PDF superior Bullying : Violència entre escolars a l'educació secundària obligatòria

Bullying : Violència entre escolars a l'educació secundària obligatòria

Bullying : Violència entre escolars a l'educació secundària obligatòria

El desequilibri de poder característic del bullying, que hem observat al capítol 2.1, el podria determinar la impopularitat i les poques amistats observats al seu perfil, els quals l’atorgaria un estatus inferior al de l’agressor. També podríem relacionar-ho amb la seva debilitat física i psicològica, característics del seu perfil. El dèficit d’habilitats socials, les dificultats de resolució de conflictes, la seva inseguretat, temerositat i sentiment d’indefensió, el rebuig a la violència, els comportaments d’evitació i la seva fòbia social, presents al seu perfil, també creiem que facilitarien el seu posicionament inferior i desigual. Addicionalment, la dificultat per defensar-se, característica observada al capítol 2.1, també la podríem explicar per multitud de trets del seu perfil, entre d’altres: disposar de debilitat física, psicològica i de la personalitat que l’impediria respondre-hi defensant-se o denunciant-ho; ser insegurs, temorosos, amb una autopercepció negativa i pensaments, creences, sentiments i actituds negatives sobre ells mateixos, que farien declinar la balança per la inactuació per sentir-se indefensos; l’absència d’agressivitat, el rebuig de la violència, ser tolerants o tenir sentiments de culpabilitat vers l’agressió patida (per exemple, no hauria d’haver actuat de tal manera perquè l’he provocat), que l’inhibiria de fer el que altres farien en la seva situació per imposar-se al seu agressor; o perquè disposa de poques amistats i no són populars, amb la qual cosa es sentirien aïllats o sols davant la seva problemàtica i per a sortir-ne d’aquesta situació.
Mostrar más

99 Lee mas

Intervenció per a l'orientació vocacional a l'Educació Secundària Obligatòria

Intervenció per a l'orientació vocacional a l'Educació Secundària Obligatòria

Atès que hi ha molts aspectes de la vida adolescent que estan canviant com a conseqüència del creixement físic i emocional, el desenvolupament social i la maduració, una nova capa- citat d’avaluar les opinions emocionals i socials és especialment important. La significació psicològica dels problemes de qualsevol tipus que enfronten els adolescents s’afegeix a la seva inclinació per observar aquests problemes des d’una òptica nova, fent ús de les noves habilitats intel·lectuals que els ofereixen els diversos nivells d’abstracció, si bé, en alguns casos, no són capaços de retrocedir des d’aquests principis abstractes fins a situacions espe- cífiques. Però si que comencen a abandonar aquell egocentrisme de sentir-se únics al món que es verbalitzava com “No pots saber com em sento”, “no saps quant necessito això”. Aquestes qüestions noves, com ara plantejar-se el seu futur per als pròxims anys o cursos escolars, que abans rarament havia tingut en compte l’adolescent, adquiriran una importàn- cia i un significat més grans. Temes relatius a la identitat, el seu paper dins de la societat, la justícia, la relació amb els altres, són examinades amb una motivació diferent i també amb unes capacitats cognitives millorades.
Mostrar más

75 Lee mas

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

Funcionament: Unes comissions escolars s’encarregaven de realitzar les inscripcions i passar uns tests per avaluar el nivell de competència lingüística que tenien assolit cada alumne que arriba a un centre. Després aquesta comissió li assignava l’aula on aniria. La normativa deia que la quantitat mínima per obrir una classe d’acollida era de 19 alumnes. La duració de la permanència a la classe d’acollida era de deu mesos. Aquest període podia resultar suficient per als alumnes de cultures pròximes com les llatines o les eslaves però del tot insuficient per a aquells infraescolaritzats o de cultures o llengües molt diferents. L’experiència va demostrar que en alguns casos i depenent dels recursos econòmic i de personal, el període de permanència a les classes podia arribar als vint mesos.
Mostrar más

