, en el tractament quant a la recerca i la gestió del patrimoni etnològic, hi conflueixen o bé hi són reflec- tits, amb diversos matisos i amb major o menor intensi- tat, bona part dels aspectes forjats al llarg de la història de la disciplina del folklore, primer, i de l’etnologia i l’an- tropologia, després. Les aproximacions conceptuals vers allò que és o ha de ser el patrimoni etnològic en l’actuali- tat han estat abordades en nombrosos treballs de caire teòric, i no cal entrar ara en la repetició d’allò que ja ha estat dit o maldar per tal d’aportar noves conceptualitza- cions que poden afegir més confusió teòrica al debat. 4 La discussió a l’entorn d’aquest terme resta encara oberta; 5 en tot cas, però, creiem que la premissa bàsica que ha d’orientar les accions de recerca en aquest àmbit és la de considerar el patrimoni etnològic com un espai i procés
Mostrar más

14 Lee mas

Comunicació: La pedra seca en l'inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: catalogació i protecció

Comunicació: La pedra seca en l'inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: catalogació i protecció

Les dues línies de fi nançament de la recerca fan que aquesta presenti característiques lleugerament diferents en cada cas. D’una banda, les beques a la realització de treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya les duen a terme persones a títol individual, sobre temes i –si és el cas- àmbits territorials de lliure elecció. Aquesta mena de recerques es duen a terme des de principis de la dècada de 1980. Per altra part, tenim les recerques de l’IPEC. Sorgides a partir del mandat que recull l’article 5 de la llei 2/1993 de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, aquestes recerques es duen a terme des de 1994, i des de l’any 2000 tenen un marcat caràcter territorial i dirigit a la recerca aplicada. En virtut d’aquest objectiu, s’han prioritzat les propostes presentades per equips de recerca vinculats al territori –sovint museus o centres d’estudis– en col·laboració amb la universitat. Des d’aquell any hom distingeix entre dos tipus de recerques IPEC: Anàlisi i Documentació. Les primeres s’han realitzat en un termini d’entre dos i tres anys i han tingut per objectiu l’anàlisi aprofundit d’alguna temàtica etnològica/antropològica vinculada a algun territori concret de Catalunya. Les segones van néixer amb la vocació de documentar col·leccions etnològiques, tot i que aviat també s’hi van acollir recerques en què es van inventariar altres tipus de béns, en particular béns immobles.
Mostrar más

11 Lee mas

Museu Etnològic de Barcelona: un projecte per a una nova exposició : mesura de govern

Museu Etnològic de Barcelona: un projecte per a una nova exposició : mesura de govern

La societat és plural i canviant. La nostra societat està construïda a partir de memòries i procedències diverses i canvia constantment amb aportacions foranes i mutacions pròpies. La investigació és una tasca permanent. El patrimoni etnològic requereix que s'investigui permanentment, que ampliï i complementi els seus elements, tan materials com immaterials. El nou projecte del Museu Etnològic portarà a la nostra ciutat i al nostre país a gaudir d’un gran museu amb vocació nacional. Cal tenir present que el Museu també formarà part del pol museístic de la Muntanya dels Museus de Montjuïc.
Mostrar más

