Procés de dol

Top PDF Procés de dol:

L'experiència subjectiva de la desocupació com a procés de dol

L'experiència subjectiva de la desocupació com a procés de dol

De la revisió documental efectuada es destaca el valor del treball, la centralitat que té el treball per a la persona en la seva vida com un element crític en la mesura que a les persones que estableixen un vincle identificatori amb el treball la pèrdua del treball els deixa en una situació de desemparament, de desarrelament. I, per tant, en aquests casos la pèrdua del treball suposaria un esdeveniment traumàtic que incapacitaria la persona per fer front a una situació de complicada tramitació a nivell psíquic i faria de la desocupació un tipus de pèrdua que introduiria la persona en un procés de dol. Això és, els manca elements simbòlics suficients en els que sostenir-se i donar significació al que succeeix en l’entorn immediat per pensar en alternatives de solució a la seva situació.

46 Lee mas

Dinou : el procés de dol respecte de la mort

Dinou : el procés de dol respecte de la mort

La ira és una etapa que es caracteritza pel cabreig que comporta la situació. Aquest s’expandeix a diversos ambients com pugui ser una mateixa, amistats, familiars, i fins i tot persones desconegudes. En aquesta fase s’exterioritzen aquells sentiments que en la primera etapa han estat reprimits. Se sent un ressentiment cap a la persona que ha marxat que provoca un immens dolor, amb l’afegit de què aquest dolor molts cops es converteix en sentiment de culpa. També es caracteritza per la continuïtat de preguntes compostes pel «perquè»: perquè haig de passar per això, perquè a ella, etc. Elisabeth Kübler Ross troba important i necessari que la persona que es troba en aquest procés de dol tingui espai per treure aquesta ira que porta a dins, sense que aquesta es pugui sentir jutjada, ja que a més de ser una fase temporal, és necessària. Sota aquest cabreig es troba el dolor, que a poc a poc s’anirà canalitzant. La ira es manifesta de diverses maneres, tant sigui ira contra la persona per no haver- se cuidat millor, o ira contra si mateixa per no haver cuidat millor d’aquella persona. No té per què ser lògica ni vàlida, on es pot estar enfadada per no haver visualitzat que anava a succeir, i quan es veu, adonar-se de què no es pot fer res per evitar-ho. Es pot estar cabrejada amb els/les metges/esses per la seva incapacitat de salvar algú que és tan important, també amb la persona per aquesta sensació d’abandonament, ja que objectivament, se sap que la persona no volia morir, però emocionalment, el que se sap és que ha mort. El cabreig amb si mateixa és molt comú ja que tot i ser conscient de que no es tenia poder per salvar-li la vida, si que es tenia voluntat, i alhora es pot sentir enfadat/

58 Lee mas

Cuidadors de malalts de demències neuro degeneratives  Síndrome de Burnout i procés de dol: una proposta d'intervenció en psicologia positiva

Cuidadors de malalts de demències neuro degeneratives Síndrome de Burnout i procés de dol: una proposta d'intervenció en psicologia positiva

deixat la pèrdua. Així per aquest autor hi pot haver pèrdues de persones estimades ja sigui per defunció, per divorci, per separació, però també considera la pèrdua del rol personal, en tant que aquest pot ser un factor rellevant en la nostra autoestima. Així, Neimeyer suposa com a experiència de pèrdua dolorosa la pèrdua del treball i del rol social. Martín (2010) per la seva banda, afegeix la migració com un fenomen que es pot considerar una pèrdua digne de desencadenar un procés de dol. Nomen (2007) defineix la pèrdua seguint a Neimeyer i proposa com a exemples la pèrdua d’amistats, ser víctimes d’un robatori, disminuir les habilitats físiques o la destrucció i la ruïna que generen les guerres. Per tant, seguint aquests autors, podem considerar en el rol del cuidador la pèrdua de relació amb el malalt, la pèrdua del suport que aquest oferia quan estava sa, la pèrdua d’amistats del cuidador degut a l’aïllament, la pèrdua de temps per un mateix, o la pèrdua del rol de cuidador quan aquest no pot fer res més per el malalt, entre d’altres. Per descomptat no podem prescindir de considerar la pèrdua per defunció quan la malaltia arriba al seu final.

