societat xarxa

Top PDF societat xarxa:

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària  Informe final de recerca (volum II)

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària Informe final de recerca (volum II)

Didàctiques específiques ............................................................................................. 1.....................................1 Organització i gestió de centre..................................................................................... 2.....................................2 Atenció a la diversitat i necessitats educatives especials. ........................................... 3.....................................3 Interculturalitat i educació ............................................................................................ 4.....................................4 Navegació i cerca d’informació per Internet ................................................................. 6.....................................6 Disseny i desenvolupament de pàgines Web .............................................................. 7.....................................7 Llenguatges de programació........................................................................................ 8.....................................8 Programes d’informàtica: processador de text, fulls de càlcul, power point,etc ........... 9.....................................9 Problemes de disciplina a l’aula.................................................................................. 11...................................11 Models i instruments d’avaluació ................................................................................ 12...................................12 Dinàmica de grups ...................................................................................................... 13...................................13 Projectes educatius a la xarxa .................................................................................... 14...................................14 Aplicació de recursos telemàtics a àrees curriculars especifiques.............................. 15...................................15 Treball cooperatiu ....................................................................................................... 16...................................16 Altres........................................................................................................................... 17...................................17 Cap ............................................................................................................................. 18...................................18
Mostrar más

510 Lee mas

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària  Informe final de recerca (volum I)

L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària Informe final de recerca (volum I)

Des d’una altra perspectiva, més tècnica, la decisió de tirar endavant aquests concur- sos públics de creació de continguts educatius, adreçat a empreses i editorials, va servir per posar de manifest que hi havia un desconeixement molt gran del tema dels estàn- dards de contingut educatiu o d’e-learning. L’experiència del PIE quant a descripció i indexació de continguts es basava en la feina feta anys enrere per al sistema de des- criptors de la base SINERA, però aquest sistema requeria una actualització als nous en- torns i llenguatges. En qualsevol cas, el treball d’impuls de creació de metadades i d’incorporació als grups internacionals de desenvolupament d’estàndards d’e-learning no estava a l’abast del PIE ni li corresponia liderar aquesta empresa. L’any 1999, sota l’impuls del Comissionat per a la Societat de la Informació, es va instituir a Catalunya un “grup IMS” (GIMS) per a seguir de prop l’evolució d’aquest estàndard (Instructional Management System). El grup IMS estava format per les universitats públiques catala- nes, algunes empreses i el Programa d’informàtica educativa. El GIMS va participar breument en el consorci internacional IMS i va divulgar en el marc de la comunitat uni- versitària les especificacions IMS, aportades pel PIE en català i castellà, però a finals de l’any 2000 va deixar de funcionar sense avenços significatius.
Mostrar más

920 Lee mas

Internet, escola i comunitat en el trànsit cap a la societat xarxa  La incorporació d'internet al sistema educatiu de Catalunya per al desenvolupament comunitari

Internet, escola i comunitat en el trànsit cap a la societat xarxa La incorporació d'internet al sistema educatiu de Catalunya per al desenvolupament comunitari

de les negociacions sobre la interpretació dels artefactes que fan els diferents grups socials involucrats en el seu disseny (Bijker, Hughes i Pinch, 1987; Bijker i Law, 1992). La construcció social de la tecnologia, però, no va ser concebuda només com una teoria, sinó que proposa també una metodologia basada en la flexibilitat interpretativa de la tecnologia per estudiar els aspectes socials que explicarien, més enllà de les seves característiques tècniques, l’èxit o el fracàs –és a dir, l’ac- ceptació o el rebuig– de les innovacions tecnològiques. Tot i la seva popularitat, aquest enfocament va ser criticat inicialment per ometre el context econòmic, po- lític i cultural més general en què es produeixen les innovacions tecnològiques (rus- sell, 1986), per estudiar la innovació tecnològica centrant-se únicament en l’etapa inicial de desenvolupament (Mackay i gillespie, 1992) i, de manera més general, per oferir una explicació molt detallada del sorgiment de la tecnologia que, en canvi, no aborda de forma explícita els seus efectes en la societat (Winner, 1993). Contribucions posteriors van tractar d’adreçar algunes d’aquestes qüestions estu- diant, entre d’altres, les transformacions en les expectatives, els valors, els conei- xements i les pràctiques que es produeixen com a conseqüència de l’adopció d’una tecnologia (Bijker, 1995a i 1995b) o el paper que juguen els usuaris com a agents de canvi tecnològic, gràcies a la seva capacitat de re-interpretar, adaptar i, fins i tot, transformar les innovacions tecnològiques (Kline, 2000; Kline i Pinch, 1996). Prenent com a referència els mateixos principis constructivistes de la sociologia del coneixement científic, la teoria de l’actor-xarxa (Callon, 1987; Latour, 1987) va sorgir com una alternativa a la construcció social de la tecnologia. en aquest sentit, comparteix amb aquest enfocament el rebuig de la concepció determinista sobre el paper de la tecnologia com a motor del canvi social però, en canvi, posa en dubte
Mostrar más

