Ramon Llull

Top PDF Ramon Llull:

Estatuts de l'Institut Ramon Llull [2014]

Estatuts de l'Institut Ramon Llull [2014]

El Plenari del Consell Municipal del dia 28 de febrer de 2014 va adoptar el següent acord: "Resoldre les al·legacions que s'han presentat durant el termini d'informació pública a l'adhesió de l'Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci Institut Ramon Llull, en el sentit i termes que figuren en les respostes que consten a l'expedient i que es donen per reproduïdes. Aprovar definitivament l'esmentada adhesió. Aprovar definitivament els estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Facultar a l'Alcalde per que pugui dur a terme les actuacions necessàries per a la plena efectivitat del present acord". Es transcriuen íntegrament els estatuts aprovats:
Mostrar más

8 Lee mas

Ramon Llull y la filosofía antigua  Precisiones sobre la obra parisina de 1297 a 1299

Ramon Llull y la filosofía antigua Precisiones sobre la obra parisina de 1297 a 1299

49. Para la consideración de los objetivos de la segunda estancia de Ramon Llull en París, vid. los estudios citados de J. N. H ILLGARTH y X. B ONILLO . Durante esta etapa, Llull compone los siguientes libros: De contemplatione Raymundi (1297), en donde se incluyen diversos tratados como sobre los diez modos de contemplar a Dios o sobre el rapto; el Tractatus novus de astronomia (1297); la Investigatio gene- ralium mixtionum secundum Artem generalem (1298); la Disputatio eremitae et Rai- mundi super aliquibus quaestionibus Sententiarum Magistri Petri Lomarbi (1298); el Arbor philosophiae amoris (original en catalán, 1298); la Consolatio Venetorum et totius gentis deseolatae (1298); el Ars compendiosa (1299); De quadratura et triangulatura circuli (1299); De arte electionis (1299); Liber de geometria nova et compendiosa (1299); y las Quaestiones Attrebatenses. Los textos que aparecen en este estudio de los libros mencionados son traducciones de las correspondientes ediciones ROL.
Mostrar más

22 Lee mas

Afinitats i diferències entre sant Francesc i Ramon Llull

Afinitats i diferències entre sant Francesc i Ramon Llull

Quan ho fan, les principals respostes són de caràcter religiós i les podem dividir entre els qui defugiren el tema -monjos i ermitans- i els qui intentaren fer-hi front: el clergat regular, diversos grups de seglars pietosos i els frares dominics i franciscans. Sobretot aquests últims, els quals s'establiren arreu durant la segona dècada del segle XIII i formularen un ideal intel·lectualment i espiritualment adequat a la nova realitat social i econòmica. El contacte directe amb el món urbà i mercantil els portà a convertir-se en l'eina de justificació ideològica i religiosa del mercader. En aquest sentit, els ensenyaments escolàstics s'orientaren vers un examen dels problemes socials, foren tolerats amb les noves realitats socials i es preocupaven d'oferir una guia per viure enmig d'aquestes realitats socials. Tot això és perfectament aplicable a Ramon Llull. La nova realitat social ja no té res a veure amb l'anterior caracterització de la societat basada en l'esquema dels tres ordes. Al segle XIII aquesta divisió arcaïtzant no corresponia amb la mentalitat de l'època. Per això, el tradicional esquema tripartit es va difuminar i deixa pas a una subdivisió més complexa, basada en funcions professionals de grups concrets.
Mostrar más

