sistemes operatius

Top PDF sistemes operatius:

Estudi comparatiu de sistemes operatius basats en GNU/Linux per a dispositius mòbils

Estudi comparatiu de sistemes operatius basats en GNU/Linux per a dispositius mòbils

Per una banda, les grans companyes van iniciar la producció d’aquests aparells i van llençar contínuament al mercat models cada cop més sofisticats, englobant cada cop més funcionalitats. Allò que era en principi un terminal que possibilita la comunicació per veu, va adquirir nous components, propis d’altres dispositius electrònics com ara els reproductors de musica o les càmeres digitals de foto. La connectivitat d’aquestes plataformes va augmentar de forma considerable amb la introducció progressiva de noves tecnologies com ara la connexió per infrarojos, Bluetooth, GPRS, UMTS, incrementant d’aquesta forma la interacció amb els ordinadors i la xarxa directament. En lo que respecta la usabilitat, la millora més important es va produir amb l’arribada de la pantalla tàctil que va substituir parcial o completament el tradicional teclat físic. Per altra banda, el programari sempre s’ha adaptat per donar suport a les innovacions de hardware. Al començament, la introducció sistemàtica de noves funcions i aplicacions va obligar als mòbils a incloure sistemes operatius relativament senzills que permetien un sistema de fitxers compatible amb els formats més populars dels sistemes operatius dominants. Paulatinament els serveis que s’oferien sobretot als ordinadors domèstics, s’extrapolaven cap als telèfons mòbils. A partir de l’any 2003, la revolució de les xarxes socials i altres eines de comunicació avançades via web, van conformar un gran incentiu per aquests aparells.
Mostrar más

50 Lee mas

Aplicacions avançades dels sistemes operatius, juliol 2011

Aplicacions avançades dels sistemes operatius, juliol 2011

Adquirir coneixements sobre tasques bàsiques de configuració i manteniment de sistemes operatius propietaris.. Adquirir coneixements sobre tasques bàsiques de configuració i manteniment [r]

19 Lee mas

Administració de xarxes i sistemes operatius, setembre 2012

Administració de xarxes i sistemes operatius, setembre 2012

En el mercat hi ha molts sistemes gestors de bases de dades (SGBD) comercials, i alguns de gratuïts. En general, tots demanen grans quantitats de disc i de memòria RAM. Si les bases de dades han de ser grans, llavors cal una unitat de control de procés (CPU) ràpida per a poder processar les peticions SQL i les transaccions ràpidament. Si es preveu que el servidor anirà carregat amb força informació, és molt important seguir les indicacions del fabricant de la base de dades sobre els requisits de l’ordinador en relació amb el disc, la RAM i el CPU per a obtenir-ne un bon rendiment.
Mostrar más

30 Lee mas

Control parental i comerç electrònic : compra a internet amb seguretat i protegeix la navegació dels més petits

Control parental i comerç electrònic : compra a internet amb seguretat i protegeix la navegació dels més petits

A més de les opcions de control parental que ofereixen els sistemes operatius i els navegadors, també hi ha programes es- pecífics de control parental. Gairebé tots són de pagament, malgrat alguns tenen versions d’avaluació que es poden des- carregar d’Internet. A www.softonic.com, disposes d’una ampla gamma d’aplica- cions, algunes fins i tot gratuïtes. Només hauràs d’escriure «control parental» al bus- cador i fer clic al botó que inicia la cerca. En veure els resultats, fixa-t’hi en el siste- ma operatiu per al qual ha estat dissenyat cada programa. (Fig. 11.7)
Mostrar más

37 Lee mas

Disseny BD sistema de descàrrega d'aplicacions per a mòbils

Disseny BD sistema de descàrrega d'aplicacions per a mòbils

Enllaç al fitxer binari de l’aplicació per a cada sistema operatiu mida de l’aplicació per a cada sistema operatiu suportat sistemes operatius mòbils suportats per a cada aplicació Descà[r]

