Sistema Públic de Serveis Socials

Top PDF Sistema Públic de Serveis Socials:

Mesura de govern per tal d'implementar el model d'intervenció amb infants i adolescents en situacions de violència masclista des del sistema públic de serveis socials de la ciutat de Barcelona

Mesura de govern per tal d'implementar el model d'intervenció amb infants i adolescents en situacions de violència masclista des del sistema públic de serveis socials de la ciutat de Barcelona

Com a resultat d’aquestes entrevistes i del debat intern que van suscitar es decideix iniciar una segona fase amb la posada en marxa d’un grup de treball que, partint de les conclusions anteriors, aprofundís i desenvolupés el model conceptual i metodològic d’intervenció amb infants i adolescents en situacions de violència masclista, al mateix temps que fes una sèrie de recomanacions per a la millora de l’atenció proporcionada des del sistema públic de serveis socials de la ciutat de Barcelona.

21 Lee mas

Intervenció amb infants i adolescents en situacions de violència masclista des del sistema públic de serveis socials de la ciutat de Barcelona

Intervenció amb infants i adolescents en situacions de violència masclista des del sistema públic de serveis socials de la ciutat de Barcelona

• Pel que fa als serveis ambulatoris del dispositiu específic de violència masclista (EAD i SAN), les en- trevistes amb el pare es realitzaran sempre lluny de l’equipament on s’estan atenent les víctimes de la violència. Es poden fer al centre educatiu on estigui escolaritzat l’infant o adolescent, en un altre ser- vei o en el context institucional més formal dels organismes centrals als quals estiguin adscrits. • Els i les professionals dels centres de serveis socials com a criteri general entrevistaran el pare al cen- tre educatiu, en centres de serveis socials d’altres territoris, o en altres serveis. Solament en els casos en què l’home sap que la dona està sent atesa pel servei es pot citar el pare al mateix centre de serveis socials, però sempre prenent la precaució de no fer coincidir mai els dies i hores de visita de la dona i/o els infants i el pare.
Mostrar más

300 Lee mas

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Totes aquestes instàncies incidien, d’una manera o una altra, en la cobertura de les necessitats socials. S’ha comentat el sistema feudal i la societat estamental que estableix i les relacions de vassallatge i servitud que creen uns lligams complexos i desiguals, però entre els quals sembla que cal incloure una certa obligació de protecció i defensa als vassalls, “incluyendo la atención de sus necesidades sociales en casos graves”, 273 que pel lloc que ocupava el subjecte responsable es podria considerar com una acció pública, encara que no sense dificultats, ja que no es tractava d’una acció exigible. Una altra forma d’intervenció pública és la que es refereix a la regulació del comportament privat, i en els documents jurídics s’observa un incipient grup de normes que caldria estudiar amb més deteniment però que regulen situacions de protecció social i altres elements relacionats amb l’atenció social. Cal recordar que les relacions jurídiques establertes durant l’època feudal sovint es van anar regulant mitjançant la jurisprudència i, per aquesta via, es van crear una sèrie d’usos i normes consuetudinàries, la majoria d’origen local, tot i que va anar creixent un procés d’unificació del dret, exigit per l’increment de les relacions entre les societats i l’augment del tràfec comercial, com els Usatges 274 de Barcelona (des del segle XII), que fou el primer codi feudal escrit que apareix a Europa 275 i comprèn disposicions de dret públic i de dret privat; així per exemple, entre aquestes darreres es regulen alguns aspectes relacionats amb els drets i deures dels menors i la tutela, com es desprèn d’aquest fragment: “Q üestions derivades del caràcter feudal de certes relacions patrimonials, i institucions ja purament civils, com les donacions en vida, les millores dels hereus, la successió intestada, els drets successoris de la vídua, la responsabilitat judicial del tutor pel pupil i les obligacions que té envers aquells (...)”. 276
Mostrar más

552 Lee mas

Liquidació del pressupost 2014 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Liquidació del pressupost 2014 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Per altra banda, s’han rebut ingressos per altres capítols, un 3,00% correspon a Capítol III, amb un total de 1.311.181,70 euros, corresponents bàsicament a les aportacions dels usuaris en concepte de copagament dels serveis residencials, mentre que les transferències de Capítol VII suposen únicament el 0.03% del total de drets liquidats. Per últim, hi ha uns ingressos d’interessos financers de 575,56 euros que suposen únicament el 0,001% del total d’ingressos. La despesa global de l’exercici va ser de 44.426.875,48 euros, el que suposa 1.108.658,83 euros més que l’exercici anterior. Aquest increment de la despesa ha estat degut als nous traspassos de serveis.
Mostrar más

