PDF superior La Biblioteca de la Institución Milá i Fontanals de Barcelona

La Biblioteca de la Institución Milá i Fontanals de Barcelona

La Biblioteca de la Institución Milá i Fontanals de Barcelona

Además de estos servicios básicos nos ocupamos también de la adquisición y gestión de las compras de monografías. Las adquisiciones por compra han descendido significativamente, si hace cinco años representaban casi la mitad de las entradas, un 48%, el año pasado descendieron al 35% . Más de la mitad de las adquisiciones se recibieron este último año por donaciones e intercambios gracias a las dos revistas publicadas en la Institución, el “Anuario Musical” y el “Anuario de Estudios Medievales”. A través de esta última se reciben numerosas monografías para ser reseñadas en la revista que de otra manera no se podrían adquirir.
Mostrar más

5 Lee mas

Las bibliotecas de Barcelona: centros de formacin para los ciudadanos. El ejemplo de la biblioteca de Vila de Grcia

Las bibliotecas de Barcelona: centros de formacin para los ciudadanos. El ejemplo de la biblioteca de Vila de Grcia

El distrito de Gràcia tiene una población de 115.000 habitantes. Se trata de una zona de Barcelona den- samente poblada con dos zonas claramente diferenciadas: en primer lugar, la zona norte residencial, con zonas verdes y una orografía irregular y, en segundo lugar, una zona sur muy accesible, con transportes y movilidad resueltos, así como una gran concentración de equipamientos culturales. Articulando estas áreas hay una zona central, nudo de comunicaciones viarias urbanas, que está en proceso de rediseño urba- nístico y cuya piedra angular será la Biblioteca Central de Distrito.
Mostrar más

9 Lee mas

La promoció intel·lectual i social dels barbers-cirurgians a la Barcelona medieval: l'obrador, la biblioteca i els béns de Joan Vicenç (fl. 1421-1464)

La promoció intel·lectual i social dels barbers-cirurgians a la Barcelona medieval: l'obrador, la biblioteca i els béns de Joan Vicenç (fl. 1421-1464)

He remarcat ja el caràcter extraordinari de la font. Les descripcions àmplies i acurades (de llibres, de documents, de draps i taules figurades) ens proporcionen un cabal d’informació que no sempre ens ofereixen la majoria dels inventaris conservats. Per altra banda, l’existència del que avui anome- naríem “deute públic” en el segle XV permet una panoràmica sobre el patrimoni del difunt que sovint és impensable, amb aquest detall, en inventaris anteriors. Tot plegat (patrimoni, obrador i biblioteca) ens dibui- xa el cas d’un barber que no hem de creure molt excepcional en el context catalanoaragonès de la segona meitat del segle XV, ni tampoc en l’àmbit de l’Europa llatina coetània, sobretot a l’àrea del Mediterrani occidental. 102 Uns barbers en la pràctica dels quals tenia cada vegada més pes la cirurgia, i que es feien dir “barbers-cirurgians” i fins i tot directament “cirurgians”, tot palesant la seva promoció intel·lectual i social. Aquesta promoció es fonamentà sobre dos pilars: per una banda, la presència de nous valors en la societat urbana baixmedieval, amb la valoració social positiva del treball fet amb les mans; per l’altra, el descobriment, a nivell personal, de la capacitat de transformació que implica el coneixement i el saber, del tot impossible si la societat no valorés positivament el saber, en aquest cas el saber mèdic i quirúrgic. Només així s’explica que els barbers i els barbers-cirurgians es llancessin a llegir i a posseir llibres, l’elevat preu dels quals evidencia a bas- tament aquella valoració social positiva del saber. El saber és una via d’in- troducció en graons més alts del propi ofici, en sectors més benestants de la classe social i, en última instància, en la dinàmica del poder. Així pot obser- var-se en els Vicenç, pare i fill, fins que aquest darrer, ja cirurgià, fou pro- mogut a conseller de Barcelona, feliç i lògica culminació d’una dinàmica que havia iniciat el pare barber-cirurgià. 103
Mostrar más

26 Lee mas

EXPERIENCIA COLABORATIVA EN LA BIBLIOTECA DE LA CONGREGACIÓN DE LA MISIÓN DE LA PROVINCIA DE BARCELONA. P.P. PAÚLES.

EXPERIENCIA COLABORATIVA EN LA BIBLIOTECA DE LA CONGREGACIÓN DE LA MISIÓN DE LA PROVINCIA DE BARCELONA. P.P. PAÚLES.

