procés d’aprenentatge

Top PDF procés d’aprenentatge:

Ensenyament i aprenentatge de l’ortografia de la primera llengua (L1)

Ensenyament i aprenentatge de l’ortografia de la primera llengua (L1)

En quart lloc, a EBSCOhost, trobem l’article de Kurt (2015) on trobem explicades diferents metodologies d’ensenyament de la llengua. Així, trobem metodologies on la comunicació és la principal font d’aprenentatge; on es combinen les TIC i experiències d’aprenentatge cara a cara; centrades en l’aprenentatge cooperatiu; metodologies constructivistes on els alumnes construeixen el propi coneixement mitjançant l’experiència; altres on es presenten activitats basades en el pensament crític i on es treballa el llenguatge i el contingut al mateix temps; on hi ha una individualització dels materials, ritme i avaluació; on els mateixos alumnes fan de mestres i ensenyen qüestions lingüístiques; on es tenen en compte les intel·ligències múltiples del grup-classe; altres centrades en la resolució de problemes de forma col·laborativa; centrades en la reflexió del propi procés d’aprenentatge; metodologies basades en projectes on els alumnes i docents utilitzen la llengua per dur a terme les diverses tasques cooperatives; etc.
Mostrar más

48 Lee mas

Aprenentatge al llarg de la vida, setembre 2012

Aprenentatge al llarg de la vida, setembre 2012

Els mons figurats no són estàtics. Formen un conjunt sòlid perquè els seus participants comparteixen història, normes i creences establertes, pràctiques i sistemes d’activitat. També, però, experimenten revisions i reformes a mesura que s’hi uneixen o els abandonen persones individuals i grups, a mesura que responen a les condicions canviants. Patricia Greenfield i els seus col·legues van estudiar les pràctiques de cistelleria al llarg de trenta anys tornant regu- larment a pobles de Chiapas, a Mèxic, per observar el procés de socialització de les dones joves en l’artesania del poble. La manera d’instruir que caracte- ritzava les sessions de cistelleria mare-filla el 1970 es basava en un llarg procés d’aprenentatge gradual que incloïa moltes fases. Les mares estaven sempre al costat de les filles i les guiaven amb les mans i els cossos, però sense gaires instruccions orals. En els anys noranta, en canvi, les mares (és a dir, les dones que havien estat aprenentes el 1970) tenien altres responsabilitats, de manera que instruïen les filles oralment des de l’altre costat de l’habitació. A vegades demanaven a les nenes de més edat que assumissin la instrucció i només es dedicaven a supervisar tot el procés des d’una certa distància. Amb el temps, els tipus d’interaccions van canviar, i també la quantitat d’eines utilitzades com a part de la instrucció.
Mostrar más

54 Lee mas

Anàlisi del procés d'ensenyament i aprenentatge delpensament crític en Educació Secundària. Un estudi de casos des dels mecanismes d'influència educativa, L'

Anàlisi del procés d'ensenyament i aprenentatge delpensament crític en Educació Secundària. Un estudi de casos des dels mecanismes d'influència educativa, L'

Novament podem retrobar en aquestes tres condicions els tres elements del triangle interactiu: el que aporta l’alumne, l’activitat educativa del professor per ajudar-lo a construir aprenentatges tan significatius com sigui possible i les característiques del contingut. En aquest marc, l’ensenyament es defineix com una ajuda al procés constructiu que realitza l’alumnat. És una ajuda perquè el procés d’aprenentatge de l’alumnat comporta una construcció interna i personal, però és necessària perquè aquesta construcció es realitzi en la direcció i amb el grau de significativitat adequats per permetre la consecució del conjunt de capacitats que l’educació escolar ha de promoure (Coll, 1986a; 1990a; 2001). Aquesta ajuda estarà mediada per l’activitat mental constructiva de l’alumne, que constitueix l’eix del procés d’aprenentatge. Perquè l’ajuda educativa permeti la realització d’aprenentatges amb un elevat grau de significativitat ha de ser ajustada al procés de construcció que en cada moment porta a terme l’alumnat. Així doncs, oferir ajuda ajustada vol dir donar suport a l’alumne en la construcció de la seva activitat quan ho necessiti, implica el seguiment de les seves actuacions i donar resposta contingent al que l’alumne fa i diu en cada moment del procés.
Mostrar más

