PDF superior Art del segle XX, setembre 2015

Art del segle XX, setembre 2015

Art del segle XX, setembre 2015

La realitat social són les nostres relacions socials viscudes, la nostra construcció políti- ca més important, un món canviant de ficció. Els moviments internacionals feministes han construït l'"experiència de les dones" i, així mateix, han destapat o descobert aquest objecte col·lectiu crucial. Aquesta experiència és una ficció i un fet polític de gran im- portància. L'alliberament es basa en la construcció de la consciència, de la comprensió imaginativa de l'opressió i, també, del que és possible. El ciborg és matèria de ficció i ex- periència viva que canvia el que importa com a experiència de les dones a final d'aquest segle. Es tracta d'una lluita a mort, però les fronteres entre ciència ficció i realitat social són una il·lusió òptica.
Mostrar más

42 Lee mas

Art feminista a la segona meitat del segle XX

Art feminista a la segona meitat del segle XX

Un cop definits els objectius i la metodologia, s’ha plantejat una estructura que va des dels aspectes generals vers qüestions específiques per intentar treure’n conclusions. El primer apartat, El feminisme i els estudis de gènere a la segona meitat del segle XX, pretén contextualitzar el tema del treball; per això, s’explicaran els orígens i desenvolupament del feminisme, després es passarà a parlar sobre els estudis de gènere –que s’entén per estudis de gènere i els seus orígens etc. A partir del segon apartat es començaran a comentar les propostes artístiques de caire feminista. Aquest segon apartat, Second Wave Feminism, l’art feminista de finals dels anys seixanta i dels anys setanta, inclourà les motivacions que tenien les artistes, quins varen ser els temes més recurrents, si hi havia una sèrie de característiques formals que es repetissin en diferents les artistes, i una sèrie d’obres per exemplificar el que s’ha dit. El tercer apartat, titulat Third Wave Feminism, l’art feminista de finals dels anys vuitanta i dels anys noranta, seguirà la mateixa disposició que l’anterior fent referència a artistes i obres de les dècades posteriors. Finalment, un cop recollida la informació es farà una anàlisi per veure si hi ha similituds o per el contrari si hi ha moltes diferències entre les manifestacions artístiques dels dos períodes. Per a les referències bibliogràfiques s’ha seguit el document “Orientacions metodològiques per a la presentació de treballs acadèmics” de la Facultat de Filosofia i Lletres.
Mostrar más

30 Lee mas

Penologia, setembre 2015

Penologia, setembre 2015

Si el poder polític de torn considera que l’exercici del dret fonamental de reunió i mani- festació (art. 21 CE) ha de ser limitat, té a les seves mans diverses estratègies possibles per a sancionar els comportaments que segons el seu parer no s’incardinin a l’exercici legítim d’aquest dret fonamental. Si dins d’aquestes estratègies preveu l’ús de sancions penals restringeix sens dubte de la manera més dràstica possible aquests comportaments. Això, segons la configuració que es faci d’aquests comportaments, pot implicar de facto una restricció essencial del dret fonamental a la reunió i manifestació, cosa que comportaria una modificació de l’àmbit d’aquest dret fonamental. Però cal no oblidar que la restric- ció d’aquest dret podria fer-se també des de la perspectiva d’un altre sector sancionador; en particular, des del dret administratiu sancionador (vegeu la recent Llei Orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, LO 4/2015, que estableix unes limitacions i sancions fins ara desconegudes en l’àmbit dels drets de reunió i manifestació ciutadana). Des d’una perspectiva sociològica el que és interessant és explicar a què respon aquesta nova configuració del dret fonamental: es tracta, per exemple, de reprimir la dissidència política o la resistència ciutadana a certes decisions del govern en moments políticament convulsos?
Mostrar más