52 Lee mas

Diagnosi de les miniempreses escolars dels centres de secundària de Menorca

Diagnosi de les miniempreses escolars dels centres de secundària de Menorca

Es comentà que tot i que s’ha viscut molt condicionat pel currículum acadèmic, aquesta pressió era tan sols realment present al curs de 2n de batxillerat, degut a les proves d’accés a la universitat. I ho podria ser a 4t de l’ESO, si finalment s’aprovés la revàlida. Però tot i reivindicar a la Conselleria d’Educació una major flexibilitat a nivell de centre, el director afirmà que el currículum no és actualment un impediment en el seu centre per dur a terme projectes, entre ells el de miniempreses escolars. Sí que és cert que a Formació Professional, per la seva proximitat al món laboral i mòduls oferts, resulta més fàcil, però afirmà que amb les noves assignatures ja mencionades, a l’educació secundària obligatòria també és possible i que donat el seu caràcter optatiu i per tant no abastar la totalitat dels alumnes, el director afirmà que d’obtenir bons resultats, es plantejaria en el futur oferir l’oportunitat de participar-hi a la resta d’alumnes d’una forma més multidisciplinària, com demostren alguns exemples de centres participants del programa ICAPE.
Mostrar más

71 Lee mas

La gestió del temps periescolar com a estratègia d’aprenentatge en la millora dels resultats acadèmics en l’educació secundària obligatòria

La gestió del temps periescolar com a estratègia d’aprenentatge en la millora dels resultats acadèmics en l’educació secundària obligatòria

Els estudiants dediquen part del seu temps a organitzar el seu material de treball, a estudiar les seues lliçons i a memoritzar el contingut en vistes a una comunicació davant del professorat. Un dels aspectes que cal tenir en compte a l’hora de valorar el seu rendiment és el temps d’estudi, però amb tot i això, el temps es converteix en condició necessària, encara que no suficient perquè hi haja aprenentatge (Dufresne i Kobasigawa, 1989). “Ningú dubta que el temps dedicat a l’estudi i a les diferents tasques que hi estan implicades, es relacionen en alguna mesura amb la qualitat dels resultats obtinguts. Estudiar requereix de l’alumne, a més de certes habilitats i predisposició, temps disponible per a dur-ho a termini. És de tots sabut que les tasques d’aprenentatge comporten hores d’esforç, no sols en quantitat de temps reservat per a l’activitat sinó també en la qualitat de l’interès que se li dedica” (Barrera, Donolo i Rinaudo, 2008: 9). Nombrosos estudis assenyalen la importància que té la quantitat de temps que els estudiants inverteixen en les tasques escolars, però a pesar d’això, la investigació indica que el temps invertit en la realització de les Tasques per a Casa (TPC), encara que siga important, per si sol no significa un compromís de l’alumnat amb aquestes tasques, ja que l’esforç que un alumne empra en la realització de les TPC no ha d’estar necessàriament relacionat amb el temps que tarda en realitzar-les. Autors com Núñez, Suárez, Cerezo, González-Pienda, Rosário, Mourão i Valle (2013) han observat que l’aprofitament del temps té un pes inclús major que el nombre de TPC realitzades pel que fa a la predicció del Rendiment Acadèmic (RA).
Mostrar más

590 Lee mas

Educació i Memòria Històrica

Educació i Memòria Històrica

Tot i que actualment assistim a una sèrie de canvis en la concepció i les formes del procés d’ensenyament-aprenentatge, el nostre sistema escolar encara té molt arrelada la utilització dels manuals o llibres de text en la matèria d’història, donat que es tracta de la pròpia experiència dels professors durant la seva formació universitària. Per tant, aquest és el model de referència sobre com ensenyar la matèria que imparteixen. I si tenim en compte que el coneixement històric dels ciutadans es forma, principalment, a través de les experiències escolars i que aquestes estan pautades pels continguts dels llibres de text, es posa de manifest la necessitat d’analitzar-los per a conèixer quina percepció estan donant als ciutadans sobre un període històric tant recent i en el que es troben les arrels del present en que vivim.
Mostrar más

