vulnerabilitat social

Top PDF vulnerabilitat social:

Índex de Vulnerabilitat Social dels municipis de la demarcació de Barcelona IVSO. Metodologia i resultats de l edició 2018

Índex de Vulnerabilitat Social dels municipis de la demarcació de Barcelona IVSO. Metodologia i resultats de l edició 2018

Els municipis amb més vulnerabilitat social inverteixen més en serveis socials? I en d’altres serveis? L’entorn social influeix en la cobertura, la pressió assistencial, l’organització o la qualitat dels serveis socials? A continuació, tractarem aquestes qüestions analitzant les relacions que hi ha entre l’Índex de Vulnerabilitat Social i una sèrie d’indicadors clau dels Cercles de Comparació corresponents a l’any 2018. Per fer-ho, s’han calculat els coeficients de correlació de Pearson. Aquest índex mesura el grau d’associació lineal entre dos indicadors; és a dir, si quan un d’ells augmenta, l’altre també varia en una proporció similar. Els valors poden oscil·lar en un rang de 0 a ±1, on 0 significa absència de relació i 1 indica una relació perfecta. Aquest vincle pot ser positiu –quan el primer indicador augmenta, el segon també augmenta- o negatiu –quan el primer indicador augmenta, el segon dismi- nueix i a la inversa. Per exemple, que hi hagi una correlació positiva entre la despesa per habitant i el percentatge de personal de suport significaria que quan la despesa per habitant és alta, en la majoria dels casos la dotació de personal administratiu també ho és. En canvi, una correlació negativa entre les hores setmanals destinades a entre- vistes i el temps d’espera per a la primera visita mostraria que de manera general, quan els professionals destinen més temps a les reunions amb els usuaris, l’espera tendeixen a disminuir.
Mostrar más

62 Lee mas

Una proposta d’aplicació del programa de competències familiars (PCF) en famílies monomarentals en contextos de vulnerabilitat social

Una proposta d’aplicació del programa de competències familiars (PCF) en famílies monomarentals en contextos de vulnerabilitat social

S’han de fer exercicis de reconeixement del «dret d’autonomia» de totes a actuar d’acord amb els seus valors i els seus projectes vitals (Juliano, 2004). Per tant, és fonamental establir canals per donar veu a les famílies monomarentals que exerceixen o han exercit la prostitució i que, malgrat tenir sobrecàrregues econòmiques i de cures, exerceixen actes quotidians de control i de resistència. Una altra autora reconeguda, Woollet (2000), assenyalava que la maternitat en contextos en què s’exerceix la prostitució es vivencia en tres dimensions: com a mandat, com a identitat femenina i com a experiència a través de la qual s’estableixen relacions íntimes. Concretament, l’autora Alcalde Campos (2014), en el seu treball amb dones llatinoamericanes immigrants caps de llars monoparentals a Espanya, exposa l’estigma que suposa per a elles la prostitució i que moltes d’aquestes dones sofreixen un estrès continuat a causa de l’estigma de ser filla o fill d’una prostituta. A això se li afegeix la possibilitat de vivenciar situacions de violències estructurals vinculades a l’exercici de la prostitució en contextos de vulnerabilitat social, així com les seves conseqüències negatives. Segons la mateixa autora, Alcalde Camps (2011), per a moltes de les dones que exerceixen la prostitució, la maternitat compleix un rol essencial en les seves vides. Tant és així que l’experiència maternal permet justificar socialment les raons de l’exercici de la prostitució pel que fa a l’estigma socialment atribuït.
Mostrar más

19 Lee mas

Drets, justícia i vulnerabilitat social en persones grans: Una nova aproximació al fenomen

Drets, justícia i vulnerabilitat social en persones grans: Una nova aproximació al fenomen

