PDF superior Bases de dades I, febrer 2011

Bases de dades I, febrer 2011

Bases de dades I, febrer 2011

Un mateix món real pot ser vist, concebut, modelitzat, de maneres diferents per diferents observadors (fins i tot per un mateix observador) segons el seu entorn o marc de referència. Per exemple, no veu de la mateixa manera l'àmbit de la gestió d'un centre universitari un professor que un administratiu de se- cretaria. Tenen marcs de referència diferents. No estan interessats en els ma- teixos conceptes. El professor, a diferència de l'administratiu, no necessitarà conèixer l'import de la matrícula, no voldrà distingir les abstraccions estudiant amb beca i estudiant sense beca. Els professors estaran interessats en la qualifi- cació numèrica, mentre que el servei administratiu potser només tindrà en compte la forma textual de la qualificació.
Mostrar más

36 Lee mas

Bases de dades II, febrer 2011

Bases de dades II, febrer 2011

El motor de l’SGBD, allò que sempre s’executa al servidor, sol tenir mòduls, com a mínim, per a les funcions següents: la interpretació de l’SQL, l’optimització de consultes, la gestió de vistes, la gestió de me- mòries intermèdies (buffers), la gestió de l’espai de la memòria externa, els mètodes d’accés (per exemple, els índexs), la gestió de processos (multitasca, paral·lelisme), la gestió de transaccions, disparadors i pro- cediments emmagatzemats, el control de l’accés concurrent (per exemple, la gestió de bloquejos), el manteniment de diaris d’actualit- zacions (log), la creació de còpies de seguretat ( backup) i restauració/re- cuperació, i el control de la seguretat/privacitat.
Mostrar más

28 Lee mas

Estadística, febrer 2011

Estadística, febrer 2011

Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de València. Professora de cicles formatius en l’àmbit de la informàtica, en particular en els camps de la programació i les bases de dades. Ha impartit docència en l’Àrea de Probabilitat i Estadística en diferents titulacions de la Universitat Oberta de Catalunya.

6 Lee mas

Bases de dades multimedia

Bases de dades multimedia

o Intel·ligència. Les funcionalitats de les bases de dades han anat augmentant de forma considerable, degut a que gran part de la semàntica de les dades que es trobava dispersa en els programes ha anat migrant cap als servidors de bases de dades. Es busquen sistemes gestors de bases de dades que s’autoafinin, evitant el nombre elevat de paràmetres o opcions de configuració. També s’ha de tenir en compte que aspectes com la incertesa i el temps s’han anat incorporant a les bases de dades. Sorgint així les bases de dades actives, deductives, multimèdia, temporals, difuses, magatzems de dades (datawarehousing), mineria de dades (datamining), suportar l’accés a dades poc estructurades, etc.
Mostrar más

71 Lee mas

Bases de dades multimedia

Bases de dades multimedia

El fenòmen multimèdia cada vegada es troba més present en diversos aspectes de la nostra vida quotidiana. Avui dia se’n fa difícil concebre un món sense ordinadors, televisors, aparells HI-FI, DVD’s... Els textos escrits han deixat de ser la forma més comuna de comunicació per donar pas a les imatges, vídeos, sons... Accions com informar-se veient la televisió o escoltant la ràdio, gaudir veient pel.lícules a casa o escoltant música en el cotxe són habituals en el dia a dia. La recent revolució digital ha fet que el món multimèdia hagi donat un gran salt cap endavant, i que la informàtica hagi pres la iniciativa per liderar aquest canvi.
Mostrar más

54 Lee mas

Disseny, desenvolupament i innovació del currículum, febrer 2011

Disseny, desenvolupament i innovació del currículum, febrer 2011

El primer mòdul analitza el sentit i el significat que té el currículum escolar. Estudia les diferents opcions que hi ha en la concepció i les funcions del cur- rículum i la caracterització d’aquestes en el moment actual, cada cop més completa i complexa d’acord amb les característiques de l’educació escolar i de la pràctica educativa. Malgrat tot, tal com es mostra en aquest apartat de l’as- signatura, el currículum no deixa de ser un camp de treball i d’estudi en què es retroben i es recreen de manera particular les diferents polèmiques que hi ha plantejades en l’educació. En aquest sentit, conèixer-les i dominar-les su- posa un repte per als professionals, ja que els obliga a disposar de criteris edu- catius amplis per a valorar les decisions que es prenen en el disseny i el desenvolupament del currículum.
Mostrar más