55 Lee mas

La no violència de Lanza del Vasto  Bases d'una educació per a la pau

La no violència de Lanza del Vasto Bases d'una educació per a la pau

somni” 2034 , on parlarà sobre el seu desig de que la gent de pell blanca i de pell negre puguin conviure harmoniosament i com a iguals. Un discurs ple de referències a la no-violència, com per exemple: “no cerquem satisfer la nostra set de llibertat bevent de la copa de l’amargura i l’odi (...) Molts dels nostres germans blancs, han arribat a comprendre que el seu destí està unit al nostre i la seva llibertat està inextricablement unida a la nostra”. Mai va cercar un enfrontament entre negres i blancs, sinó tot el contrari, al igual que Gandhi quan parlava de les diferents religions, volia la unitat, la comprensió, la tolerància, el respecte, i això era possible si tothom comprenia que tots pertanyem al mateix sistema natural, i que el que afecta a un, afecta a l’altre. Era necessari, per tant, que la població no es quedés de mans aplegades davant la injustícia, Martin L. K. demanava acció: “entre nosaltres existeixen individus que són febles d’esperit i creuen que la única forma de tractar amb l’opressió és adaptant-se a ella. Accepten la segregació i es resignen. Prefereixen seguir oprimits (...) l’aquiescència dels dèbils d’esperit és covardia (...) Més encara: hem de comprendre que acceptar passivament un sistema injust és cooperar amb aquest mateix sistema i, per tant, que ens convertim en partícips de la seva maldat” 2035 . Al igual que Gandhi i Lanza del Vasto, critica a covardia; la lluita no-violenta implica valentia i coratge, ja que implica conflicte, evidentment sense utilitzar la violència, però conflicte a la fi. Com afirmava Vinoba, M.L. també pensa que la passivitat es tradueix en complicitat; i està clar que l’acció continuada i insistent no és gens fàcil, com saben molt bé molts dels autors citats, inclòs Luther King, de vegades s’han de patir cops, multes i penes de presó. M.L., durant les manifestacions del ’63, fou empresonat, i des d’allà escriví una carta que serà recordada, entre altres coses, per defensar la desobediència civil, amb els mateixos arguments que Thoreau, Gandhi o Lanza del Vasto: “esperar ha significat quasi sempre mai, (...), així que (...) cadascú té la responsabilitat moral de desobeir les lleis injustes” 2036 . Però aquesta no és la única vegada que l’autor ens parla d’aquest concepte, fins i tot, farà referència directa alabant a l’autor del terme: “vaig llegir l’assaig de Thoreau sobre la
Mostrar más

552 Lee mas

Els Itineraris com a recurs didàctic per a la Geografia del Turisme: Un itinerari didàctic per la Platja de Palma

Els Itineraris com a recurs didàctic per a la Geografia del Turisme: Un itinerari didàctic per la Platja de Palma

Tal i com s’ha afirmat anteriorment, el que es planteja aquí no es reproduir el conegut format tradicional de les excursions escolars afora de l’aula, sinó anar una passa més enllà i plantejar una sistematització didàctica tant abans, com durant, com després de l’itinerari didàctic. O, en paraules de Sánchez Ferrezuelo, “es fonamental presentar els continguts de tal manera que els alumnes puguin desenvolupar un aprenentatge per descobriment. Això (...) canvia la imatge tradicional de les “excursions”, en la que el professor exercía de Cicerone, per deixar pas a una metodologia molt més dinàmica i participativa (Sánchez Ferrezuelo, 2010:3). En aquest sentit, aquest recurs didàctic necessita de l’esmentada sistematització didàctica per tal de superar el plantejament tradicional d’excursió. Així, el treball a l’aula abans de dur a terme l’itinerari didàctic es centra principalment en la preparació i adquisició de coneixements necessaris per tal d’entendre la sortida així com per assolir un aprenentatge significatiu a la mateixa. Les activitats d’aquesta primera fase hauran de generar a l’alumnat situacions noves que despertin la seva curiositat; començant per plantejar problemes o reptes en base a pluja d’idees i introduint nova informació a partir de documentals o recursos bibliogràfics (Ávila, 2003). A continuació, a la part de l’itinerari es duu a terme una realització d’una sèrie d’activitats d’aprenentatge, seguint l’objectiu que per Benejam (2003) tenen les sortides de l’aula: l’ aprenentatge per descobriment. En les seves paraules de Benejam (2003) aquest aprenentatge per descobriment “es basa en la idea de que les persones aprenen per maduració, a través de les seves pròpies accions i en contacte directe i sense mediació amb la realitat” Finalment, les sessions de després de l’itinerari està destinat a la consolidació i/o avaluació dels coneixements adquirits durant la preparació i realització de l’itinerari.
Mostrar más

