sistemes d'equacions lineals

Top PDF sistemes d'equacions lineals:

Sistemes d equacions lineals

Sistemes d equacions lineals

Sistemes d’equacions lineals Solucionari 2 055 una persona fa fotografies amb una càmera digital. Sap que cada fotografia de qualitat normal sempre ocupa 0,2 megabytes de memòria. cada fotografia de qualitat òptima sempre ocupa una quantitat A de megabytes, però desconeix aquesta quantitat. aquesta setmana ha portat a imprimir 24 fotografies, que li han ocupat un total de 9,2 megabytes de memòria. a) Planteja un sistema d’equacions (en funció de A) en què les incògnites siguin

40 Lee mas

Matrius, determinants i sistemes d'equacions lineals

Matrius, determinants i sistemes d'equacions lineals

Resolució de sistemes pel mètode de Gauss i Gauss-Jordan Com ja hem comentat en la secció anterior, a l'hora de fer exercicis a mà és molt útil fer servir les maplets que ens ajuden a realitzar pas a pas els càlculs. En particular, a l'hora de resoldre sistemes d'equacions són molt útils les maplets següents:

7 Lee mas

Resolució de sistemes d’equacions lineals de dimensió gran

Resolució de sistemes d’equacions lineals de dimensió gran

2.1. Ordinadors paral·lels 28 paral·lalelisme. Un fet complex (per` o molt ´ util) ´ es que fins i tot els ordinadors amb mem` oria paral·lela compartida tenen una part de la mem` oria que ´ es privada (no compartida). Aquest fet s’explica com a soluci´ o del seg¨ uent problema: en augmentar molt la velocitat de c` alcul o de processat, tamb´ e cal augmentar la velocitat d’acc´ es a la mem` oria per obtenir les dades. Malauradament la velocitat d’acc´ es a la mem` oria no ha augmentat tan r` apidament com la de c` alcul. La soluci´ o que van trobar els fabricant d’ordinadors va ser crear una altra mem` oria, molt m´ es cara i petita per` o molt m´ es r` apida que la mem` oria principal, que anomenarem mem` oria cache (o simplement cache), que administra al processador les dades que necessita. Aix´ı doncs, cada processador necessita la seva pr` opia mem` oria cache i ´ es aqu´ı on apareix la mem` oria privada que d` eiem.
Mostrar más

62 Lee mas

Sistemes d'equacions Lineals

Sistemes d'equacions Lineals

Para clasificar un Sistema de Ecuaciones Lineales emplearemos el teorema de Rouché-Fröbenius, según el cual, dado el sistema de ecuaciones lineales A · X = b con matriz de coeficient[r]

23 Lee mas

2. Espais vectorials, matrius, determinants i sistemes d equacions lineals

2. Espais vectorials, matrius, determinants i sistemes d equacions lineals

→ R m ´es l’aplicaci´o lineal que t´e per matriu a la matriu A en les bases can`oniques de R n i R m . Sistemes homogenis. Un sistema A · X = B es dir`a homogeni si B = 0, ´es a dir, si tots els termes independents s´on nuls. Un sistema homogeni sempre t´e soluci´o ja que la soluci´o trivial X = (0, 0, . . . , 0) sempre verifica el sistema, ´es a dir, quan tots el valors de les variables s’anul ·len.

36 Lee mas

Apunts de Matemàtica Discreta i Àlgebra Segona part: Àlgebra Lineal Tema 6: Equacions lineals i matrius

Apunts de Matemàtica Discreta i Àlgebra Segona part: Àlgebra Lineal Tema 6: Equacions lineals i matrius

Unitat Temàtica 17. Sistemes d’equacions lineals Podem definir l’Àlgebra Lineal com l’estudi del espais vectorials i de les apli- cacions lineals o bé com l’estudi dels sistemes d’equacions lineals i les matrius. Tot i que estudiarem tots aquests conceptes, el punt de partida que s’adopte influeix notablement en la manera d’estudiar la matèria. Nosaltres entendrem que l’objecte de l’àlgebra lineal són els sistemes lineals i les matrius.

31 Lee mas

Requeriments d interoperabilitat per a sistemes, dispositius i serveis

Requeriments d interoperabilitat per a sistemes, dispositius i serveis

Requeriments d’interoperabilitat per a sistemes, dispositius i serveis Homologació per PACS 1. Introducció El present document recull les especificacions tècniques de detall: defineix un conjunt de requeriments d’interoperabilitat que especifiquen de quina manera un sistema, dispositiu o servei ha de complir amb els requeriments funcionals definits prèviament. Així, aquest document té com a base el Document de requeriments funcionals, que és a on s’estableixen les necessitats i objectius de requeriments a nivell funcional.