6 Lee mas

Informes sobre ajuts de suport social 2012

Informes sobre ajuts de suport social 2012

Des dels Centres de Serveis socials, s’atén a la ciutadania per donar respostes orientades a cobrir les necessitats bàsiques o per l’assoliment d’objectius que plantegen les persones, especialment aquelles que presenten manca d’integració o d’autonomia, i es treballa per l’enfortiment de la xarxa social i relacional. Durant l’any 2012 s’han atès un total de 68.635 persones en els Centres de Serveis Socials que han generat un volum de 179.973 atencions directes.

43 Lee mas

Memòria 2002

Memòria 2002

En línies generals, la política de l’Ajuntament s’orienta a atendre tota la població en els serveis normalitzats. En relació amb la població immigrant, la voluntat de l’Ajuntament, i un dels principis bàsics del Pla municipal d’immigració, és atendre aquest col·lectiu en el marc dels serveis existents sense crear estructures paral·leles. Tot i això, algunes situacions de desigualtat han d’abordar-se des de polítiques específiques, i s’han dissenyat alguns serveis i activitats adreçades a immigrants per tal de garantir l’accés als serveis a tots els ciutadans i facilitar la seva integració en la societat de Barcelona. El percentatge dels estrangers sobre el total de persones ateses en molts dels serveis municipals d’atenció social arriba moltes vegades al 20% o més, és a dir, és força superior al pes dels estrangers sobre el conjunt de la ciutat, que és del 10,7%. Tot i aquesta sobrerepresentació dels immigrants en el conjunt de persones ateses als serveis d’atenció social, els immigrants que utilitzen aquests tipus de serveis no són més d’un 5-10% del total d’estrangers residents a Barcelona.
Mostrar más

287 Lee mas

Memòria de gestió territorial 2010

Memòria de gestió territorial 2010

• L Llle eii d de e b ba ar rr riis s d de e lle es s R Ro oq qu ue et te es s.. S’han accelerat projectes que feia temps que havien estat definits. S’han reurbanitzat els carrers de l’Artesania, del Romaní i de Llobera, s’ha arranjat el parc de Pla de Fornells i s’han incorporat escales mecàniques i ascensors per salvar els desnivells del terreny. S’ha dotat el barri d’un nou espai de lleure com és el parc de Rodrigo Caro i d’un nou Punt Verd al mercat de Montserrat i s’han remodelat el centre cívic Ton i Guida i les pistes poliesportives Antoni Gilabert. S’ha traslladat el centre de serveis socials mentre se’n construeix la seu definitiva i s’ha iniciat el procés de reforma de l’Ateneu Popular 9 Barris, bressol de la vida artística del Districte.
Mostrar más

101 Lee mas

Producte interior brut de Barcelona. 2018

Producte interior brut de Barcelona. 2018

La desagregació dels serveis permeten constatar que els serveis de provisió mixta, Administració Pública, Sanitat, Educació, Serveis Socials són els que tenen més proporció de salaris sobre el VAB més alt, mentre que a l’altre extrem es troben els sectors financer i assegurador, i el de comerç, que poden reflectir realitats força diferenciades: en el primer sector el pes dels beneficis empresarials i en el segon la presència del treball autònom.

35 Lee mas

Pla Director 2017-2021

Pla Director 2017-2021

La unitat de treball responsable de fer el seguiment del desenvolupament i l’anàlisi del grau d’implementació del Pla serà la que porti l’encàrrec de la qualitat, la planificació i l’avaluació, i que treballarà en aquest encàrrec conjuntament amb la resta de serveis i l’equip gerencial. De fet, i tal i com es recull en aquest mateix document, està previst nomenar una persona responsable del seguiment del pla director de cada unitat directiva (no necessàriament ha de ser la persona que ostenta la màxima autoritat) que treballarien amb aquesta unitat responsable de la qualitat en la tasca de seguiment i avaluació del pla. Això no exclou el seguiment i la valoració del Pla que l’equip directiu haurà de fer periòdicament, ja que serà l’encarregat de fer una valoració global de la implementació del Pla i més concretament, d’aquelles accions amb caràcter transversal i/o innovador.
Mostrar más