58 Lee mas

Els espais de la cultura, setembre 2015

Els espais de la cultura, setembre 2015

Quan es pensa en espais de la cultura, les primeres imatges que vénen al cap són els espais creats expressament per a gaudir de l’art i la cultura, és a dir, les biblioteques, els museus, els grans auditoris, els teatres, els festivals, els cinemes, etc.: el que podríem anomenar els espais tradicionals. Tanmateix, poques vegades es pensa en un hospital, un centre comercial, un restaurant, la casa del veí, el carrer, el camp o un espai virtual a Internet. Probablement, el motiu sigui que aquests són espais que s’han anat incorporant en les darreres dècades, alguns tot just fa uns anys. Tot i que espais com la llar ja eren habituals en el segle XVIII , sembla que ara hi ha un retorn al gaudi del petit format i de
Mostrar más

6 Lee mas

Del Motu Proprio al Concili Vaticà II : un recorregut per la música sagrada del segle XX

Del Motu Proprio al Concili Vaticà II : un recorregut per la música sagrada del segle XX

[...]l'ordenació de la música sagrada ha recorregut en el decurs dels segles un llarg camí, en el qual, encara que no sense lentitud i dificultat en molts casos, ha realitzat gradualment progressos continus: des de les senzilles i ingènues melodies gregorianes fins a les grandioses i magnífiques obres d'art, en les quals no sols la veu humana, sinó també l'orgue i els altres instruments afegien dignitat, ornament i prodigiosa riquesa. El progrés d'aquest art musical, alhora que demostra clarament quant s'ha preocupat l'Església de fer cada vegada més esplèndid i grat al poble cristià el culte diví, explica també, d'altra banda, com en més d'una ocasió l'Església mateixa ha hagut d'impedir que es passaren els justos límits i que, al compàs del vertader progrés, s’infiltrarà en la música sagrada, depravant-la, la qual cosa era profana i aliena al culte diví. 35
Mostrar más

14 Lee mas

Fernando Zóbel, el paper d'un mecenes del segle XX

Fernando Zóbel, el paper d'un mecenes del segle XX

Al llarg de la història, la labor del mecenatge ha anat evolucionant. A l'Edat Mitjana l'Església era el principal i primer client, i l'artista pertanyia a un status d'artesà remunerat i anònim. Amb el pas del temps, la noblesa i la oligarquia urbana es convertiren també en importants promotors de les arts. A més, amb l'eclosió del Renaixement es començaren a valorar la capacitat creadora i el geni de l'artista. És aquí on podem situar els origens del mecenatge privat i el col·leccionisme. Durant l'edat contemporània, poc a poc, l'artista es quedà tot sol davant un món on els canvis de gust el van distanciant dels poderosos i de l'Estat. Aleshores s'arribà al punt de que qualsevol persona amb solvència econòmica pot ser clienta de l'art, i l'obra d'art així es converteix en un objecte de consum amb un valor de mercat. A la primera meitat del segle XX sorgeixen als Estats Units les primeres i més fastuoses col·leccions mai vistes 97 . Aquest col·leccionisme burgès acabà propiciant la creació
Mostrar más

44 Lee mas

Art i cultura del segle XVIII a Mallorca

Art i cultura del segle XVIII a Mallorca

b) Les músiques i balls rituals: Amb respecte a les músiques i danses rituals, també anomenades “balls de figura” sí que hi ha documentació escrita anterior, dels segles XVII i XVIII, el que ens indica que són les més antigues. No obstant això, no són de caràcter tan popular perquè no tothom al poble les podia ballar, sols un grup reduït de persones, i tampoc no es podien ballar a diari, sinó que són músiques i danses relacionades amb una festivitat religiosa. Possiblement per això, per la seva relació amb l’Església, es varen poder mantenir després del Decret de Nova Planta. Durant alguns anys, del segle XIX principalment, varen deixar de ballar-se, però al segle XX es varen recuperar. Les que continuen vigents avui en dia són:
Mostrar más

156 Lee mas

L'impacte de la iconografia musical en les dinàmiques socials : David Bowie o el poder social de les imatges musicals

