Pedra seca

Top PDF Pedra seca:

La pedra seca a Begues

La pedra seca a Begues

Per això les estructures arquitectòniques rurals, cons- truïdes la majoria amb pedra i sovint en desús, es reva- loren com a patrimoni cultural. Les construccions de pedra seca constitueixen la clau de volta per conèixer i estudiar les formes de vida i els oficis tradicionals fins les primeres dècades del segle XX. Com a conjunt cultural esdevé patrimoni històric, arqueològic, arquitectònic, etnològic, geogràfic, social, paisatgístic, na- tural... Alhora es conforma en font d’estudi per a la recerca i proporciona informació a les diverses disciplines acadèmiques que hi conflueixen. Algunes dedicades a l’es- tudi del món del treball i econòmic, i altres orientades a la investigació de facetes científiques, humanes o tècniques. 1 Com a element funcional, el valor del patrimoni de pedra en sec ajuda a la preservació del medi ambient en dife- rents vessants. Ecològic: l’arquitectura de pedra en sec s’integra plenament en el paisatge que l’envolta, car con- forma espais d’arrelament d’espècies vegetals i niuament i refugi d’espècies animals. Hidrològic: la conservació de les feixes delimitades per marges de pedra seca afavoreix la retenció d’humitat i el control de l’evacuació hídrica dels camps. Forestal: els sistemes de marges actuen de talla- focs, frenen la desertització i faciliten la regeneració de les plantes. Agrícola: delimita, conserva, ordena els conreus i identifica antics espais agrícoles susceptibles d’ésser recu- perats. Urbanístic: la salvaguarda i protecció d’aquest pat- rimoni és un fre a l’urbanisme especulatiu consumidor de territori i a les infraestructures que l’esquarteren. Econòmic: la restauració i construcció d’estructures de pedra seca dinamitza els sectors laboral, empresarial i turístic del municipi que les acull.
Mostrar más

10 Lee mas

Inventari de testimonis d'arquitectura rural al terme de Torrebesses (Segrià): treball de base vers el fons del Centre d'Interpretació de la Pedra Seca

Inventari de testimonis d'arquitectura rural al terme de Torrebesses (Segrià): treball de base vers el fons del Centre d'Interpretació de la Pedra Seca

MATEU ESQUERDA - JOSEP PREIXENS (05.06.2011) nats amb l’aprofitament de l’aigua, son gairebé 700 els elements inventariats dins del terme. Representa un conjunt heterogeni quant a funcionalitats, però amb un denominador comú que l’en- globa: el món rural de secà, i amb una preponderància de la pedra seca com a material constructiu. A partir d’ara, seran el seus gestors qui en marcaran la trajectòria, i en ells recaurà la principal responsabilitat vers la tasca divulgativa i altres funcions relacionades amb el producte final de la recerca. Perquè tot plegat qualli i arribi al màxim exponent al llarg del temps, també serà necessari i imprescindible que es mantingui el grau elevat d’implicació i convenci- ment des de tota la societat rural que viu al seu entorn. n
Mostrar más

7 Lee mas

Comunicació: Restauració de la galeria  de pedra seca de la mina del monestir de l'Estany

Comunicació: Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de l'Estany

181 Aquesta galeria de pedra seca és una canalització soterrada construïda amb un lleuger pendent per tal de poder evitar l’estanyament dels terrenys adjacents en el seu extrem superior. El seu traçat té una directriu força lineal, amb un lleuger pendent d’uns 425 m de longitud i compta amb tres boques d’accés (superior, central i inferior), diversos pous de ventilació, així com un ramal d’una longitud aproximada d’uns 15 m, actualment cegat en el seu extrem.

12 Lee mas

Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí

Sistema d'informació geogràfica de les rutes de barraques de pedra seca al terme municipal de Castellolí

El constructor solia ser el propi pagès i es tardava entre 1 i 10 dies a construir-la. Figura 3.2.1. Interior d'una barraca de pedra seca; s'observa clarament que el radi cada cop és menor. No estaven pensades per a viure-hi, sinó que la seva finalitat era la de servir de refugi, tant per a les persones com per als animals de càrrega i arrossegament i per a guardar-hi les eines. La majoria de barraques es troben situades i orientades estratègicament cap al sud per tal d'evitar la calor a l'estiu i el fred a l'hivern (A l'estiu el Sol va alt i no entra per la porta, tot el contrari del que succeeix a l'hivern). A més a més solien tenir elements complementaris que augmentaven la seva funcionalitat.
Mostrar más

61 Lee mas

Comunicació: La pedra seca en l'inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: catalogació i protecció

Comunicació: La pedra seca en l'inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: catalogació i protecció