59 Lee mas

Construcció i explotació d'un magatzem de dades

Construcció i explotació d'un magatzem de dades

També ampliarà el ventall d’individus que puguin tenir accés a la informació i que no tindran perquè conèixer on està guardada la informació o la seva procedència. El magatzem de dades contindrà dades consistents, formatades, transformades i sovint resumides de la resta de sistemes operatius. També consolidarà i organitzarà aquesta gran quantitat de dades transaccionals en un número raonable de taules i camps que es podran consultar i analitzar per donar suport a la presa de decisions. Els usuaris accediran a la informació a través d’eines senzilles d’emprar que tindran una interfície còmoda i que els permetrà que la informació sigui fàcilment accessible.
Mostrar más

50 Lee mas

Introducció als Sistemes d'Informació Geogràfica

Introducció als Sistemes d'Informació Geogràfica

La primera fase és el procés d’entrada de dades on s’analitza el mode en què es produeix la modelització del territori i com les dades queden estructurades adequadament en el SIG. La segona és la de verificar i editar les dades geogràfiques i controlar la seva qualitat. El nivell de qualitat de les dades que s’elegeixen per a crear la base de dades ha d'estar prou contrastada ja que d'aquest factor dependrà realment l'èxit o no de les anàlisis. Després venen les funcions de gestió de les dades que normalment són efectuats a través dels Sistemes de Gestió de la Base de Dades, SGBD, que incorporen els SIG. Per a finalitzar, tractarem les funcions de representació de les dades geogràfiques que ens permeten obtenir, qualsevol representació, ja siguin mapes, gràfics o taules, dels resultats dels anàlisis que efectuem.
Mostrar más

63 Lee mas

Compostos polinuclears de manganès mimètics d'enzims redox. Inserció en suports mesoestructurats. Estudi de les propietats magnètiques i catalítiques

Compostos polinuclears de manganès mimètics d'enzims redox. Inserció en suports mesoestructurats. Estudi de les propietats magnètiques i catalítiques

principals característiques es que pot adoptar una amplia varietat d’estats d’oxidació tot i que els més habituals van des de II fins al VII. Tot i així, en els sistemes biològics els estats d’oxidació més comuns són el II, III i IV; ja que els estats d’oxidació superiors són massa oxidants per ser compatibles amb els processos biològics. Quan el manganès adopta estats d’oxidació baixos aquest és comporta com un àcid de Lewis fort, per tant, se sol coordinar a àtoms que actuïn com a bases de Lewis fortes com l’oxigen tot i que també es troba coordinat a àtoms de nitrogen o sofre que són bases de Lewis més febles. Depenent de l’estat d’oxidació el manganès pot actuar com a oxidant o com a reductor i adquirir diverses geometries, sent la més comuna l’octaèdrica. Per tant, el manganès té les característiques necessàries per formar part del centre actiu de les metal·loproteïnes, tant en forma monomèrica com formant sistemes polinuclears, ja que es pot coordinar fàcilment amb la majoria d’aminoàcids que formen l’embolcall proteic i pot dur a terme reaccions redox essencials pels sistemes biològics.
Mostrar más

317 Lee mas

Estudi de sistemes d'aerotermia a les Illes Balears

Estudi de sistemes d'aerotermia a les Illes Balears

Pel que fa al sector de l’aerotermia, a pesar de que encara és un gran desconegut, ja que fa relativament pocs anys que es comercialitza la bomba de calor capaç de produir ACS, calefacció i aire acondicionat i existeix molta desinformació al respecte, es troba a l’alça, abandonant altres sistemes més rústics, ja que els clients cerquen la millor alternativa del mercat que els hi proporcioni eficiència, consum baix, el màxim confort possible i el més important renovable. I queda del tot demostrat que aquest sistema es la bomba de calor, però el poc coneixement del sistema, la poca confiança de les empreses amb sistemes nous i la inversió inicial que s’ha de realitzar per la instal·lació d’aquests sistemes, encara que a la llarga surten rentables, són els grans inconvenients que haurà de salvar el món de l’aerotermia els pròxims anys abans de consolidar-se al mercat.
Mostrar más

73 Lee mas

Refrigeració en estat sòlid: Sistemes MnGeCo

Refrigeració en estat sòlid: Sistemes MnGeCo

Aquests desplaçaments son deguts a que a les temperatures extremes (200ºC i -150ºC) el DSC, com tots els sistemes, no es capaç de refredar/escalfar al ritme establert (10ºC/min) a partir d’un tram isoterm sense que hi hagi alguna asimetria entre la mostra i la referència. Per altra banda, al final de la rampa de refredament el sistema no és capaç de seguir-lo a 10ºC/min, i per tant quan es canvia la tendència el sistema encara no ha arribat a la temperatura extrema.

