PDF superior Anàlisi de la creació d’una taxa turística a les Illes Balears

El impuesto sobre estancias turísticas somete a gravamen las estancias en establecimientos turísticos de las Illes Balears, siendo el contribuyente la persona que disfruta de la estancia y el sustituto del contribuyente la empresa de alojamiento turístico que presta el servicio de alojamiento. La cuota es fija por día de estancia, aunque varía según el tipo y la clase de establecimiento (con una tarifa que oscila desde 0’5€/día en hostales, pensiones y agroturismos entre otros a 2€/día en hoteles de 5 estrellas o 4 superior y establecimientos de alojamiento no residenciales de empresas turístico-residenciales). El impuesto se encuentra afectado a la dotación del “Fondo para favorecer el turismo sostenible”, fondo pensado para financiar actuaciones de mejora de la actividad turística y de preservación del entorno natural.

b) Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE del Consell del 21 de maig de 1992 sobre la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora salvatges) que posa els fonaments per la creació d’una xarxa de zones especials de conservació amb el nom de Natura 2000. Inclou llistes de plantes i animals que han de ser protegits i una relació de grups d’hàbitats considerats especialment interessants, anomenats Tipus d’Hàbitat d’Interès Comunitari (HIC). Aquestes unitats no es corresponen directament amb els hàbitats del CORINE, sinó que generalment n’apleguen uns quants de relacionats entre ells, i per això són designades mitjançant un títol propi i identificades amb un número de quatre xifres.

El terme educació permanent va començar a tenir una importància en els fòrums internacionals en els anys 70, amb els treballs de la UNESCO (Informe Faure amb el títol “Aprender a ser” —1972—), la OCDE (informe sobre l’“Educació recorrent” (1973), el Consell d’Europa (Conferència de Ministres Europeus d’Educació, Estocolm, 1975), la XIX reunió de la Conferència General de la UNESCO celebrada a Nairobi l’any 1976 i el Symposium sobre “Una política d’educació permanent per a avui” celebrat a Siena l’any 1979. Quant a l’estat espanyol cal destacar que aquesta sensibilització internacional envers el tema de l’educació permanent va adquirir importància gràcies a la Llei General d’Educació de 1970 i la posterior creació dels CEIRES (Cercles d’Estudi i Intercanvi per a la Renovació Educativa) l’any 1983, pel que fa les intervencions en el camp de la FPP.

Segons les principals conclusions de l’estudi titulat: Anàlisi de la inserció laboral dels titulats universitaris a la Universitat de les Illes Balears, La taxa dels titulats de grau de la Universitat de les Illes Balears se situa en el 77 per cent quan fa tres anys que han acabat els estudis. La taxa del primer any després d’haver titulat ja és del 65 per cent i augmenta amb el temps. La taxa d’inserció de l’any 2013-14 va ser del 61 per cent just un any després d’haver conclòs els estudis, i augmenta fins al 77 per cent dos anys més tard. A mesura que avancen els cursos, la taxa s’incrementa. En concret, la taxa d’inserció s’apuja al voltant de 8 punts percentuals per cada any extra que passa, i s’observa que cada promoció obté un nivell d’inserció al voltant de dos punts percentuals superiors al de la promoció prèvia, fet atribuïble a la millora del context macroeconòmic.

31 Quant al punt de vista explicatiu, per donar compte de les distintes opinions envers el turisme per part dels diferents sectors socials que aquí s’han descrit, les teories proposades per part de la literatura (Intercanvi Social, Identitat Social, Place Identity) són perspectives vàlides pel punt de vista explicatiu micro i meso, que s’haurien de complementar amb altres explicacions d’aquest nivell, com poden ser els processos d’influència social (Ayllón i Yela, 2013) que podrien explicar la pèrdua progressiva del consens social envers el turisme; i amb un enfocament teòric macro, que el constitueix el context sociohistòric. Val a dir que en aquest treball s’ha fet una anàlisi del context històric de la indústria turística balear, explicant el seu origen i el seu desenvolupament, així com el moment present. No obstant això, mancaria un estudi més ampli de com aquesta trajectòria ha modificat la societat balear, el que suposa una altra limitació. És evident que el seu impacte en els seus orígens no és el mateix que en el moment present (Amer, 2009) i que la modernització tan ràpida de la societat (Buades, 2014) ha pogut tenir les seves influències en la població: Garcia (2014), per exemple, opina que amb els anys els i les residents ens hem anat sotmetent a la indústria i a la població turista, produint- se així una “deshumanització” en el sentit que ens podem alegrar de desgràcies que ocorren al món (com les guerres del Mediterrani) si això pot implicar l’augment en l’arribada de turistes a les nostres illes.