599 Lee mas

Aprenentatge cooperatiu amb TIC

Aprenentatge cooperatiu amb TIC

La implementació del projecte «Aprenentatge cooperatiu amb TIC» com a prova pilot amb el tema «La revolució de l'aigua» es realitzà entre els dies 9 i 21 de desembre de 2015 amb èxit tot i que s'hagué de modificar la temporalització del tema a causa d'una sortida complementària de l'alumnat. A cada sessió els alumnes treballaven amb els ordinadors, seguint la webquest i planificant-se les tasques a fer, coordinant-se i ajudant-se, coordinant les respostes i demanant dubtes al docent que actuava com un acompanyant d'aquest procés d'aprenentatge i com a director del joc de rol Classcraft donant punts o penalitzant segons la tasca desenvolupada pels alumnes.
Mostrar más

92 Lee mas

Aprenentatge basat en la participació activa

Aprenentatge basat en la participació activa

D’aquesta forma s’ha utilitzat la investigació-acció com metodologia adoptada pel professor que investiga la seva pràctica docent. Per tant, després d’identificar l’ària de millora durant el període d’observació, l’objectiu d’aquest treball ha estat trencar la metodologia tradicional mitjançant la implantació d’una metodologia que fomenti la participació activa de l’alumnat, per tal que el seu procés d’aprenentatge sigui atractiu i significatiu. En tot moment s’han considerat els interessos i motivacions dels alumnes i s’ha fet ús de recursos educatius i noves tecnologies per intentar aconseguir generar atenció per les classes.
Mostrar más

73 Lee mas

Procés de transformació de l’espai d’entrada

Procés de transformació de l’espai d’entrada

Començant pels objectius que em vaig proposar puc afirmar que els he assolit tots. Crec que he aconseguit de manera clara l’objectiu de conèixer quin va ser el motor que inspirà el procés de transformació de l’espai entrada de l’escoleta. El fet que les membres de l’equip docent formessin part d’un curs de formació relacionat amb els espais pens que no va fer més que afavorir i millorar el procés de canvi iniciat. Entenc que és molt positiu que, com a part de la seva tasca docent, estiguin en continu procés d’aprenentatge, realitzant cursos diversos de temàtiques relacionades amb el dia a dia a l’escoleta. A més, considero també molt positiu que tampoc s’aturi el procés d’observació, que estiguin sempre pendents per tal de detectar necessitats per part dels infants i les famílies, que no es “relaxin” una vegada aconseguit un objectiu o una vegada creat l’espai. He pogut observar com, una vegada transformat l’espai, el procés de reflexió i d’observació s’ha mantingut i, encara ara, s’estan plantejant nous canvis, noves idees per tal d’ajustar l’espai a les necessitats reals dels infants i les seves famílies. L’objectiu de conèixer quina incidència ha tingut el curs de formació sobre les reflexions realitzades també considero haver-lo assolit. A les entrevistes i a les anotacions dels seminaris del curs ha quedat patent que l’equip ha valorat molt positivament l’assistència al curs, no només per a visualitzar altres tipus d’escoletes, altres tipus de funcionament, si no perquè han pogut exposar els dubtes que havien sorgit en el claustre respecte a algunes de les seves idees o plantejaments. Respecte a aquest punt, crec que és molt positiu que l’equip segueixi formant- se, més si es té en compte que han iniciat un procés de canvi tan rellevant i considerant el canvi d’organització i l’adaptació que han hagut de fer mestres, infants i famílies.
Mostrar más

70 Lee mas

De les Dificultats d'Aprenentatge a les Dificultats en el Procés d'Ensenyament Aprenentatge

De les Dificultats d'Aprenentatge a les Dificultats en el Procés d'Ensenyament Aprenentatge

Amb l'objectiu d'analitzar l'evolució de les idees, sentiments i conductes de les mestres, es decideix transcriure les sessions de formació que es duen a terme amb les docents d'infantil i primària. La informació recollida durant les sessions no és objecte d'un procés de selecció a partir de certs criteris, sinó que es transcriu tot allò que van dient i van fent les mestres, les alumnes en pràctiques i la investigadora. La manera amb la qual es recull la informació intenta distorsionar el menys possible la resposta i la intervenció de les membres del grup, per això, es desestima l'ús d'eines audiovisuals. Aquesta decisió es fonamenta també en el fet que les mestres posen resistències a l'ús de qualsevol instrument que pugui desvetllar qualsevol aspecte de caire més personal (per exemple els diaris personals) i que no asseguri l’anonimat de les participants de les sessions. L'eina dels diaris sí que és un instrument de reflexió emprat per les alumnes, les quals el consideren una bona manera d'anar analitzant el seu propi procés d’aprenentatge i de conjugar la teoria amb la pràctica viscuda.
Mostrar más