13 Lee mas

Etnològic : BCN

Etnològic : BCN

La noció, central, d’uns elements que fonamenten la identitat de cada grup social i el diferencien dels altres ens porta a la idea d’unes identitats estàtiques i monolítiques. Res de més lluny de la realitat. Les identitats són canviants en el temps i estructuralment complexes i permeables. Fins i tot si es vol entendre la identitat com un espai estratègic de trobada i afirmació, això no n’elimina el ca- ràcter històric, evolutiu, no fixa uns referents per sempre, i, en aquest cas, de cap manera no es pot confondre amb l’herència cultural, molt més àmplia i diversa (però també inabastable). El patrimoni etnològic, més que un reflex sistemàtic de la societat, és utilitzat habitualment per a la representació de discursos fonamen- talment identitaris, però d’identitats molt diverses, no necessàriament nacionals, ni tan sols d’arrel territorial. El patrimoni etnològic pot ser utilitzat per a parlar d’un poble, sí, però també de la diversitat cultural, de la violència, del gènere, de l’alimentació, de la fe, del lleure... Les identitats i els discursos (identitaris o no), l’expologia, agafen en aquest camp una importància molt més notòria que en els àmbits clàssics del patrimoni, com l’art i l’arqueologia, perquè el patrimoni etnològic, els objectes que el componen, no té un valor en si mateix, com sí que poden tenir els objectes artístics o arqueològics, i per tant és molt més emmotlla- ble. El patrimoni etnològic fins i tot inclou una bona part de manifestacions i de patrimoni intangible, fet que encara en facilita més aquest caràcter magmàtic, a partir del qual es pot dissenyar qualsevol estructura. Es podria parlar certament del valor estètic de cert patrimoni etnològic exòtic. És una tendència que ja fa anys que es manifesta, sobretot en el mercat, però que ara darrerament ha passat a un primer pla sobretot a partir de la decidida i molt discutible opció del museu del Quai Branly en aquest sentit. Però, si és així, en qualsevol cas, potser ja no estem parlant pròpiament de patrimoni etnològic: s’ha produït una transformació i ha esdevingut patrimoni artístic.
Mostrar más

179 Lee mas

Reflexions sobre el patrimoni (del Bages) en risc

Reflexions sobre el patrimoni (del Bages) en risc

El primer cas és el del patrimoni ferroviari a Sant Vicenç de Castellet. Aquesta població es reconeix, fona· mentalment, per dues activitats: la productiva, representada per les re· conegudes pedreres i les infraestruc· tures ferroviàries, arran de l’enllaç estratègic entre les línies de Renfe i les de l’antic carrilet (ara FGC) que permetien realitzar l’intercanvi de les mercaderies, singularment la potassa, entre ambdós traçats. Si ens centrem en la segona qüestió, l’abandona· ment de les instal·lacions vinculades al ferrocarril, només es preserven les estacions, el dipòsit, l’aiguada i la magnífica placa giratòria –de mo· ment–, ha generat una pèrdua de va· lors materials i de referència històri· ca, social i econòmica sobre el passat de Sant Vicenç. La situació comença amb l’enderroc de les naus que con· formaven el dipòsit de locomotores i el posterior aixecament de les vies per arribar a l’estat actual de col·lap· se, amb uns terrenys abandonats on, afortunadament, encara apareixen elements significatius –en procés de degradació– com la placa giratòria, la casa dels maquinistes i l’antic magat· zem de les potasses, interessant es· tructura de formigó que mitjançant un sistema de cintes transportadores per· metia bescanviar la potassa entre els dos traçats ferroviaris situats a cotes diferents. Certament, resta l’estació però hem d’entendre que el valor de la peça, prou transformada, per cert, no identifica la singularitat excepcio· nal que el conjunt representava per la població i la comarca.
Mostrar más

6 Lee mas

Sobre la construcció social del patrimoni alimentari

Sobre la construcció social del patrimoni alimentari

patrimoni, aquest s’interpretarà com a patri- moni cultural immaterial (PCI), encara que aquesta activitat humana respongui a unes necessitats tan biològiques com culturals i pugui ser pensada en termes de naturalesa i cultura, la qual cosa la situaria tan propera del patrimoni natural com del cultural. La convenció de 2003, que considera el PCI com a patrimoni viu, el defineix més concretament com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reco- neguin com a part integrant del seu patrimoni cultural i que es transmeti de generació en generació. És una classificació amb vocació universal, que se situa en una posició de clas- sificació “normativa” li que qualsevol iniciativa a qualsevol racó del món té en compte en el moment que identifica uns determinats béns culturals com a béns patrimonials. I encara que la classificació del patrimoni de la huma- nitat per la UNESCO serveixi per identificar un nombre restringit de béns culturals, cosa que implica que no tot el que sigui considerat patrimoni per les comunitats socials hagi de ser acceptat o reconegut per l’organisme, és un criteri que en qualsevol administració pública o privada que gestioni el patrimoni local es tindrà en compte.
Mostrar más