Per començar, nombrosos autors apunten la pobresa com un dels indicatius de més vulnerabilitat social (Sánchez-González i Egea-Jiménez, 2011; Subirats et al., 2009; Zunzunegui i Béland, 2010). De fet, Subirats et al. (2009) se situen en un continu integració- vulnerablidad-pobresa/desafiliació, en el qual integració i pobresa són els components més extrems. El Estudio económico y social mundial, de l’Organització de les Nacions Unides (2007), indica que fins a 342 milions de persones grans avui dia no gaudeixen d’una garantia suficient d’ingressos, valor que s’incrementarà fins als 1.200 milions el 2050 si no s’amplia la cobertura dels mecanismes que actualment s’ocupen d’oferir una garantia d’ingressos a les persones grans. Així mateix, també es preveu un augment de la relació de dependència. El 2025 es calcula que hi haurà 53 persones per cada 100 en edat de treballar i el 2050 s’arribarà al 57%. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) (2013), les taxes de risc de pobresa a Espanya en persones de 65 anys o més arribarien al 14,8%. No cal dir que l’economia familiar també es veurà afectada i arribarà a nivells elevats d’amenaça, si només hi ha un sol proveïdor econòmic i aquest mor o es queda sense ingressos. Els índexs de pobresa, un dels principals indicadors d’exclusió social, han sofert transformacions en els últims anys. A la fi del segle XX la pobresa estava concentrada especialment en certs grups d’edat, mentre que en la primera dècada de segle XXI també els sectors infantils i juvenils estan adquirint protagonisme (Marí-Klose i Marí-Klose, 2012). Però, a més, tal com es recull en l’Enquesta de condicions de vida (ECV) 2004 (Instituto Nacional de Estadística, 2005), viure sol incrementarà el risc de pobresa en un 51,8% (gairebé el doble). Les noves estructures familiars vinculades a la societat actual, juntament amb una esperança de vida més alta, condueixen al fet que més persones de 60 anys o més es troben en situació de separació o de divorci (Sánchez-González i Egea-Jiménez, 2011). Aquest fenomen demogràfic emergent suposa l’increment del nombre de llars unipersonals, cosa que fa augmentar la probabilitat que apareguin situacions de solitud i aïllament. Lafuente et al. (2011) assenyalen que les llars unipersonals formades per persones de més de 65 anys són un dels factors de més risc de vulnerabilitat d’exclusió social.
Mostrar más

19 Lee mas

Vulnerabilitat social de les persones majors del barri del Terreno

Vulnerabilitat social de les persones majors del barri del Terreno

Defineix la xarxa dels Serveis Socials com a la suma de serveis socials de titularitat pública i els de titularitat privada que estaran sota la inspecció i control que descriu la mateixa Llei. Tenen com a finalitat assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida i s'adreça especialment a prevenir les situacions de risc, compensar els dèficits de suport social i econòmic de situacions de vulnerabilitat i de dependència i promoure actituds i capacitats que facilitin la integració social de les persones. També estableix que aquest sistema de serveis socials ha de funcionar de forma integrada i coordinada en xarxa d'acord a la Llei i que s'han de coordinar amb tots els sistemes o subsistemes que incideixen en la qualitat de vida com a salut o habitatge. La Llei exposa clarament quin és el seu objecte, persones destinatàries dels serveis socials, situacions en necessitat d'atenció prioritària, drets i deures de les persones destinatàries, drets dels usuaris dels serveis residencials, estructura i prestacions dels serveis socials: tècniques, econòmiques i tecnològiques i determina com a prestacions bàsiques l'allotjament, l'alimentació i el vestit, així com l'accessibilitat a la informació i als recursos del sistema dels serveis socials.
Mostrar más

152 Lee mas

Mesures excepcionals i recomanacions per garantir l alimentació infantil en casos de vulnerabilitat social en relació al COVID-19

Mesures excepcionals i recomanacions per garantir l alimentació infantil en casos de vulnerabilitat social en relació al COVID-19

 Les famílies amb infants beneficiaris dels ajuts individuals de menjador rebran una comunicació dels consell comarcal, de l’AMB o del Consorci d’Educació de Barcelona (segons els ca[r]

10 Lee mas

OBSERVATORI DE LA VULNERABILITAT SOCIAL A BARCELONA #4

OBSERVATORI DE LA VULNERABILITAT SOCIAL A BARCELONA #4

Font : HERMES, Diputació de Barcelona a partir de dades del Padró continu.. / Lectura del Padró continu de població, juny 2014...[r]

59 Lee mas

Índex Sintètic de Desenvolupament / Vulnerabilitat Social de Barcelona (ISDVS). 2011-2015

Índex Sintètic de Desenvolupament / Vulnerabilitat Social de Barcelona (ISDVS). 2011-2015