Hace 2 años tuve la suerte de poder ayudar a los Padres Paúles de la Congregación de la Misión de Barcelona haciendo el expurgo en una inmensa “biblioteca-almacén” de libros. Mi asombro fue comprobar que tenían en su poder, una desconocida y valiosísima biblioteca especializada en San Vicente de Paúl y su obra, y una colección patrimonial de unos 2.000 volúmenes, anteriores al XIX.

6 Lee mas

La biblioteca como reflejo de la diversidad cultural en la ciudad: la biblioteca Sant Pau-Santa Creu de Biblioteques de Barcelona

La biblioteca como reflejo de la diversidad cultural en la ciudad: la biblioteca Sant Pau-Santa Creu de Biblioteques de Barcelona

Centrándonos en el entorno más próximo de nuestra biblioteca, decir que ésta se encuentra ubicada en uno de los barrios de la ciu- dad vieja de Barcelona, el Raval, que forma parte del centro histó- rico, cultural y turístico de la ciudad, pero que, a la vez, mantiene una situación de degradacion y marginación social heredada de décadas anteriores. Recientemente, ha sido objeto de diferentes re- formas urbanísticas y se ha convertido en depositario de grandes equipamientos culturales de ciudad (grandes museos, universida- des, etc.). Los nuevos vecinos que atrae este modelo conviven con una población de bajo nivel social, la mayor parte solo con estu- dios de primaria, y con poco poder adquisitivo. Se trata, como vemos, de un barrio de contrastes.
Mostrar más

14 Lee mas

Evaluación de la Conservación de la Colección Sabater Pi en la Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Evaluación de la Conservación de la Colección Sabater Pi en la Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Antes de entrar en detalle sobre mediciones, se ha de aclara las condiciones particulares de la zona, que como ya se ha comentado, se encuentra situado en el vestíbulo de la entrada a la biblioteca, por lo que la calefacción y refrigeración son dependientes de una caldera general que climatiza a todo el edificio, haciendo que en las plantas bajas se note más el calor en invierno y mas frio en verano por la situación. No existe posibilidad de regular esta temperatura, se establece igual para todo el edificio, sin control individual.

25 Lee mas

La mutilació del patrimoni i la seva recuperació. Estudi i projecte de tractament del fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona)

La mutilació del patrimoni i la seva recuperació. Estudi i projecte de tractament del fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona)

El segon cas pot presentar alguna complexitat i està format per aquells documents adherits, possiblement, per la solubilització de les seves coles. En principi l’aigua ajudarà a la recuperació de la flexibilitat perduda i la temperatura d’aquesta hauria d’ajudar a desadherir els documents. Posteriorment caldria un bany en aigua calenta per retirar bé la cola en superfície. Si no fos possible la seva separació caldrà dur a terme proves amb enzims, com els usats al Rijksmuseum per a la separació de blocs d’estampes trobades a Nova Zembla (Petherbridge, 1987:71-83). Els enzims són macromolècules dels aminoàcids que es caracteritzen per catalitzar reaccions químiques específiques. Els enzims Trypsin i Maxatase trenquen les proteïnes que conformen les coles animals i faciliten la seva dissolució en aigua i la pèrdua del seu poder adhesiu. L’eficàcia d’aquests elements depèn de diversos factors, com la concentració d’enzims (solen ser d’entre 0,1 i 0,5%), la temperatura òptima de cada un (normalment entre 35 i 40ºC) i el pH de la solució. L’enzim ha de ser pur, per evitar la presència d’enzims que puguin degradar la cel·lulosa. Finalitzat el tractament caldrà un esbandit per eliminar les restes d’enzims.
Mostrar más

255 Lee mas

El Ms. 71 de la biblioteca de la Universidad de Barcelona: un estudio codicológico

El Ms. 71 de la biblioteca de la Universidad de Barcelona: un estudio codicológico

Según Besomi, el manuscrito podría ser parte de la colección más antigua y valiosa de Basora: la biblioteca del cardenal de Gerona Joan Margarit (1421-1484). Este personaje del que se sabe que tenía pasión por las obras históricas. Además, fue el encargado de la educación de Fernando, el príncipe de Aragón. La vinculación con la obra se viene también fundamentada por el propio objetivo de esta: educar a un príncipe 12 . Juan Margarit tuvo siempre, por profesión y placer continuos vínculos con Italia. Tomó parte de la Dieta de Mantua en 1459, durante el cual fue capaz de forjar relaciones con Pío II, quien le nombró legado papal a Juan de Aragón. Además, en 1481, Juan II de Aragón le envió como embajador ante los tribunales de Sixto IV, Rey de Nápoles y el Dux de Venecia. En este mismo año, Juan Margarit fue nombrado cardenal, pero murió tres años más tarde en Roma y fue enterrado en Santa Maria del Popolo. La hipótesis de Besomi es que Margarit hubiera comprado el código de la Gesta en Italia. Esta hipótesis nos parece bastante fundamentada: copistas, filigranas e iluminación del manuscrito 71 son italianos 13 (como veremos más adelante).
Mostrar más