294 Lee mas

El model Barcelona II : l'Ajuntament de Barcelona a la societat xarxa de Catalunya (2002 2004)

El model Barcelona II : l'Ajuntament de Barcelona a la societat xarxa de Catalunya (2002 2004)

tendeix a la fragmentació, la descoordinació i, en la seva interacció amb processos encara burocratitzats, a la pèrdua d’eficiència de l’Administració, cosa que indueix determinats processos d’innovació en tecnologies de lògica mecanicista que automatitzen processos i reconcentren la informació. Tot i això, aquesta reconcentració i els guanys fragmentats en productivitat produïts per l’automatització parcial no s’utilitzen per reforçar les línies de comandament centrals reburocratitzant la gestió i imposant càstigs disciplinaris, sinó per reprogramar els valors i les funcions d’una xarxa renovada i més cohesionada, els nodes de la qual obtenen més capacitat d’innovació i, en general, d’autoprogramació. Aquesta és se’ns dubte una decisió, una decisió cultural d’una Administració determinada que no s’ha de donar per descomptada. Paral·lelament, a mesura que l’estructura en xarxa i els valors que s’hi han programat es van imposant als jocs de poder generats durant el procés, i a mesura que les TIC basades en Internet passen a disposició d’individus i unitats emprenedores, es generen innovacions tecnològiques organicistes que s’adapten a l’estructura organitzativa de l’Administració sempre que aquesta estructura sigui una xarxa, una xarxa amb els processos propis d’una organització emprenedora fundada en l’activitat de la ment humana potenciada, i no reprimida, per les tecnologies de la informació. Com demostren les experiències conflictives d’algunes unitats de gestió, és el paral·lelisme dels processos i la minimització dels seus decalatges allò que condueix a l’Administració xarxa i no a l’intent apriorístic d’instaurar una burocràcia informacional. I són aquestes trajectòries tendencialment paral·leles, on s’articulen i s’institucionalitzen xarxes internes i externes, les que tenen efectes sobre els serveis públics “tradicionals” (en l’esquema analític, el sistema de línies que va del “funcionament intern” a la “provisió de serveis”), uns efectes empíricament constatables en termes d’eficiència i percepció ciutadana de la qualitat del servei.
Mostrar más

352 Lee mas

La transició a la societat xarxa a Catalunya  Informe final de recerca (volum II)

La transició a la societat xarxa a Catalunya Informe final de recerca (volum II)

