polítiques de recursos humans

Top PDF polítiques de recursos humans:

El perfil acadèmic de sortida dels psicòlegs de les organitzacions i el perfil professional d'entrada del tècnic júnior en Recursos Humans des de la perspectiva de les competències

El perfil acadèmic de sortida dels psicòlegs de les organitzacions i el perfil professional d'entrada del tècnic júnior en Recursos Humans des de la perspectiva de les competències

Tanmateix, les competències professionals, expressades en plural i referides ara al món professional, no són manifestacions generals i ambigües de les persones en el treball, sinó un intent d’entendre el comportament humà d’una forma més completa, global i concreta a la vegada. Cal desterrar la idea que les competències són un “calaix de sastre” on pot posar-se tot allò que resulta difícil d’observar, d’analitzar o de mesurar i avaluar. Ben al contrari, les competències professionals han de permetre millorar l’actuació professional, perquè obliga a ser rigorosos en la definició dels indicadors objectius de competència, indicadors que permeten constatar si una persona és o no és competent per a una activitat, en un afany d’obtenir un coneixement més profund de les potencialitats de les persones. Com assegura Mertens (1999), la informació sobre les capacitats que demanen les empreses és un vehicle que permet un millor funcionament del mercat laboral. Una gestió per competències, que les organitzacions apliquen en diferents polítiques de Recursos Humans (la selecció del personal, la formació o l’avaluació del rendiment, per exemple) obliga a establir la definició d’aquests nivells d’objectivitat, sense negar l’existència d’un espai on la persona continua desenvolupant la seva personalitat i les seves facultats. Algunes tendències de la gestió per competències intenten allunyar-se del contingut del lloc de treball, com veurem, justament per evitar que la creativitat i la innovació de la persona quedin limitades pels condicionants laborals.
Mostrar más

460 Lee mas

Política i direcció de persones, febrer 2013

Política i direcció de persones, febrer 2013

• L’entorn� politicolegal. Els aspectes reguladors del mercat, que sempre s’han de respectar, constitueixen el marc en què s’han de moure les orga- nitzacions. Molt especialment, el responsable de recursos humans ha de conèixer els que afectin de manera directa la gestió de les persones. Però a més, en la mesura en què determinades normes poden ser introduïdes, modificades o eliminades depenent de les opcions polítiques dels governs, els responsables de la gestió dels recursos humans també hauran de tenir en compte aquest aspecte. Pensem no ja en el context nacional sinó en l’internacional −situació de Llatinoamèrica− en què intervenen empreses espanyoles (cas Repsol a l’Argentina), o en alguns països de l’àmbit euro- peu. Quines garanties ofereixen els països a les inversions? Quina norma- tiva tenen respecte a la regulació del mercat de treball? Són aspectes que els responsables de recursos humans han de conèixer quan han de prendre decisions vinculades amb la internacionalització del negoci.
Mostrar más

34 Lee mas

El model japonès de gestió dels recursos humans i las seva implantació a les filials japoneses de Catalunya

El model japonès de gestió dels recursos humans i las seva implantació a les filials japoneses de Catalunya

En transferir coneixement i pràctiques organitzatives dins de les multinacionals, les companyies estan comprovant que algunes pràctiques es transfereixen bé, i que es difonen mitjançant les diferents cultures millor del que tradicionalment es pensava (Florida i Kenney, 1991). Altres autors, en canvi destaquen que hi ha barreres socials i polítiques sistemàtiques tant dins de les organitzacions com en les societats, i sostenen que les pràctiques empresarials estan arrelades a institucions i cultures nacionals que no són transferibles en gaires casos als països d’operacions on actuen les multinacionals. Nombrosos investigadors han examinat la possibilitat de transferir polítiques i pràctiques de recursos humans d’un país a un altre (Ishida, 1986, Von Glinow y Teagarden, 1988). Per exemple, Ishida (1986) mostra que les companyies japoneses han tingut èxit dirigint eficientment el personal destinat fora de les seves fronteres, però que han fracassat en la gestió dels comandaments intermedis i alts executius. Argumenta, aquest autor, que per garantir l’èxit en la selecció i retenció d’alts directius en les filials, les multinacionals japoneses han d’oferir promocions més ràpides i paquets de retribucions més atractius.
Mostrar más