67 Lee mas

Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull

Edició crítica i estudi introductori del Llibre d'intenció de Ramon Llull

Són dues les notes que permeten copsar l’evolució històrica d’aquest còdex, des del seu origen l’any 1623. Si bé la primera, que hom localitza a la coberta i al foli 1, es refereix al fet que va pertànyer al fons de la biblioteca conventual de St. Francesc de Palma, 244 la segona aporta una major informació sobre la procedència. Al marge inferior del foli esmentat apareix la inscripció «Est hugonis berardi presbiter». El nom és corroborat amb el colofó de Consolació d’ermità: «Finis die 16 Januarij/1623 ab hugone/Berardo/presbitero». Aquesta dada confirma que el manuscrit no només pertangué a Hug Berard, sinó que fou l’artífex de la còpia. Aquest Hug Berard havia estat identificat amb el fill d’Hug Berard Palou (1553 – 1616), aquest darrer procurador reial de Mallorca, lul·lista fervent que escrigué un Informe favorable a Ramon Llull, i que aconseguí el suport de Felip II per a la Causa lul·liana. 245 El fill, Hug Berard i Nunyis, era jesuïta, fundador del col·legi de la Companyia de Jesús a Pollença. 246 Tant la cronologia (mort del pare el 1616, datació dels colofons de 1623) com especialment l’aparició del títol «presbiter» en totes les notes, són indicis prou sòlids per considerar que aquest còdex pertanyia a Hug Berard Nunyis, i no al procurador reial.
Mostrar más

784 Lee mas

Religió i crítica a l'Església a Anselm Turmeda i Ramon Llull

Religió i crítica a l'Església a Anselm Turmeda i Ramon Llull

De Ramon Llull podem destacar dues etapes vitals, fins als 30 anys i a partir dels 30 anys. Abans dels 30 anys, Ramon Llull era un cortesà, un home casat i amb dos fills. La seva instrucció va ser la pròpia de la d’un cortesà que vivia a la cort del rei, cal recordar que els pares de Llull foren repobladors de l’illa de Mallorca, juntament amb el rei Jaume I i altres famílies de nobles i eclesiàstics. Ramon Llull va rebre una sòlida formació intel·lectual que va ser concretada amb l’ars poètica, que va utilitzar per escriure cançons a les seves estimades. En aquestes cançons, sabem que hi romanien qualque resta de la tècnica trobadoresca, fet que ens suposa que Llull coneixia la seva art. 1 En aquesta etapa, també, “va escriure lírica, malgrat que no es conservi cap mostra de la seva obra, perquè parlava d’amors humans i Llull els va destruir”, almanco això ens especifica Gabriel Ensenyat. En tot cas, si a la seva obra narrativa hi ha qualque mostra, ell ens assegura que són fragments reciclats que, enlloc de parlar de l’amor mundà, parlen de l’amor a Déu o cap a la verge Maria.
Mostrar más

43 Lee mas

El liber de aduentu Messiae de Ramon Llull  Tradición e innovación en el género aduersus ludaeos

El liber de aduentu Messiae de Ramon Llull Tradición e innovación en el género aduersus ludaeos

SCHOLEM, G., Major Trends in Jewish Mysticism, Jerusalem, 1941 (también en traducción española, IDEM, Las Grandes tendencias de la mística judía, Madrid 1996). La cuestión de la relación de Ramon Llull, Abulafia, y la cábala en general, ha sido tratada por varios estudios, sobre todo a través de la figura de Pico della Mirandola, que relaciona a ambos, cf. HAMES, H., The Art of Conversion. Christianity and Kabbalah in the Thirteenth Century, Leiden- Boston-Köln, 2000, pp. 118-120. Así, se le ha relacionado con Abulafia y con el Sefer Ietzirá. Otros libros que muestran conocimiento del Judaísmo por su parte son el Llibre de demostracions, Declaratio Raimundi; De perseitate Dei, Liber de ascensu et descensu intellectus. Según Hames, este conocimiento formaría parte, como hemos dicho, de su ambiente cultural.
Mostrar más

10 Lee mas

Estatuts de l'Institut Ramon Llull [2014 text no oficial]

Estatuts de l'Institut Ramon Llull [2014 text no oficial]

20.1 Qualsevol membre de l’Institut Ramon Llull, per acord del seu òrgan de govern respectiu, pot decidir separar-se’n, notificant-ho prèviament a la Presidència del Consell de Direcció i a les altres entitats consorciades de manera fefaent amb una antelació mínima de sis mesos del final de l’exercici econòmic en curs, sens perjudici que sigui responsable del compliment de les obligacions contretes pel que fa a l’exercici en curs o als exercicis precedents.

