Projecte Educatiu de Ciutat (Barcelona)

Top PDF Projecte Educatiu de Ciutat (Barcelona):

Barcelona ciutat educadora : deu anys del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona

Barcelona ciutat educadora : deu anys del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona

de Barcelona,* Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella,* Museu de la Música,* Museu de les Arts Aplicades,* Museu d’Història de Catalunya,* Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona,* Museu Egipci de Barcelona – Fundació Arqueològica Clos,* Museu Etnològic de Barcelona,* Museu Frederic Marès,* Museu Marítim,* Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC),* Museu Picasso de Barcelona,* Nasaco, Nou Barris Acull, Observatori de Museus de Ciències, Oficina per a la No-discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, Ofi- cina Municipal d’Informació al Consumidor,* Òmnium Cultural, Parc Zoològic de Barcelona,* Planetari Municipal – IMEB, Plataforma d’Entitats i Veïns del Barri de la Mina (Sant Adrià de Besòs), Poble Espanyol de Montjuïc,* Porta 22, Projecte AURA – Integració Laboral i Treball amb Suport, punts d’informació i assessorament acadèmic i professional del Districte d’Horta-Guinardó, punts d’informació i assessorament acadèmic i professional del Districte de Sant An- dreu, punts d’informació i assessorament acadèmic i professional del Districte de Sants-Montjuïc, Regidoria de Be- nestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona,* Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, Regidoria Delegada per al Pla d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona,* Rodalies-RENFE,* Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Sector de Prevenció i Seguretat de l’Ajun- tament de Barcelona,* Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona,* Sector d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Senderi – Educació en Valors, Serveis Territorials d’Educació de la Generalitat de Cata- lunya, Societat Catalana d’Herpetologia, Societat Hàbitats, SOS Racisme,* Taller de Músics,* Teatre Nacional de Cata- lunya,* Teatre Zona Nord,* Teleduca – Educació i Comunicació, Tortuga Roja, Transports Metropolitans de Barcelona,* Turisme de Barcelona, Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Unitat de Formació de Formadors (UNIFF) de la UPC, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Columbia, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), URBASER, Vilaweb, Xarxa 0-18 de Nou Barris, 3 per Tr3s Teatre.*
Mostrar más

28 Lee mas

Plenari del PEC, Barcelona Ciutat Educadora : pla d'acció 2008-2010

Plenari del PEC, Barcelona Ciutat Educadora : pla d'acció 2008-2010

L’educació per a la ciutadania basada en els drets i deures ci- vils, polítics i socials constitueix la base sobre la qual s’edifica tot el Projecte Educatiu de Ciutat. Per això, cal obrir més es- pais de participació per a infants i joves i incentivar una inno- vació pedagògica de les institucions educatives formals i no formals, basada en mètodes que promoguin la responsabilitat, la cooperació, el diàleg i la solidaritat i, d’aquesta manera, fer de la ciutat un escenari d’exercici i construcció de ciutadania.

12 Lee mas

Projecte Educatiu de Ciutat : Pla d'Acció 2004-2007

Projecte Educatiu de Ciutat : Pla d'Acció 2004-2007

És en aquest context, i d’una manera precursora, que Barcelona va formular l’any 1990 el concepte de ciutat educadora centrat en la idea de la coresponsabilitat social en l’educació. Des d’aleshores, la ciutat educadora, aquella en la qual els diferents agents socials es constitueixen en agents educatius perquè assumeixen intencionalment els valors i els objectius d’un projecte compartit, ha estat un horitzó utòpic cap al qual ens hem volgut anar acostant. Tanmateix, el camí que porta de la formulació de la idea a la construcció de la ciutat educadora no és gens fàcil. Implica que la societat assumeixi la seva responsabilitat col·lectiva en l’educació i que l’escola esdevingui l’element central d’una xarxa educativa integrada que relacioni famílies, entitats culturals, associacions de lleure i mitjans de comunicació. Així com al llarg del segle XX es va acomplir el projecte d’universalització de l’escolaritat, aquest és un nou projecte de gran abast cultural que proposa per al segle XXI un sistema educatiu integral que afavoreixi la transmissió del coneixement i el desenvolupament moral a tots els infants, en el marc de la igualtat d’oportunitats.
Mostrar más

97 Lee mas

Barcelona Ciutat Educadora : projecte educatiu ciutat [versió en català, castellà i anglès]

Barcelona Ciutat Educadora : projecte educatiu ciutat [versió en català, castellà i anglès]