Hi ha una pràctica específica del grup de més de 50 anys? Un principi de resposta pot emergir de l'observació dels pocs casos en què la freqüència d'ús és superior a la dels altres grups d'edat. Es tracta en primer lloc de compres a Internet, d'informàtica, de llibres i música, d'“altres coses” (recordem-ho, sempre amb freqüències baixes sobre el total, entre el 7% i el 12% del seu grup d'edat). Així mateix, tenen una freqüència més alta en la reserva de viatges i en les trucades telefòniques per mitjà d'Internet. En canvi, en contra del que es podia esperar, la utilització que en fan per a informar-se sobre temes de salut és més alta que entre els joves però inferior a la del grup de mitjana edat. Com que tampoc no són particularment actius en les fotos de família o en l'organització de la sociabilitat mitjançant Internet, es pot formular la hipòtesi que per al grup d'edat més avançada Internet és preferentment un mitjà de consum. Incidentalment, si aquest fos el cas, tota l'estratègia publicitària de les puntcom centrada en la població jove seria errada, ja que, si bé són els joves els principals usuaris d'Internet, també sembla que són els menys disposats a pagar-la, a diferència dels grans, dòcilment instal· lats en la societat de consum i amb prou poder adquisitiu (entre el grup d'usuaris d'Internet) per a deixar-se portar per la seducció d'un nou model de consum. Ara bé, l'altra pràctica significativament més difosa entre el grup de més de 50 anys és la de la cerca d'informació política i sindical. Això sembla reflectir un nivell més alt de politització heretat de l'experiència en els anys joves, que a Catalunya van ser d'alta tensió política. Contradicció possible entre consumisme i curiositat política? No necessàriament.
Mostrar más

318 Lee mas

Comptes anuals 2012 de l'Agència de Comunicació Local, S.A. (juntament amb l’informe de l’auditoria)

Comptes anuals 2012 de l'Agència de Comunicació Local, S.A. (juntament amb l’informe de l’auditoria)

Com a conseqüéncia del projecte de cessió global d'actius i passius de la societat Agéncia de Comunicació Local, SA a favor de la societat Xarxa Audiovisual Local,SL (aprovat pel censel[r]

62 Lee mas

Gaseta municipal de Barcelona. Any 071: Índex (1984)

Gaseta municipal de Barcelona. Any 071: Índex (1984)

de la Societat "Informació Cartogràfica i de Base" 61 Nomenament President del Consell d'Administra¬. ció de la Societat "Informació Cartogràfica i de[r]

9 Lee mas

Vols muntar una Societat Laboral?

Vols muntar una Societat Laboral?

“1. Les societats anònimes o de responsabilitat limitada en les quals la majoria del capital social sigui propietat de treballadors que prestin en elles serveis retribuïts en forma personal i directa, la relació laboral dels quals sigui per temps indefinit, podran obtenir la qualificació de “Societat Laboral” quan concorrin els requisits establerts en la present llei.”

17 Lee mas

Comptes anuals 2013 de la Societat Prestacions d'Assistència Mèdica, S.L. (juntament amb l’informe de l’auditoria)

Comptes anuals 2013 de la Societat Prestacions d'Assistència Mèdica, S.L. (juntament amb l’informe de l’auditoria)

(Societat Unipersonal) (Societat Unipersonal de l'Institut de Prestacions d' Assistencia Medica al Personal Municipal PAMEM), que comprenen el balan~ a 31 de desembre[r]

51 Lee mas

La aplicación de las directrices Driver en la creación del Repositorio Institucional de Salud de Andalucía. HypatiaSalud

La aplicación de las directrices Driver en la creación del Repositorio Institucional de Salud de Andalucía. HypatiaSalud

Universitat de Vic. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) Universitat de Girona. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) Universidad de Cantabria. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) Universidad de Oviedo. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) Universidad de Coruña. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) Universitat Oberta de Cataluña. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) Universitat Ramon Llull. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) Universitat de Barcelona. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX)

20 Lee mas

Comptes anuals i informe de gestió 2009

Comptes anuals i informe de gestió 2009

Segons s'estableix en els Estatuts de la Societat, I'objecte social de la Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA compren, entre d'altres tasques, la r[r]

54 Lee mas

Memòria 2015

Memòria 2015

col·laboració entre el Consorci de l’Habitatge i la Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, Societat Anònima, per a la gestió integral de les Oficines de l’Habitatge de Barce[r]