14 Lee mas

Un "nuevo" cancionero del siglo XV en la Biblioteca Universitaria de Barcelona

Un "nuevo" cancionero del siglo XV en la Biblioteca Universitaria de Barcelona

¡zu y en la fecha de composición de la Bagua camancmción, apuntada por P. Ci tedra, podríamos datar este códice entre los años 1470 y 1480; sin olvidar que el discurso de Manetti es segu[r]

28 Lee mas

BUENAS PRÁCTICAS. Lectura Fácil. Datos de identificación. Biblioteca: Biblioteca Joan Triadú. Vic (Barcelona) Web:

BUENAS PRÁCTICAS. Lectura Fácil. Datos de identificación. Biblioteca: Biblioteca Joan Triadú. Vic (Barcelona) Web:

La Biblioteca Joan Triadú desarrolló, el año 2009, un proyecto de colaboración con la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, que consistió en realizar un club de lectura fácil con personas que padecían una enfermedad mental, usuarias del Servicio de Rehabilitación Comunitaria en Salud Mental (servicio que pertenece a la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona). El año siguiente, en una de las visitas escolares que anualmente la Escuela de Educación Especial l’Estel (que pertenece a Sant Tomàs) hace a la Biblioteca, surgió la posibilidad, al conocer la existencia de diferentes clubes de lectura en la Biblioteca, de realizar un club de lectura fácil con los usuarios de Sant Tomàs, es decir, un club de lectura dirigido a personas con discapacidad intelectual. Así empezaba, el año 2010, una
Mostrar más

8 Lee mas

TRADUCCIÓN DE MARCELINO MENÉNDEZ PELAYO BIBLIOTECA «ARTES Y LETRAS» BARCELONA 1881

TRADUCCIÓN DE MARCELINO MENÉNDEZ PELAYO BIBLIOTECA «ARTES Y LETRAS» BARCELONA 1881

Y mi conciencia echa un nudo a mi corazón, y con pruden- cia me replica: «Buen Lanzarote, amigo mío, eres hijo de un hombre de bien...» o más bien, de una mujer de bien, porque mi padre[r]

99 Lee mas

Biblioteques : de Gutenberg a l'e book  Estudi de tres biblioteques de la ciutat de Barcelona: Biblioteca de Sant Pau i Santa Creu, Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya

Biblioteques : de Gutenberg a l'e book Estudi de tres biblioteques de la ciutat de Barcelona: Biblioteca de Sant Pau i Santa Creu, Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya

o A Catalunya és impossible pensar en les biblioteques universitàries sense pensar en el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Sense el CBUC no estaríem on som sinó bastant més enrere. La cooperació interbibliotecària és un pilar fonamental del nostre funcionament i de la prestació de serveis als usuaris. Què n’obtenen els usuaris? Només et citaré els grans temes: Un catàleg únic on localitzar els fons bibliogràfics de totes les universitats catalanes i de la majoria d’entitats educatives i científiques. Un sistema de préstec consorciat que els permet obtenir amb agilitat i rapidesa tot aquest fons. Una col·lecció de recursos electrònics per a l’estudi i la investigació (Biblioteca Digital de Catalunya (BDC)), que si no s’adquirís de manera consorciada no seria assumible per part de cada una de les institucions separadament. Uns repositoris de recursos electrònics per a tot el sistema universitari (TDX, MDC, MDX, etc.). Un magatzem cooperatiu de documents de baix ús que allibera espai físic a cada una de les biblioteques i que assegura la preservació d’aquesta documentació.
Mostrar más

69 Lee mas

Publicaciones sobre música dirigidas desde la Institución Milá y Fontanals-CSIC, Barcelona

Publicaciones sobre música dirigidas desde la Institución Milá y Fontanals-CSIC, Barcelona

73. La misa policoral en Cataluña en la segunda mitad del siglo XVII. Introducción, estudio y transcripción de Francesc Bonastre. Bar- celona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Institución Milà i Fontanals, Departamento de Musicología, 2005, 351 pp. Reedición digital: Madrid, Editorial CSIC, 2018. Acceso gratuito / Free access: <http://libros.csic.es/product_info.php?pro- ducts_id=1289>.