11 Lee mas

Ontología del alma y facultades de conocimiento  Alma, cuerpo y conocimiento en la obra psicológica de Ramon Llull

Ontología del alma y facultades de conocimiento Alma, cuerpo y conocimiento en la obra psicológica de Ramon Llull

L a confl uencia en la fi gura de Ramon Llull de ciertos rasgos notorios ha conseguido transmitir la fi gura del mallorquín como, sobre todo, el resultado particular de una vida des- envuelta en los cruces culturales, religiosos, lingüísticos. Desde el punto de vista literario se ha valorado especialmente su talento para desarrollar temas y géneros, además de su inventiva para nuevas formas en el lenguaje, no solo en terrenos más lúdicos sino también dentro del ámbito de la especulación. En el terreno concreto de la fi losofía, el pensamiento de Ramon Llull ha recibo el apelativo de “fi losofía laica”, debido a su no-formación según los estandartes del sistema universitario, un sistema al que sí pertenecieron los grandes nombres de la historia de la fi losofía en época tardo-medieval 1 . Sin
Mostrar más

24 Lee mas

Ramon Llull y los reformadores de su entorno: beguinas y begardos, la Orden de los Apóstoles, Felipe de Mallorca y Sancha de Nápoles

Ramon Llull y los reformadores de su entorno: beguinas y begardos, la Orden de los Apóstoles, Felipe de Mallorca y Sancha de Nápoles

tomaban las decisiones que más se acercan al estilo del beguinaje, participaban en la eucaristía. Por las mismas razones, aunque las generalizaciones de Eimeric y de Gui inciten a la confusión, tampoco fueron condenados todos los grupos de begui- nas y begardos, como muestra la misma historia de la Mallorca. El reconocimiento del Papa y de los demás ministros era el punto capital para ser o no condenado. Es otro referente no solo dogmático, que por tanto no pertenece a la historiografía, sino sobre todo es esencial para la consistencia de la Cristiandad que, sin el Papa es incomprensible. Y Llull lo demuestra hasta la saciedad. Las criticas y a veces rebe- liones contra el Papa de ciertos reformadores, aún amigos de Llull, como el infante Felipe, en nada encajan con su mentalidad, ya que generalmente acababa sus escritos manifestando su aceptación del veredicto de la Iglesia, hecho que los procesos de canonización hechos en Mallorca supieron resaltar. En concreto, el subpromotor de la fe, Luigi Gardellini, en el Summarium de la causa que elaboró, a partir de los mencionados procesos, recogió 34 manifestaciones de Ramon Llull, en las cuales él se somete por adelantado al juicio de la autoridad apostólica. 71
Mostrar más

58 Lee mas

Aprofitament didàctic a les exposicions de matemàtiques – Ramon Llull i la quadratura del cercle

Aprofitament didàctic a les exposicions de matemàtiques – Ramon Llull i la quadratura del cercle

Ramon Llull va néixer a la ciutat de Mallorca l'any 1232, fruit del matrimoni d'uns colons catalans, Ramon Llull i Isabel d' Erill, que es van instal·lar a l'illa després de la conquesta de Jaume I. Durant la seva joventut, va ser patge de Jaume el Conqueridor quan tenia catorze anys i preceptor del príncep Jaume, futur rei de Mallorca, a més de senescal i majordom. Es va casar en 1257 amb Blanca Picany, amb la qual va tenir dos fills anomenats Domènec i Magdalena. Entre altres activitats econòmiques, es va dedicar a negocis d'arrendament, amassant una important fortuna, tal com ho expressa el mateix Ramon Llull en la següent frase: “Jo era un home casat, amb fills, força ric, dissolut i mundà”. Va morir a l'any 1316, quan tornava de un viatge a Tunísia. Les seves restes descansen a la capella de la Puresa de Maria de l'església conventual de Sant Francesc, a Palma.
Mostrar más