11 Lee mas

Programa: Apadrinem el nostre patrimoni

Programa: Apadrinem el nostre patrimoni

 Proposar la participació dels centres.  Fer la difusió del programa als centres i professorat de secundària obligatòria.  Orientar, en l’elecció del patrimoni a apadrinar.  Establir i facilitar el contacte amb responsables locals de la gestió del patrimoni, institucions, entitats i estudiosos o experts locals.

19 Lee mas

CODEX ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

CODEX ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

Aquesta memòria presenta els resultats dels treballs de control d‟un sondeig efectuat al carrer Comercial de Barcelona, just en el punt on l‟empresa COPISA, havia realitzat qu[r]

42 Lee mas

El Museu Etnològic de Muro: un patrimoni en perill

El Museu Etnològic de Muro: un patrimoni en perill

26 declaracions que hauran de procurar la seva salvaguarda, com seran el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional i les pautes per la declaració d’interès cultural de qualsevol fundació o associació que promogui tant elements tradicionals tangibles o intangibles. Degut a que un dels dos edificis que conformen el Museu etnològic de Muro es dedica exclusivament als oficis artesans recreant tallers amb les seves eines s’ha cercat un sistema de treball que faciliti la recollida de dades per executar els tres processos indicats al títol de l’apartat, a més de ser útil per l’ investigació. Una metodologia molt acertada de catalogació és del doctor Limón Delgado i la proposa al llibre Notas sobre metodología y etnografia publicat el 1975. Va utilitzar aquest model de fitxa (fot.6) per documentar oficis artesans de Huelva. Els elements que la composen serveixen per tenir una visió completa de tot el que envolta un ofici artesà, com més camps de la fitxa es puguin emplenar més es podrà contextualitzar una activitat. Aquest mètode esdevé adient per l’ investigació i la sistematització de la documentació per dur a terme una òptima classificació de l’ informació, així es podrà tenir un ordre en l’estudi dels objectes etnològics propis de les artesanies i establir discursos museogràfics i museològics amb un major ordre i sentit. Per altra banda des de la perspectiva jurídica de la protecció de dites activitats com més es coneix més cobertura legal es pot aplicar per la seva salvaguarda patrimonial. 43
Mostrar más

59 Lee mas

Àrea de Cultura i Patrimoni

Àrea de Cultura i Patrimoni

/Privilegi 2/ La reina Maria, lloctinent general del rei [Alfons IV], el seu marit, considerant que el rei Pere [III], avantpassat seu, va ordenar amb una carta atorgada [r]

10 Lee mas

Patrimoni de Torrefeta i Florejacs

Patrimoni de Torrefeta i Florejacs

Està situat dalt d'un petit turó a uns 464 m d'alti- tud i al voltant del castell es formà el nucli clos primi- tiu, del qual ens queda ben poca cosa ja que la cons- trucció de noves cas[r]