Internet no ha “inventat” el plagi. Però segurament, això sí, l'ha fet més fàcil (tant a l’hora de cometre'l, com també a l’hora de detectar-lo) i, en conseqüència, n’ha ampliat la seva extensió, profunditat i freqüència a tots els nivells i àmbits de la nostra societat (art, política, literatura, periodisme, ensenyament, recerca, etc.). El plagi és, abans que res, un fenomen cultural complex lligat a nombrosos i diversos constructes socials. La forma vigent, en contextos del món occidental, de representar i donar cos a la creació, l'autoria i la propietat intel·lectual, el copyright, els drets d'autor i també, consegüentment, el plagi, situa el seu origen un poc més de tres segles enrere i va íntimament lligada a conceptes com l'individualisme, l'autonomia, l'originalitat i la propietat privada (Swearingen, 1999). Tal com assenyala Mallon (2001), la noció d'autoria i propietat intel·lectual en texts escrits sorgeix a Europa en el moment de convergència històrica entre la reforma protestant i l'adveniment de la impremta. El foment de l'individualisme i de l'originalitat que promogueren corrents com la Il·lustració i el Romanticisme també són factors clau per comprendre com ha anat evolucionant la forma d’entendre l'autoria i els principis de la creació intel·lectual. Però, insistim, les qüestions relatives a la creació, l'originalitat i l'autoria no sempre s'han entès de la mateixa forma; són, com hem comentat, constructes socials que han anat canviant al llarg del temps i de l’espai. I, sens dubte, els canvis continuaran en el futur.

descentralització,  desconcentració  i  coordinació,  amb  el  sotmetiment  ple  a  la  llei  i  al  Dret.   Així  mateix,  l’article  31.2  CE  enuncia  els  mandants  d’eficiència  i  economia.  Aquests  són  els   eixos  que  vertebren  l’Administració  com  a  organització  i  en  la  seva  activitat,  que  separen  a   l’Administració  com  a  organització  netament  de  les  empreses,  dons  la  finalitat  la  constitueix   la   salvaguarda   i   realització   de   la   dignitat   de   la   persona,   els   drets   inviolables   que   els   són   inherents,   el   lliure   desenvolupament   de   la   personalitat,   el   respecte   a   la   Llei   i   als   drets   fonamentals;  els  demés  són  fonament  de  l’ordre  públic  i  de  la  pau  social  (article  10.1  CE),   dons  com  ha  afirmat  PAREJO  ALFONSO,  no  hi  ha  cabuda  d’una  eficiència-­‐eficàcia  al  marge  de   l’ordre  constitucional  i  sí  tan  tols  en  i  de  conformitat  amb  el  mateix.  Cal  dons,  preguntar-­‐nos:   ha  estat  inconstitucional  tota  l’actuació  de  creació  desproporcionada  d’ens  instrumentals   d’aquests  darrers  anys?  

El meu principal interès personal en l'elecció d'aquest gènere com a recurs didàctic per l'ensenyament de la història és la rica publicació i divulgació de còmics sobre la història de les Illes Balears (Lladó, 2006). De fet, quan era estudiant de primària vaig rebre un exemplar d'un còmic basat en la història de les Illes amb motiu del 50è aniversari de Sa Nostra i em va resultar molt atractiu, entretingut i comprensible. Al poder de la imatge en la transmissió de coneixements i valors (Martínez Conde, 2014; Terol, 2015), constitueix una gran oportunitat per realitzar una anàlisi des d'una mirada de gènere prenent com a antecedents els estudis que avaluen el sexisme en els llibres de text d'història.