64 Lee mas

El procés de dol en la infermera de cures pal·liatives

El procés de dol en la infermera de cures pal·liatives

56 Per tant, se’m presenta una qüestió clau, perquè no existeix un equip de recolzament psicològic amb teràpies de dol dedicat exclusivament al procés de dol que puguin patir aquestes professionals de la unitat de cures pal·liatives? Perquè no existeix una organització en el sistema hospitalari de tal manera que els torns d’aquestes infermeres siguin més curts per evitar el desgast tant físic com psicològic? Crec que el problema té diverses vessants. D’una banda, dins del mateix servei de cures pal·liatives hauria d’haver un treball en equip sense confrontacions i amb consens per poder compartir les experiències viscudes i transmetre entre tots els sentiments, les sensacions, les frustracions, els records d’aquells malalts que han format part de la seva feina i, sobretot, de les seves vides. I, per altra banda, crec també, que els metges de les unitats de cures pal·liatives, haurien de tenir en compte que la comunicació entre ambdós, metge i infermera, ha de ser fluïda, sincera i clara. De totes maneres, és humà que hi hagi un component d’estrès important en aquestes unitats.

69 Lee mas

Educar per a la Mort en Educació Infantil

Educar per a la Mort en Educació Infantil

De la Herrán i altres (2000; citat en De la Herrán & Cortina, 2006, p.50) realitzaren un estudi centrat en la pèrdua d’un ésser estimat en els infants de 3 a 6 anys, del qual especificaren uns trets específics en cadascuna d’aquestes etapes 3 . A més, Kübler-Ross i Kessler (2006) també realitzen un extens anàlisi 4 de les etapes d’un procés de dol en el llibre Sobre el duelo y el dolor, tot i que, en aquest cas no està enfocat a la etapa infantil, sinó que es determina a nivell general, especialment per l’etapa adulta. I, per altra banda, Díaz (2004) fa un recull en el seu llibre, I ara, on és?, d’algunes de les reaccions més usuals davant la mort en els infants amb els quals ha tractat durant la seva trajectòria professional. Així doncs, basant-nos en els tres referents esmentats anteriorment, identificarem els trets comuns que segueix un procés de dol infantil, encara que especialment ho farem a partir del recull que fa Inmaculada Díaz, ja que és el més orientat cap a l’etapa 2-6 anys. Aquest recull es detalla a continuació (Díaz, 2004):

52 Lee mas

Innovació, febrer 2014

Innovació, febrer 2014

En el mòdul primer ens hem referit al fet que el procés innovador s’ha d’orientar per definició al mercat, però també al fet que cal que hi hagi una idea quan s’inicia. Aquesta transformació de la “idea al mercat” comporta que ens preguntem d’entrada pel procés de generació d’idees. Els darrers anys hi ha hagut un increment notable de recerca acadèmica sobre aquest tema que ha esdevingut cada vegada més rellevant. Ens hi referirem en el mòdul 5. Els darrers anys ha augmentat la confusió semàntica entre creativitat i innovació. De la mateixa manera que es fa un ús indistint d’R+D i innovació al qual ens hem referit, una cosa semblant passa amb la creativitat. Quan va morir Steve Jobs moltes necrològiques lloaven la seva creativitat. Quan ens referim a Fer- ran Adrià diem que és creatiu, no és tan freqüent dir-ne que és innovador, o en tot cas fem un ús substitutiu del terme.

42 Lee mas

Anàlisi i traducció de l’italià al català del relat Di sera, un geranio de Luigi Pirandello

Anàlisi i traducció de l’italià al català del relat Di sera, un geranio de Luigi Pirandello

Aquest treball tracta del procés de traducció literària d’un relat de l’italià al català, de l’anàlisi de la metodologia emprada durant el procés i de les tècniques de traducció aplicades als problemes que hi havia al text original d’estudi. Així mateix, presenta una introducció teòrica de la traducció en general i se centra amb més detall en els aspectes més rellevants del text origen, ja que són precisament els punts en què més cal parar atenció per tal d’aconseguir una traducció idònia. El relat original de Luigi Pirandello es titula Di sera, un geranio i els elements més recurrents que conté són metàfores i les locucions fraseològiques. A més, també té un estil particular molt distintiu de l’autor, sobretot pel que fa a la puntuació, així que aquests tres factors són els que més s’han desenvolupat en el treball.