81 Lee mas

Estatuts de l'Institut Ramon Llull [2017]

Estatuts de l'Institut Ramon Llull [2017]

El 24 de novembre de 2015, l'Administració de la Generalitat i la comunitat autònoma de les Illes Balears van subscriure un protocol per a la incorporació del Govern de Illes Balears al Consorci de l'Institut Ramon Llull. La Junta Rectora de l'Institut Ramon Llull, en reunió del 15 de desembre de 2016, va aprovar la incorporació de la comunitat autònoma de les Illes Balears al Consorci i la modificació dels Estatuts corresponent. Per tant, aquests nous Estatuts inclouen tot un seguit de modificacions per incorporar-hi la comunitat autònoma de les Illes Balears com a entitat consorciada, i en aquest sentit es determina la seva representació en els òrgans de govern i s'estableix la seva participació en el finançament de l'entitat.
Mostrar más

12 Lee mas

El poder regio en los textos de Ramon Llull y su recepción posterior

El poder regio en los textos de Ramon Llull y su recepción posterior

círculos cercanos a los monarcas, de la misma manera que sus seguidores lo han presentado posteriormente como persona de referencia en ambientes políticos en un intento por realzar su figura. De ello se deduciría una hipótesis de trabajo a estudiar en futuro por la que quizá Ramon Llull no estuvo plenamente vinculado con el ambiente cortesano en su juventud, y por eso no lo habría entendido convenientemente como para sacarle todo el provecho de cara a su proyecto evangelizador, explicándose así sus fracasos e incomprensiones. Habría sido «senescal de mesa» del infante D. Jaime, pero no quiere decir que estuviera siempre físicamente en el ambiente cortesano o a contacto directo con el futuro monarca. En este sentido podría entenderse su desesperación y posterior desapego a los reyes, coincidiendo mi sugerencia en este punto con la opinión de Fernando Domínguez Reboiras cuando afirma que «está claro que para Lulio la función primordial de la clase política era la utilidad pública y luchar por la paz para lograr el fin para que hemos sido creados», pero acumulando desazón y amargura respecto a los detentores del poder 20 .
Mostrar más

12 Lee mas

Ramon Llull  La pobresa voluntària al Romanç d’Evast e Blaquerna

Ramon Llull La pobresa voluntària al Romanç d’Evast e Blaquerna

D’aquesta manera, el beat tenia pensat donar tots els seus béns per a poder predicar amb el seu propi exemple. El que cal dir, com hem pogut veure a les notes de Vida coetània, concretament a l’edició a cura de Gabriel Ensenyat, és que al final deixà una petita part dels béns sense donar als pobres i/o a l’Església perquè la seva dona va reclamar que ella havia de sobreviure: «L’expiació és molt consemblant a la petició que féu durant aquest període l’esposa de Llull, Blanca Picany, a les autoritats perquè li assignassin un procurador de béns perquè el seu espòs havia esdevingut, diu el document llatí, totalment contemplatiu» (ENSENYAT 2004 : 79).
Mostrar más

39 Lee mas

La herencia de Ramon Llull en el descubrimiento, conquista y colonización de América: propuestas y perspectivas