164 Lee mas

Llibre blanc dels Serveis Socials d'Atenció Primària

Llibre blanc dels Serveis Socials d'Atenció Primària

Aquesta definició dificulta l’acció coordinada dels serveis de benestar en la lluita contra la marginació. I provoca a la vegada la irrespon- sabilització dels altres sistemes de benestar, que consideren la lluita contra la marginació un objectiu específic. En el fons hi ha latent una concepció força errònia: amb les prestacions i els serveis socials adequats i una bona gestió s’a- conseguiria la integració social. Això comporta, a més, la dificultat per part dels i de les profes- sionals d’acceptar un percentatge realista del fracàs en la seva intervenció en els casos. El fet d’atribuir objectius socials a cada sistema de benestar és una fal·làcia d’importants conseqüèn- cies en termes de cohesió social, ja que desincenti- va els projectes integrals. L’educació no és un objectiu que s’esgoti en el sistema d’ensenyament i molt menys la socialització, ni tan sols la secundà- ria, de la mateixa que la salut de la població no s’es- gota en el sistema sanitari…, i encara molt menys la integració social en el sistema de serveis socials. Per parlar de reducció de la marginació i exclusió o d’integració social, cal definir com a mínim els àmbits en els quals una societat considera desitja- ble que tothom participi (aquesta és una tasca que abordarem en el proper capítol) i, en funció de la realitat del territori, articular un projecte col·lectiu amb la del tercer sector, la iniciativa privada i la ciutadania. Els SSAP tenen unes finalitats específi- ques, com les que hem assenyalat en el primer apartat, per contribuir a la millora dels processos d’integració social o la realització dels àmbits de participació social exigibles per a tothom.
Mostrar más

88 Lee mas

Comptes anuals 2011 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Comptes anuals 2011 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Les dotacions de personal corresponen a la plantilla dels centres de titularitat municipal i a la plantilla d’estructura de gestió del Consorci (seu central). En canvi, la despesa de personal no inclou la relativa al llocs de treball dels centres de titularitat municipal ocupats per personal funcionari de la Diputació de Barcelona ja que la seva retribució és abonada directament per aquesta. Tampoc s’inclouen ni les dotacions ni la despesa de personal dels centres de titularitat de la Generalitat de Catalunya, ni dels Serveis Educatius de la Generalitat de Catalunya que són gestionats pel Consorci d’Educació de Barcelona.
Mostrar más

23 Lee mas

Liquidació del pressupost 2013 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Liquidació del pressupost 2013 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

En relació al pressupost, i un cop aplicades les directrius del Decret de pròrroga pressupostària, aquest es va reduir dels 45.821.432,96 euros del pressupost del 2012 a 41.169.738,76 euros. Posteriorment, va ser necessari realitzar diverses modificacions de crèdit, amb un import global de 2.120.747,79 euros per tal de poder fer front al serveis finalistes del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. D’aquesta manera, el pressupost definitiu va ser de 43.290.486,55 euros.

6 Lee mas

Liquidació del pressupost 2012 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Liquidació del pressupost 2012 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

També es detecta una reducció en la despesa de capítol II, passant dels 39.382.011,98 euros en el 2011 a 38.346.553,60 en el 2012, amb una reducció de 1.035.458,38 euros (26.29%). Pel que fa al romanent de tresoreria, aquest va ser de -3.737.845,61 euros. S’ha de tenir en compte que, pel sistema de gestió de tresoreria corporativa de la Generalitat, els fons líquids queden a 0.00€)

7 Lee mas

Estatuts de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona [2009]

Estatuts de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona [2009]

Des dels Serveis Tècnics del Sector d'Ur- banisme i Infraestructures es segueix expe- dient, incoat a nom de Loiret & Haëtjens España S.A. per a la llicència per l'exercici de l'activitat de magatzematge, expedició de melasses i sucre, i elaboració de subproduc- tes per l'alimentació de bestiar en el local situat a Moll Contradic 6 (Exp. 00-2002- 0156).

5 Lee mas

Comptes anuals 2014 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

Comptes anuals 2014 del Consorci de Serveis Socials de Barcelona

En relació al pressupost, el 2014 es va partir d’un pressupost inicial prorrogat de 41.169.738,76 euros. Posteriorment, es van realitzar diverses modificacions de crèdit, amb un import global de 3.492.594,42 euros per tal de poder fer front als nous traspassos de gestió de serveis. D’aquesta manera, el pressupost definitiu va ser de 44.662.333,18 euros.