Barcelona,* Districte de Ciutat Vella, Districte de Gràcia,* Districte d’Horta-Guinardó, Dis- tricte de l’Eixample, Districte de les Corts, Dis- tricte de Nou Barris, Districte de Sant An- dreu,* Districte de Sant Martí,* Districte de Sants-Montjuïc, Districte de Sarrià–Sant Gervasi, Divisió de Ciències de l’Educació de la UB, Drac Màgic,* EB Bellmunt, El Perió- dico de Catalunya,* ENDESA Distribución Eléctrica,* Escola d’Adults Manuel Sacristán, Escola d’Adults Maria Rúbies, Escola d’Adults Municipal Francesc Layret, Escola Solc, Es- coltes Catalans, Esplais Catalans, ETANE,* Facultat de Pedagogia de la UB, Federació Catalana de l’Esplai, Federació Catalana de Vela,* Federació Catalana d’ONG per al De- senvolupament,* Federació Catalana d’ONG per als Drets Humans,* Federació d’APA d’Escoles Municipals, Federació d’Associa- cions Cristianes de Pares d’Alumnes, Fede- ració d’Associacions de Mares i Pares d’A- lumnes de Catalunya, Federació d’Associa- cions de Pares d’Educació Secundària, Fe- deració d’Ensenyament de CCOO, Federació de Treballadors de l’Ensenyament UGT (FETE- UGT), Ferrocarrils de la Generalitat de Cata- lunya, Festival Barcelona Visual Sound, Fò- rum Cívic Sagrada Família, Fòrum Nord-Ci- bernàrium, Fòrum Ribera del Besòs, Fundació Aigües de Barcelona, Fundació Antoni Tà- pies,* Fundació Barcelona Olímpica – Gale- ria Olímpica,* Fundació Caixa Catalunya,* Fundació Catalana de l’Esplai, Fundació Co-
Mostrar más

118 Lee mas

El lleure educatiu d'estiu a la ciutat de Barcelona : guia de suport i orientacions pedagògiques

El lleure educatiu d'estiu a la ciutat de Barcelona : guia de suport i orientacions pedagògiques

És amb aquest propòsit que s’ha confeccionat aquesta guia. En ella s’hi recullen molts plantejaments que els equips educatius de les activitats de lleure i esports ja posen en pràctica habitualment i que els directors, directores i els monitors i monitores més experimentats coneixen bé. S’ha fet, però, un esforç per ordenar-ho i presentar-ho de manera que no ens oblidem de moltes d’aquestes recomanacions. L’objectiu és que les puguem tenir presents tant abans de l’inici de l’activitat, en el moment de la planificació i preparació del projecte, com també durant la seva realització, avaluació i tancament final. Per això es presenten seguint aquest eix de temporalitat.
Mostrar más

48 Lee mas

Barcelona Ciutat Educadora : projecte educatiu ciutat [versió en català, castellà i anglès]

Barcelona Ciutat Educadora : projecte educatiu ciutat [versió en català, castellà i anglès]

La participación es una de las piezas funda- mentales de nuestro sistema educativo. Este año se celebran veinte años de las primeras elecciones de los consejos escolares de los centros docentes. Barcelona dispone de una amplia red participativa formada por unos 500 consejos escolares de centro, 266 en centros públicos y 226 en centros privados concertados, y potencialmente un centenar de guarderías in- fantiles públicas y subvencionadas dispuestas a constituir los consejos de participación que indica la normativa. Nos referimos a un con- junto de unas 7.500 personas que participan en los consejos escolares y de cerca de 500 más que lo harán en los consejos participativos de las guarderías infantiles. Son todas ellas per- sonas dispuestas a compartir responsabilida- des, a ofrecer tiempo, dedicación y esfuerzo, y a participar con otros miembros de la comunidad educativa en unos órganos decisivos para llevar a cabo una gestión democrática y responsable. A lo largo de estos veinte años, los consejos se han manifestado como unos espacios para el diálogo, espacios en los que a partir del con- traste de opiniones, de la búsqueda de los pun- tos de acuerdo y de la reflexión se puede llegar a un consenso sobre temas importantes para la actuación escolar. Son espacios que permiten la cohesión y la implicación de la comunidad esco- lar en las tareas de gobierno de los centros.
Mostrar más

189 Lee mas

Implementació d'un sistema d'informació i business intelligence a l'administració pública en l'entorn educatiu de la ciutat de Barcelona

Implementació d'un sistema d'informació i business intelligence a l'administració pública en l'entorn educatiu de la ciutat de Barcelona