Continuando con el éxito de esta competición, ya que es la más importante de Baleares, se puede comprobar de lo emergente que es este deporte, ya que colgó el cartel de ´´ plazas agotada[r]

articles sobre la flora de les Balears, així com el farmacèutic i quimic Pius Font i Quer (1888-1964), que va herboritzar a les nostres illes i va publicar una obra mestra sobre la botànica medicinal: Plantas medicinales. El Dioscòrides renovado (1962), considerada encara avui en dia de referència obligada i de necessari estudi i font inesgotable de coneixements científics. L’apotecari Pere C. Palau i Ferrer (1881-1956) va herboritzar per l’arxipèlag balear, va fer l’Herbarium Balearicum del Col·legi d’Apotecaris de Balears i publicà la petita obra Les plantes medicinals baleàriques (1954), amb la qual molts afeccionats han tingut el seu primer contacte amb la botànica medicinal. El micropaeontòleg Guillem Colom i Casasnovas va també influir en molts joves amb les seves obres Biografia de las Baleares (1957) i El medio i la vida en las Baleares (1964), que aportaven una visió de les illes amb la mirada del cientific divulgador. El pare Francesc Bonafè i Barceló (1908-1994) va publicar la Flora de Mallorca (1977-80) en quatre volums, i farcida de referències etnobotàniques, poètiques, literàries i medicinals. L’americà Anthoni Bonner (1928-) va escriure la deliciosa obreta Plantes de les Balears (1976), que ha servit a molts estudiosos per a iniciar-se en la botànica balear, tot caminant per bosc i garriga, camps i camins, muntanyes i parets, voreres i llits de torrent i la regió costera, i éssent capaços amb la seva lectura de poder identificar moltes de les plantes presents.

5 La primera qüestió que s’ha de tenir clara és que la pràctica agrícola és la modificació de l’estatus naturals dels ecosistemes, sent impossible entendre actualment els paisatges sense incloure la intervenció de l’home com un element creador, modelador i també destructor. Per D. Briggs & F. Courtney (1989) l’agricultura modifica físicament el medi ambient, citant nombrosos exemples de com l’agricultura perjudica el medi ambient a on es desenvolupen operacions de drenatge, sobreutilització de sistemes silvo pastorals de gran antiguitat, eliminació de tanques, reducció de l’espai vital d’espècies salvatges, etc. Per intentar pal·liar i evitar aquests i altres problemes que ha causat i causa l’explotació agrícola irracional que caracteritza el mode productivista de producció han sorgit noves concepcions de lo que es deu ser una pràctica agrària responsable, i com màxim exponent d’aquesta nova conscienciació ha aparegut l’agricultura ecològica.

JOAN MIQUEL FRAU REINÉS Univeritat de les Illes Balears Carretera de Valldemossa, km 7.5 07122 PALMA, ILLES BALEARS.. REFORMA D'UN HABITATGE UNIFAMILIAR ENTRE MITJANERES 07310 c/ Llorenç[r]

Resultados: En los 7 hospitales, la disponibilidad supera el 85% según CALITOX y el 68% según ASG. Las carencias principales fueron el sulfato sódico, la apomorfina, la cia- nida kit oral y el suero anticrotálide. La adecuación cuantitativa media es del 83%, y la piridoxina es el que más veces está infradotado. Hay un exceso de carbón activado y de N-acetilcisteína. Se detectó una infradotación de glucagón y de fomepizol en el hospital de referencia. Los criterios de ubicación en el servicio de urgencias se siguieron en más del 80% (hospital de nivel I), 68% (hospital de nivel II) y 94% (hospital de referencia). Conclusiones: El grado de cumplimiento de las recomendaciones consultadas en cuan- to a composición, accesibilidad y dotación del botiquín de antídotos y otros fármacos para el tratamiento de intoxicaciones agudas en los hospitales públicos de Les Illes Bale- ars es alto, con una distribución en cada una de las islas segura para garantizar su dis- ponibilidad. La situación geográfica del hospital y su proximidad al centro de referencia más dotado de antídotos predominan sobre el grado de complejidad del hospital en los de nivel 2. [Emergencias 2014;26:354-358]

