Thaumetopoea pityocampa

de l’espècie, ja que el gènere Heterorhabditis tarda més en matar el insecte que el gènere Steinernema. Pel que fa a S. feltiae, no experimenta canvis significatius. Així docs, S. carpocapsae seria clarament una bona opció per a controlar les larves de Thaumetopoea pityocampa ja que són molt susceptibles a aquesta espècie de nematode. Una segona opció seria la utilització de H. bacteriophora, però caldria tenir en compte el retràs en la mortalitat de les larves per poder avaluar l’eficàcia en camp i el fet de que no provoquin mortalitats molt altes. Finalment, S. feltiae no seria una opció molt eficaç per al control de T. pityocampa degut a que aquesta demostra poca susceptibilitat a l’espècie. Tot i això, la mortalitat produïda per la soca utilitzada de S. feltiae ha estat gran en comparació a la obtinguda en altres casos: Triggiani i Tarasco (2001) van obtenir una mortalitat d’un 5,5 % per una soca d’Alemanya, i mortalitats d’un 16,6 i 15,8% en soques italianes. Cal dir que els assajos realitzats per Triggiani i Tarasco es van fer en camp, amb la qual cosa les condicions no van ser tant estables com les de laboratori. Tot i això, es pot comprovar que la soca PA provoca una major mortalitat en T. pityocampa que altres soques.

El primer año en el que se detectó la procesionaria del pino (Thaumetopoea pityocampa Den & Schiff) en la isla de Ibiza fué en 1975, en la zona sudoeste de la isla, concretamente en Cala Vadella –término municipal de San Josep– donde llegó enterrada en fase de crisálida en unos cepellones de plantas de adelfa (Nerium oleander) destinadas al ajardinamiento de zonas urbanizadas.

Núñez Vázquez, L., Barceló Tortella, A., Closa Salinas, S. 2012. Evolución de la población de procesionaria del pino (Thaumetopoea pityocampa Den. & Schiff.) y situación ac- tual en Formentera (2012). Marco legal y actuaciones de control. Revista Foresta núm. 56. Pág. 56-66. Asociación y Colegio Oficial de Ingenieros Técnicos Forestales. Núñez, L. 2013a. Evolución de la población de procesionaria del pino (Thaumetopoea pit-

campanya 2014-15 hi ha hagut problemes destacats i són zones d’ús més intensiu pels habitants del municipi. Les zones on fer l’aplicació serien: Pi Pg. Muntanya-Deixalleria (zona nº2), Pins c/ La Plana – Dàlies (zona nº 3), Parc del Mil·lenari (zona nº 6), Pi c/Freixes (zona nº11), Pins de CEIP Canigó (zona nº 22), Parc Salvador Espriu frontó (zona nº 31), Parterres Pg. Muntanya-St Josep (zona nº34) i Talús barrera de so autopista (zona nº 38). L’aplicació de Bacillus thuringiensis kurstaki en els primers estadis de la plaga s’ha comprovat que és molt eficaç i no té impacte sobre les abelles ni animals aquàtics com els insecticides aptes per al control de la plaga. Es considera que l’aplicació de Bacillus thuringiensis kurstaki a baixa dosi, està molt més en consonància i no resta efectivitat (ans al contrari) amb la política que des de l’ajuntament s’ha volgut anar implantant des de l’any 2012 amb l’inici de control biotecnològic (amb les trampes de feromones per Thaumetopoea pityocampa) i del control biològic per altres plagues com els alliberaments de Aphidius colemani i Adalia bipunctata, i de Anthocoris nemoralis per al control d’àfids i Cacopsylla pyri respectivament.

Este documento técnico constituye un conjunto de instrucciones para el desarrollo de los trabajos y contiene las condiciones técnicas normalizadas referentes a su ejecución. 2. Ámbito de Aplicación Las instrucciones contempladas en este Proyecto serán de aplicación a las actuaciones a realizar según la memoria del "PROYECTO DE TRATAMIENTO TERRESTRE PARA EL CONTROL DE LA PROCESIONARIA DEL PINO (Thaumetopoea pityocampa Den. & Schiff.) ISLAS BALEARES, 2017." y estarán planificados, dirigidos, controlados e inspeccionados por el Servicio de Sanidad Forestal (SSF, en adelante), representadas por la persona o personas que se designen.

Además de estos parámetros hemos introducido otro que es la longitud de puesta, porque consideramos que esta variable es una característica fenotípica del individuo[r]

Ja a l’estudi realitzat anteriorment a l’illa de Mallorca (Alemany et al., 1994) es van identificar dues espècies de parasitoids, Baryscapus (= Tetrastichus) servadeii i Ooencyrtus pityocampae, les quals es troben adaptades i sincronitzades amb el període d’oviposició de T. pityocampa (Arnaldo & Torres, 2006). Aquestes dues espècies s’han trobat també a altres països acompanyades d’altres parasitoids com ara Trichogramma sp. o Anastatus bifasciatus (Tsankov et al., 1995), així com també en alguns casos l’hiperparasitoid Baryscapus transversalis (Tsankov et al., 1996; Tsankov et al., 1998a; Tsankov et al., 1998b; Mirchev et al., 1999; Mirchev et al., 2015). En estudis realitzats a Albània, es van obtenir resultats diferents entre Voskopoje i Qarr, en què l’espècie de parasitoid dominant fou B. servadeii en el primer lloc de mostreig i O. pityocampae en el segon. Els resultats obtinguts durant aquest l’estudi mostren una dominància de B. servadeii sobre O. pityocampae en els dos llocs de mostreig (Marratxí i Portocolom), resultats compartits amb autors com Tsankov et al. (1995), Mirchev et al. (2012) i també Alemany et al. (1994), en el seu primer estudi dels parasitoids de les postes a les Illes Balears. Aquesta dominància de B. servadeii pot ser deguda a què, a diferència d’O. pityocampae, no és tan susceptible a les altes temperatures (Tiberi et al., 2015).

La Conselleria, desde el Servicio de Sanidad Forestal, ha realizado reuniones informativas previas a los tratamientos, los días 3 de septiembre en Menorca, 10 de septiembre en Ibiza, 17 [r]

Número de puestas Fecha y lugar de la puesta Fecha de eclosión 22/8-4/9/84 28 marzo/85 (Boutrouba) MICHLIFEN 30 marzo/85 MICHLIFEN 3 abril/85.. I) Para las puestas datadas obtenidas en l[r]

Las setas no urticantes son de dos tamaños: unas cortas y rígidas, de color blanco o negro, y otras de mayor longitud, todas de color blan- co, que son las que mejor se ven y confieren u[r]