Validesa del QMP per a les famílies

Els programes per a la millora de l’èxit escolar 42. En què consistixen els programes per a la millora de l’èxit escolar? • El Conveni de Col·laboració entre el Ministeri d’Educació i la Comunitat Valenciana per al Pla de Suport a la Implantació de la LOE 22 , preveu programes per a la millora de l’èxit escolar. Fruit del treball realitzat, la Conselleria d’Educació ha dissenyat programes específics destinats a incrementar l’èxit acadèmic de l’alumnat que presenta condicions desfavorables de partida des del punt de vista social, econòmic, cultural, ètnic o personal; també a millorar les seues habilitats socials i posar al seu abast mitjans materials i personals complementaris. Estan a disposició voluntària dels centres docents públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, es pot accedir a estos programes a través de la pàgina web de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents i són, entre altres, els següents 23 :

Rangel, 2009). Amb aquesta afirmació volem remarcar que a pesar de les dificultats per establir una definició precisa de família, podem recórrer a adjuntar aquells elements que presenta i que distingeixen la institució familiar d'altres nuclis. Seguint aquesta línia i parlant de la família com a promotora del desenvolupament, podem dir que es tracte d'un escenari de transmissions de valors, de construcció de la personalitat dels fills i filles, on es produeix la integració de generacions a la societat així com el procurar la satisfacció de les necessitats dels seus components. La família està formada per un conjunt de persones que es troben organitzades en torn a uns límits, rituals i mites, comparteixen el mateix entorn social, econòmic i cultural, estan vinculades afectivament i, en la majoria de casos, també tenen un vincle consanguini. Resulta un procés complex però a la vegada necessari per a la supervivència de la societat, tal i com ens indica José Lluís Parada (2010):

Per diferents especialistes, l’ esperança no és només una visió ingènua que tot anirà bé. Snyder la defineix com “la creença que un té la voluntat i disposa de la forma d’acon- seguir els seus objectius”. L’esperança significa que un no es rendeix a l’ansietat, el derrotisme o la depressió quan es troba davant de dificultats o entrebancs. Per això cal que les persones properes als afectats per un TCA utilitzin expres- sions positives, esperançadores, etc. I, si parlem d’esperan- ça, caldria també parlar d’optimisme. L’optimisme significa tenir una forta expectativa que en general les coses aniran bé tot i els contratemps i les frustracions. L’optimisme impe- deix caure en l’apatia, la desesperança o la depressió. Els optimistes consideren que els fracassos es deuen a alguna cosa que es pot canviar. Encara que és veritat que el tem- perament de la persona ja marca una tendència a ser més optimista o més pessimista, sembla que aquesta tendència es pot modular o matisar per l’experiència. Per tant, tot i guiats sempre pel realisme, cal que els pares tendeixin a tenir una visió optimista i positiva del procés de recuperació

Així, la guia es planteja com una eina pedagògica que ofereix informació sobre espais de lleure on els diferents membres del vostre grup familiar puguin gaudir del seu temps i on es potenciïn les relacions positives, els lligams afectius i l’educació en valors. Una petita guia de lleure per a famílies vol ser una eina pràctica per a les famílies que vulguin conèixer aquestes activitats.

Des d’una perspectiva de dret comparat, pot destacar-se que l’informe emès per la Law Comission del Regne Unit recomana la no introducció de límits temporals, ja que consideren que aquesta limitació no reporta cap tipus d’utilitat específica en la protecció de les parts. Consideren que la fixació d’un període concret de temps comporta sempre una certa arbitrarietat i que, sigui quin sigui el període imposat per l’atorgament dels pactes en previsió de ruptura matrimonial, aquest únicament desvia la pressió a un altre dia. No obstant, es tracta d’una qüestió oberta a consulta 14 . La finalitat d’aquest requisit temporal entre la celebració del pacte i la del matrimoni que afecta, únicament, als acords que se subscriuen amb anterioritat al matrimoni, consisteix en evitar qualsevol tipus d’influència sobre l’efectiva voluntat de les parts atesa la proximitat immediata de la celebració matrimonial 15 . Per tant, la imposició d’un marge temporal mínim entre la celebració del pacte i la celebració del matrimoni intenta facilitar un clima propici per la conclusió de l’acord amb plena llibertat i consciència 16

Disciplina per fomentar l’autoregulació del comportament en fills/es: límits, normes i conseqüències Per introduir aquesta temàtica, el moderador/a podrà comentar que amb freqüència els pares i mares afronten moments de control del comportament dels seus fills/es, donat que aquests des de petits tendeixen a explorar el que hi ha en el seu entorn, a experimentar el que succeeix quan manegen objectes, quan interactuen de diverses maneres amb el seus pares, mares i germans, i quan s’atreveixen a traspassar certs límits en la convivència familiar i social, i a no assumir completament les seves responsabilitats i tasques. L’ésser humà tendeix des de petit a explorar, a indagar, a voler conèixer el que succeeix al seu voltant i a experimentar el que passa quan s’alteren certes rutines i hàbits establerts. L’ésser humà també tendeix des de petit a prendre decisions i iniciatives, a aconseguir objectius i a voler fer valer els seus punts de vista. Totes aquestes actuacions són positives i contribueixen al desenvolupament personal de l’individu quan es porten de manera controlada i respectuosa amb els altres. Per això, sembla necessari que els nens aprenguin des de petits a regular les seves experiències i comportaments i l’abast dels seus desigs, iniciatives i guanys, a tolerar la frustració que es deriva de la no consecució dels objectius esperats i a tenir en compte i respectar els punts de vista i drets dels altres.