14 Lee mas

Barcelona i el canvi climàtic

Barcelona i el canvi climàtic

Pel que fa als materials que s’utilitzen per a construir l’edifici, la producció, transport i posada en obra dels materials que conformen l’edifici, és el primer àm- bit on es demanda energia. L’energia per a produir un edifici, constitueix el valor inicial de l’energia i les emissions asso- ciades a la matèria de l’edificació. Si es prenen les emissions de CO 2 en un edifici d’habitatges convencional amb una vida útil estimada de 50 anys, aquesta energia posada en joc per la construcció pot sig- nificar entre el 30% i el 40% del total de les emissions. El procés de desconstrucció consumeix també una energia suplementària, però d’un valor notablement més baix que el procés de construcció. Si es construeix de manera que els materials utilitzats, una vegada finalitzada la seva vida útil, poden tornar a ser utilitzats com ma- tèria primera d’altres cicles materials, es pot recuperar una part de les emissions inicials assignades.
Mostrar más

17 Lee mas

Biblioteca pública i joves: Anàlisi de la situació i propostes de millora

Biblioteca pública i joves: Anàlisi de la situació i propostes de millora

On es va comprovar aquestes poques ganes de treballar amb joves va ser a la 8a Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social en les que Meckl (2019) va preguntar a l’auditori de la biblioteca Jaume Fuster, ple fins dalt, a qui li agradava treballar amb joves i van aixecar el braç només quatre o cinc persones. I és que, tal com afirma Fenoll (comunicació personal, 28 de novembre de 2018) els joves són el públic més difícil, ja que és una època per “rebotar-se” i per tant acaben sent qui la “lien” més. Això fa que, tal com indica Ruiz (comunicació personal, 23 de novembre de 2018), no tothom tingui aptituds per estar amb els joves i entendre el nivell vital en el qual estan. Per tant, tal com Ruiz (comunicació personal, 23 de novembre de 2018), Baena (comunicació personal, 16 de novembre de 2018) i Fenoll (comunicació personal, 28 de novembre de 2018) afirmen, hi ha una tendència marcada en que el personal de la biblioteca a l’hora de tractar amb joves es mogui per estereotips i no tingui en compte que els joves són molt diversos. Una altra tendència en relació al tracte amb els joves per part del personal és el paternalisme, ja que amb la majoria de bibliotecaris hi ha un salt generacional molt marcat.
Mostrar más

109 Lee mas

Desarrollo de la Biblioteca Digital Educativa EduCR@I 2.0

Desarrollo de la Biblioteca Digital Educativa EduCR@I 2.0

Las bibliotecas virtuales generalmente son utilizadas como sinónimo de las bibliotecas digitales, sin embargo, para este contexto utilizamos una diferenciación importante e incluso, combinamos en algún momento ambos conceptos. La biblioteca virtual EDUCR@I 2.0 en mundos virtuales es una isla en el ciberespacio. Está diseñada para trabajar interactuando con el usuario, el cual podrá sumergirse en la plataforma a través de su ávatar, es decir, una cibercriatura que puede sentarse, caminar, correr, volar y teletransportarse. Los avatares generalmente se podrán visualizar dando la espalda, sus movimientos son controlados por el mismo usuario; permite comunicación mediante chat o voz; puede transformar su apariencia con mucha flexibilidad, usar gestos, poses y actitudes que lo identifican además de variar su vestuario elegido desde un inventario disponible.
Mostrar más

9 Lee mas

Disseny i implementació d'un sistema de gestió i intel·ligència per una biblioteca

Disseny i implementació d'un sistema de gestió i intel·ligència per una biblioteca

Además de lo expuesto en el párrafo anterior me basaré también en mi propia experiencia. Por mi trabajo tengo acceso a la base de datos de la Biblioteca Municipal de Mislata (Valencia), se trata de una biblioteca que tiene en la actualidad un catalogo cercano a los 50000 recursos, la mayoría de ellos libros, quedando en minoría los documentos y videos (no existen los recursos de tipo mapa y música). El numero de usuarios está próximo a los 10000, por la naturaleza de la población residente el número de usuarios aumenta poco a lo largo del año y casi podemos decir que las altas compensan a las bajas manteniéndose más o menos estable. El incremento anual de los recursos esta próximo al 10%, por otra parte los recursos que se retiran al cabo del año por mal estado estarán entre el 2% o el 3%. De esta forma el crecimiento real estará próximo al 7%, cada año se incrementa en cerca de 3500 recursos. Hasta no hace mucho la biblioteca contaba con 4 sedes, la central, dos agencias de lectura y la biblio-metro (una agencia de lectura en una de las estaciones de metro de la población), hoy en día solo está la sede central y una agencia de lectura, la segunda esta en plena fase de reforma y biblio-metro cerró después del verano.
Mostrar más