38 Lee mas

Els aiguamolls de l'Empordà: un paisatge en transformació

Els aiguamolls de l'Empordà: un paisatge en transformació

Amb aquest context, des de mitjan anys vuitanta s'inicia a Espanya, quasi exclusivament per part de les Comunitats Autònomes, una gran activitat proteccionista. La moda de les zones humides està en el seu màxim apogeu i s'entra en un procés de proliferació desmesurada de noves figures legals (es poden comptar fins a vint designacions diferents per espais naturals protegits), amb una descoordinació de les polítiques de gestió, una aplicació subjectiva dels criteris de protecció, un afany de protagonisme polític, etc. (Montes, 1995). En qualsevol cas, es passa de 7 zones humides protegides a mitjan anys setanta a 188 a mitjan anys noranta. És a partir dels anys noranta quan, encara que de forma tímida, comença a aplicar-se el criteri de la representativitat dels ecosistemes, és a dir, es comença a entendre el valor de tot el sistema d'interrelacions i no sols com a hàbitat d'espècies singulars o la bellesa de la seva manifestació paisatgística. Un exemple, tot i els seus defectes, podria ser el PEIN català, amb una visió més pluridisciplinar que planejaments anteriors. Malgrat tot, es pot dir que la xarxa de zones humides espanyoles protegides ha estat, i encara està, sensiblement influïda per factors de caràcter subjectiu- afectiu, com són els aspectes de percepció, utilitaris o biologistes (sobretot hi ha hagut un gran biaix ornític). És difícil trobar una zona humida que hagi estat protegida per raons de caire geològic, ecològic, cultural...

354 Lee mas

Avaluació del procés de desintegració de papers recuperats

Avaluació del procés de desintegració de papers recuperats

L’agitació consisteix en produir moviments turbulents en la suspensió mitjançant dispositius mecànics amb una geometria determinada. La força tallant que indueix l’agitació facilitarà la transferència de matèria i la transmissió de calor (McCabe et al., 1991). El consum d’energia en un procés d’agitació és funció de la geometria del sistema (dipòsit i rotor), de la velocitat i diàmetre del rotor, de les propietats físiques del líquid i de l’acceleració de la gravetat. L’anàlisi dimensional de l’operació d’agitació facilita la seva caracterització, on les interaccions que hi intervenen queden resumides per la correlació entre el número de potència i els nombres de defineixen el tipus de flux del sistema, que són el número de Reynolds i el número de Froude:

350 Lee mas

De les Dificultats d'Aprenentatge a les Dificultats en el Procés d'Ensenyament Aprenentatge

De les Dificultats d'Aprenentatge a les Dificultats en el Procés d'Ensenyament Aprenentatge

Les resistències expressades no fan que ens enroquem en una determinada postura com a grup vers la utilitat que donam al llibre de text, sinó que ençaten la possibilitat de veure el recurs des d'un vessant més positiu i fan replantejar l'ús i les decisions que cal prendre quant al tema. Com hem exposat abans, el fet d'evidenciar que el problema no radica en l'infant amb NEE, ni amb les famílies, així com la reflexió sobre com atenem la diversitat dins la nostra aula, fa que els arguments i les idees de les mestres variïn de direcció. Durant l'acabament de la vuitena sessió de formació ja no es parla del llibre de text com l'únic referent per a l'elaboració de les PA. Es concep com a recurs que pot adaptar-se a les necessitats de cada un dels alumnes i es conclou que la decisió, sobre quins són els llibres més adients per a cadascun, cal que sigui presa a nivell de centre, abans de començar el curs. Curiosament, és la mestra que manifestava més resistència cap al canvi en l'ús del llibre de text, la que conclou la reflexió amb les paraules que pensam que resumeixen el punt on ens trobam com a grup. Per tal motiu, pensam que esdevé necessari exposar el camí de reflexió que va dur a terme la mestra de primer de Primària, amb l'objectiu de poder gaudir del procés de canvi viscut al seu costat.