» El valor de l’Índex és 1,6 vegades major pel conjunt dels 5 barris millor posicionats respecte als 5 barris pitjor posicionats.. Atur registrat per barris sobre la població de 16-64 a[r]

30 Lee mas

Descripció dels Indicadors de l Observatori de la Vulnerabilitat Social a Barcelona

Descripció dels Indicadors de l Observatori de la Vulnerabilitat Social a Barcelona

Sector social Població Tipologia d'indicador Institució Font Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana Document Font Lloguers Barcelona per districtes Vincle a la font http://www20.gencat.[r]

62 Lee mas

OBSERVATORI DE LA VULNERABILITAT SOCIAL A BARCELONA Ajuntament de Barcelona

OBSERVATORI DE LA VULNERABILITAT SOCIAL A BARCELONA Ajuntament de Barcelona

47,3% abans de  transferències 47,3% abans de  transferències 29,4% després  de jubilacions i  supervivència 29,4% després  de jubilacions i  supervivència 18,3% després  de totes les  t[r]

44 Lee mas

Estudi i detecció a la ciutat de Barcelona d'àmbits de vulnerabilitat residencial

Estudi i detecció a la ciutat de Barcelona d'àmbits de vulnerabilitat residencial

L’anàlisi de la vulnerabilitat va estretament relacionada amb altres qüestions pròpies de l’estructura social com són la desigualtat social, la pobresa o l’exclusió social. De fet, el concepte s’ha anat dotant d’entitat en els darrers anys, fins el punt que se’n parla d’una reemergència: “situacions que abans eren qualificades de precarietat, pobresa, indigència i exclusió, ara, alguns autors i en alguns països tendeixen a identificar-les com a vulnerabilitat” (Estivill, 2010). Tot i així, la vulnerabilitat social inclou un element afegit i que fa referència a una posició social desafavorida i al risc que aquesta situació suposa. No és estrany, doncs, que aquest concepte hagi estat objecte de reflexió i definició per molts autors en l’àmbit de les Ciències Socials i, particularment, de la Sociologia: l’Escola de Chicago, Robert Castel (Castel, 1990), Ulrick Beck (Beck, 2001) i Amartya Sen (Sen, 1981) han fet diverses contribucions a la definició i discussió sobre el terme.
Mostrar más

38 Lee mas

Ajuts per a famílies monoparentals i per a dones receptores de pensions no contributives i que visquin soles a la situació de Barcelona, en situació de vulnerabilitat : mesura de govern

Ajuts per a famílies monoparentals i per a dones receptores de pensions no contributives i que visquin soles a la situació de Barcelona, en situació de vulnerabilitat : mesura de govern

La finalitat d’aquest fons extraordinari és pal·liar la situació de vulnerabilitat de les famílies monoparentals amb fills/filles perceptores de l’ajut d’infància 0-16 anys, i la de persones que percebin pensions no contributives i que visquin soles, de la ciutat de Barcelona, per tal que puguin cobrir les necessitats bàsiques imprescindibles en matèria d’alimentació, vestit i allotjament.

8 Lee mas

Caracterització cartogràfica de la vulnerabilitat dels usos del sòl a Catalunya davant incendis superiors a 50 hectàrees (1986/2005). Implementació a través d'eines SIG

Caracterització cartogràfica de la vulnerabilitat dels usos del sòl a Catalunya davant incendis superiors a 50 hectàrees (1986/2005). Implementació a través d'eines SIG

Fent servir eines pròpies dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i mitjançant dades disponibles a la web, es genera un seguit de mapes de Catalunya sobre vulnerabili- tat d’usos del sòl amb incendis per a, partint d’ells i de les dades que se’n poden derivar, intentar conèixer millor la idiosincràsia pròpia dels incendis analitzats i fer-ho de manera que es pugui trobar una relació consistent entre el tipus d’ús del sòl afectat i el propi in- cendi. una vegada caracteritzada la vegetació afectada i partint de la informació generada es construeixen quatre mapes de “vulnerabilitat d’ús” a Catalunya per als períodes consi- derats: els lustres 1986-1990, 1991-1995, 1996-2000 i 2001-2005.
Mostrar más

18 Lee mas

Social. Social. Social. Social. Social. Social. Social. Social. Social. Social. Social. Proyecto. Social. Proyecto. Social. Proyecto. Social.

