serveis socials

Top PDF serveis socials:

Accions d’atenció col·lectiva de serveis socials : Informe 2009

Accions d’atenció col·lectiva de serveis socials : Informe 2009

la segona dificultat que hem trobat és que per atorgar la categoria d’acció de cohesió i transformació social s’introduïa en les reflexions dels CSS la variable sobre el nivell d’organització i d’implicació dels actors, serveis públics i ciutadania. És a dir, hi ha accions que de forma clara, per objectius i intencionalitat, responen a la categoria de transformació social però són classificades en esglaons inferiors. les causes d’això són diverses: tenir poc impacte en l’organització dels serveis implicats, no tenir un lideratge compartit amb els veïns, no arribar als sectors majoritaris de població, entre d’altres. Si volguéssim “formalitzar” la incidència d’aquesta variable en la classificació, les informacions recollides en les fitxes se- rien insuficients, ja que són exclusives dels serveis socials. les úniques referències a altres actors recollides a les fitxes, que només en alguns casos queden recollides als apartats de debilitats, fortaleses i bones pràctiques, aporten poca informació. En resum, per avançar en aquest sentit hauríem de fer una aproximació a les experiències incorporant-hi els altres actors. Analitzant ara les dificultats en l’aplicació del projecte PC City (1), les dificultats han estat molt similars a les de Calaixos (2). Els rols desenvolupats pel CSS en el desplegament de qualsevol acció comunitària són molts i simultanis, i fer una gradua- ció per ordre de rellevància té les seves dificultats. En el sentit exposat, una atribució de rols a partir d’activitats concretes desenvolupades pel CSS pot ajudar a eliminar els nivells de subjectivitat a l’hora d’identificar els rols. tal com també hem dit en el cas de Calaixos (2), les informacions recollides a les fitxes ens poden ajudar a començar a desenvolupar aquesta tasca.
Mostrar más

93 Lee mas

Procediment d’actuació davant el maltractament a les persones grans : serveis socials bàsics i serveis de salut

Procediment d’actuació davant el maltractament a les persones grans : serveis socials bàsics i serveis de salut

Els/les professionals de l’atenció directa, treballadors/es socials ma- joritàriament, juntament amb la di- recció del centre, han de facilitar en tot moment la protecció a la persona gran, activant els recursos necessa- ris. Les seves actuacions incorporen una mirada holística i d’integritat basada en metodologies de treball en complementació entre les dife- rents xarxes de suport: la família, les amistats, les entitats i també les institucions i serveis que conformen els diferents sistemes d’atenció a les persones grans (serveis socials, sa- lut, justícia, cossos de seguretat).
Mostrar más

52 Lee mas

Serveis socials: informe sectorial 2013

Serveis socials: informe sectorial 2013

La crisi econòmica ha provocat un increment important en la demanda de serveis socials, i canvis en el tipus i el volum de necessitats. Aquest fenomen ha fet registrar un nou perfil de demandant: persones que pertanyien a la classe mitja que ara tenen greus dificultats econòmiques que no els permeten cobrir necessitats bàsiques, i famílies o persones que havien aconseguit l‟inclusió social i laboral, i per tant, havien aconseguit sortir del sistema de protecció, que hi han hagut de tornar.

23 Lee mas

Estatuts del Consorci de Serveis Socials de Barcelona [2008 text no oficial]

Estatuts del Consorci de Serveis Socials de Barcelona [2008 text no oficial]

c.- Programar, prestar i gestionar els serveis socials d'atenció especialitzada d'abast superior, que impliquen funcions de valoració, diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació, corresponents al tercer nivell definit en l’article 11.c del Decret Legislatiu 17/1994.

11 Lee mas

Acord de traspàs de la gestió de serveis socials especialitzats de la Generalitat al Consorci de Serveis Socials de Barcelona amb els mitjans materials i econòmics corresponents

Acord de traspàs de la gestió de serveis socials especialitzats de la Generalitat al Consorci de Serveis Socials de Barcelona amb els mitjans materials i econòmics corresponents

Mitjançant el Decret 113/2006, de 25 d'abril, es va constituir el Consorci de Serveis Socials de Barcelona. A la disposició transitòria es preveia la creació d'una comissió mixta de traspassos per determinar els criteris de prioritat, terminis i procediments per a l'assumpció progressiva de les funcions del Consorci i els traspassos de serveis i mitjans personals i econòmics corresponents.