L'impacte de la iconografia musical en les dinàmiques socials : David Bowie o el poder social de les imatges musicals

El segon àmbit o àrea de coneixement que toca de prop l’estudi és l’art, no en un sentit ampli sinó en concreció a dues de les seves representacions: les arts visuals i la música. Les representacions plàstiques que plasmen fets, escenes i elements musicals han estat una constant en la història de la humanitat, amb diversos propòsits i característiques segones les èpoques. Ara bé, arribats al darrer terç del segle XX, les arts visuals han adquirit una dimensió popular com mai abans a la història; la popularització de moltes representacions artístiques es dóna també en l’àmbit de la iconografia musical, és a dir, a tot aquell conjunt d’elements representatius que el camp de la música pren com a eina d’expressió complementària. Dues arts que se sumen per generar elements iconogràfics nous i en un context d’abast global, amb totes les significacions que això comporta. L’exploració de les possibilitats de les arts visuals en el món de la música és quelcom que David Bowie aprofita de forma especial i de la qual cosa en fa tret identitari ben singularment. L’estudi tracta, doncs, d’aquesta confluència entre iconografia i música, concretant-ne l’abast en un artista anglès que ha emprat el poder visual de les imatges com a emblema.
Mostrar más

112 Lee mas

Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística

Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística

El segle XVIII s’inaugurà amb la Guerra de Successió espanyola. Aquesta fou la culminació de la decadència de l’Imperi espanyol i el Tractat d’Utrecht (1713) implicà la pèrdua dels territoris europeus i la colonització britànica de Gibraltar i de Menorca que ja havien capitulat al 1704 i 1708, respectivament. El conflicte entre borbònics i austriacistes es va resoldre finalment en favor dels primers que implantaren un règim de tall francès: centralista i absolutista (despotisme il·lustrat). Un règim que es contraposava al de l’Antic Règim, federal i foral, dels Àustries. Emperò al darrera d’aquell conflicte bategava també la disputa per l’hegemonia europea, és a dir mundial, entre França i Anglaterra. A partir de llavors s’impulsaren les polítiques segons la raó de la il·lustració que donaren lloc al liberalisme econòmic i una època de progressius canvis socials marcats pel transvasament del poder des d’una aristocràcia que perdia rellevància social i política cap a unes classes burgeses comercials, manufactureres i urbanes, però també contrabandistes i agrícola-rurals que marcarien les noves lògiques del poder fortament inserides en el caciquisme. Emperò, la sort de cadascuna de les illes seria diferent ja que mentre a Mallorca i a les Pitiüses, amb la promulgació del Decret de Nova Planta (1715), se liquidaven les institucions forals i es produïa el que alguns han definit com un procés d’aculturització castellanitzant; l’illa de Menorca passava a mans dels britànics i conservava les velles institucions forals, sense aculturització castellana ni britànica (Casasnovas, 2006). No obstant això, la pertinença a la corona hispànica (de Mallorca i les Pitiüses) suposava la possibilitat de comercialitzar amb les terres americanes i, així, ampliar notablement l’abast del seu influx comercial. Cal dir que la implantació del Decret de Nova Planta i el que implicava va rebre el rebuig de les classes dominants, però també de les populars ja que aquestes havien de suportar les lleves i quintes, així com una pesada fiscalitat (Moll i Suau, 1979).
Mostrar más