- Una eina que inclogui poder facilitar a la gerència les preses de decisions en aspectes clau del món educatiu a la ciutat de Barcelona. Amb aquesta eina es pretén que es puguin definir els perfils d’estudiants i que, a la vegada, ajudi als estudiants a prendre millors decisions durant el seu cicle estudiantil. A més, permetrà poder augmentar i millorar la gestió dels seus recursos al conèixer amb antelació, les necessitats dels estudiants i dels centres educatius. En haver-hi una gran quantitat de diferents actors dins del projecte, tota la gestió del projecte haurà de contemplar eines col·laboratives, ja que en haver tant de personal involucrat en aquesta implementació, no serà rendible fer reunions contínuament per tractar problemes menors. D’aquesta manera, s’aconsegueix que tots els integrants puguin fer un seguiment més acurat de l’evolució de la implementació, complir amb la freqüència de reunions presencials establertes pels diferents comitès i, a més, controlar que es segueix amb la planificació i activitats acordades.
Mostrar más

82 Lee mas

Memòria 2014

Memòria 2014

Al llarg del 2014 el castell ha acollit cinc exposicions temporals de temàtica diversa: «Barcelona en Postguerra, 1939-1945», sobre com va viure Barcelona els primers anys del franquisme, des de la seva ocupació, el 26 de gener de 1939, fins al final del mandat de l'alcalde Miguel Mateu i Pla; «Montjuïc 1915, primera mirada, testimonis d’una transformació», que mostra una selecció de fotografies preses durant el procés de transformació que va viure la muntanya amb motiu de la celebració de l’Exposició Internacional de 1929; «Baixant de la Font del Gat. Les fonts populars de Montjuïc», que submergeix el visitant en el món de les fonts populars de Montjuïc, espais naturals al voltant de l’aigua que esdevingueren, durant molts anys, l’escenari imprescindible dels moments d’esbarjo i de celebracions de la classe mitjana i obrera de la població de Barcelona i dels seus voltants. «Romania Flashback» s'ha emmarcat en el cicle d’exposicions «Europa 25», que ha commemorat el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, i ha girat al voltant de l’obra dels fotògrafs Florin Andreescu i Andrei Pandele, que presenten un retrat de la societat romanesa durant els darrers anys de la dictadura de Nicolae Ceausescu, així com d’imatges dels esdeveniments de la revolució de desembre de 1989. Per últim, «Catalunya es fa forta. L’enginyeria de les fortaleses» ha mostrat les diferents tipologies de construccions de defensa dels perills d’agressió, des dels primers poblats ibers fins al segle XX .
Mostrar más

91 Lee mas

En equilibri : Un projecte per a l'autosuficiència econòmica en cultura

En equilibri : Un projecte per a l'autosuficiència econòmica en cultura

Aquest model està plantejat a partir d’un nucli humà heterogeni que de manera horitzontal s’encarregarà de la coordinació i la producció del festival. Així, l’equip estarà integrat per: 4 usuàries de La Central, 2 membres de l’equip gestor, 1 membre de l’APCC i el responsable tècnic del centre. Es tracta d’un equip de 8 persones amb perfils diversos i complementaris que hauran de que com ja s’ha comentat, s’articularà en base a les dinàmiques i els instruments propis de l’economia solidària i social. Per altra banda, si l’estratègia comunicativa és sempre ―i cada vegada més ― essencial, en aquest projecte es tractarà d’una peça indispensable per a la seva realització en cada una de les fases. Ens referim doncs, a una estratègia comunicativa tant interna com externa que forçosament haurà de ser diversificada i que exposarem amb detall en els propers punts referents a la producció del projecte.
Mostrar más

61 Lee mas

BCN Safe City, Safe visit

BCN Safe City, Safe visit

En el marc de les mesures impulsades per oferir confiança en una visita segura a la ciutat, el Consorci de Turisme de Barcelona treballa, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, en el disseny d’una app que faciliti la consulta d’informació sobre recomanacions sanitàries, així com la millor manera de fer les visites de forma segura, evitant aglomeracions i cues. Aquesta eina, dissenyada amb tecnologia progressive web app està sent desenvolupada per Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació Mobile World Capital i Barcelona Tech City.
Mostrar más

6 Lee mas

Projecte d'intervenció integral Barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana, Nou Barris Barcelona

Projecte d'intervenció integral Barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana, Nou Barris Barcelona