224 Lee mas

Implantació de SAP en un Grup Constructor

Implantació de SAP en un Grup Constructor

Aquesta implantació requerirà un gran esforç de tota l’organització, s’hi hauran de destinar molts recursos personals, materials i monetaris no només durant tot el temps que duri la implantació sinó també un cop posat en producció, per realitzar millores i canvis. És a dir, no serà un projecte que té un inici i una data d’acabament, sinó que tindrà una continuïtat, unes necessitats de manteniment, i per tant, dins l’empresa hi haurà d’haver personal qualificat per dur a terme aquest manteniment i continua adaptació a les necessitats. Aquest costos de hardware, software, de consultora i del personal intern de l’empresa dedicat al projecte, es consideraran una inversió estratègica.
Mostrar más

63 Lee mas

La direcció de persones

La direcció de persones

La base per a aquesta gestió és en les línies estratègiques i d'acció assenyalades per a la direcció de l'empresa. És necessari un compromís d'actuació conjunta entre els qui treballen en la direcció de persones i la resta de nivells directius de l'organització. Per exemple, en una gran superfície l'adaptació a l'euro va exigir una tasca coordinada, en el quotidià, de les diferents àrees de l'organització: a l'àrea d'operacions, l'adaptació de la tecnologia (màquines registradores, ordinadors...), a l'àrea de màrqueting, l'adaptació dels missatges publicitaris, i a l'àrea de recursos humans, la formació de tot el personal que, en contacte amb el públic, havia de tractar amb la nova moneda.
Mostrar más

64 Lee mas

Els drets humans

Els drets humans

Els mestres solen criticar que els pares deleguen cada cop més unes responsabilitats educatives que els pertanyen (elements de socialització primària per un costat, educació vial, educació sexual, per l'altre) i l'educació en valors sembla ser una d'aquestes. Si la família desisteix d'aquesta funció, l'escola hauria de reaccionar i considerar l'educació en valors com una obligació pròpia per crear ciutadans més cívics. Tanmateix, creiem que no ho hauria de fer del tot i així es podrien establir vincles de collaboració entre família i escola en aquesta tasca. Caldria fer un pas endavant: tots considerem imprescindible l'educació en valors i, dins d'aquesta, l'educació en drets humans.
Mostrar más

92 Lee mas

Anàlisi de polítiques públiques, febrer 2003

Anàlisi de polítiques públiques, febrer 2003

L’anàlisi de les polítiques públiques és una subdisciplina de la ciència política que pretén estudiar els processos polítics que es desenvolupen arran de les ac- cions dutes a terme per les autoritats públiques. En aquesta assignatura s’ofe- reix a l’estudiant una panoràmica general de la subdisciplina que li permeti d’entendre dos aspectes fonamentals:

10 Lee mas

Avaluació de polítiques públiques, febrer 2014

Avaluació de polítiques públiques, febrer 2014

Una bona part del treball posterior de Campbell amb altres investigadors i singularment amb Cook (1979) consisteix en l’anàlisi de l’aplicació dels qua- siexperiments. Cook va estendre els treballs de Campbell en els anys setanta. Molts altres investigadors van treballar en aquesta mateixa línia (Berk, Boruch i altres, 1985). Des d’aquesta perspectiva, l’administració hauria d’avaluar una nova política sotmetent-la a un experiment abans de fer-la extensiva a tota la població. L’optimisme inicial de Campbell disminuiria arran d’algunes crí- tiques al mètode experimental en el context polític i administratiu i davant la falta de voluntat política per a dur a terme veritables reformes en el camp social sobre la base de l’avaluació prèvia de les polítiques.
Mostrar más