3032 Lee mas

Dones de Sarrià : itineraris històrics

Dones de Sarrià : itineraris històrics

considera que el dret d’accés al treball és prio- ritari per als homes; i el treball i jornal de les dones se’ls considera subsidiaris, subsidiaris dels que reben els homes.Teòrics de tota mena, des de mitjan de segle XIX, parlen del jornal fami- liar, un jornal que havien d’aportar els homes del col·lectiu familiar i que havia de cobrir les necessites dineràries del col·lectiu familiar. La societat del moment veu els homes com a proveïdors, com a garants del jornal, i les dones havien de restar a l’espai domèstic, i havien de tenir cura de l’entorn familiar. Però, la realitat no va ser ben bé així per a amplis sectors de població. En primer lloc, hi havia dones que mai no es van casar –per voluntat o per força– i en segon lloc, hi havia molts homes de les classes populars que, a causa de la migradesa dels jor- nals que es pagaven, no podien mantenir, ni que fos a nivell de subsistència, el col·lectiu familiar. El cas és que moltes dones s’incorpo- raren al treball remunerat, reglat o no, és a dir, declarats o no, però els jornals de les dones van ser, i continuen sent, en la majoria de casos, inferiors al dels homes, fins i tot per fer la mateixa feina i tenir la mateixa formació. És, doncs, una construcció cultural que ha legitimat la discriminació directa en els jornals.
Mostrar más

70 Lee mas

De la fil·loxera a la Denominació d'Origen Pla de Bages : L'evolució de la vinya a la comarca del Bages al segle XX

De la fil·loxera a la Denominació d'Origen Pla de Bages : L'evolució de la vinya a la comarca del Bages al segle XX

Aquestes condicions propiciaren l’expansió de la vinya: hi havia demanda i els alts preus del vi el convertiren en un producte rendible. Però, el conreu de la vinya demana una quantiosa inversió de treball. Al segle XVIII l’explotació de la terra era en mans dels masos escampats per tota la comarca. És la llarg d’aquest segle quan els propietaris cediren una peça de terra al petit pagès no propietari, a canvi del pagament d’una part dels fruits. Per entendre aquest procés hem de tenir en compte com estava distribuïda la propietat de la terra, ja des de l’època medieval. Eren els senyors feudals o els monestirs els qui posseïen gran extensions; Aquests nobles rebien els censos derivats del domini directe i delme (una dècima part dels fruits de la collita); i el delme era l’ingrés més important. Els pagesos dels masos en tenien, però, el domini útil per temps indefinit. El cotracte entre senyor i pagès era favorable a aquest últim ja que el cens que havia de pagar al senyor era fix i s’havia anat devaluant 32 .
Mostrar más

62 Lee mas

Brolla. Núm. 40 (2017)

Brolla. Núm. 40 (2017)

El petroli i els seus derivats s’utilitzen en gran quantitat d’indústries, inclosa la del plàstic, l’agroquímica i sobretot en el transport. El que és molt menys conegut és que també formen part, cada cop més, de les medicines que prenem, els menjars que ingerim, les cremes que ens posem i la roba amb què ens vestim. Tot i tractar-se d’un producte ja emprat per l’home des de l’antiguitat amb diverses finalitats, no va ser fins a principis del segle XX, amb la invenció del motor de com- bustió interna, que es va convertir en un component imprescindible de la política, l’economia, la societat i la tecnologia a escala mundial, tal com és avui en dia.
Mostrar más

9 Lee mas

Estat modern i llinatges locals a Moçambic. Els discursos de la legitimitat en una història d'imatges distorsionades i expectatives incomplertes

Estat modern i llinatges locals a Moçambic. Els discursos de la legitimitat en una història d'imatges distorsionades i expectatives incomplertes

D’entre els diferents factors que van contribuir a fer possible aquest canvi en podem dir dos que pertanyen a l’àmbit internacional, dos més a l’àmbit metropolità i un d’específic per a Moçambic. Són els següents: 1. Les exigències del Congrés de Berlín (1884-85), que obligaven a ocupar els territoris sobre els quals es reclamava la sobirania. 2. El profund sentiment d’indignació nacional després de l’ultimàtum britànic de 1890, pel qual el Regne Unit amenaçava en declarar la guerra a Portugal si no retirava les tropes de la regió del Chire (actual Malawi). Aquest ultimàtum va suposar la renúncia definitiva al projecte portuguès de connectar per via terrestre la costa atlàntica d’Angola amb la costa índica de Moçambic. 3. La complicada situació financera que estava vivint l’estat portuguès, que el va dur a declarar-se en bancarrota i a haver de dependre dels crèdits de països tercers. 4. La degradació del projecte liberal iniciat amb la revolució de 1820, i els nivells de desprestigi i descrèdit social que havien assolit tant la monarquia com els partits i la classe política en general. Per últim, pel que fa a Moçambic, les grans expectatives econòmiques que generaven les mines que es van anar descobrint al Transvaal durant la segona meitat del segle XIX, el port més proper de les quals era Lourenço Marques. Arrel d’aquestes expectatives, l’any 1901 la capital de Moçambic es va traslladar des d’Illa de Moçambic a Lourenço Marques, i l’any 1907 aquesta va ser declarada capital definitiva.
Mostrar más