Les Zones d’Interès Etnològic i el Plan Nacional de Arquitectura Tradicional No volem deixar passar l’ocasió que ens ofereix la VII Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni de Pedra Seca per parlar de dos aspectes lligats al Servei de Recerca i Protecció de la DGCPAAC i la pedra seca. D’una banda, la possibilitat de declarar Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic alguna o diverses construccions signifi catives de l’àmbit de la pedra seca. Atès que la gestió del patrimoni etnològic és competència de la DGCPAAC, la possible distinció amb la màxima categoria d’un element de factura popular com ho són la pràctica totalitat de construccions de pedra seca depèn, també, d’aquesta direcció general del Departament de Cultura. Fins a la data només se n’han declarat 11: el barri de les Adoberies de Vic i 10 elements dispersos del massís de les Gavarres, xifres que contrasten amb les 194 zones arqueològiques, els 102 conjunts històrics o els més de 2.000 monuments 3 històrics. Tot i que la Generalitat pot actuar d’ofi ci, el procediment òptim perquè una declaració d’aquestes característiques reïxi és que sigui la pròpia societat civil qui presenti la proposta. En aquest sentit, doncs, el Departament de Cultura anima aquells grups o institucions que tinguin coneixement de construccions de pedra seca mereixedores d’aital protecció a què presentin la proposta de
Mostrar más

11 Lee mas

La custòdia del territori: una estratègia per a la participació de la societat civil i els propietaris en la conservació i restauració del patrimoni de pedra seca

La custòdia del territori: una estratègia per a la participació de la societat civil i els propietaris en la conservació i restauració del patrimoni de pedra seca

també es comencen a estudiar al nostre país, i es podrien començar a aplicar en els propers anys. Exemples de custòdia del territori La Fundació Emys/Associació ADEPAR és una entitat local de Riudarenes (la Selva) que promou convenis amb finques agràries del municipi amb basses on és present la tortuga d’estany. L’Associació l’Espona, de la Palma d’Ebre (la Ribera d’Ebre), ha promogut acords verbals, és a dir, que no es basen en un document signat, per al man- teniment de cultius tradicionals de cereals en uns quants bancals del poble. La Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO) utiliza la fórmula del conveni amb pagesos propietaris de terrenys pròxims a les cingleres prelitorals del Vallès on és present l’àguila cuabarrada. La Fundació Natura ja fa temps que té llogats diferents erms de la Noguera i el Segrià amb el compromís del propietari de vetllar per la conservació dels ambients estèpics que hi són presents, incloses les construccions agràries tradicionals, on els ocells dels secans fan els seus nius. Els convenis d’adopció de rius dels grups locals del Projecte Rius/Associació Hàbitats pretenen implicar tots els interlocutors que utilitzen o vetllen el riu que passa pel seu municipi. Finalment, la Fundació Territori i Paisatge, de Caixa Catalunya, ha pogut adquirir la propietat de gairebé 7.000 hectàrees repartides en més de 13 reser- ves naturals privades arreu de Catalunya, a més de conservar altres indrets mitjançant convenis amb propietats municipals i privades. Però la iniciativa de custòdia del territori més vinculada a la conserva- ció de la pedra seca la trobem a la finca de La Trapa 2 , a l’illa de
Mostrar más

6 Lee mas

Ponència marc: Breu estudi per a una normalització de la classificació tipològica de les construccions de pedra seca en funció de la seva morfologia i funcionament estructural

Ponència marc: Breu estudi per a una normalització de la classificació tipològica de les construccions de pedra seca en funció de la seva morfologia i funcionament estructural

155 “Estalviar maons o mots és la jugada més noble i austera del constructor i del versifi cador.” 1 obra de pedra seca resulta del treball i acumulació de coneixements de successives generacions que, desitjant obtenir recursos en èpoques anteriors amb molt poca tecnologia, molt d’ingeni i el mínim esforç, van construir entramats de camins, de parets, d’edifi cacions, fi ns a arribar a transformar el paisatge aconseguint, d’aquesta manera, els objectius cercats.

17 Lee mas

Comunicació: La rehabilitació del patrimoni etnològic de pedra seca a Menorca (Illes Balears). El projecte GIBET de la Societat Historicoarqueològica Matí i Bella de Ciutadella de Menorca (campanyes 2009-2013)

Comunicació: La rehabilitació del patrimoni etnològic de pedra seca a Menorca (Illes Balears). El projecte GIBET de la Societat Historicoarqueològica Matí i Bella de Ciutadella de Menorca (campanyes 2009-2013)