8 Lee mas

Equacions de transformació de resultats d'hemoglobina glicada A(1c) del sistema de referència IFCC a valors traçables als sistemes d'estandardització japonès i nord-americà

Equacions de transformació de resultats d'hemoglobina glicada A(1c) del sistema de referència IFCC a valors traçables als sistemes d'estandardització japonès i nord-americà

El resum dels resultats del model de regressió lineal simple aplicat en aquest estudi es mostra a la taula següent (taula 10). El coeficient de correlació múltiple R resultava ser de 0,999 establint-se una forta relació lineal entre les dues variables. Tal i com era d’esperar, el signe d’aquest coeficient de correlació múltiple era positiu indicant que l’increment en una de les variables implica un increment en l’altra. Aquest resultat resultava plenament coherent amb els estudis previs de Hoelzel i col·laboradors que estudiaven la relació numèrica entre els diferents sistemes d’estandardització (120) . Amb aquest coeficient de correlació de Pearson obtingut es podia derivar que la relació entre les dues variables és tan estreta des del punt de vista matemàtic, que era perfectament plausible realitzar l’estimació dels valors d’una variable a partir de valors de l’altra.
Mostrar más

134 Lee mas

DISSENY D UN EQUALITZADOR DE SISTEMES DE P.A. (PUBLIC ADRESS) AUTOMÀTIC

DISSENY D UN EQUALITZADOR DE SISTEMES DE P.A. (PUBLIC ADRESS) AUTOMÀTIC

Primer de tot haurem de fer la lectura dels senyals de les diferents etapes d’entrades que tenim connectades a la nostra placa de desenvolupament Teensy 3.6, per tant haurem de fer una[r]

93 Lee mas

Àlgebra Lineal M1 - FIB. Continguts: 5. Matrius, sistemes i determinants 6. Espais vectorials 7. Aplicacions lineals 8.

Àlgebra Lineal M1 - FIB. Continguts: 5. Matrius, sistemes i determinants 6. Espais vectorials 7. Aplicacions lineals 8.

´es a dir, el conjunt de totes les combinacions lineals de u 1 , . . . , u k Proposici´ o El subespai generat hu 1 , . . . , u k i ´es, com el seu nom indica, un subespai vectorial. A m´es, ´es el subespai m´es petit que cont´e u 1 , . . . , u k

21 Lee mas

EXÀMENS D EQUACIONS DIFERENCIALS 1. x 2x + x = 2e t. (3)

EXÀMENS D EQUACIONS DIFERENCIALS 1. x 2x + x = 2e t. (3)

4 Trobeu l’equaci´ o de les corbes tals que l’` area del triangle determinat per la tangent a la corba, l’eix de les abcisas i la vertical pel punt de tang`encia sigui igual a la meitat [r]

11 Lee mas

Equacions dels elements geomètrics

Equacions dels elements geomètrics

Dues rectes del pla poden intersecar-se en un punt, o bé ser paral·leles; també es pot donar el cas que ambdues rectes siguin la mateixa. L’estudi del sistema d’equacions format per les equacions d’ambdues rectes determinarà en quina situació, d’entre aquestes tres, es troben les dues rectes:

12 Lee mas

EQDI-F2O43 - Equacions Diferencials

EQDI-F2O43 - Equacions Diferencials

Com calcular aspectes importants, en el domini temporal i en domini transformat de Laplace, de les solucions d'EDO lineals amb coeficients constants, tant en el cas d'equacions de prime[r]

7 Lee mas

Equacions de primer i segon grau

Equacions de primer i segon grau

La resolució d’una equació de primer grau consta de diversos passos. Aquests passos es fan amb l’objectiu de convertir l’equació inicial en una equació equivalent, però més senzilla de resoldre. Si aquest procés es repeteix, al final s’obtindrà una equació de resolució immediata. Com que totes les equacions són equivalents, la solució obtinguda també ho serà de l’equació plantejada inicialment.