6 Lee mas

Dret financer i tributari II, febrer 2011

Dret financer i tributari II, febrer 2011

Aquests materials que oferim a l'estudiant de l'assignatura Dret financer i tribu- tari II distribueixen els continguts en cinc mòduls didàctics i catorze temes, en els quals hem intentat exposar els trets essencials de cadascun dels impostos que conformen el sistema tributari, explicant les relacions que hi ha o que és possible establir entre ells i la seva pertinença a un tot unitari que denominem sistema�tributari, en el qual s'integren també les taxes i les contribucions es- pecials. Així mateix, desenvolupem la justificació, l'origen i les perspectives de futur d'aquests impostos.
Mostrar más

8 Lee mas

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2007

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2007

Predominen les altes pressions fins el dia 4 que s’acosta una pertorbació per l’Atlàntic. Es tapen els cels i cauen precipitacions febles el 5 i el 6 amb valors més importants a la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Ripollès. (No arriben als 12 mm.).

23 Lee mas

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2003

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2003

litoral. Baixen les temperatures mínimes de forma moderada arreu. El 17 tenim a 850 mb. les isotermes de -4/-8ºC i a la superfície de 700 mb. ens trobem entre les isotermes de -16/- 20ºC. A gairebé totes les estacions s’assoleixen els valors de temperatures mínimes absolutes del mes. Dies 16 al 18 en ºC: -6.5 a Moià i Torelló; -7 a Solsona, Olot i la Seu d’Urgell; -8 a Gironella, Vic, Tremp i Balaguer; -9 a Ripoll, el Hostalets de Balenyà i Gurb de la Plana.

27 Lee mas

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2004

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2004

Com a conseqüència, el dia 2 les boires són generals en la majoria de comarques catalanes, excepte en les del Pirineu i Prepirineu de Lleida i Pirineu de Girona. Aquestes boires es mantenen fins el dia 8, essent persistents durant tot el dia les comarques de Ponent, com es pot veure en l’oscil·lació diària de temperatura.

26 Lee mas

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2005

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2005

Este centro de bajas presiones atrae aire cálido y húmedo del Este dando lugar a precipitaciones fuertes en el noreste y en la costa y prácticamente nulas en el interior.. Se [r]

25 Lee mas

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2006

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2006

Comienza el mes con cielos nublados, precipitaciones muy débiles o inapreciables y dispersas por toda Cataluña y temperaturas relativamente altas. Pasados los primeros días las p[r]

19 Lee mas

Pensament i religió a Àsia Oriental, febrer 2011

Pensament i religió a Àsia Oriental, febrer 2011

Voldríem dir, en relació amb aquesta magnitud de la matèria, que convé fer un esforç per evitar un desenfocament molt corrent, que prové d'un error de perspectiva. Així com en la nostra civilització distingim acuradament els mo- ments històrics, les localitzacions geogràfiques, les alineacions ideològiques, les pertinences nacionals, etc., quan ens referim al que correntment anome- nem Orient, la tendència a generalitzar, a fusionar èpoques històriques, a per- dre de vista les diferències, sol ser molt gran. El fet és lògic perquè hem estudi- at amb molt més detall la nostra cultura, i l'altra la coneixem més superficial- ment, a grans trets. Aquesta assignatura hauria de contribuir a afinar la mirada i el judici sobre les civilitzacions de l'Àsia oriental.
Mostrar más

16 Lee mas

Dades de producció 2011

Dades de producció 2011

Diagnosi del servei de Recollida Selectiva Comercial a Barcelona Seguiment i anàlisi de les caracteritzacions FORM domiciliària i comercial Seguiment de la contracta dels serveis de neteja i recollida de Barcelona Estudi de prevenció dels RAEE i voluminosos als PV de Barcelona

38 Lee mas

Creació d'un magatzem de dades

Creació d'un magatzem de dades

En general, considero que la majoria d’objectius definits a l’inici del TFC s’han assolit correctament però, m’hagués agradat poder dedicar més temps i optimitzar el resultat final. De totes maneres, sóc de l'opinió que aquest projecte representa només el primer esglaó en el procés d'aprenentatge i que, cal esforçar-se contínuament per millorar fora de la Universitat.