30 Lee mas

Patrons d'administració de sistemes en entorns DevOps

Patrons d'administració de sistemes en entorns DevOps

En aquest sentit la recerca ha permés identificar les tasques comunes que poden ser automatitzades, establint patrons per la seva implementació que es puguin adaptar en entorns de desenv[r]

21 Lee mas

Introducció als Sistemes d'Informació Geogràfica

Introducció als Sistemes d'Informació Geogràfica

La primera part constitueix una introducció als Sistemes d’Informació Geogràfica donant-ne una descripció però també explicant-ne la implementació interna. Veurem que un SIG és la conjunció de maquinari, programari, observació, mesura, anàlisi i equip humà. La part de programari constà d’un o diversos aplicatius SIG que normalment treballen amb dos bases de dades enllaçades entre sí. La primera l’anomenem Base de Dades Geogràfica i recull la informació espacial de la realitat observada i té en compte aspectes com la ubicació terrestre, la forma i la mida entre altres. La segona base de dades, l’anomenem Base de Dades Temàtica i recull tota la informació no espacial relativa a l’element dibuixat com ara: descripció, nombre d’habitants (en el cas d’una població) o preu (en el cas de infraestructures). Per concloure aquesta primera part teòrica, es donen alguns exemples de les principals aplicacions del SIG en l’actualitat que permeten la planificació, la gestió i la previsió entre altres.
Mostrar más

47 Lee mas

Introducció als Sistemes d'informació Geogràfica

Introducció als Sistemes d'informació Geogràfica

La informació geogràfica no és un tema acadèmic amb una utilització pràctica limitada a una especialitat en concret, sinó que es tracta d’un disciplina molt seriosa, utilitzada en molts camps, i en la que les empreses i governs inverteixen grans quantitats de diners. Només cal dir que estudis recents demostren que el 80% de la informació tractada per les empreses i les institucions oficials tenen relació amb localitzacions geogràfiques o coordenades espacials. Per tant resulta fàcil imaginar-se que en plena revolució tecnològica on els sistemes d’informació i les noves tecnologies ens proporcionen mecanismes i maquinari capaços de gestionar grans volums d’informació, existeixi un sistema d’informació amb metodologia pròpia i amb un nucli teòric important, els anomenats Sistemes d’informació Geogràfica (SIG).
Mostrar más

49 Lee mas

Introducció als Sistemes de Informació Geogràfica

Introducció als Sistemes de Informació Geogràfica

boca de reg data posada en servei, marca, model font aigua potable data posada en servei, model, disponibilitat Elements que no formen pròpiament part de la xarxa de distribució d’aigua,[r]

155 Lee mas

Estudi Comparatiu de Sistemes Toxina Antitoxina

Estudi Comparatiu de Sistemes Toxina Antitoxina

6 similar als descrits anteriorment, on l’antitoxina inhibeix el missatger de la toxina per complementarietat de bases. Ara bé, hi ha certes divergències respecte als sistemes descrits anteriorment que confereixen a aquests sistemes un mecanisme diferencial. En contraposició als aparellaments dels casos anteriors, que tenen lloc als extrems 5’, als sistemes de B. subtilis els aparellaments es donen als extrems 3’. Una de les teories que podrien explicar aquesta diferència en l’aparellament seria que a la maquinària de degradació de B. subtilis hi trobem activitat exoribonucleasa 5’-3’ d’una importància vital en la degradació de mRNA. En aquest cas, un aparellament a l’extrem 5’ obstaculitzaria aquesta via i això podria arribar a ser perjudicial per a la pròpia cèl·lula. Tot i això, el mecanisme pel qual es duu a terme la degradació mitjançant activitat exoribonucleasa 3’-5’ no es coneix encara amb exactitud. El que sí s’ha pogut comprovar és la obligació de degradar el mRNA de la toxina. Ha pogut comprovar-se com, per a la viabilitat de B. subtilis és necessària la degradació d’aquest missatger per part d’una RNasa III. Aquest fet no és d’aquesta obligatorietat a tots els sistemes anteriorment descrits, on amb la formació del complex toxina-antitoxina moltes vegades és suficient per complir l’objectiu del sistema TA. No obstant això, no pot descartar-se del tot que l’antitoxina tingui un efecte en la modulació de la traducció, de forma similar que als sistemes descrits anteriorment 10 .
Mostrar más