351 Lee mas

Dictamen del procés participatiu sobre la transformació de l'Avinguda Diagonal

Dictamen del procés participatiu sobre la transformació de l'Avinguda Diagonal

Pel que fa a qüestions que el Consell proposa que siguin incorporades o reforçades en el projecte participatiu, cal assenyalar: la necessitat de tenir una cura especial en l’accessibilitat total de tots els processos, instruments i àmbits de la participació, per tal de garantir que cap persona en pugui resultar exclosa. També prestar una atenció acurada als impactes i reptes del projecte i del procés pel que fa al comerç. S’indica que les dimensions del medi ambient, la mobilitat, el desenvolupament econòmic i els usos relacionals, podrien ser bons eixos estructuradors del debat públic.

19 Lee mas

Document de revisió del procés participatiu dels grups de treball i d'anàlisi del procés participatiu online

Document de revisió del procés participatiu dels grups de treball i d'anàlisi del procés participatiu online

I des d’aquesta premissa s’ha concebut la Convenció A+S. La preparació de la Convenció A+S s’ha desenvolupat a través d’un procés participatiu intern dels treballadors municipals, entenent que una visió des de tots els àmbits municipals permet una més completa avaluació de la trajectòria del consistori en aquest àmbit així com la concepció de noves línies de treball ajustades a les necessitats reals i viables. D’altra banda, els processos participatius actius faciliten la implicació personal així com la coordinació entre els diversos agents de l’organització municipal.

22 Lee mas

Informe final del procés participatiu Montbau + Accessible

Informe final del procés participatiu Montbau + Accessible

No s’ha realitzat l’avaluació de la segona sessió del procés, dedicada a pares i mares i celebrada el 23 de novembre a l’Escola Baloo, per les particularitats de la dinàmica participativa desenvolupada durant la mateixa: s’ha realitzat una dinàmica més concisa, sense debat previ, consistent en que els participants omplissin amb les seves aportacions a les propostes plantejades un mural situat a l’escola. La realització d’una enquesta en aquestes circumstàncies no resultava l’opció més adient. Cal tenir en compte aquesta particularitat a l’hora de valorar alguns resultats de l’avaluació, com és l’edat mitja dels participants.

96 Lee mas

Procés cooperatiu Les Rambles : Metodologia de cooperació i participació (reglament del procés cooperatiu)

Procés cooperatiu Les Rambles : Metodologia de cooperació i participació (reglament del procés cooperatiu)

• Participació ciutadana: ​ la proposta metodològica per fomentar la participació ciutadana es basa en la Investigació-Acció Participativa (IAP), metodologia en la qual un grup d’afectats per una problemàtica busca una solució o resposta de manera conjunta, alternant moments de reflexió amb moments d’acció. Es tracta d’una metodologia sorgida del moviment per l’educació popular, i es centra en aspectes re-distributius del poder, generant estructures de treball que puguen ser tant l’agent de la reflexió com del canvi, en determinada problemàtica social. Aquest treball col·lectiu com a base de la participació ens porta a parlar de procés cooperatiu (més que no pas de procés participatiu). Es proposa treballar amb unes dinàmiques contínues de ​ cooperació entre tècnics, ciutadania i administració ​ . La idea és construir durant el propi procés cooperatiu de treball una “ ​ Comunitat Rambles ​ ” que en el futur podria integrar-se més fàcilment en la gestió del passeig des d’un govern participat i democràtic. Aquest procés cooperatiu ens ha de permetre arribar a la realització d’una diagnosi compartida i a la coproducció de propostes de transformació.

21 Lee mas

Càpsula de coneixement: procés de selecció

Càpsula de coneixement: procés de selecció

El procés de selecció és el nexe d’unió entre la persona que busca feina i l’empresa que té la necessitat de cobrir una vacant. Consisteix en un seguit de fases tant per l’empresa com pel candidat/a, i serveix per a que l'empresa decideixi quins sol·licitants a un determinat lloc de treball són contractats. Identificar les fases del procés de selecció és útil per poder adaptar la nostra candidatura als requisits i demandes del lloc de feina que sol·licitem. En definitiva, conèixer els passos específics que has de seguir t’ajudarà a superar-los amb èxit.