351 Lee mas

El cas de l'assignatura aprenentatge i desenvolupament motor

El cas de l'assignatura aprenentatge i desenvolupament motor

A excepció de les valoracions dels companys que han de ser a cegues per facilitar l’honestedat en les respos- tes, aquest procés es fa de forma oberta ja que des del primer dia les cartes es troben sobre la taula. Respon, de nou a la voluntat de recollir informació però per contra, aquesta no acostuma a arribar fins al final del procés. Tampoc facilita que els estudiants treballar millor a l’assignatura de forma directa però sí que proba- blement ho faci per a les següents. En aquest cas, tot i obtenir una qualificació, l’objectiu no és aquest sinó “advertir” o “informar” entre iguals de la qualitat/quantitat del treball de cadascú/na. És doncs un altre instrument que aporta informació empàtica de l’alumnat sobre el seu procés i que li permet desenvolupar la capacitat d’avaluar i analitzar.
Mostrar más

7 Lee mas

Document de revisió del procés participatiu dels grups de treball i d'anàlisi del procés participatiu online

Document de revisió del procés participatiu dels grups de treball i d'anàlisi del procés participatiu online

I des d’aquesta premissa s’ha concebut la Convenció A+S. La preparació de la Convenció A+S s’ha desenvolupat a través d’un procés participatiu intern dels treballadors municipals, entenent que una visió des de tots els àmbits municipals permet una més completa avaluació de la trajectòria del consistori en aquest àmbit així com la concepció de noves línies de treball ajustades a les necessitats reals i viables. D’altra banda, els processos participatius actius faciliten la implicació personal així com la coordinació entre els diversos agents de l’organització municipal.
Mostrar más

22 Lee mas

Dinou : el procés de dol respecte de la mort

Dinou : el procés de dol respecte de la mort

La ira és una etapa que es caracteritza pel cabreig que comporta la situació. Aquest s’expandeix a diversos ambients com pugui ser una mateixa, amistats, familiars, i fins i tot persones desconegudes. En aquesta fase s’exterioritzen aquells sentiments que en la primera etapa han estat reprimits. Se sent un ressentiment cap a la persona que ha marxat que provoca un immens dolor, amb l’afegit de què aquest dolor molts cops es converteix en sentiment de culpa. També es caracteritza per la continuïtat de preguntes compostes pel «perquè»: perquè haig de passar per això, perquè a ella, etc. Elisabeth Kübler Ross troba important i necessari que la persona que es troba en aquest procés de dol tingui espai per treure aquesta ira que porta a dins, sense que aquesta es pugui sentir jutjada, ja que a més de ser una fase temporal, és necessària. Sota aquest cabreig es troba el dolor, que a poc a poc s’anirà canalitzant. La ira es manifesta de diverses maneres, tant sigui ira contra la persona per no haver- se cuidat millor, o ira contra si mateixa per no haver cuidat millor d’aquella persona. No té per què ser lògica ni vàlida, on es pot estar enfadada per no haver visualitzat que anava a succeir, i quan es veu, adonar-se de què no es pot fer res per evitar-ho. Es pot estar cabrejada amb els/les metges/esses per la seva incapacitat de salvar algú que és tan important, també amb la persona per aquesta sensació d’abandonament, ja que objectivament, se sap que la persona no volia morir, però emocionalment, el que se sap és que ha mort. El cabreig amb si mateixa és molt comú ja que tot i ser conscient de que no es tenia poder per salvar-li la vida, si que es tenia voluntat, i alhora es pot sentir enfadat/
Mostrar más

58 Lee mas

Càpsula de coneixement: procés de selecció

Càpsula de coneixement: procés de selecció

El procés de selecció és el nexe d’unió entre la persona que busca feina i l’empresa que té la necessitat de cobrir una vacant. Consisteix en un seguit de fases tant per l’empresa com pel candidat/a, i serveix per a que l'empresa decideixi quins sol·licitants a un determinat lloc de treball són contractats. Identificar les fases del procés de selecció és útil per poder adaptar la nostra candidatura als requisits i demandes del lloc de feina que sol·licitem. En definitiva, conèixer els passos específics que has de seguir t’ajudarà a superar-los amb èxit.
Mostrar más