470 Lee mas

Imatge de Traiguera

Imatge de Traiguera

Una setmana abans de la fornada, mentre s'acabaven d'assecar al sol les peces, començaven les faenes preparatòries. S'anava a replegar llenya per tot el terme municipal i encara fora si era necessari. Aquesta tasca era comunitària, és a dir, sis o set canterers recollien llenya per a una sola fornada d'un sol canterer, amb el benentès que al torn següent tothom havia de tornar l'ajuda rebuda. Aquest sistema d'ajuda mútua funcionava entre els canterers que coïen en un mateix forn, que solien ser els que tenien l'obrador a prop. Després es portava a terme la carrejada de l'obra, que solia durar de dos a tres dies. En aquest procés s'ocupava tota la gent de la família disponible i encara llogats al jornal. Durant la primera part del segle XX, el preu del llogat era d'una pesseta per dia amb dret als àpats. Les dones i els xiquets carrejaven i els homes disposaven l'obra dins del forn. Una dona podia carrejar fins a cinc cànters: un a cada mà, dos sota els braços i un damunt del cap, sobre la capçana. També se solien fer servir cistelles, en què es podien encabir fins a quinze peces
Mostrar más

98 Lee mas

Coup de fouet : revista de la Ruta Europea del Modernisme. Núm. extra (2004)

Coup de fouet : revista de la Ruta Europea del Modernisme. Núm. extra (2004)

Al llarg de tot aquest segle els diferents interessos i anhels polítics, socials, econòmics i culturals han repercutit en el patrimoni artístic europeu d'una manera espectacular. L'Art Nouveau, estil innovador i sovint provocatiu a la seva època, va ser en part incomprès des del seu origen, incomprensió que va contribuir a que molts projectes de gran mèrit mai no fossin realitzats. Després, en les dècades posteriors a l'eclosió del Modernisme, els canvis de gustos artístics i de prioritats socials el van fer caure en l'oblit quan no el menysteniment. En aquest context, veritables joies van ser malmeses irremeiablement per aprofitar el sòl per a noves construccions. La intensitat i extensió de la seva desaparició va esperonar, però, la sensibilització i resposta d'artistes, intel·lectuals i moviments populars que van protagonitzar protestes i iniciatives per a la preservació del patrimoni arreu d'Europa durant els darrers trenta anys del segle.
Mostrar más

23 Lee mas

Agenda dones Barcelona. Juliol 2015, primera quinzena

Agenda dones Barcelona. Juliol 2015, primera quinzena

Es tracta de desvetllar perquè, en ple segle XXI i en societats suposadament avançades, segueix prevalent una ideologia que presenta el sexe masculí com a superior a les seves iguals, les dones. El documental serà una eina que doni claus per a llegir la ideologia d'aquestes imatges. A través del discurs de rellevants pensadores feministes com Rosa Cobo, Yayo Herrero, Ana de Miguel, Ochy Curiel, Soledad Murillo, Pilar Aguilar o Remedios Zafra, que acompanya a una gran quantitat d'anuncis publicitaris, es desvetllarà com el capitalisme i altres institucions necessiten el patriarcat i l'alimenten contínuament per a sobreviure.
Mostrar más