Gràcies a aquestes distribucions de patrimoni familiar, foren molts els empresaris que invertiren en aquestes propietats costaneres construint els primers allotjaments turístics a les illes. D’aquesta manera, amb el temps, aquells germans que d’alguna manera havien heretat les terres menys riques incrementaren notablement la seva riquesa amb el boom turístic, posant-les a disposició dels grans inversors, ja fos a partir de la seva venda o bé llogant-les per possibilitar l’aparició del turisme. És així com, entre 1960 i 1973 hi té lloc un important creixement turístic popularment conegut com el “boom turístic”. Fou durant aquesta dècada quan es construïren al voltant d’unes 200.000 places turístiques. Una xifra abrumadora en tan sols un marge temps de 10 anys. Com és d’imaginar, aquest sobtat canvi provocà importants conseqüències a nivell territorial i passatgístic.Un grandiós creixement urbanístic que no contemplà limitacions ni regulacions.

dades recollides, puc resoldre que se segueixen certs criteris per a la selecció d’obres però que no formen part d’un cànon literari prou planificat i que els clubs de lectura milloren l’hàbit lector dels seus participants que, a mesura que avancen en aquest camí, van incorporant nous mecanismes de recepció i tenen més en compte els aspectes formals de les obres. També, puc situar el club de lectura com una eina que sí que és vàlida com a dinamitzador potent del foment de la lectura, la literatura, la llengua catalana i de les biblioteques. Amb la recerca de camp també he pogut concloure que un club de lectura millora l’hàbit lector dels usuaris que hi participen. Així també, el suport institucional per al foment d’aquesta activitat resultaria molt productiu en aquest moment de creixement dels clubs de lectura a les Illes Balears, a més de l’avantatge que suposa que sigui una iniciativa que tot i que necessita dedicació, no necessita un pressupost elevat. Tant els lectors com els bibliotecaris dels clubs de lectura que he visitat han demostrat un entusiasme total cap a aquestes trobades, i un agraïment sincer cap a la meva tasca, fet que, en part representa l’èxit d’aquest fenomen.

Després del començament de la balearització, es desenvolupa una de les fases més intenses a favor del turisme de masses, però es té en compte l’atractiu més important que és la Serra de Tramuntana, i és aquí on esdevé la primera llei de protecció de l’espai natural. Seguit d’aquesta comença tot un recull de llocs susceptibles a ser alterats per aquesta activitat turística i l’aplicació de mesures protectores, com són els endemismes, el litoral, els sistemes dunars, els parcs naturals, entre d’altres.

Por otro lado, la estacionalidad es un fenómeno que se da o se puede dar tanto en la demanda como en la oferta, sin que solo se dé en el sector turístico puesto que se puede dar en otros sectores como el agrícola. Ello se explica porque el fenómeno estacional tiene como causa factores naturales, sociales y culturales, que no son atribuibles en exclusividad al turismo en sí (Ramón y Abellán, 1995). En este trabajo, no obstante, únicamente haremos referencia a la estacionalidad turística a efectos de analizar el perfil del turista que llega a las Islas Baleares.

A Balears, segons el registre que realitza el Govern de les Illes Balears, hi ha un total de 1.189 empreses instal·ladores, però per a realitzar aquest estudi s’han emprar les dades d’una empresa instal·ladora especialitzada únicament en climatització i refrigeració industrial. Aquesta empresa, igual que la resta i les que ja han desaparegut, també notà l’afecte de la crisi del país, i com es pot comprovar als següents gràfics, s’arribà a obtenir un descens màxim del 76% en la facturació anual al 2012 respecte al millor any abans de la crisi.

El NGIB integra la toponimia del MTIB5, una base car- tográfica que, durante las tres últimas décadas ha sufrido diversos procesos de recogida y revisión de los contenidos toponímicos. Los trabajos se iniciaron en los años 1989 y 1990, cuando el Gobierno de las Illes Balears encomen- dó a la Universidad de las Illes Balears la revisión de los nombres de lugar recogidos en las fuentes cartográficas baleares de las cuales se disponía hasta aquel momento. Entonces se llevó a cabo un importante trabajo de campo, de recopilación de topónimos de informadores orales, para verificar, corregir y ampliar las bases toponímicas que habían de pasar a formar parte de dicho MTIB5. En el año

Perb ja ben aviat aquest refiaixernent del nom romi tingué molts contradictors.41 Serra i &fols,42 te& en compte la raresa de les troballes romanes a Ciutat i interpretant els nivells ro[r]