5 Lee mas

El procés d'avaluació i intervenció psicològica a pacients amb trastorns per abús d' alcohol i/o altres substàncies psicotròpiques

El procés d'avaluació i intervenció psicològica a pacients amb trastorns per abús d' alcohol i/o altres substàncies psicotròpiques

Dona de 24 anys, dependenta, actualment en atur, i amb estudis secundaris. Als 13 anys va començar el consum de cannabis, i dels 14 fins als 21 anys, va consumir èxtasi. Les relacions familiars són bones, ja que coneixen la problemàtica. Des de fa 2,5 anys viu amb una tia-àvia de 76 anys. El 2001 va patir una intoxicació per èxtasi líquid (gamma hidroxibutirato), pel qual va tenir que ser atesa a urgències per pèrdua de consciència. Arrel d’aquest fet, inicia al CASD de Nou Barris, un tractament per deshabituació d’èxtasi, i segueix el tractament mèdic i psicoterapeutic favorablement des del 2001 al 2004, en que es manifesta abstinent. El febrer del 2004, i desprès de quasi 3 anys de tractament, estava en procés d’entrar a treballar a la SEAT, fins i tot s’havia apuntat a uns cursets que havia de fer prèviament, però finalment decideix no fer-los. En aquesta mateixa època, explica a la psicoterapeuta que té una condemna de 3 anys de presó, per tràfic d’estupefaents, que haurà de complir en els pròxims mesos. Ha recorregut en vàries ocasions la sentència, fins i tot ha demanat un indult al Ministeri de Justícia que ha sigut rebutjat.
Mostrar más

46 Lee mas

Avaluació del procés de socialització dels jaciments de la Sierra de Atapuerca al museo de la evolución humana de Burgos

Avaluació del procés de socialització dels jaciments de la Sierra de Atapuerca al museo de la evolución humana de Burgos

- Mig alt: quan la presència 1 és igual o inferior a la suma de les presències 3 i 4 - Alt: quan la suma de les presències 1 i 2 és inferior a la suma de les presències 3, 4 Una última via d’anàlisi a nivell de recursos han estat les redundàncies en determinats recursos; aquest anàlisi va sorgir durant el procés de la pròpia avaluació, quan es va veure que determinats individus tornaven enrere per tornar a observar, llegir o mirar determinats recursos; vist això es va decidir examinar si hi havia algun tipus de relació entre els diferents recursos redundants, i per fer-ho es va aplicar la Correlació de Tau Kendall amb el software PAST. Aquesta correlació es basa en posar en relació els temps de la mitjana del holding power dels recursos i els recursos redundants. Aquesta via d’anàlisi només s’ha realitzat a nivell global, i no pas segons els grups esmentats anteriorment.
Mostrar más

422 Lee mas

Drets humans, pau i seguretat

Drets humans, pau i seguretat

Evidentment, aquest canvi d’orientació de les polítiques de seguretat té un cost polític, humà i econòmic. Polític, perquè en alguns contextos obliga a actuar sense demora en aspectes complexos, com la reforma agrària, per exemple, i obliga a pensar en termes de seguretat regional. Té un cost humà, perquè obliga a reduir els exèrcits, a resoldre els problemes de la desmobilització i a reciclar part del personal militar en tasques no militars de la seguretat o en treballs que ja no tenen a veure amb la seguretat i la defensa. I econòmic, perquè tot procés de canvi té un cost, especialment en els períodes de transició. Per això, sorgeixen propostes per a reorientar les antigues inversions militars a polítiques preventives centrades a combatre la pobresa, evitar el trencament social o la degradació ambiental. En aquest sentit, els organismes internacionals haurien de plantejar la necessitat que l’ajuda oficial al desenvolupament prestara una atenció preferent al finançament d’aquest nou model de seguretat, a la desmobilització i a les iniciatives de cultura de pau.
Mostrar más

12 Lee mas

Procés participatiu MPGM PRIM

Procés participatiu MPGM PRIM

l’ús i la disposició dels nous equipaments acordats que es concretaran mitjançant la tramitació de planejament derivat i els seus corresponents processos de participació. ✓ ✓ ✓.[r]

23 Lee mas

Dificultats d'ensenyament aprenentatge de la genètica a l'educació secundària

Dificultats d'ensenyament aprenentatge de la genètica a l'educació secundària

En la mesura que s’ha elaborat aquest Treball de Fi de Màster, s’han anat conformant les parts necessàries per poder dur-lo a terme, avançant des dels objectius, l’estratègia, el missatg[r]