5 Lee mas

Estatuts de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona [2009]

Estatuts de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona [2009]

d) Generar les condicions operatives i organitzatives adequades per desenvolupar l'acció programàtica en el territori, tot garan- tint que la prestació de serveis es realitzi en base a les directrius de la gerència del sector. e) Dissenyar, desenvolupar i avaluar el sis- tema de serveis de l'Institut (planificació i avaluació, catàleg de serveis i prestacions i sistema operatiu) dins del marc general del sistema del sector i en concordança amb el conjunt d'eines programàtiques i avaluadores que estableixi l'Ajuntament de Barcelona i amb el desplegament normatiu relacionat amb els serveis socials.
Mostrar más

5 Lee mas

Liquidació del pressupost 2012 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Liquidació del pressupost 2012 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

El pressupost definitiu d’ingressos del Consorci de Serveis Socials de Barcelona corresponent a l’exercici 2012 va ser de 44.952.255,06 i els drets liquidats van ser finalment de 44.122.607,55 euros. Del total de drets liquidats, l’aportació principal correspon a les transferències de Capítol IV amb un total de 41.834.537,11 euros, el que suposa el 94.81% del total d’ingressos. El Departament de Benestar Social i Família és el que aporta el percentatge principal, amb un total de 31.409.003,08 euros (el 71.18% del total), seguit de les transferències de l’ICASS que suposen 9.210.639,80 (el 20,87% del total) i de l’Ajuntament de Barcelona que va liquidar un total de 1.214.894,23 euros (el 2.75% del total).
Mostrar más

7 Lee mas

Model de Serveis Socials Bàsics : mesura de govern

Model de Serveis Socials Bàsics : mesura de govern

Rés més útil i estratègic per iniciar la ruta i garantir al màxim que arribarem a bon port, que dibuixar un mapa. Això és el Model de Serveis Socials Bàsics de Barcelona: un mapa dibuixat, encara amb traç gruixut, on hem defi nit com volem que sigui l’Acció So- cial de base territorial que impulsa el nostre Ajuntament i com pensem que hem d’avançar per fer-la possible. Aquest mapa, que pren la forma d’un projecte complex i estratègic té, clarament, dos dimensions: una qualitativa, vinculada a la dimensió ideològica, tècni- ca i organitzativa (o, el que és el mateix, a l’esfera del capital humà, dels valors, de les pràctiques, de com ens relacionem amb la ciutadania i amb altres agents de l’àmbit de l’Acció Social, de com ens organitzem i in- teraccionem dins la nostra institució, etc.), i una altra dimensió quantitativa, associada als recursos i mitjans que son necessaris
Mostrar más

31 Lee mas

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

segons els països, fruit de la seva trajectòria històrica i cultural, així com de les seves realitats econòmiques i socials. S’acostuma a distingir entre la Seguretat Social inicial o reduïda d’un concepte més ampli i de promoció. En el primer significat, el tradicional, s’entenia com unes assegurances obligatòries que funcionaven segons els esquemes de les assegurances privades, concepte que amb el transcurs del temps va evolucionar fins a coincidir amb la previsió social: “Según una primera concepción estricta, y hoy ya superada en algunos ordenamientos, la Seguridad Social se identifica con la previsión social en cuanto a instrumento protector dirigido a remediar las consecuencias derivadas de los riesgos sociales a través principalmente de la mecánica de los seguros sociales”. 186 El concepte més ampli correspon a sistemes dirigits o garantits per l’Estat que eixamplen els seus objectius i les corresponents prestacions per tal d’aconseguir la millora de les condicions de vida de les persones. En aquest segon sentit, es considera que tant l’assistència social com els serveis socials estarien inclosos en la Seguretat Social, formant una branca protectora més: “... concebir la Seguridad Social como instrumento protector, que garantiza el bienestar material moral y espiritual de todos los individuos de la población, aboliendo todo estado social en que estos puedan encontrarse”. 187 També es parla d’un model clàssic de Seguretat Social, propi de l’Estat liberal, on domina una concepció commutativa que lliga el sistema a una activitat laboral i que el concep com “un sistema de garantía de rentas logradas por el ejercicio de una determinada actividad profesional existiendo unos riesgos perfectamente catalogados que se cubren tradicionalmente” 188 respecte a una altra concepció distributiva centrada en les necessitats de l’individu: “Se trata de asegurar un mejor reparto de las rentas en función del individuo: la Seguridad Social reviste así la forma de un sistema de garantías de un mínimo vital (...) se convierte como un derecho del ciudadano como tal”. 189
Mostrar más