. Atès que un dels objectius del Camp 2 és el Foment Públic de la rehabilitació privada i, per tant, intentar articular les actuacions públiques amb les privades, es considera necessari disposar d’una figura de planejament urbanístic que estableixi el marc on s’han de relacionar les actuacions públiques sobre els elements col·lectius (espai públic i edificis) amb les privades sobre els immobles. . Establir unes bases sòlides tant de foment com de gestió per a la futura oficina d’habitatge que operarà a Torre Baró i Ciutat Meridiana com objectiu prioritari per la seva recuperació residencial. . Incidir en tots aquells aspectes que permetin recuperar la memòria històrica del barri i l’expressió d’una identitat pròpia, tant en relació a la preservació dels elements que defineixen el seu paisatge urbà com al seu paper en el desenvolupament històric.
Mostrar más

53 Lee mas

Dictamen sobre el projecte d'Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a la ciutat de Barcelona

Dictamen sobre el projecte d'Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a la ciutat de Barcelona

L’Ajuntament durà a terme les polítiques de foment de la convivència i el civisme que siguin necessàries. Concretament, dura a terme campanyes informatives de comunicació; desenvoluparà les polítiques actives necessàries per garantir la convivència, realitzant tasques de mediació en els conflictes; desenvoluparà polítiques de foment de la convivència i el civisme; realitzarà i/o impulsarà mesures concretes de foment de la convivència i el civisme especialment destinades a infants, adolescents i joves de la ciutat; promourà el respecte a la diversitat cultural, sexual i religiosa; impulsarà la subscripció d’acords de col·laboració amb entitats i associacions per tal de fomentar entre els seus membres llur col·laboració activa amb aquestes campanyes. Per tal de garantir la màxima eficàcia de les actuacions que s’impulsin les esmentades actuacions municipals podran adaptar-se a les circumstàncies lingüístiques, culturals, socials, religioses o de qualsevol altra índole de les persones.
Mostrar más

22 Lee mas

El model educatiu de les escoles  bressol de Barcelona

El model educatiu de les escoles bressol de Barcelona

El compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb l’educació de la petita infància va començar ara fa més de 80 anys, quan en la Segona República es creen els primers centres per atendre necessi- tats que en aquell moment eren fonamentalment benèfiques i assistencials. Des dels anys setanta la xarxa de serveis municipals assumeix un marcat caràcter educatiu i s’amplia de manera signi- ficativa. A partir de l’any 2002, i per donar resposta a la demanda de places que expressa la ciuta- dania, s’inicia un procés de construcció de noves escoles bressol a tots els districtes de la ciutat, que permet passar de 38 EBM a les més de 100 que configuren la xarxa actual. Aquesta aposta de creixement de places ha anat acompanyada de processos de debat per concretar el model educa- tiu així com també el model arquitectònic que unifica una manera d’entendre els serveis educatius de la petita infància i d’atendre els infants de 0 a 3 anys i les seves famílies.
Mostrar más

32 Lee mas

Mesura de govern per a la implementació del Projecte Radars a la ciutat de Barcelona : cap a un model nou de suport a les persones grans

Mesura de govern per a la implementació del Projecte Radars a la ciutat de Barcelona : cap a un model nou de suport a les persones grans

La Mesura reconeix i reforça els beneficis del treball en xarxa entre la societat civil i la administració pública, i per tant fa una aposta per l’adaptació dels serveis socials bàsics d’acord amb els recursos disponibles, a les noves situacions motivades pels nous entorns de recessió econòmica que generen més precarietat i fa aflorar situacions de major vulnerabilitat i fragilitat en la població. El desenvolupament de la Mesura incorpora la signatura d’un conveni de col·laboració amb les principals entitats que van fer possible la implementació inicial del projecte Radars al Districte de Gràcia i la seva expansió al Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Mostrar más

31 Lee mas

Centre d’iniciació tècnica esportiva de Penyeta Roja, un projecte educatiu i esportiu d’èxit

Centre d’iniciació tècnica esportiva de Penyeta Roja, un projecte educatiu i esportiu d’èxit

Segons la “Memòria del Curs 1986-1987” elaborada per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, el Centre d'Iniciació Tècnic Esportiva (anomenat CITD) del Complex Soci-Educatiu de Penyeta Roja es va començar el 20 de gener de 1986 amb 45 alumnes/as seleccionats d'entre 90 nens de Castelló dels cursos 6º i 7º d'Ensenyament General Bàsic (EGB). En aquest primer curs, els alumnes realitzaven l'apartat curricular als seus respectius centres escolars acudint al CITD sol per realitzar els entrenaments esportius. Durant els nou primers anys de la seva marxa, el projecte del CITD és desenvolupat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana conjuntament amb l'Excma. Diputació de Castelló.
Mostrar más