22 Lee mas

Polítiques sociolaborals 1, setembre 2014

Polítiques sociolaborals 1, setembre 2014

Doncs bé, l'evidència empírica ens demostra que en l'últim cas (que seria, d'altra banda, la situació espanyola) es dóna la situació que s'ha anomenat de la O invertida: la negociació col·lectiva tendeix a reflectir una pressió sala- rial excessiva que condueix a la penalització (en forma de desocupació) dels treballadors dels sectors menys productius. Al contrari, tant als països amb un sistema centralitzat de negociació col·lectiva, com en aquells de negocia- ció plenament descentralitzada, aquesta pressió es veu molt més atenuada. En el primer cas, perquè la naturalesa dels acords implica una visió global dels agents socials sobre les conseqüències dels seus acords: els sindicats no tenen en compte només els interessos de seus representats, sinó també la potenci- alitat de millora per a aquells que estan en situació d'atur; i els empresaris, perquè no tenen una visió a curt termini de l'obtenció de beneficis, sinó que es comprometen amb estratègies de creixement econòmic general del país. De fet, aquest és el model de negociació col·lectiva, associat a les polítiques de tall keynesià, que va funcionar amb relatiu èxit en gran part d'Europa fins a la ruptura del consens keynesià.
Mostrar más

108 Lee mas

Drets humans, febrer 2008

Drets humans, febrer 2008

Els Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb l'Institut de Drets Humans de Barcelona, han volgut fer present aquell mandat amb la creació de l'assignatura� de� Drets humans i la redacció del material didàctic que ara es presenta.

10 Lee mas

Polítiques d'ocupació, setembre 2014

Polítiques d'ocupació, setembre 2014

Són molts els programes que configuren les polítiques actives. Per tal de pre- sentar les principals línies d’actuació, hem establert una classificació agru- pant-les segons el col·lectiu al qual van adreçades: és a dir, mesures destinades a la inserció laboral de les persones en situació d’atur i mesures de qualificació i perfeccionament per a treballadors ocupats. D’altra banda, atenent la diferent naturalesa de les actuacions, hem diferenciat les accions d’intermediació labo- ral, orientació, formació les de foment de l’autoocupació i la creació d’activitat i, per acabar, els programes transversals que integren diferents modalitats de mesures de polítiques actives.
Mostrar más

40 Lee mas

Polítiques sociolaborals, setembre 2012

Polítiques sociolaborals, setembre 2012

D'aquesta manera, les nocions nuclears del discurs europeu responen a diver- sos punts de vista i són reflex de la manera de regulació particular, a la qual ens hem referit en línies anteriors, basada en la governança a múltiples nivells. Atesa la complexitat de filosofies polítiques a l'interior de la UE i la diversitat d'interessos que predominen entre els actors que participen en aquest projec- te, les institucions europees estan sotmeses a una important demanda de neu- tralitat. Si la legitimitat europea es basa en la suposada creació d'espais delibe- ratius que fan de l'espai europeu un fòrum per a la lluita d'idees (voices) entre diversos actors socials a fi de fer prevaler la seva visió hegemònica de la qües- tió social, les institucions europees han d'aparèixer com a receptores neutrals de les idees resultants d'un diàleg i deliberació entre aquests actors i nivells múltiples. Així, la complexitat i diversitat de centres de poder a l'interior de les institucions europees ha conduït al fet que diversos lobbies i think tanks hagin estat incorporats com a part de la burocràcia europea. Termes, com expertocrà- cia o femocràcia, usats en l'anàlisi d'aquests processos de regulació supranacio- nal, denoten la contribució d'aquesta pluralitat de grups de professionals en la producció de “discursos” en la UE. Aquesta pluralitat de poders en el si del projecte europeu explica la importància d'entendre la governança supranaci- onal com “una activitat de qüestionament… lluites polítiques impliquen més conflictes entorn als significats” (Walters y Haahr, 2005, pàg 6, traducció de les autores.).
Mostrar más

58 Lee mas

Show all 10000 documents...