27 Lee mas

El col·leccionisme i la conservació de patrimoni

El col·leccionisme i la conservació de patrimoni

Les arrels del col·leccionisme es perden en el temps perquè va as- sociat, al moment en què l᾽ésser humà li atribueix un valor a un ob- jecte, però un valor que rau per sobre de la funció per a la qual va ser creat: per la forma, colors, singularitat, per a documentar uns fets, per a bastir una història, etc. No obstant això, no el podem considerar, l᾽objecte de col·lecció, no funcional, o simplement «decoratiu», sinó que compleix una funció molt específica: significa el temps. L᾽objecte antic se᾽ns dóna com a mite d᾽origen; es busca una mena de virtut (Baudrillard 1969: 83). Els investigadors identifiquen signes de col- leccionisme a Mesopotàmia, Egipte, la Grècia clàssica, Roma o l᾽edat mitjana. A mesura que ens apropem al present, els exemples creixen; referir la pinacoteca privada dels Mèdici, és citar un cas de nomenada, però només un, del Renaixement. Arribats en aquest punt, ens assalten altres interrogants: els col·leccionistes de tot temps han sigut iguals? La revolució industrial, per exemple, l᾽aparició dels museus (d᾽art, ci- ència, etc.), jardins botànics, parcs zoològics, etc., han influït, i s᾽han deixat influir, d᾽alguna manera en el col·leccionisme? Aquests museus, són unes altres maneres, amb les seues característiques específiques, de col·leccionisme? Continua donant-se en el present el mateix per- centatge de col·leccionistes? Han aparegut nous objectes que fan un tipus diferent de col·leccionisme? 4 Quin paper juguen les tecnologies de la informació i la comunicació en el col·leccionisme? 5 Hi ha col- leccionisme privat i col·leccionisme públic? Quin paper ha jugat el col·leccionisme en la conservació del patrimoni d᾽un país, o el mundial en conjunt? Quina utilitat han tingut els col·leccionistes, o cert col·lec- cionisme, per a l᾽historiador? Estem lluny de poder donar resposta a
Mostrar más

37 Lee mas

El patrimoni documental del CDMT en línia

El patrimoni documental del CDMT en línia

Amb aquestes dues col·leccions (fons antic i fons segle XIX), el CDMT posa a disposició dels usuaris un patrimoni bibliogràfic rellevant en l’àmbit del tèxtil i la indumentària. Difond[r]

12 Lee mas

L’activitat de la UNESCO en el camp del patrimoni

L’activitat de la UNESCO en el camp del patrimoni

El primer que estableix la Convenció és que cada estat ha d’identificar i deli- mitar els diversos béns del patrimoni cul- tural i natural situats al seu territori que consideri que tenen un valor universal excepcional. També ha d’enviar al Comi- tè del Patrimoni Mundial un inventari d’aquests béns aptes per ser inclosos a la Llista del Patrimoni Mundial, del qual han de sortir les candidatures que es pre- sentin. Pel que fa als béns inscrits a la Llis- ta, convé recordar que són els estats els que sol·liciten la inscripció i a canvi es comprometen a complir totes les obliga- cions que se’n deriven, de manera que en cap cas s’ha d’entendre la pertinença a la Llista com un premi o una distinció que atorga la UNESCO i que comporta certs privilegis.
Mostrar más