44 Lee mas

El Compromís de Barcelona pel Clima : un aprenentatge col·lectiu

El Compromís de Barcelona pel Clima : un aprenentatge col·lectiu

Inicialment els equips van utilitzar aquesta plataforma de treball en línia, en molts casos esperonats pels referents de la Secretaria de Barcelona + Sostenible. Ara bé, un cop acabades les tres sessions previstes, el treball en grup més virtual es va anar desplaçant cap a altres plataformes i eines més estàndards, com ara Google Docs per treballar de manera col·laborativa, Doodle per establir cites o fins i tot WhatsApp en alguns casos. La tecnologia i les xarxes socials més esteses al nostre vol- tant van ser les eines utilitzades per establir els canals i els espais de relació dels grups. Al llarg de tot el procés, la wiki va romandre com un espai testimonial de l’activitat inicial dels nou projectes.
Mostrar más

29 Lee mas

Aprenentatge Servei: Els preparem per la vida

Aprenentatge Servei: Els preparem per la vida

No va ser fins als anys noranta quan es va començar a parlar sobre l’ApS. Aquesta és una metodologia innovadora però a la vegada està basada en experiències que des de fa temps es posen en pràctica dins l’educació. Aquest tipus d’aprenentatge suposa una gran investigació educativa per tal de trobar bones experiències d’aprenentatge i servei i d’aquesta manera poder crear-ne de noves o bé complementar-ne d’altres què ja s’hi acosten. Un dels principis més importants és el fet de prendre consciència de la funcionalitat d’aquest aprenentatge que fora adonar-nos ‘ne en moltes ocasions ja hem posat en pràctica.
Mostrar más

75 Lee mas

El procés judicial com a «espai comunicatiu»

El procés judicial com a «espai comunicatiu»

En este caso el emisor son los órganos o instituciones con capacidad de crear normas (el poder legislativo y la Administración en sus distintos niveles) o los pro[r]

18 Lee mas

Estudi dels telòmers de les cèl·lules germinals de mamífer. Caracterització de l’rna telomèric terra i de la telomerasa

Estudi dels telòmers de les cèl·lules germinals de mamífer. Caracterització de l’rna telomèric terra i de la telomerasa

subtelomèriques són riques en dinucleòtids CpG altament metilats tan en ratolí com en humà (Gonzalo, et al ., 2006; Yehezkel, et al ., 2008). No obstant, treballs anteriors (Steinert, et al ., 2004; Gonzalo, et al ., 2006; Pedram, et al ., 2006) suggereixen que els cromosomes d’aquestes dues espècies no comparteixen ni els patrons ni la regulació de la metilació subtelomèrica. En el nostre e studi, es v a determinar in silico que la r egió d els s ubtelòmers del g enoma de r atolí localitzada fins 2300 pb upstream de les repeticions telomèriques no contenen regions riques en dinucleòtids C pG, c ontràriament a l que s ’ha de scrit e n hum à (Nergazde, et al., 2009) . A ixò concordaria amb est udis an teriors on s ’ha observat que l a m etilació d e les i lles C pG subtelomèriques provoca efectes oposats en l es c èl·lules humanes i de r atolí pel q ue fa a la transcripció de TERRA (Azzalin, et al ., 200 7; S choeftner i Blasco, 2008 ; N ergazde, et al ., 2009). Concretament, m entre e l b loqueig de l’expressió de l es DNMT 1 i 3 b – principals responsables de la metilació del DNA – provoca l’acumulació de TERRA en línies cel·lulars humanes, en cèl ·lules m are em brionàries d e ratolí desencadena l a r educció d els nivells de TERRA. A més, la transcripció de TERRA varia notablement entre diferents tipus cel·lulars de ratolí (cèl·lules m are, cè l·lules pluripotents i nduïdes, i f ibroblasts em brionaris) amb un g rau equivalent de metilació de les regions subtelomèriques (Marion, et al., 2009). Així doncs, si les regions subtelomèriques d’aquesta espècie on s’hi hauria de trobar la seqüència promotora de TERRA no c ontenen illes CpG, la regulació de la transcripció de TERRA en el ratolí s’hauria de d onar p er m ecanismes al ternatius. Alguns possibles c andidats p odrien ser l’acetilació d’histones o la unió als subtelòmers de factors heterocromàtics com CTCF (Deng, et al., 2012a
Mostrar más

227 Lee mas

Show all 10000 documents...