Un conjunt de realitats -algunes de persistents, moltes de noves- en l’àmbit de les famílies determinen la necessitat d’adequar-ne les polítiques per donar-los suport. En podem trobar un ampli ventall d’exemples, al nostre país i al conjunt d’Europa: l’alentiment de la formació de noves famílies a causa de la emancipació tardana dels joves atès l’elevat preu de l’habitatge i la precarització de les pautes d’inserció labo- ral; la incorporació generalitzada de les dones al mercat de treball remunerat i la no- incorporació correlativa dels homes al treball domèstic i familiar; l’important nom- bre d’hores que homes i dones dediquen a la jornada laboral i les dificultats de con- ciliació que això comporta; la concepció del treball deslligat d’altres esferes de la vida, fet que penalitza la maternitat i la paternitat desitjades i responsables; el pre- domini d’una cultura política que infravalora la crucial importància dels afectes, la cura i la criança en l’organització i la cohesió socials; l’extensió social de projectes vitals i familiars de nou tipus; l’increment de la inestabilitat i les ruptures conviven- cials i llurs efectes quant a l’augment de la monoparentalitat i de famílies reconsti- tuïdes amb fills i filles menors; l’emergència de famílies socialment vulnerables (com ara les nouvingudes o les que estan en procés de reagrupament); l’envelliment i l’increment de les situacions de dependència de la gent gran que no poden ja ser ateses a base dels paràmetres tradicionals; l’extensió de les tècniques de reproduc- ció assistida i de les adopcions, que amplien el sistema de filiació tradicional.

• Fan possible la vida quotidiana de les famílies i la conciliació laboral 2. Centres educatius • Contribueix a la qualitat del centre. L’activitat de les AMPA enriqueix l’oferta de serveis que ofereix el centre i aporta valors que les famílies tenen en compte en el moment de l’elecció d’escola.

UN NADAL DE MUSEU 4 PER A NENS TALLER OBERT DE NADAL Vine al Museu a qualsevol hora del matí, entre les 10.30 i les 13.30 h, i podràs conèixer com es vivien les festes de l’hivern en altres temps i cultures del nostre entorn. Tots us n’anireu plens de records per regalar i decorar casa vostra!

Introducció Una mirada als carrers de les ciutats i dels pobles del nostre entorn ens mostra un panorama variat de cultures i ètnies. Aquesta pluralitat es veu reflectida en els diferents contextos que componen la societat i, per descomp- tat, en els contextos socioeducatius com són les famílies, les escoles o les comunitats. D’aquests contextos nosaltres tractarem el de la família, que avui dia s’entén com un sistema que atén les necessitats particulars dels seus membres, que els possibilita un desenvolupament integral, que els proporcio- na un espai privilegiat per desenvolupar habilitats de comunicació, actituds, emocions i valors. En definitiva, es tracta d’un espai socioeducatiu on els infants creixen i poden aprendre pràctiques democràtiques imprescindibles per exercir com a ciutadans.

Una possible crítica a l’índex funcional exposat per l’equip de Croisier podria ser que no reflecteix amb prou precisió l’elevada i igual velocitat de la musculatura ago- nista-antagonista existent durant el mecanisme de lesió de la musculatura isquiosural i del LEA. Tanmateix, els escas- sos estudis que analitzen la validesa dels índexs de força funcionals com a indicadors de risc de lesió emprant velo- citats angulars altes sembla que no han trobat valors signi- ficatius de correlació i predicció 18,22,32 . Per tant, si s’esta- bleix com a base el fet que l’índex de força funcional és un índex isocinètic relativament nou i que els estudis científics que n’han analitzat la validesa com a factor de risc de lesió són molt limitats, el valor de referència de normalitat més acceptat en la literatura científica (0,6-0,8) caldria ser considerat amb extrema cautela.

- Una caixa petita de cartró o metàl·lica. - Pilotes, pilotes amb punxes, plomes, un cotxe, brotxa de maquillatge, pedres... - Música relaxant. Després d´una activitat més moguda, sovint els infants s´esveren. Per tornar a la calma i gaudir d´una estona relaxada podem fer servir aquest recurs. Presentarem la activitat sempre d´una manera atractiva amb una caixa de cartró bonica o metàl·lica. A dintre, posarem tots els objectes que creiem puguin ser adequat per fer massatges, com ara, pilotes, plomes, les rodes d´un cotxe també ens poden servir, pinzells... A dins també podem posar un cd o pen amb musica relaxant, com que bé amb la sorpresa. Si no ho tenim es posa música d’internet. Podem començar a fer nosaltres massatges als infants i així ells ens imitaran, a part del modelatge, també podran donar pas a la seva imaginació i segur que ens sorprenen!