13 Lee mas

El patrimoni arquitectònic en el desenvolupament local

El patrimoni arquitectònic en el desenvolupament local

se salvin aquestes restes. La Diputació, després de moltes anades i vingudes, assegura la conservació de les restes. Però assegurem la conservació posant en valor el patrimoni i també la societat, per tal de potenciar el desenvolupament dels Prats de Rei. Quan arribem als Prats de Rei, el poble estava dividit entre els que estaven a favor i en contra de les restes; a favor i en contra de la plaça del santuari. El mur romà del s. i aC i el fossat de la muralla ibèrica hipotequen absolutament l’ús d’aquesta plaça pública, d’aquesta àgora que és un dels esce- naris del pessebre vivent i s’hi desenvolupa molt bona part de la vida del poble. El coneixement de les arquitectures del voltant ens porta a conèixer per què estan fetes aquestes esglésies d’aquesta manera. Quines són les traces que tenen: al Portal, a Copons o a Sant Boi del Lluçanès. Quines són les regles que fan que aquestes esglésies estiguin fetes d’aquesta manera. El coneixement històric també, per altra banda, i el coneixement de la història de l’art i de l’arquitectu- ra, ens aporta altres pistes que ens pot ajudar a projectar en aquest patrimoni històric. I me’n vaig a la Itàlia del segle xv, a la Itàlia dels principats, dels ducs de Mèdici, dels ducs d’Urbino, a la Itàlia de Piero della Francesca, de la ciutat ideal. En una ciutat petitona que es diu Pienza, de la Toscana actual, decla- rada patrimoni de la Unesco des de l’any 1996, hi ha una actuació que portà endavant Silvio Piccolomini, que va ser Papa Pius II, fill de Pienza. Així que va ser Papa va voler dignificar el duomo de Pienza, la catedral i la plaça. A través d’uns arquitectes que eren els seus protegits en aquell moment: Leon Battista Alberti i Bernardo Rossellino. En un moment que es començava a deixar enrere la tradició medieval i es recuperaven els tractats clàssics a través de Piero della Francesca i d’aquests arquitectes. L’actuació que es plantejà a Pienza fa que des de la catedral s’estengui un paviment que abasta tota la plaça i sobretot agafa els palaus que hi ha al voltant, que són dels que manen. El centre de poder de Pienza és aquesta plaça, però amb aquesta actuació urbanística el Papa ens diu: aquí qui mana sóc jo, des de l’església, i irradio el meu poder, a la manera de Piera della Francesca, amb aquestes traces en el paviment que ho engloba tot i ho aguanta tot. Ell, des del duomo, engloba i abasta tot el centre històric. Aquestes línies en el paviment i aquest òcul marcat al terra, assemblant-se a l’òcul de la façana, té un significat. Aquest òcul és l’ull diví que tot ho veu, i que en l’àmbit terrenal es desplaça com en aquesta fita marcada en el terra, i que des de la divinitat se’ns controla a tots nosaltres.
Mostrar más

7 Lee mas

Programa: Apadrinem el nostre patrimoni

Programa: Apadrinem el nostre patrimoni

2. Concretar els aspectes formals, estètics, de context i discursius, o bé les característiques i els valors naturals que destaquen en l’element patrimonial. 3. Valorar el patrimoni com a font d’informació sobre la vida i el pensament de les societats, contemporànies i històriques, respectant aquestes realitats patrimonials tant pròpies com alienes.

20 Lee mas

Protecció del patrimoni marítim i legislació. Patrimoni marítim flotant i legislació marítima

Protecció del patrimoni marítim i legislació. Patrimoni marítim flotant i legislació marítima

L’EUROPEAN MARITIME HERITAGE La situació que hem vist no és exclusiva de l’Estat espa- nyol. Amb matisos i amb diferències de vegades impor- tants, la resta de països europeus en conjunt es troben en una situació similar. Per fer front a la manca d’una le- gislació pròpia i exclusiva per a vaixells històrics, com també a la problemàtica de les compatibilitats internacio- nals en les exempcions atorgades per l’administració, ha sorgit una associació de vaixells tradicionals: l’ European Maritime Heritage (EMH, traduït com a Patrimoni Marítim Europeu). Aquesta associació treballa per a la creació d’un marc comú legal —inclòs bàsicament en la segure- tat— per a tots aquells vaixells tradicionals que hi hagi a Europa.
Mostrar más

12 Lee mas

Patrimoni històric artístic (220/4)

Patrimoni històric artístic (220/4)

Sisè.- Aquesta interpretació ve fonamentada en les regles d’interpretació establertes en l’article 4 del Codi Civil, segons el qual les normes s’interpretaran segons el sentit propi de les paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius i la realitat social del temps en el qual han de ser aplicades, atenent fonamentalment a l’esperit i finalitat d’aquelles. Així, cal recordar que la reducció de què es tracta deriva de la norma introduïda per la Llei 50/1998, de mesures fiscals, per adequar la legislació d’hisendes locals al conjunt de mesures legislatives destinades a protegir la família, l’empresa familiar i la petita i mitjana empresa, que ja havien estat aprovades per a altres impostos, especialment l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost sobre el patrimoni i l’impost sobre successions, i no tenien reflex en la legislació tributària local.
Mostrar más

6 Lee mas

Show all 391 documents...