161 Lee mas

El mètode cientific a la cuina  Utilitat en l'aprenentatge de la Química

El mètode cientific a la cuina Utilitat en l'aprenentatge de la Química

desenvolupen tant la seva autonomia com a saber ajudar als altres. En aquest punt és on es pot fer més esment a l’atenció a la diversitat, donat que els alumnes amb més capacitats han d’ajudar als que tenen manco capacitats, però això no implica que aquests segons no facin feina, sinó que es repartesquin la responsabilitat i les tasques de tal manera que cada un tengui el seu paper i la suma d’ells formi l’equip organitzat del qual sortirà un bon resultat de treball. Com hem comentat abans, no just es realitzarà per part del professor, sinó que els alumnes coavaluaran als companys. Aquesta participació dels alumnes en l’avaluació es considera que els ajuda a desenvolupar millors aprenentatges (Pastor, Pascual, & Martín, 2005). Bé perquè el fet d’avaluar farà que ells mateixos tenguin un coneixement més exacte dels indicadors i les pautes que se seguiran per l’avaluació, de manera que a l’hora de fer les seves tasques, ja ho poden fer sent conscients d’això i millorar la qualitat final. Com pel fet d’adquirir l’habilitat de l’anàlisi crític i l’autocrítica, ajudant a prendre consciència dels punts forts i febles d’un treball, d’una proposta o d’una pràctica educativa però sobretot de saber proposar una millora a l’element avaluat. Amb aquest tipus de coavaluacions desenvolupam l’autonomia de l’alumnat, i els formam com a persones responsables dins una educació democràtica.
Mostrar más

58 Lee mas

Atenció a la diversitat: programa d'enriquiment curricular de Tecnologia en Batxillerat

Atenció a la diversitat: programa d'enriquiment curricular de Tecnologia en Batxillerat

► Un altre dels objectius més importants era, sense cap dubte, oferir una proposta d’atenció a la diversitat tenint en compte els principis d’una educació inclusiva i integradora (LOE 2/2006). El programa d’excel·lència acadèmica i altes capacitats del centre ofereix activitats exclusivament per a aquests alumnes, fora del grup classe. Baix el meu punt de vista, era necessari crear un programa d’enriquiment curricular on els alumnes treballaren dins l’aula, amb la resta de companys, i utilitzar la diversitat per a generar un aprenentatge entre iguals, aprofitant les capacitats d’aquests alumnes per a millorar el rendiment del grup i, a més a més, afavorir la seua socialització. El resultat ha sigut que els alumnes han treballat conjuntament, actuant en ocasions com a tutors i ajudant-se uns als altres a superar les dificultats.
Mostrar más

86 Lee mas

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2009-2010

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2009-2010

Per tercer any consecutiu, el Consorci d’Educació de Barcelona publica un informe d’escolarització que permet dimensionar el sistema educatiu a la nostra ciutat i prendre el pols de les tendències fonamentals pel que fa a l’evolució de la població en edat escolar, dels recursos, de l’oferta d’ensenyaments i del procés d’accés a l’escolarització pròpiament dit. En l’informe s’han mantingut les sèries evolutives iniciades l’any 2007 i, com a novetat, s’hi avancen alguns resultats del final de l’etapa obligatòria. També s’hi han introduït algunes novetats quant a noves línies d’actuació del Consorci, com les dades sobre l’absentisme. En alguns casos, per tal de no carregar excessivament l’informe, no s’han arrossegat les dades des del 2007. De tota manera, les sèries es poden completar amb la consulta dels informes anteriors, disponibles a la web del Consorci (documents de referència).
Mostrar más

54 Lee mas

L'orientació vocacional, eina fonamental en el desenvolupament de l'alumnat a l'Educació Secundària Obligatòria

L'orientació vocacional, eina fonamental en el desenvolupament de l'alumnat a l'Educació Secundària Obligatòria

El present treball d’investigació explora com es treballa l’Orientació Vocacional a l'IES Francesc de Borja Moll de Palma de Mallorca a través d'un estudi de casos. S’ha realitzat un estudi teòric pel que fa referència al tema objecte d’estudi, concretant aquest en l’elecció vocacional, presa de decisions i autoconcepte dels alumnes adolescents. Mitjançant l’anàlisi del Pla d’Acció Tutorial (PAT) i el Programa d’Orientació Acadèmica i Professional (POAP), així com l’elaboració de qüestionaris a l’alumnat i entrevistes a l’orientadora, es pretén descriure quines són les variables que intervenen en l’elecció vocacional i com es treballen al segon cicle d’Educació Secundària Obligatòria. L’estudi es completa amb una sèrie de propostes per tal d’afavorir l’acció orientadora i donar resposta a les demandes de l’alumnat del citat IES.
Mostrar más

70 Lee mas

El pensament computacional als currículums de l'educació secundària obligatòria a l'Estat espanyol