La recollida de l’alumnat de 2n es fa en un espai exterior (actualment a les pistes d’atletisme). Però en cas de pluja no se’ls recull en cap espai exterior sinó que s’ha d’anar al vestíbul de l’edifici Rial a recollir-los. La resta d’alumnes, els més grans, quan és l’hora de plegar se’ls fa sortir de les aules i les famílies poden recollir-los, si és del seu interès en els espais exteriors.

Les famílies trobaran els models escrits necessaris a la pàgina web del centre. 7. RELACIÓ ESCOLA-PARES. El/la tutor/a dels vostres fills/es és el punt de referència i de mirall de l’alumnat. És per això que sempre s’ha de mantenir un respecte envers el docent. Si alguna vegada no s’hi està prou d’acord amb alguna actuació, la millor manera és el diàleg, però s’ha d’evitar fer comentaris davant dels fills i filles. La relació dels pares amb l’escola és fonamental i sempre la vetllarem, però hem de seguir unes normes que cal que recordem.

per l’ús del llenguatge, com ara determinades activitats de compres, sol·licituds d’informació... Els pares i les mares, sent conscients d’aquestes dificultats, han de donar suport als fills i filles en les situacions que es preveuen com a més estressants i ajudar-los a ser gradualment més autònoms, encarregant- los, per exemple, petites tasques de dificultat creixent que contribueixin a donar-los seguretat, sense forçar-los a parlar quan manifestin inquietud o incomoditat. En els moments d’acompanyament, pot ser útil ensenyar-los mitjançant l’exemple i —com en aquestes situacions no cal córrer i menys encara precipitar-se— buscar entorns (botiguetes de barri, llocs sense aglo- meració de clients...) que permetin una interacció tranquil·la i no angoixant, amb persones que els coneguin i on tinguin la possibilitat de parlar fluixet i prendre’s el temps que calgui.

Les dades presentades evidencien el pes estructural que tenen les associacions de mares i pares d’alumnes: la seva aportació a l’escola és voluntària però del tot necessària pel funcionament del sistema, que hores d’ara no podria prescindir-ne. Aquest valor afegit de la implicació i participació familiar a la vida dels centres educatius no sempre té prou visibilitat ni valoració social. També, creiem que hi ha un potencial de millora d’aquesta activitat, que redundaria en la vida de les famílies, dels centres educatius i de les polítiques educatives en el seu conjunt.

Per una altra banda, no tota la responsabilitat recau sobre el professorat. Òbviament, les famílies són el factor més influent, pel que fa a l'educació dels alumnes, i encara més quan procedeixen d'un altre país. En aquest darrer cas, juguen un paper imprescindible en l'adaptació acadèmica i personal del nouvingut. Per aquest motiu, com major implicació i informació s’obtingui de la família de l'àmbit educatiu, més eines es podran utilitzar per ajudar al seu fill o filla a adaptar-se al nou ambient.

QUÈ ÉS? És el període de descans laboral que té qualsevol treballadora, independentment del règim al qual estigui acollida, en el cas de part, adopció o acolliment, sense perdre els seus drets salarials ni laborals. Aquest període és de 16 setmanes seguides, 6 de les quals han de ser obligatòriament posteriors al part, a les quals es poden sumar dues setmanes més per cada fill o filla, a partir del segon, en el cas de parts múltiples i en el cas d’infants amb alguna discapacitat.

2.- OFERIR SUPORT INTEGRAL I DE CARÀCTER UNIVERSAL A LES FAMÍLIES EN TANT QUE ESPAIS DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL DELS SEUS MEMBRES. ATENDRE DE FORMA PRIORITÀRIA I ESPECÍFICA A LES FAMÍLIES EN AQUELLES FUNCIONS, SITUACIONS I FASES DEL CICLE FAMILIAR QUE ES PRVEUEN DE MAJOR VULNERABILITAT, SOBRECÀRREGA O CRISI

• La treballadora hi ha d’adjuntar una fotocòpia del seu DNI o, en el cas de persones estrangeres residents, una fotocòpia del document d’identificació i passaport. • També hi ha d’adjuntar la CARTA D’ACOMIADAMENT o NOTIFICACIÓ DE DESISTIMENT o DOCUMENT ACREDITATIU DE LA BAIXA. En aquest cas no cal que la persona contractadora li faci la DECLARACIÓ RESPONSABLE, però sí que hi ha d’adjuntar les declaracions responsables de la resta de famílies contractadores signades i les fotocòpies dels seus DNI.