15 Lee mas

9.1. Funcions lineals. Solució gràfica. Les funcions lineals, també anomenades rectes són expressions algebraiques del tipus

9.1. Funcions lineals. Solució gràfica. Les funcions lineals, també anomenades rectes són expressions algebraiques del tipus

La solució d’una equació lineal amb dues incògnites és el conjunt de parells ordenats formats per tots els parells de nombres (x,y) que verifiquen la igualtat a[r]

7 Lee mas

Estructures lineals i arborescents. Assignatura PRO2

Estructures lineals i arborescents. Assignatura PRO2

Les diferents estructures de dades lineals es diferencien per com es pot accedir als seus ele- ments. 4.1 Especificació de la classe genèrica Pila o stack Una pila és una estructura lineal de dades molt usada en programació. Es diu així perquè és similar a una pila normal, per exemple de plats, on quan afegim un plat a la pila el posem a dalt de tot i quan traguem un plat de la pila agafem el darrer que s’ha posat, és a dir, el que està a dalt de tot. És una estructura de tipus LIFO, que en anglès és un acrònim de Last in, first out. El nom estàndard d’aquesta estructura en C++ i en anglès és stack. Farem servir el nom pila en el text d’aquests apunts quan parlem de piles en general i stack als programes d’exemple. Els noms de variables pila seran normalment p, q, etc.
Mostrar más

39 Lee mas

Sistemes electorals

Sistemes electorals

1. En el sistema actual cada partit presenta una llista llarga de noms en cada papereta. En general el votant coneix nom´ es els primers candidats de la llista, per` o no els altres que apareixen despr´ es. Aix` o pot dur a sorpreses, com va oc´ orrer per exemple en les eleccions de Maig de 2003 a la Comunitat de Madrid quan la deserci´ o dels diputats Eduardo Tamayo i Mar´ıa Teresa S´ aez va tenir l’efecte de canviar el possible govern socialista de Rafael Simancas pel popular d’Esperanza Aguirre. En el sistema anglosax´ o per districtes, cada districte, ´ es a dir cada zona, barri o petit comptat, tria el seu o els seus candidats. Els electors els coneixen millor i existeix m´ es proximitat amb els seus representants. T´ e l’inconvenient que pot ser poc proporcional, en el sentit en qu` e si un partit guanya per majoria simple en cada districte tindria la totalitat de la cambra. Per` o potser es podrien trobar sistemes mixts que intentessin equilibrar tots els factors.
Mostrar más

23 Lee mas

HIgualtats i equacionsh. HElements d una equacióh. HEquacions equivalents. HSense denominadorsh. mamb denominadorsh. HResolució general d equacions

HIgualtats i equacionsh. HElements d una equacióh. HEquacions equivalents. HSense denominadorsh. mamb denominadorsh. HResolució general d equacions

Utilitzem equacions quan volem trobar una certa quantitat, desconeguda, però de la qual sabem que verifica certa condició. La quantitat desconeguda s’anomena incògnita i es representa per "x" (o qualsevol altra lletra) i la condició que compleix s’escriu com una

18 Lee mas

ORDENANÇA SOBRE LA INCORPORACIÓ DE SISTEMES D EFICIÈNCIA I ESTALVI ENERGÈTIC EN LES EDIFICACIONS

ORDENANÇA SOBRE LA INCORPORACIÓ DE SISTEMES D EFICIÈNCIA I ESTALVI ENERGÈTIC EN LES EDIFICACIONS

CAPÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS. Article 1r. Objecte L’objecte d’aquesta ordenança és regular, en el marc de la competència municipal de protecció del medi ambient, la obligatorietat d’incorporar sistemes d’eficiència, estalvi energètic, de captació i utilització d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta sanitària als edificis i a les construccions situats al terme municipal de LLIÇÀ DE VALL

18 Lee mas

Equacions diferencials i transformada de Laplace

Equacions diferencials i transformada de Laplace

El càlcul de la solució general de l’equació homogènia es redueix a trobar una base del ker L. Vegem el teorema següent, que també farem servir en equacions d’ordre superior. Teorema 3 (Principi de superposició) Si y 1 , y 2 , ...,y k són solucions d’una equació line- al homogènia, llavors y = c 1 y 1 +c 2 y 2 +...+ck y k també n’és solució, ∀c 1 , c 2 , ...,c k ∈ R. Aquest resultat ens dóna un mètode per construir solucions, ja que amb dues solucions podem obtenir-ne infinites. Fixem-nos en dos casos particulars:

118 Lee mas

Show all 10000 documents...