El pensament computacional als currículums de l'educació secundària obligatòria a l'Estat espanyol

Les  noves  tendències  que  el  mercat  tecnològic  imposa,  impliquen  assumir  nous   reptes   per   part   de   tota   la   societat   i   requereix,   específicament   d'estudiants   i   educadors,  l'acceptació  i  posada  en  pràctica  de  diferents  tipus  de  pensament,   habilitats  i  competències,  que  els  permetin  exercir  a  un  nivell  més  competitiu.   Des  de  les  etapes  primerenques  de  la  formació  acadèmica,  l'ensenyament  ha   d'estar  orientat  a  la  realitat  de  l'entorn  i  a  un  aprenentatge  permanent.  Formar,   dotant   als   individus,   amb   noves   eines   per   accedir,   comprendre   i   utilitzar   la   informació  disponible  al  nostre  voltant,  és  marcar  la  diferència  a  l'hora  d'afrontar   els  problemes  quotidians.  La  societat  actual  requereix  de  persones  amb  un  major   nivell   en   les   competències   necessàries   per   afrontar   reptes   informàtics   i   tecnològics,  i  amb  capacitat  per  donar  solucions  als  nous  reptes  de  la  societat.   Diferents   autors   [1,2]   s'han   pronunciat   sobre   la   necessitat   d'alfabetitzar   d'una   forma  interdisciplinària  en  tots  els  nivells  de  l'educació,  i  sobre  els  avantatges   que  per  a  les  persones  suposa  que  puguin  pensar  computacionalment  i  sàpiguen   desenvolupar-­se   en   diferents   àrees   com:   Ciències,   Tecnologies,   Enginyeria   i   Matemàtiques.   Aquestes   àrees   són   conegudes   com   STEM   (Science,   Technology,   Engineering   and   Mathematics)   i   el   terme   és   utilitzat   amb   un   enfocament  educatiu  [3],  per  abordar  temes  relacionats  amb  les  ciències,  referir-­ se  a  l'enfortiment  del  treball  en  equip  i  a  una  educació  integral  [4,5].  En  la  seva   definició   més   àmpla,   STEM   inclou   els   camps   de   les   ciències   bàsiques,   informàtica,  tecnologia  de  la  informació,  psicologia,  ciències  socials,  enginyeria   o  ciències  de  la  terra  [6
Mostrar más

85 Lee mas

L'arqueologia també fa Història  L'ús de l'arqueologia i el patrimoni arqueològic com a una eina didàctica als centres de secundària de Borriana (Castelló)

L'arqueologia també fa Història L'ús de l'arqueologia i el patrimoni arqueològic com a una eina didàctica als centres de secundària de Borriana (Castelló)

Aquesta pràctica està bastant establerta en països del nord d’Europa – d’on veurem exemples més endavant –, encara que no ha sigut fins fa ben poc que s’ha començat a dur a terme a Espanya. Tot i això, ací generalment consisteixen en, com hem dit, recreacions, és a dir, es crea ex professo una “excavació” per tal que els alumnes puguen experimentar amb la feina de l’arqueòleg, mentre que en altres països és comú que s’organitzen excavacions reals en les que participen alumnes tant de primària com de secundària, sempre supervisats pels seus responsables i per experts 2 . En Espanya, en canvi, sol consistir en una xicoteta superfície tancada amb murs baixos i emplenada de terra o sorra, en la que es situen les rèpliques de les restes arqueològiques que l’alumne ha de desenterrar (Figura 2). És ben cert que no és comparable una pràctica amb altra, però la resposta entre l’alumnat sol ser positiva, com hem pogut comprovar de primera mà durant una eixida al Museu d’Almassora amb alumnat de 2n d’ESO durant l’estada en el Pràcticum. Val a dir, però, que en alguns casos, eixes simulacions han anat més enllà, com és el cas de la realitzada en l’IES El Bohío de Cartagena, que després explicarem amb més deteniment.
Mostrar más

67 Lee mas

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2008-2009

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2008-2009

Escoles bressol i llars d'infants (0-3 anys) 4.426 2.124 10.348 16.898 Educació infantil (3-6 anys) 16.720 22.242 1.303 40.265 Educació primària (6-12 anys) 31.249 44.267 1.646 77.162 Educació Secundària Obligatòria (12-16 anys) 18.702 33.729 1.079 53.510 Total ensenyaments bàsics (3-16 anys) 66.671 100.238 4.028 170.937