58 Lee mas

Infants i famílies a Barcelona

Infants i famílies a Barcelona

b) Les polítiques de prevenció dels riscos associats als estils de vida dels i les adolescents (acciden- talitat, consum de substàncies psicoactives, comportaments sexuals, obesitat, etc.) i dels problemes de salut mental, un tema emergent en les nostres societats, com ja hem vist. En aquest terreny cal dir que una part considerable dels programes realitzats per disminuir el risc de morbiditat i mortalitat produït per determinats comportaments no té en compte la perspectiva dels mateixos actors socials o es planteja des de dinàmiques més jeràrquiques que horitzontals. De les consultes fetes amb adoles- cents, podem deduir que estan més interessats i atents als missatges i la informació rebuda des dels seus iguals i germans/es, que des de les estructures més formals de les institucions educatives i els progenitors. En la mesura que molts comportaments de risc estan vinculats a la construcció de la iden- titat individual, grupal i d’edat, així com a les diverses cultures juvenils, la informació de les persones adultes pot tenir un impacte molt limitat. Davant d’aquesta situació, les possibilitats de desenvolupar intervencions més efi caces i efi cients entre els adolescents i joves passa per oferir-los un major prota- gonisme i més participació en les iniciatives de reducció de riscos. L’establiment d’una relació basada més en el diàleg i menys en els monòlegs, si bé menys visible en termes de màrqueting polític, pot resultar més adequada per a la creació d’una coresponsabilització d’aquest col·lectiu. El foment de la participació, el diàleg intergeneracional i la coresponsabilització en les problemàtiques constitueix el punt de partida que ha de ser present en les diverses intervencions.
Mostrar más

154 Lee mas

Les platges i el litoral de Barcelona

Les platges i el litoral de Barcelona

L’any 1716, com a conseqüència de la Guerra de Successió, es destruïren 1.345 habitatges del barri de la Ribera per a construir-hi la fortificació de la Ciutadella. Part de la gent afectada per aquesta dràstica demolició s’establí, prop de mar, fora muralla. Era l’anomenat “Barri de la Platja”. Aquest barri va anar creixent i l’any 1737 ja estava format per 215 habitatges que acollien unes mil persones. Era aquest però, un creixement desordenat; un conglomerat de barraques que a més de patir els desavantatges de viure més enllà de les muralles, sovint es convertia en amagatall de malfactors. Per aturar aquest procés, es projectà un barri quadrangular de quinze carrers estrets disposats paral·lelament al moll del port, tres carrers tranversals i dues places. D’aquesta manera, a partir de la col·locació de la primera pedra, el 3 de febrer de 1753, el desgavellat “Barri de la Platja” passà a ser la popular Barceloneta. Molt aviat, aquesta barriada es convertí en un barri mariner i portuari, amb personalitat pròpia, i que anava acollint nous habitants: gent de mar; pescadors, estibadors... i d’altres oficis, sovint aplegats en gremis que tenien la seva seu en l’església de Sant Martí. Una disposició de l’any 1837 va permetre l’edificació d’un segon pis damunt les cases existents, mesura que provocà una nova etapa de creixement demogràfic. L’època de major esplendor comercial de la Barceloneta cal situar-la en la segona meitat del segle XIX . Gràcies a la seva proximitat amb el port i la seva facilitat d’accés als transports per ferrocarril, el procés d’industrialització es concretà en l’esta- bliment d’importants empreses especialitzades en la metal·lúrgia, en el gas i en les cons- truccions navals. Després, principalment per la manca de inversions per a una necessària reconversió industrial, a poc a poc, van anar desapareixent del barri les drassanes i els comerços i indústries relacionats amb el mar.
Mostrar más

28 Lee mas

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES DE BIBLIOTECA ESCOLAR I FOMENT DE LA LECTURA

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES DE BIBLIOTECA ESCOLAR I FOMENT DE LA LECTURA

La realitat de les biblioteques escolars a la nostra comunitat autònoma és ben diversa i és per això que s’han previst dos perfils diferents de biblioteca escolar. Amb la diferenciació de modalitats de biblioteca es pretén atendre la major part del sistema bibliotecari escolar de les Illes Balears. Els centres que participin en aquesta convocatòria s’han d’identificar amb alguna de les dues modalitats i hauran d’elaborar el projecte sobre la base de la modalitat a què pertany:

11 Lee mas

Show all 10000 documents...

Related subjects