9 Lee mas

Agenda dones Barcelona. Juliol 2015, segona quinzena

Agenda dones Barcelona. Juliol 2015, segona quinzena

Suport científic a sol·licituds de beca predoctoral per a persones que reuneixin els requisits de la convocatòria i tinguin un excel·lent de nota mitjana de llicenciatura o grau i màster, així com la intenció de realitzar una tesi a la UB dins dels àmbits de recerca en què excel·leixen les investigadores i investigadors sèniors del GRC, és a dir, els estudis amb perspectiva de gènere. Camps: Literatura antiga, medieval, moderna i contemporània, narrativa transmedial; Art, cinema, còmic; Producció filosòfica de les dones; Teoria feminista moderna i contemporània; Estudis LGTBIQ / Polítiques del desig; Estudis culturals / Cultura popular; Estudis postcolonials / Comunitat, nació / Literatura migrant; Modernitat i postmodernitat / Deconstrucció / L'experiència contemporània del temps; Traducció i estudis feministes. Les persones interessades cal que enviïn un missatge amb el seu cv i una breu descripció del seu projecte de recerca.
Mostrar más

6 Lee mas

ALCÀZAR, J. i MATTALIA, S., America Latina: Literatura e Historia entre dos finales de siglo (Historia), València, CEPS, 2000, 267 págs.

ALCÀZAR, J. i MATTALIA, S., America Latina: Literatura e Historia entre dos finales de siglo (Historia), València, CEPS, 2000, 267 págs.

Aquest llibre arreplega un seguit d’estudis d’alta qualitat que tracten una rica gamma de problemes i processos històrics que s’han donat al llarg del segle XX a l’Amèrica Llatina. L’adient tractament que reben ve determinat per la necessi- tat, per part dels distints autors, de Þ car el màxim interès en els distints contextos i ubicar la investigació dintre un marc més global.

9 Lee mas

Art i estètica digital, setembre 2003

Art i estètica digital, setembre 2003

A partir del Renaixement es produeix una evolució del concepte d'ars fins a la seva depuració estètica en el concepte modern d'art. Els oficis i les ciències s'eliminen de l'àmbit pròpiament artístic i s'hi inclou la poesia. Per raons socials, la bellesa passa a tenir cada vegada una preponderància més gran i deixa pas ja a mitjans segle XVIII i d'una manera estable a la relació estreta entre art i bellesa. Ara art significava produir bellesa. Des del segle XVIII en endavant, ja no hi ha dubte que els oficis manuals eren mers oficis i no arts. Només les belles arts ho serien.
Mostrar más

50 Lee mas

Art i cultura del segle XVIII a Mallorca

Art i cultura del segle XVIII a Mallorca

La primera font que ens dona alguna informació sobre els artistes, tot i no ser un manuscrit pròpiament dedicat a l’art, són les Causes Civils. El Dr. Andreu Villalonga (1996) ha estudiat les Causes Civils a Mallorca des del segle XVI al segle XVIII partint, com a motivació inicial, de l’absència de contractes signats, així com de llibres de gremi, el que fa que s’hagi de cercar informació sobre artistes a altres bandes, trobant així 37 plets i 2 traces. Les Causes Civils són documents que excedeixen la concreció pròpia d’una obra puntual que ha motivat el plet per arribar a oferir al historiador de l’art una informació de caràcter més general sobre diversos aspectes de l’art religiós de l’Edat Moderna. La mallorquina és una societat, segons Villalonga, eminentment pledejadora, en comparació amb la resta d’estats europeus, essent una pràctica habitual la sol·licitud d’intervenció de pèrits per a la pertinent taxació d’obres. No obstant això, aquests litigis no afecten al volum d’encàrrecs dels pintors. Entre els artistes mallorquins, l’única motivació dels plets és econòmica, i no la liberalitat i noblesa de les arts, reivindicacions socials dels artistes a altres indrets, com a Itàlia 12 .
Mostrar más

59 Lee mas

Show all 10000 documents...