Social. Social. Social. Social. Social. Social. Social. Social. Social. Social. Social. Proyecto. Social. Proyecto. Social. Proyecto. Social.

8 demostró una tenaz persistencia en la defensa de la justicia social. Junto a la rectitud desplegó las virtudes de ecuanimidad y de compromiso con la vida, con la sociedad y con la universidad, que le hicieron ganar el respeto de todo el mundo.

9 Lee mas

Mesura de govern per ajudar a famílies amb menors i persones en situació de vulnerabilitat en una diligència de llançament d'un procediment de desnonament o execució hipotecaria

Mesura de govern per ajudar a famílies amb menors i persones en situació de vulnerabilitat en una diligència de llançament d'un procediment de desnonament o execució hipotecaria

L’objecte d’aquesta col·laboració és coordinar l’acció dels procuradors i l’Ajuntament de Barcelona per tal que els primers puguin facilitar la informació necessària sobre les famílies o persones en situacions de vulnerabilitat pendents d’una diligència de llançament d’un procediment de desnonament o execució hipotecària a la Direcció de Família i Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona per tal que aquest departament pugui realitzar actuacions que puguin ajudar i millorar la situació d’aquestes famílies.

8 Lee mas

Globalització Econòmica i Vulnerabilitat Financera: El cas de les crisis canviàries a Mèxic i a les economies emergents de l'Est d'Àsia durant la dècada dels '90

Globalització Econòmica i Vulnerabilitat Financera: El cas de les crisis canviàries a Mèxic i a les economies emergents de l'Est d'Àsia durant la dècada dels '90

En primer lloc, un dels elements inhibidors de l’augment de les exportacions tenia molt a veure amb la vulnerabilitat financera de l’economia. Així, la reversió sobtada en el flux net d’entrada de capitals privats va imposar a l’economia una restricció de liquiditat molt significativa. En aquest escenari, els elevats nivells de palanquejament financer a curt termini –com en el cas de Corea del Sud i Malàisia– o l’endeutament excessiu en dòlars dels Estats Units –com en el cas d’Indonèsia i Tailàndia– van precipitar un ajust abrupte i sobtat de la despesa, tan bon punt la pràctica d’una política monetària restrictiva, la “hiperdepreciació” de les monedes nacionals i la deflació dels preus dels actius reals i financers van provocar problemes de liquiditat i solvència en empreses i famílies. De fet, la fallida de moltes empreses financeres i no financeres va desmantellar una part significativa del teixit productiu, tot condicionant la capacitat de resposta de les distintes economies a la major demanda d’exportacions que es podria esperar de la millora de la competitivitat associada a la devaluació de les monedes nacionals 12 . Per això, a pesar de l’impuls que suposaven unes depreciacions reals de l’ordre del 40 per cent a Tailàndia, del 57 per cent a Corea del Sud, 46 per cent a les Filipines i 55 per cent a Malàisia entre juliol de 1997 i juliol de 1998, les economies de l’Est d’Àsia no van poder atendre la major demanda d’exportacions associada a aquelles depreciacions.
Mostrar más

677 Lee mas

La política social como vacuna social  /  Social Policy as Social Vaccine

La política social como vacuna social / Social Policy as Social Vaccine

Puede que la economía haya sobrevivido la reciente crisis financiera y la recesión económica inmediata, pero la creciente desigualdad e injusticia social seguirán existiendo como un recordatorio permanente de que las economías de mercado no regulado con poca seguridad social están condenadas. Mientras las fuerzas sociales progresistas y las capacidades equilibrantes de los gobiernos sigan marginadas por las fuerzas neoliberales prevalentes, el sombrío estado de cosas presente sólo puede llevar a mayores problemas y a una creciente frustración en quienes buscan alternativas al status quo - alternativas que han dado mejores resultados en los países escandinavos. 7-11 Poco a poco la gente se da cuenta de la raíz de sus problemas socioeconómicos y expresan su frustración con dicho status quo. El reciente movimiento Occupy Wall Street es sólo un ejemplo de estas expresiones y es apenas sintomático de la forma que tomarán dichas expresiones vía nuevos y potentes medios sociales. Hemos también atestiguado la profundidad y la amplitud del resentimiento social prevalente en Grecia y en menor grado en los países europeos del sur.
Mostrar más