552 Lee mas

Llibre blanc dels Serveis Socials d'Atenció Primària

Llibre blanc dels Serveis Socials d'Atenció Primària

Aquesta definició dificulta l’acció coordinada dels serveis de benestar en la lluita contra la marginació. I provoca a la vegada la irrespon- sabilització dels altres sistemes de benestar, que consideren la lluita contra la marginació un objectiu específic. En el fons hi ha latent una concepció força errònia: amb les prestacions i els serveis socials adequats i una bona gestió s’a- conseguiria la integració social. Això comporta, a més, la dificultat per part dels i de les profes- sionals d’acceptar un percentatge realista del fracàs en la seva intervenció en els casos. El fet d’atribuir objectius socials a cada sistema de benestar és una fal·làcia d’importants conseqüèn- cies en termes de cohesió social, ja que desincenti- va els projectes integrals. L’educació no és un objectiu que s’esgoti en el sistema d’ensenyament i molt menys la socialització, ni tan sols la secundà- ria, de la mateixa que la salut de la població no s’es- gota en el sistema sanitari…, i encara molt menys la integració social en el sistema de serveis socials. Per parlar de reducció de la marginació i exclusió o d’integració social, cal definir com a mínim els àmbits en els quals una societat considera desitja- ble que tothom participi (aquesta és una tasca que abordarem en el proper capítol) i, en funció de la realitat del territori, articular un projecte col·lectiu amb la del tercer sector, la iniciativa privada i la ciutadania. Els SSAP tenen unes finalitats específi- ques, com les que hem assenyalat en el primer apartat, per contribuir a la millora dels processos d’integració social o la realització dels àmbits de participació social exigibles per a tothom.
Mostrar más

88 Lee mas

Programa Marc de Serveis Socials d'Atenció Domiciliària : mesura de govern

Programa Marc de Serveis Socials d'Atenció Domiciliària : mesura de govern

Des d'una perspectiva de globalitat, a més del que própiament és la cartera de serveis deis Serveis Socials d'Atenció Domiciliaria, cal vincular i complementar a aquests [r]

31 Lee mas

Pla Director de Serveis Socials Especialitzats de Barcelona : mesura de govern

Pla Director de Serveis Socials Especialitzats de Barcelona : mesura de govern

1.. Concretament, en el seu article 7, es determinen les funcions que té assignades el Consorci, entre les quals es fa referencia a la deis Serveis Socials d' Aten ció E[r]

12 Lee mas

Projecte Impulsem!: Un procés de reflexió i acció sobre l'atenció social bàsica als centres de serveis socials: mesura de govern

Projecte Impulsem!: Un procés de reflexió i acció sobre l'atenció social bàsica als centres de serveis socials: mesura de govern

Tots aquests elements de context han suposat un fort impacte i pressió en l’atenció social bàsica que, en el cas de Barcelona, es concentra en els CSS. Aquesta situació també ha afavorit que en els darrers anys s’hagi accentuat el desenvolupament d’un treball social més individual i poc comunitari. Aquest fet és un dèficit important atès que el treball comunitari en el marc dels serveis socials bàsics està concebut com un abordatge fonamental encaminat a la prevenció, la detecció de situacions emergents, la capacitació i la potenciació de col·lectius i també a col·laborar amb iniciatives del territori per afavorir la cohesió i la inclusió social.
Mostrar más