La herencia de Ramon Llull en el descubrimiento, conquista y colonización de América: propuestas y perspectivas

estas especies, la que nos interesa aquí es la primera especie E que reúne a los indi- viduos B (memoria recolens), C (intellectus intelligens), y D (voluntas diligens), en su operatividad correcta. Las demás especies (I, N, R) postulan a los mismos indivi- duos (B, C, D) pero con operaciones incorrectas, por ejemplo sucede que la memoria olvide, o la voluntad odie o el intelecto ignore. Es necesario subrayar que cada letra (B, C, D) representa para Llull un acto de las potencias del alma y sólo mediante de su correcto manejo, a saber, cuando actúan rectamente como en la primera especie E, las potencias que son memoria, intelecto y voluntad se encaminan a cumplir orde- nadamente sus funciones: la memoria tiende a recordar (B), el intelecto a entender (C) y la voluntad a amar (D) a Dios. Se podría decir que el misionero franciscano retoma esta idea cuando es de la opinión de que en el ejercicio de la oración se deben de ordenar las potencias del ánima racional, a saber, entendimiento, voluntad y memoria para ofrecer lo «más primo» del alma humana a Dios para lograr así que sea «amado de todo coraçón y de toda nuestra ánima y con todas nuestras fuerças.» 92
Mostrar más

44 Lee mas

Comptes anuals 2013 del Consorci Institut Ramon Llull

Comptes anuals 2013 del Consorci Institut Ramon Llull

En data 7 de desembre de 2012, el Consell de Govern de l’Institut adoptà, entre d’altres, l’acord de separació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de l’Institut Ramon Llull, sens perjudici d’assumir el compliment de les obligacions contretes pel que fa a l’exercici en curs o als exercicis precedents de les quals sigui responsable. En data 12 de desembre de 2012 es va reunir la Junta Rectora de l’Institut, la qual va prendre coneixement de l’acord del Consell de Govern i va acordar que l’esmentada separació tingués efectes en data 1 de gener de 2013.
Mostrar más

77 Lee mas

Desenvolupament sostenible de l'eco institut Ramon Llull

Desenvolupament sostenible de l'eco institut Ramon Llull

El treball cooperatiu, les perspectives de futur, la relació entre assignatures i cursos ,el canvi en la metodologia de treball respectant el medi ambient i l’ajuda als alumnes amb necessitats especials i als alumnes i famílies amb greus problemes econòmics a l’institut Ramon Llull, centre on he realitzat les pràctiques, baix el meu punt de vista, son temes què s’han de tractar des de una altra perspectiva. Directament relacionat amb la visió de futur i la mentalitat sostenible i ecològica, en una societat on es realitza un intent per conscienciar als ciutadans per què separin els seus residus en funció dels seu material, crec què s’hauria de profunditzar molt més als instituts el tema del reciclatge. Un altre aspecte què està lligat amb la temàtica del treball, és el tema de l’alimentació, ja què, no només, pot causar als alumnes problemes de trastorns alimentaris, si no que té una relació directe amb el rendiment escolar i motivació d’aquests dins els centres.
Mostrar más

75 Lee mas

Ramon Llull ens ensenya la funció instrumental de la literatura: una proposta didàctica

Ramon Llull ens ensenya la funció instrumental de la literatura: una proposta didàctica

Per altra banda, per tal que el seu missatge arribi al nombre més elevat possible de receptors, Llull també fa una tria estilística: «Tant és així que el nostre autor seleccionava el gènere literari també en funció del públic al qual es dirigia» (Ripoll, 2015, p. 48). Per aquest motiu és que aquest autor no se centra en un sol gènere per escriure la seva obra, sinó que explicita el seu objectiu a través de gèneres molt diversos: «L’obra de Llull és de dimensions colossals i abasta gèneres molt diversos, que van des del tractat teològic, a l’enciclopèdia simbòlica, al pamflet polèmic, el poema líric o la novel·la» (Badia, 1991, p. 55), i cerca contínuament «noves maneres de vehicular amb eficàcia el seu missatge artístic» (Badia, 1991, p. 56); la qual cosa ens demostra encara més com Llull considera la literatura un simple però a la vegada poderós instrument, un mitjà per dur a terme el seu objectiu.
Mostrar más