Rehabilitació d’un pont de porquim La tercera intervenció es va centrar en la reconstrucció d’una petita barraca de porquim (coordenades UTM: X=573593, Y=4428464; no inclòs en l’Inventari de Protecció del Patrimoni Històric de Ciutadella) que també va quedar tot just al costat de la carretera de circumval·lació a què hem fet referència. La tipologia i la tècnica constructiva d’aquest tipus de barraca són molt similars a les de bestiar major; només es diferencien d’aquelles pel fet que solen ser més reduïdes i amb menys cossos troncocònics superposats. També són anònimes i de cronologia imprecisa, tot i que coetànies a la resta de construccions ramaderes de pedra seca. Es destinen a refugi de bestiar menor i n’hi ha arreu de l’illa. Poden estar exemptes o adossades a parets seques.
Mostrar más

10 Lee mas

Arquitectura tradicional en pedra seca : el patrimoni immoble de la comarca del Bages

Arquitectura tradicional en pedra seca : el patrimoni immoble de la comarca del Bages

Per analitzar els elements d'un territori que han estat realitzats en pedra seca, és inel·ludible estudiar prèviament el temps d'aquest indret, però també la seva relació amb el lloc. L'estudi del lloc implica acceptar que temps i espai locals formen part d'un temps i espai universals amb concrecions particulars o, en convivència dialèctica. Així les fonts documentals ens aporten una documentació molt precisa i il·lustrativa de la presència escrita de construccions en pedra seca a Catalunya i, en especial del Bages. En el Quadre 1 s'ha fet una selecció de documents catalans que es remunten des de l'Edat Mitjana fins al segle XIX. Les referències medievals són extretes de fons bibliogràfiques mentre que, a partir del XVI, les referències són totes provinents de fons notarials de la comarca del Bages. Els documents seleccionats donen testimoni de la presència de cabanes, bordes o barraques des dels segles X i XI. Una de les primeres referències catalanes al terme "borda" i "cabana" és de l'any 965 (Voces latinas..., 1963). En el terme de Sant Fruitós de Bages hi ha datada per primera vegada la forma "cabanal", l'any 985 (BENET, 2000); més tard, l'any 1094 (GALERA, 1998), apareix a Cardona. Sembla que, a Catalunya, la forma cabana és la més generalitzada en època medieval. En època moderna apareix en diferents municipis bagencs (Manresa, Santpedor, Sallent, Mura, Castelladral o Rajadell, entre altres) la forma barraca per identificar un edifici que està emplaçat en la parcel·la de conreu i, per tant, es pot deduir que està lligat plenament a l'activitat agrària.
Mostrar más

88 Lee mas

Itinerari de cabanes de pedra seca de Pradell.

Itinerari de cabanes de pedra seca de Pradell.

Cabana de Pedra Seca Cal Tions Integrada al marge i es troba situada a prop del camí i amb la peculiaritat de tenir la coberta feta de pedres i terra quasi bé anievellada amb el terreny del bancal superior. Els pagesos la utilitzaven bàsicament com a petits magatzems per guardar-hi eines, càntirs, cistells,... on es podia accedir-hi mitjançant un petita portalada d’entrada situada al parament frontal del mur.

12 Lee mas

La ruta de la Capona: l'art de la pedra seca. Experiència de revaloració del patrimoni de pedra seca al Pla de Santa Maria (Alt Camp)

La ruta de la Capona: l'art de la pedra seca. Experiència de revaloració del patrimoni de pedra seca al Pla de Santa Maria (Alt Camp)

Coordinadora de la ruta Ajuntament del Pla de Santa Maria Una ruta per descobrir, el valor i l’expressió de la pedra La ruta de la Capona és el fruit d’una voluntat, esforç i sensibilitat d’un ajuntament, d’uns propietaris, d’uns professionals i de planencs i pla- nenques que van creure que calia apostar per aquest patrimoni. Molts eren els factors per permetre que l’experiència fos un èxit: es par- tia d’un gran nombre de construccions existents al terme, sobretot a la zona de les Planes, i el fet que moltes d’elles són espectaculars, tant en dimensions com en tècnica i estètica. La situació del Pla de Santa Maria, enmig de la ruta del Cister, ben comunicat i amb accés a l’autopista, pròxim a les grans ciutats, era també un aspecte important. A més, l’Escola del Pla de Santa Maria havia treballat les construc- cions de pedra seca amb el treball El nostre terme té barraques (1999), reconegut amb el premi Baldiri Reixach. Se’ns dubte aquest treball va contribuir a redescobrir aquest patrimoni per part de molts planencs, no sols els escolars, sinó també les seves famílies. I també hi va contribuir el fet que un grup de planencs de l’entitat Amics de la Sardana per pròpia iniciativa va netejar el cossiol del Soleta, una de les construccions més sorprenents del municipi.
Mostrar más

9 Lee mas

La pedra seca al cap de Creus

La pedra seca al cap de Creus

Tots els elements del camí ramader estan també protegits: abeu- radors, llocs de parada, saleres... Què s’està fent al cap de Creus? El Parc Natural del cap de Creus, com s’ha dit abans, compta amb un important nombre de construccions de pedra seca, ja sigui en forma de masos, corrals, barraques, carrerades, fonts, feixes, castells, ermites, megàlits: un potencial enorme i variat.