25 Lee mas

Unitat 7. Resolució de sistemes d'equacions

Unitat 7. Resolució de sistemes d'equacions

S2 Si a una equaci´o se li’n suma una altra, s’obt´e un sistema equivalent.. En el seg¨uents exemples veurem algunes t`ecniques per a resoldre sistemes d’equacions lineals i no lineals.[r]

11 Lee mas

Sistemes de gestió de qualitat i mediambiental en les empreses industrials espanyoles

Sistemes de gestió de qualitat i mediambiental en les empreses industrials espanyoles

Una empresa a l’hora de posar-se a treballar amb altres organitzacions analitzen les diferents alternatives que es troben en el mercat, com a per exemple en forma de proveïdor, posen un gran interès en conèixer la forma en que duen a terme el seu treball, tan des de l’eficàcia a l’hora de desenvolupar el seu objecte de treball, la qualitat dels seus servicis, fins i tot en el tracte amb que duen a terme el seu encàrrec o els compromisos mediambientals que es troben en les empreses causa promoguda per la creixent preocupació social per el deteriorament del entorn natural. Cal esmentar també que la preocupació per la qualitat deriva també de la cada vegada més forta exigència dels clients. Per intentar complir totes les exigències, necessitats i expectatives han portat a les organitzacions i a la societat a implantar sistemes de gestió de qualitat. Tot això ha promogut el desenvolupament de una producció més eficient, una tecnologia més neta y una ciència enfocada en trobar solucions als problemes potencials dels països.
Mostrar más

39 Lee mas

Estudi computacional de mecanismes de reacció en sistemes organometàl·lics

Estudi computacional de mecanismes de reacció en sistemes organometàl·lics

Addició oxidant de l’enllaç C-S L’activació de l’enllaç C-S ha estat un camp molt estudiat no només a nivell sintètic sinó també per l’interès en conèixer el mecanisme catalític de dessu[r]

170 Lee mas

Administració de sistemes GNU/Linux, setembre 2010

Administració de sistemes GNU/Linux, setembre 2010

Com que l'administració de sistemes és un camp tan ampli, aquest manual només ens pretén introduir en aquest apassionant (i com no, també de vegades frustrant) món. Veurem algunes de les tasques típiques, i com podem tractar les problemàtiques que ens apareixen. Però l'administració és un camp que s'aprèn dia a dia, amb el treball diari. I des d'aquí advertim que aquest manual és un treball obert, que amb els seus encerts i els errors més que probables es pot veure complementat amb els comentaris dels seus (sofridors) usuaris. De manera que són benvinguts, per part dels autors, qualsevol tipus de comentaris i suggeriments de millora d'aquests materials.
Mostrar más

24 Lee mas

Fonts d'informació I, setembre 2009

Fonts d'informació I, setembre 2009

Llicenciada en Geografia i Histò- ria, postgrau en Informació i docu- mentació a l’empresa. El seu àm- bit de treball es desenvolupa en la creació de sistemes d’informació tant a l’administració pública (Xar- xa d’Arxius Històrics Comarcals i Ar- xiu Nacional de Catalunya) com a l’empresa (Comitè Olímpic de Bar- celona 1992), centres privats, ajun- taments, etc. En paral·lel, exerceix com a docent a la Universitat Ober- ta de Catalunya i puntualment a la Universitat de Girona.

8 Lee mas

Show all 232 documents...