63 Lee mas

Observatori de la logística

Observatori de la logística

• Per a l’obtenció de dades sectorials específiques (Enquesta permanent del transport de mercaderies per carretera (Ministeri de Foment), bases de dades sobre les circulacions de mercaderies (Renfe, FGC), memòries estadístiques dels Ports, dades estadístiques d’Aena, cens de magatzems i plataformes logístiques (Alimarket),...).

56 Lee mas

Activitat de la Sindicatura de Greuges de Barcelona: Informe 2011

Activitat de la Sindicatura de Greuges de Barcelona: Informe 2011

xes que reflecteixen disfuncions en l’atenció social rebuda i la seva impotència davant aquesta situació. Són persones que viuen al carrer o en habitacions de relloguer, i que van canviant de l’una a l’altra; també són perso- nes que viuen en albergs, així com persones immigrades que viuen en assentaments. Mol- tes d’elles tenen entre quaranta-cinc i seixan- ta-cinc anys, n’hi ha algunes de més joves, la majoria són autòctones però sense cap suport familiar, i una bona part tenen alguna pro- blemàtica física i mental associada. Les actua- cions d’ofici responen a l’alarma social que sovint genera la situació d’alt risc d’algunes persones que viuen al carrer, i que sovint són conegudes pels serveis municipals, però que rebutgen l’ajuda que aquests els ofereixen. La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, determina la competència municipal en les funciones pròpies dels serveis socials bàsics (art. 31.e). Estableix com a situacions amb necessitat d’atenció social especial, entre d’altres, les derivades d’una situació laboral precària, desocupació i pobresa (art. 7.m). L’ar- ticle 3 d’aquesta Llei estableix que la finalitat dels serveis socials és assegurar el dret de les persones a viure dignament mitjançant la cobertura de llurs necessitats bàsiques i que s’adrecen especialment a prevenir situacions de risc. L’article 5 de la mateixa Llei situa com un dels principis rectors del sistema públic de serveis socials el de la prevenció i la dimensió comunitària, el qual estableix que les políti- ques de serveis socials han d’actuar sobre les causes dels problemes socials i han de priorit- zar les accions preventives i l’enfocament comunitari de les intervencions socials.
Mostrar más

229 Lee mas

Bases de dades, setembre 2010

Bases de dades, setembre 2010

desenvolupant aplicacions de gestió i sistemes de base de dades. Col·labora amb els Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC des de l'any 1999 com a consultor en l'assignatura Sistemes informàtics i darrerament en l'assignatura Bases de dades. Participa com a professor en diversos programes formatius TIC en l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.

12 Lee mas

Disseny d'ontologia i anàlisi comparatiu de bases de dades semàntiques

Disseny d'ontologia i anàlisi comparatiu de bases de dades semàntiques

RDF està pensat per situacions en les que es necessita que aquesta informació estigui disponible per ser processada per aplicacions sense la intervenció humana. RDF proporciona un marc comú per expressar aquesta informació i permetre que pugui ser bescanviada entre aplicacions sense pèrdua de significat. Donat que es tracta d'un marc comú, els dissenyadors d'aplicacions poden aprofitar la disponibilitat d' analitzadors RDF comuns i d'eines de processat. La possibilitat de bescanviar informació entre diferents aplicacions significa que la informació pot estar disponible per aplicacions que no siguin aquelles a les que en un principi anava destinada.
Mostrar más

72 Lee mas

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2002

Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Febrer 2002

Un potent anticicló atlàntic es va acostant a la Península, per una altra banda una baixa situada als Països Bàltics ens envia el seu front fred associat. Travessa la Península molt ràpidament a últimes hores del 20 i primeres del 21. Es tapen els cels a la tarda i s’enregistren precipitacions febles al Nord, de neu als Pirineus. Es van recuperant les temperatures.

28 Lee mas

Show all 10000 documents...