51 Lee mas

Educació en valors: projecte contra la violència de gènere en edats primerenques

Educació en valors: projecte contra la violència de gènere en edats primerenques

11 Seguint el guio plantejat en els projecte esmentats, s’han agafat idees dels mateixos per portar el projecte personal a terme. En primer lloc està la forma d’efectuar el treball en classe. Aquest al igual que en el d’Alonso, Pereira i Soto (2003) i Llorens (2013) s’estableix en la classe un grup interactiu en el que els xiquets i xiquetes creen un ambient de respecte, on es comparteixin sentiments i opinions entre aquests desprès d’escoltar una cançó i analitzar-la poc a poc. A més també s’estableix un tema previ a parlar, en aquest cas la igualtat i la prevenció de la violència de gènere. En adició, es farà una cançó amb els alumnes que ells mateixa cantaran, on es llegirà la cançó i es tractarà per parts per memoritzar-la, fent com s’ha dit abans una escolta prèvia amb anàlisi i debat del que ens diu la mateixa. En aquest últim apartat es veu una relació amb el projecte de Llorens (2013), on els alumnes han d’aprendre la cançó per posteriorment reproduir-la a través d’una gravació.
Mostrar más

39 Lee mas

Carrils escolars  Educació en l'entorn construït a l'ESO

Carrils escolars Educació en l'entorn construït a l'ESO

Segons la Cristina Llorente dels Arquitectives, quan organitzen tallers a centres docents el professor molt sovint passa a un segon pla (vigila la classe), o assumeix un rol d’espectador. En aquest cas, pretenem involucrar el docent en l’experiència, entenent que pot aportar uns coneixements molt valuosos. Excepte casos molt concrets, els docents de l’educació secundària tenen estudis universitaris, i per tant, tenen coneixements profunds sobre la matèria que imparteixen. Per tant, es tracta d’aprofitar aquest capital humà i incorporar- lo al projecte. Si parlem de vegetació, per què no podem comptar amb l’assessorament del professor de Biologia? Si necessitem interpretar gràfics, o fer una estadística, per què no podem convidar un dels professors de matemàtiques del centre, perquè faci una explicació? O, millor encara, que el professor de matemàtiques pugui impartir continguts relacionats amb el projecte a les seves hores lectives.
Mostrar más

64 Lee mas

Quin Bestiari: Educació Secundària Obligatòria

Quin Bestiari: Educació Secundària Obligatòria

El 1986 la Coordinadora de Geganters de Barcelona és qui assumeix l’organització de l’acte. Des d’aleshores els gegants en són l’element essencial i un fi l argumental lliga tot el disseny de l’espectacle, que inclou manifestacions artístiques innovadores i cultura popular tradicional de tot tipus. La Cavalcada se celebra el dia de la Mercè a partir de les sis de la tarda pel centre històric de la ciutat; malgrat que ha canviat de recorregut diverses vegades, sempre passa per la plaça de Sant Jaume. L’acte acostuma a culminar amb el ball d’alguns dels elements més simbòlics que hi han participat.
Mostrar más

26 Lee mas

El teatre com assignatura obligatòria a educació secundària

El teatre com assignatura obligatòria a educació secundària

Com hem pogut veure, el teatre permet construir un procés d’aprenentatge i d’expressió dramàtica, de comunicació grupal, com també de creació. És una activitat educativa que implica el desenvolupament de la personalitat de l’alumne, a més a més, contribueix a cultivar la cultura i a formar la seva sensibilitat, aspectes que, sobretot a l’adolescència, tenen molta importància. A l’educació secundària cada vegada hi trobem més problemes d’abandonament escolar, falta de motivació, problemes conductuals d’agressivitat, o per el contrari , de timidesa i sobretot falta d’autoestima. Amb el teatre, es dona la possibilitat de treballar tots aquests aspectes i contribuir a que l’alumne pugui créixer amb uns valors que despertin la seva humanitat, el seu esperit sociable, de comunicació i respecte als altres, com també la seva capacitat de decisió.
Mostrar más

47 Lee mas

Un quatre de vuit amb folre i...? Educació secundària obligatòria

Un quatre de vuit amb folre i...? Educació secundària obligatòria

En aquest sentit, al material de recursos trobareu un munt d’activitats (plàstiques, de descoberta, experimentació, musicals, lingüístiques...) associades al món dels castells i els cas[r]

26 Lee mas

Show all 10000 documents...