5 Lee mas

El Procés viral a YouTube

El Procés viral a YouTube

generen contingut, molts cops estan presents en les xarxes com propietaris de canals en el cas dels YouTubers, o en altres casos com a usuaris amb capacitat de generar opinió a través dels seus comentaris com passa a Xarxes com Twitter. El Social Media permet als líders conviure com a influenciadors sobre altres comunitats de les xarxes socials, provocant que qualsevol notícia o comentari rellevant tingui una capacitat d’expansió molt important. Aquestes figures a més, presents en les xarxes socials, han estat els culpables molts cops de gestar un procés viral des dels seus inicis a través de les plataformes que els hi donen veu i presència. Un efecte que s’ha generat moltes vegades amb la finalitat de donar una major presència a un canal o espai on col·laboren, i utilitzar el fenomen viral com a eina per atraure seguidors i rendiment, que fan plantejar fins a quin punt són lícites aquestes pràctiques dintre de les xarxes socials.

96 Lee mas

La poesia amainant la mort

La poesia amainant la mort

D’aquesta manera es pot observar com la quantitat de cops que Mr. A utilitza segons quines paraules varia. Per exemple, les paraules com ca, moix, escriure, observar, temps i calmar; van passar de no ser utilitzades gaire, a ser molt utilitzades. D’altra banda, paraules com: el cos, operació, cínic, diferent, difícil, solitud i vida; va passar d’usar-les molt en la primera entrevista a quasi no usar- les després de la teràpia poètica. També, la paraula fatal/terminal va passar d’usar- la a no utilitzar-la després de treballar amb els haikus (7). És a dir, paraules que formen part del procés de final de vida però que amaguen uns sentiments negatius (com: solitud, difícil, diferent, cínic i operació) varen desaparèixer en gran mesura del discurs del pacient; Així com altres que intueixen sentiments positius (com: els animals, el temps, calmar, observar i escriure) varen agafar molt més protagonisme dins del parlar del pacient. Això demostra una millora en la manera en la que el pacient percep la seva malaltia i el seu procés de final de vida.

26 Lee mas

Protocol de dol de ciutat contra les violències masclistes

Protocol de dol de ciutat contra les violències masclistes

El protocol de dol de ciutat que aquí es presenta es conforma de dues parts: una externa dirigida cap a la ciutadania en conjunt, on es defineixen les actuacions que l’Ajuntament realitzarà per tal de mostrar al conjunt de la ciutadania i a les persones familiars pròximes a la víctima el rebuig institucional; i una altra interna, on es defineixen les actuacions, les coordinacions i e l s rols dels diferents serveis i actors implicats en la intervenció en violències masclistes per tal de donar resposta a la situació de possible feminicidi.

8 Lee mas

Procés de transformació de l’espai d’entrada

Procés de transformació de l’espai d’entrada

Els diferents espais de la vida de l’escola han de ser el reflex del plantejament del projecte educatiu. Un projecte pensat i reflexionat, que sorgeixi d’una necessitat dels infants, equip docent i famílies. (Cols, Sargatal i Fernández 2012; p. 22) Recupero aquesta cita perquè crec que lliga molt amb les opinions que m’ha transmès l’equip docent durant les entrevistes i com s’ha reflectit en el seu procés de reflexió. Tal com afirmaren “teníem molt clar com volíem que fos aquest espai”. L’avantatge de conèixer-se, de tenir clara quina és la seva identitat, beneficia la posada en pràctica de canvis tan transcendentals com el que ha viscut l’escoleta durant aquest curs. S’ha de tenir en compte que, d’un any ençà, hi ha hagut canvis en l’equip docent, de mestres que han estat de baixa durant un llarg període de temps. Aquest fet, però, no ha aturat el motor del canvi, la iniciativa a donar resposta a les necessitats observades.

70 Lee mas

Cleaning App

Cleaning App

El més destacat de l'aplicació és l'aplicació de machine learning pel reconeixement de les imatges dels símbols de rentat, de manera que només fent la foto de l'etiqueta, el programa reconegui a quina imatge de la biblioteca de símbols pertany cada símbol. Això ha de servir per preparar la roba en cada etapa del procés, ja que es pot filtrar per cada una de les característiques. El funcionament de l'aplicació seria el següent: cada vegada que s'introdueix una peça de roba al cubell es marca la peça com a "roba bruta" i quan es posa la rentadora l'estat passa a ser "a la rentadora". L'aplicació pot filtrar si la roba és blanca o necessitat un programa de roba delicada i, amb aquestes dades, podem veure quan ja es pot fer una rentadora de roba amb característiques de rentat iguals o similars.

83 Lee mas

Show all 10000 documents...