11 Lee mas

Ajuts a la rehabilitació a la ciutat de Barcelona per a persones propietàries que es trobin en situació de vulnerabilitat en els edificis d’ús residencial 2018: bases [versió en català i castellà]

Ajuts a la rehabilitació a la ciutat de Barcelona per a persones propietàries que es trobin en situació de vulnerabilitat en els edificis d’ús residencial 2018: bases [versió en català i castellà]

ANUNCI del Consorci de l’Habitatge de Barcelona de convocatòria per a l’any 2018 d’ajuts a la rehabilitació a la ciutat de Barcelona per a persones propietàries que es trobin en situació de vulnerabilitat en els edificis d’ús residencial.

49 Lee mas

Innovación Social y emprendimiento social

Innovación Social y emprendimiento social

Rockefeller Foundation, 2011 Lo que parece más útil como una definición es que la innovación social se refiere realmente a la innovación en el sector social - en otras palabras, la innovación aplicada a los problemas ambientales, sociales y de salud, a diferencia de los negocios. La innovación social puede estar asociada con el emprendimiento social, pero creo que eso es una definición muy estrecha. Creo que la innovación social, viene en cuatro categorías. No es la innovación de productos, que es lo que la mayoría de la gente piensa cuando piensa en la innovación... hay innovación de procesos. ¿Cómo hacer que las cosas, no sólo lo que haces? Así, estética, no sólo una cosa nueva, sino que puede estar haciendo las cosas viejas en formas nuevas... En tercer lugar, está la innovación del mercado, en el que realmente está transformando el funcionamiento de los mercados, y en el espacio social, como en el sector con fines de lucro, esas son formas muy poderosas para innovar... y luego la cuarta categoría es la innovación organizacional. También en este caso, creo que la gente no suele tener ese tipo de mentalidad cuando piensan acerca de lo que significa la innovación. Pero otra es una forma muy poderosa .
Mostrar más

31 Lee mas

Subvencions per a la rehabilitació d'edificis d'ús residencial i d'habitatges per a persones propietàries que es trobin en situació de vulnerabilitat en l’àmbit del Pla de Barris 2020 : convocatòria [versió català i castellà]

Subvencions per a la rehabilitació d'edificis d'ús residencial i d'habitatges per a persones propietàries que es trobin en situació de vulnerabilitat en l’àmbit del Pla de Barris 2020 : convocatòria [versió català i castellà]

Las subvenciones para las actuaciones de rehabilitación previstas en esta convocatoria se rigen por las Bases reguladoras aprobadas por la Junta General del Consorcio de la Vivienda de [r]

82 Lee mas

social seguridad social seguridad social

social seguridad social seguridad social

Concluye entonces señalando que su actuar no es arbitrario ni ilegal en la medida que comunique información que verse sobre el incumplimiento del recurrente de aquellas cuotas del crédito social otorgado por la caja, cuyo vencimiento sea anterior a 5 años. Hace presente finalmente, que el recurrente dedujo un recurso de protección en contra de la empresa SINACOFI, en donde esta Corte expresa "Como se aprecia, lo único que ha sido declarado prescrito es la acción ejecutiva derivada del pagaré suscrito por el recurrente en favor de su acreedor la Caja de Compensación Los Héroes, pero en ningún caso esa declaración puede extenderse de manera automática a aspectos que no ha regulado, como son las acciones civiles que se derivan de la misma acreencia, respecto de lo cual no existe ningún elemento de juicio en tal sentido, siendo que corresponde a la iniciativa de las partes en conflicto el ejercicio de las acciones y excepciones que estimen pertinentes en relación a la deuda descrita y, precisamente por su carácter cautelar de derechos indubitados, no es ésta la vía para intentarlo, lo que impide que la presente acción cautelar pueda prosperar" por lo que consecuentemente es dable señalar que el recurrente no tiene un derecho indubitado que pueda hacer valer para ser tutelado por la acción de protección, sino que lo que aquí ha sido manifestado corresponde conocerlo a los jueces de fondo.
Mostrar más

7 Lee mas

Show all 10000 documents...