127 Lee mas

Els Grups Interactius a l'Educació Primària

Els Grups Interactius a l'Educació Primària

L’aprenentatge tradicional forma a la societat amb una sèrie de valors i habilitats que no concorden amb els requisits socials actuals. Aquesta dissonància en el procediment i a la finalitat educativa ens porta a un ambient d’aprenentatge pessimista. Tal i com ens comenta el Laboratori d’Innovació Educativa de Valladolid (2012) “el aula tradicional se sustenta sobre tres principios o características básicas: individualidad, homogeneidad y pasividad” (p. 2). És a dir, ens trobem amb un sistema educatiu en el que, primer, l’alumne ha de progressar individualment sense tenir en compte la resta de companys i utilitzant sempre les seves capacitats cognitives. Segon, els professionals que treballen amb els alumnes tenen la falsa creença de que aquests presenten característiques iguals per tenir la mateixa edat i, finalment, el sistema propicia que l’alumne rebi de forma passiva totes les explicacions i ensenyances del docent (instructor).
Mostrar más

57 Lee mas

Dictamen sobre el projecte Barcelona 22@

Dictamen sobre el projecte Barcelona 22@

7. Els projectes de la Barcelona olímpica van obrir la ciutat al mar, però darrere ma- teix de la nova façana litoral, a banda i banda del Poblenou, la ciutat es va trobar amb àmplies zones industrials i manufactureres en profunda decadència i escas- sament utilitzades. La renovació urbanística d’aquestes àrees era imperativa i es va optar per una proposta de requalificació, anomenada 22@, que es va concretar en la modificació del Pla general metropolità. L’objectiu d’aquest projecte no era només impulsar la millora urbanística del sector litoral, sinó també oferir espai urbà d’alta centralitat i alta qualitat a activitats productives basades en el talent i la innovació, per tal de situar la ciutat en el mapa mundial de l’economia del coneixement i adaptar-la a un nou context econòmic internacional, caracteritzat per un intens procés de mundialització i per un nou sistema productiu, en el qual els models industrials tradicionals han deixat pas a activitats econòmiques lligades a la societat de la informació.
Mostrar más

11 Lee mas

Balanç del XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores 2014. Barcelona 13-16 de novembre de 2014 : informe

Balanç del XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores 2014. Barcelona 13-16 de novembre de 2014 : informe

Les Ciutats Educadores som agents proactius que apostem per la cohesió social. Les accions a favor de la cohesió són múltiples i diverses, i es caracteritzen pel fet de tenir una visió exhaustiva i transversal. Les experiències compartides en el congrés de Barcelona, com també els enriquidors debats que hi han tingut lloc, palesen que les Ciutats Educadores fem una aposta decidida per la inclusió. Per aquest motiu, volem fer públics d’una manera solemne els següents compromisos comuns.

33 Lee mas

Informe d'inici de curs : curs 2010-2011

Informe d'inici de curs : curs 2010-2011

L’Ajuntament de Barcelona concretarà el conjunt de recursos i accions que es posaran a disposició de les famílies durant aquesta setmana de vacances escolars del mes març. S’inclourà, entre d’altres, l’oferta d’activitats de diferents serveis municipals (educació, esports, cultura, usos del temps, etc.), l’assessorament a les AMPES per accedir als recursos i la coordinació desenvolupada amb entitats i associacions ciutadanes. Per garantir una adequada oferta l’Ajuntament treballarà conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona, la FAPAC, la FAPAE i altres entitats de la ciutat.
Mostrar más

22 Lee mas

22@Newsletter. Núm. 19 (2007)

22@Newsletter. Núm. 19 (2007)

Durant tres mesos, responsables d’aquest organisme vinculat a 22@Barcelona analitzaran l’organització per després adaptar aquest coneixement adquirit al futur Campus del Besòs. El Director General del b_TEC, Josep Escolano, que està treballant aquests dies en el MIT, ha assenyalat que amb aquesta experiència “es pot conèixer les millors pràctiques utilitzades per institucions líders com aquesta”. També hi seran presents en els propers mesos, el vicepresident del b_TEC i president de 22@Barcelona, Miquel Barceló; el gerent del b_TEC, Jordi Bosch, i el director del Parc de l’Energia, Antoni Martinez.
Mostrar más

14 Lee mas

Show all 10000 documents...