64 Lee mas

Memòria de responsabilitat social de la UOC  Curs 2012 2013

Memòria de responsabilitat social de la UOC Curs 2012 2013

Des de la seva creació, la UOC està compromesa amb la qualitat i l’excel·lència acadèmica. En línia amb aquesta estratègia i en pro de la transparència, el curs 2012-2013 s’ha obert l’espai de qualitat al portal web, en què s’exposen els siste- mes de garantia interna de la qualitat de la UOC, els seus resultats, els indicadors acadèmics i els resultats d’inserció laboral. També s’hi publiquen les dades sobre el personal acadèmic, els procediments per a dissenyar noves titulacions i els re- sultats de les enquestes de satisfacció que s’envien periòdicament als estudiants. Un dels pilars de la UOC és la producció científica i la transferència que se’n fa a la societat, àmbits en què la nostra universitat creix des de l’any 2010. Alguns in- dicadors que ho evidencien són la tramitació de més de mil contractes amb altres entitats del sector públic i privat, l’inici del procés de revaloració i comercialització dels resultats de recerca, la creació al final de l’any 2012 de l’empresa derivada Open Evidence i l’acceptació de la sol·licitud de Model d’Utilitat presentat a l’Ofici- na Espanyola de Patents i Marques.
Mostrar más

160 Lee mas

Analitzador Gràfic de Xarxa (sniffer)

Analitzador Gràfic de Xarxa (sniffer)

Amb el model utilitzat per analitzar el tràfic de la xarxa cal tenir molt en compte la tipologia de la xarxa i el maquinari que s'ha utilitzat per implementar-la. D'una banda si la xarxa està implementada amb un repetidor (hub), podem situar el punt d'anàlisi en qualsevol node de la xarxa. Per altra banda, si està implementada amb un commutador (shitch) serà difícil trobar un punt dins la xarxa que ens permeti observar-ne tot el tràfic i només podrem observar el tràfic generat/rebut per la màquina d'anàlisi.

32 Lee mas

De la UOC a la xarxa a la UOC xarxa : memòria de la Universitat Oberta de Catalunya : curs 2007 2008

De la UOC a la xarxa a la UOC xarxa : memòria de la Universitat Oberta de Catalunya : curs 2007 2008

The University wishes to offer the following new degree courses in the academic year 2009-2010: Business Administration and Management; Marketing and Market Research; Tourism; Communicat[r]

70 Lee mas

Anàlisi de la xarxa P2P de Bitcoin

Anàlisi de la xarxa P2P de Bitcoin

Amb aquest petit recull d’informació en el que hem pogut observar com estan definits els elements principals de la xarxa bitcoin, com es desenvolupa la negociació de missatges per intercanviar informació, quins són els elements de seguretat de que disposa el sistema o el procés de transacció de bitcoins, podem extreure unes petites conclusions que expressarem a continuació. El funcionament del sistema aporta característiques de seguretat de la informació que són equiparables a les aportades per les entitats bancaries a l’actualitat.
Mostrar más

45 Lee mas

Gestió de la xarxa XEiLL

Gestió de la xarxa XEiLL

Memoria del Proyecto una base de datos centralizada donde guardar toda la información y una aplicación que nos permita poder gestionar toda esta información dar de alta.. nueva informaci[r]

62 Lee mas

La Xarxa de mercats municipals de Barcelona

La Xarxa de mercats municipals de Barcelona

Tot aquest bagatge queda també reflectit en el fet de liderar des de Barcelona la Xarxa Europea de Mercats Emporion formada pels millors mercats d’alimentació del continent, o en l’entrada, l’any 2008, de la xarxa de mercats municipals de Barcelona, a formar part de La Unió Mundial de Mercats (WUWM), entitat creada l’any 2001 com a àgora on intercanviar experiències i amb l’objectiu de defensar els mercats tradicionals d’alimentació.

9 Lee mas

Nova Xarxa Bus: actuacions

Nova Xarxa Bus: actuacions

Parc de la Ciutadella Sagrada Família Parc Diagonal Mar Parc Vall d’Hebron Fòrum Túnel de la.. Rovira Parc Güell Cementiri del sud-oest Pl Francesc Macià7[r]

22 Lee mas

La Nova xarxa d'autobusos de Barcelona

La Nova xarxa d'autobusos de Barcelona

Posteriorment, es va realitzar un intens treball intern amb els districtes, per tal de consensuar tècnica i políticament la proposta de la Xarxa de Bus. En total es van realitzar quatre reunions internes per districte: una de diagnosi, una de presentació, i dues de retorn, per concretar els canvis que calia introduir respecte de la proposta inicial, en consideració a les necessitats i inquietuds detectades per cada districte.

11 Lee mas

Show all 695 documents...