8 Lee mas

Comunicació: Inventari de les construccions de pedra seca de l'Alt Congost

Comunicació: Inventari de les construccions de pedra seca de l'Alt Congost

111 FRANCESC ROMA INVENTARI DE CONSTRUCCIONS ALT CONGOST l’Alt Congost 1 apareixen un total de 84 construccions de pedra seca. Aquest inventari inclou cabanes, barraques, refugis, balmes obrades i corrals, però no recull les restes de barraques de carboner (paradors) quan no es conserva la cabana completa 2 . En general no distingim entre cabanes i barraques i, per tant, el fet

10 Lee mas

ALS VOLTANTS DE LA PEDRA SECA SANTI LLAGOSTERA PONÈNCIA MARC ALS VOLTANTS DE LA PEDRA SECA. SANTI LLAGOSTERA (Arquitecte)

ALS VOLTANTS DE LA PEDRA SECA SANTI LLAGOSTERA PONÈNCIA MARC ALS VOLTANTS DE LA PEDRA SECA. SANTI LLAGOSTERA (Arquitecte)

99 mida en llargada i gruix perquè, per exemple, la normativa ens permet de remuntar la construcció, la casa guanyarà un perfum exòtic, però perdrà la seva fi sonomia pulcra i el seu aire fi . Molts pocs tècnics i constructors s’adonen que cal refer i mantenir aquesta proporció tan decisiva, sens dubte el tret més decisiu de tots. El romànic o el gòtic, per exemple, han fet servir el mateix material de la pedra, però el que els ha diferenciat ha estat la forma i proporció constructiva que han engendrat. A tot volum li passa el mateix i l’arquitectura popular no n’és pas una excepció. Aquest és, per tant, un paràmetre defi nitiu que cal protegir, però que s’ha mantingut fi ns avui ocult i sense que se li hagi donat cap mena d’importància.
Mostrar más

17 Lee mas

Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes

Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes

La seva roturació, producte de llargs processos histories, ha exigit un ingent treball de transformació del terreny, que ha condui't a la construcció d'un espai [r]

22 Lee mas

El dentista ante la boca seca

El dentista ante la boca seca

Los conocimientos sobre la viscosidad salival y su relación con alteraciones clínicas son escasos. Las opiniones de los autores son divergentes cuando se trata de relacionar la viscosidad sa- lival, la capacidad lubricante de la saliva y la humedad de la mu- cosa bucal. Los cambios en las características y propiedades de la saliva se reflejan, de forma indirecta, en las funciones que aquélla desempeña en la cavidad oral. Se admite que, a nivel local, los cambios salivales cualitativos y cuantitativos como hiposalivación, alteración de la concentración de determina- das proteínas, aumento de la viscosidad y variación del pH sa- lival, posiblemente contribuyan produciendo alteraciones de la función lubricante de la saliva y de la percepción de la mu- cosa oral. Una saliva espumosa, de alta viscosidad, desenca- denará más fácilmente una sensación de boca seca. Asimismo, los receptores linguales estarán continuamente más expuestos a estímulos, tanto traumáticos como infecciosos.
Mostrar más

5 Lee mas

Granulacion Humeda y Seca

Granulacion Humeda y Seca

EXCENTRICAS TABLETEADORA ROTATIVAS GRANULADORA DE SECADO POR SPRAY GRANULADORA TIPO DE BOLAS GRANULADOR SIGMA PLANETARIO GRANULADORA MEZCLADORA DE ALTA VELOCIDAD GRANULAD[r]

41 Lee mas

SOLERA SECA TÉRMICA.

SOLERA SECA TÉRMICA.

Solera seca térmica 2 3 2 3 La solera seca térmica puede utilizarse en casi todas las áreas, tanto en las nuevas construcciones como en la rehabilitación profunda de edificios antiguos. La solera seca térmica se pueden instalar todos los revestimientos que sean adecuados para la calefacción por suelo radiante:

5 Lee mas

La prevención de la alveolitis seca

La prevención de la alveolitis seca

Otros datos que explican la acción de este microorganismo, son su colonización tardía en la boca (en la edad infantil casi no existen casos de alveolitis seca) y que es el mismo[r]

10 Lee mas

El combate de Barranca Seca

El combate de Barranca Seca

El general Zaragoza, que ten?a su puesto de mando en la Ca?ada de Ixtapa, dispuso ese d?a 18, que la brigada "D?az" de la divisi?n "Berrioz?bal" se trasladara a la Ca?a[r]

20 Lee mas

Show all 1125 documents...