14 Lee mas

Accions d’atenció col·lectiva de serveis socials : Informe 2009

Accions d’atenció col·lectiva de serveis socials : Informe 2009

Per incorporar les informacions que van més enllà de les fitxes, que en part hi queden recollides, podem aprofun- dir una mica més en les principals dificultats trobades en les experiències. En Radars, el Coll, s’han tingut di- ficultats en la posada en marxa i consolidació del pro- jecte perquè el mateix PDC la Salut n’ha tingut. Moltes d’aquestes dificultats deriven de la manca de lideratge veïnal i la confusió de papers i d’imaginaris entre els participants, per saber per a què ha de servir el PDC. Quin paper han de tenir els veïns, les entitats, els ser- veis públics i les administracions?. Aquest és un tema encara no resolt i es reflecteix en una petició a l’IGoP, per part de la nova dinamitzadora del PDC, per realit- zar una sessió de treball amb l’entitat gestora en relació amb el tema. la manca de lideratge per part dels veïns i l’amenaça que pot suposar la seva substitució per la participació dels serveis públics és una preocupació que ha estat recollida pel mateix CSS en la fitxa. Altres problemes afegits, com la poca permanència en el pro- jecte per part dels diferents dinamitzadors comunitaris que han estat contractats pel PDC, deduïm es deriven d’aquesta confusió inicial de rols i lideratge.
Mostrar más

93 Lee mas

Projecte Impulsem!: Un procés de reflexió i acció sobre l'atenció social bàsica als centres de serveis socials: mesura de govern

Projecte Impulsem!: Un procés de reflexió i acció sobre l'atenció social bàsica als centres de serveis socials: mesura de govern

Múltiples factors de vulnerabilitat social (com són l’atur i la precarietat laboral, les dificultats per accedir a un habitatge digne (o el risc de perdre’l), l’accés i disponibilitat als serveis sanitaris, els dèficits d’instrucció acadèmica o de capacitació professional, les xarxes de relacions febles) interaccionen més que mai amb la pobresa econòmica i es converteixen en causa o conseqüència d’aquesta. A tall d’exemple, es pot veure en aquesta taula l’increment de demandes d’intervenció social en desnonaments i desallotjaments fetes pel CUESB:
Mostrar más

19 Lee mas

Marc Municipal per a l'Acció Comunitària

Marc Municipal per a l'Acció Comunitària

El Programa d’Actuació Municipal 2004-2007 explicita els objectius de l’Ajuntament en matèria d’acció comunitària en l’àmbit del benestar social i, més en general, dels serveis a les persones. El Pla Municipal per a la Inclusió Social 2005-2010 recull i aprofundeix aquests objectius. La línia estratègica 5 del Pla formula el triple objectiu de: a) elaborar de forma participativa el Marc Municipal per a l’Acció Comunitària; b) posar en marxa plans comunitaris als 10 districtes de la ciutat; c) generalitzar de forma progressiva altres programes d’acció comunitària (Bancs del Temps, Viure i Conviure, Foment del Voluntariat Social...).
Mostrar más

40 Lee mas

Ajustaments i adequacions efectuats en el Pressupost 2018 prorrogat per a l'exercici 2019

Ajustaments i adequacions efectuats en el Pressupost 2018 prorrogat per a l'exercici 2019

Derivat de la sortida del Grup municipal Socialista de Catalunya del govern municipal al novembre de 2017, es va fer necessari gestionar una redistribució de determinats serveis a les diferents gerències afectades per la nova reestructuració de l’organització municipal, on va desaparèixer l’orgànic 0301. Per aquest motiu es van tramitar en el decurs del 2018 modificacions pressupostàries necessàries per a la seva distribució a d’altres orgànics (0101- 0104-0701-0702-0703-0704 i 0801).

72 Lee mas

Serveis socials: informe sectorial 2013

Serveis socials: informe sectorial 2013

Atesa la delicada situació de les finances municipals així com la necessitat d‟optimitzar els recursos per no disminuir serveis, els ens locals es plantegen l‟opció d‟implantar i/o estendre el copagament d‟alguns serveis, com ara, el d‟atenció domiciliària. Tot i que el copagament als serveis socials no és nou, en alguns municipis es planteja la seva ampliació a serveis de la cartera que fins ara no hi estaven afectats. Amb aquest canvi de model es pretén alleujar les llistes d‟espera d‟uns serveis considerats com prioritaris i, a la vegada, arribar a més segments de població.
Mostrar más

23 Lee mas

Show all 10000 documents...