19 Lee mas

Marc de la intervenció comunitària als Centres de Serveis Socials de Barcelona

Marc de la intervenció comunitària als Centres de Serveis Socials de Barcelona

L’apoderament es podrà donar a nivell individual, grupal i comunitari. Per a que es doni un apoderament comunitari, que implica desenvolupament de capacitats col·lectives, de presa de consciència i de cooperació entre grups, serà necessari prèviament que els grups se sentin capaços i forts, i a la vegada, per a que això succeeixi, els individus hauran d’haver començat a interpretar la realitat i els possibles canvis i solucions en clau col·lectiva, superant la visió i la concepció de la resposta merament individualista. Aquest matís és important, perquè en aquest sentit, el/la professional dels serveis socials, podrà estar fent, i serà clau fer-ho, un treball individual i un treball grupal amb una mirada comunitària.
Mostrar más

27 Lee mas

Informe sectorial: serveis socials

Informe sectorial: serveis socials

El sector dels serveis socials té per finalitat assegurar “el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones” (article 3 de la Llei de serveis socials de Catalunya). Així, els serveis socials engloben el conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l'atenció social de la població, que abasten serveis de titularitat pública i privada de l'Administració i de les entitats locals.
Mostrar más

14 Lee mas

Liquidació del pressupost 2013 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Liquidació del pressupost 2013 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

En relació al pressupost, i un cop aplicades les directrius del Decret de pròrroga pressupostària, aquest es va reduir dels 45.821.432,96 euros del pressupost del 2012 a 41.169.738,76 euros. Posteriorment, va ser necessari realitzar diverses modificacions de crèdit, amb un import global de 2.120.747,79 euros per tal de poder fer front al serveis finalistes del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. D’aquesta manera, el pressupost definitiu va ser de 43.290.486,55 euros.

6 Lee mas

Pressupost anual 2015 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Pressupost anual 2015 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

1. Que en la reunió del Consell de Govern del Consorci de Serveis Socials de Barcelona que va tenir lloc el passat dia 29 de desembre de 2014, es va aprovar el pressupost del Consorci per a l'exercici 2015, segons documents aportats a la reunió i que s'incorporen a l'acta de la sessió.

8 Lee mas

Fitxes identificatives 2009: accions d'atenció col·lectiva de serveis socials

Fitxes identificatives 2009: accions d'atenció col·lectiva de serveis socials

entenem per accions d’atenció col·lectiva de serveis socials les accions adreçades a grups o col·lectius de persones que es poden realitzar de forma conjunta o no amb altres serveis i amb el mateix col·lectiu implicat, que tenen una necessitat comuna i la intervenció de les quals té un efecte multiplicador en el seu impacte. aquest col·lectiu de persones o grup se sent acom- panyat en la resolució del seu problema o interès. d’altra banda, en funció de la intensitat es distingeixen quatre tipologies:

178 Lee mas

Comptes anuals 2014 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Comptes anuals 2014 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Per altra banda, s’han rebut ingressos per altres capítols, un 3,00% correspon a Capítol III, amb un total de 1.311.181,70 euros, corresponents bàsicament a les aportacions dels usuaris en concepte de copagament dels serveis residencials, mentre que les transferències de Capítol VII suposen únicament el 0.03% del total de drets liquidats. Per últim, hi ha uns ingressos d’interessos financers de 575,56 euros que suposen únicament el 0,001% del total d’ingressos. La despesa global de l’exercici va ser de 44.426.875,48 euros, el que suposa 1.108.658,83 euros més que l’exercici anterior. Aquest increment de la despesa ha estat degut als nous traspassos de serveis.
Mostrar más

14 Lee mas

Liquidació del pressupost 2014 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Liquidació del pressupost 2014 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

En relació al pressupost, el 2014 es va partir d’un pressupost inicial prorrogat de 41.169.738,76 euros. Posteriorment, es van realitzar diverses modificacions de crèdit, amb un import global de 3.492.594,42 euros per tal de poder fer front als nous traspassos de gestió de serveis. D’aquesta manera, el pressupost definitiu va ser de 44.662.333,18 euros.

6 Lee mas

Show all 1460 documents...