71 Lee mas

Barcelona Ciutat de la Literatura: Candidatura per a la Xarxa de Ciutats Creatives Unesco

Barcelona Ciutat de la Literatura: Candidatura per a la Xarxa de Ciutats Creatives Unesco

Per al procés de creació, hi ha diverses possibilitats a través de diferents institucions. La Beca de Creació Literària de la Fundació Han Nefkens promou l’escriptura d’una obra en castellà d’un autor que hagi cursat el Màster en Creació Literària de la UPF-IDEC. Des d’aquest any, també s’ha establert el programa de traducció literària Word for Word, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull, la Universitat Colúmbia, la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Han Nefkens, que permet als estudiants dels màsters d’escriptura creativa d’ambdues universitats fer un intercanvi cultural per fomentar les relacions entre escriptors emergents catalans i nord-americans, i alhora estimular la recerca de traduc- tors literaris potencials de la literatura catalana a l’anglès. En el cas de la narrativa en català, Columna Edicions convoca la Beca Emili Teixidor, destinada a projectes inèdits. Des del 2011, l’Institut Ramon Llull manté una col·laboració amb la residència interna- cional d’autors i traductors Writers’ Omi a la Ledig House de Nova York. El projecte consisteix en l’acollida d’un escriptor català perquè, a mitjà termini, aquesta estada afavoreixi les traduccions de la seva obra a la llengua anglesa, i que també impulsi la integració dels escriptors residents en circuits literaris estrangers. Finalment, l’Institut Ramon Llull també compta amb una línia d’ajudes per a la mobilitat d’escriptors cata- lans a l’estranger.
Mostrar más

74 Lee mas

Del regiment de sanitat a la literatura  El cas d'Arnau de Vilanova

Del regiment de sanitat a la literatura El cas d'Arnau de Vilanova

Resum: Anàlisi de l’evolució del lèxic en els dos testimonis que han conservat la traducció catalana que Berenguer Sarrie- ra va fer del Regimen sanitatis ad regem Aragonum d’Arnau de Vilanova. La com- paració del lèxic dels dos manuscrits, copiats amb un segle de diferència, de- mostra l’esforç d’adaptació dels copistes als usos contemporanis. L’adaptació de la scripta als usos temporals de cada copista indica la utilitat del gènere dels regimina sanitatis i l’existència d’un públic dispo- sat a adquirir aquest tipus d’obres, sobre- tot si estan traduïdes a la llengua vulgar. Un altre indicador de l’èxit i la difusió d’aquest gènere mèdic és la presència de conceptes i de terminologia que li són pro- pis en les obres literàries. S’aporten alguns exemples extrets del Llibre de meravelles de Ramon Llull, Lo Crestià de Francesc Eiximenis, el Curial e Güelfa, el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i l’Espill de Jaume Roig.
Mostrar más

30 Lee mas

TítuloLas referencias lulianas en el humanismo jurídico francés: Andreas Tiraquellus y Petrus Gregorius Tholosanus

TítuloLas referencias lulianas en el humanismo jurídico francés: Andreas Tiraquellus y Petrus Gregorius Tholosanus

RESumEN: El escrito pretende mostrar la influencia del pensamiento de Ramon Llull en la obra de dos grandes juristas del humanismo francés del siglo XVI: Andreas Tiraquellus y Petrus Gregorius Tholosanus. Estos dos autores estuvieron abiertos hacia los demás saberes y quisieron sistematizar el derecho a partir de unos primeros principios generales. La lectura del Arte de Llull y del pseudo-lulismo alquímico se tradujo en unos primeros intentos que intentaron transvasar estas ideas al mundo del derecho. A través de estos autores se pueden ver, por un lado, las dificultades de la construcción de la scientia iuris en la Francia del XVI y, por otro, el papel que desempeñaron en ella las ideas de Ramon Llull.
Mostrar más

16 Lee mas

Show all 198 documents...